CAMÍ OLIBA-GR 151 (Etapa 17: St. Joan de les Abadesses – Camprodon)

Ruta un xic llarga, però d’allò més apropiada per fer-la a la tardor i admirar els canvis de color d’aquesta estació per les valls de Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Camprodon. Es tracta d’un petit plaer dels déus. La pujada a Camprodon per la vall de Sant Joan de les Abadesses, pels vorals de la llera del riu Ter, és una ascensió progressiva i de bon fer. Es camina entre masies ancestrals, ponts i palanques, prats de pastura, cavalls, ovelles i vaques. Un camí embolcallat entre la verdor de l’arbrat de fulla perenne i ara, a la tardor, els grocs i ocres dels faigs, roures i avellaners. Dins la llera del Ter, les barbes de la vegetació de ribera acaronen les aigües no gaire abundants del riu en aquesta temporada de sequera extrema. Un petit plaer dels déus, com deia. 

EL CAMÍ OLIBA

La travessia de Montserrat a Sant Miquel de Cuixà és un projecte certament engrescador. Aquesta travessia, batejada com el CAMÍ OLIBA, és una ruta llarga i sinuosa que ressegueix les petjades de l’Abat Oliba, des del monestir de Montserrat fins a les portes de la serralada del Canigó, muntanya mítica que uneix les catalunyes i on les aigües són gelades. El Pinyol-excursionistesdepega va iniciar aquesta travessada per Tots Sants (2019).

Mític o mitificat, Oliba ho va ser tot a les acaballes del segle X i durant la primera meitat del s. XI. Oliba, nascut el 971, fill del Casal de Barcelona i besnet de Guifré el Pilós, va ser comte, abat i bisbe; sens dubte, també un polític de primer nivell i d’influència social, política i religiosa contrastada. Abat i fundador de Montserrat, abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll, de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó. Oliba va ser bisbe de Vic des de l’any 1018 fins a la seva mort (1046). Oliba impulsor de la vida monàstica i del romànic català. Oliba, home de consens; home de pau i treva. Oliba, viatger infatigable. Oliba, el gran trescador medieval.

 Aclariment
El Pinyol/excursionistes-de-pega programa les etapes del CAMÍ OLIBA seguint la ruta del GR® 151 EL CAMÍ OLIBA (FEEC – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya / GR 151® CATALUNYA). També val a dir que hi ha força coincidència amb la ruta oficial del CAMÍ OLIBA (Associació Rutes del Romànic), amb informació complementària excel·lent i recomanable. Tanmateix el Pinyol no segueix l’ordre numèric fixat pel GR® 151 FEEC o de l’Associació Rutes del Romànic; les etapes s’adapten a la idiosincràsia del grup. Tot i que són etapes lineals, com correspon a un GR, algunes d’elles són programades en format circular; una ruta circular afavoreix una observació més acurada del territori i també l’estalvi en gestió de vehicles i temps.

DADES

Aproximació (Sant Joan de les Abadesses)
Amb vehicle, des de Barcelona, per la C-17, fins a Ripoll. Des de Ripoll, per la C-26 i l’N-260 fins a Sant Joan de les Abadesses. A la vila de Sant Joan hi ha un aparcament públic al costat del monestir (a la resta del nucli urbà no és fàcil trobar aparcament).

Lloc d’inici de la ruta
Monestir de Sant Joan de les Abadesses (senyals GR).

 Avituallament
● Bar Centre (Sant Joan de les Abadesses) 
Just deixat enrere el monestir, s’entra al Passeig del Compte Guifré. Caminant, a mà esquerra, es troba el bar Centre; un d’aquells bars de poble de tota la vida. Un bon lloc per fer-hi un mos matiner o un cafè.

● Taverna El Caliu (Camprodon)
Arribats al pont Nou de Camprodon, un cop assolit el repte del dia, es pot tornar uns passos enrere cap a la plaça de la Vila. La taverna El Caliu és el lloc més avinent per fer un descans i un mos; sigui l’hora que sigui. Al migdia ofereix plats combinats substancials i apropiats per reparar forces. És també, un “locus” de tota la vida.

 Llocs d’interès

Si és del vostre interès, vegeu informació addicional a la secció webgrafia per saber-ne més d’aquests llocs de pas:
● Monestir de Sant Joan de les Abadesses
● Pont Vell (St. Joan de les Abadesses)
● Estació de Toralles
● Canal Mariner
● Pont Nou de Camprodon
● Masies: el Coll, Can Janpere, la Batllia, el Marquès i el Mariner

RECORREGUT

● Acompanyats
Hem fet camí, Assumpta (guiatge GPS) i EsPorqueret.

 Itinerari

Monestir de Sant Joan de les Abadesses (senyals GR) – Pont Vell – Parc de l’Estació – El Coll – Can Janpere – La Batllia – Palanca – Colònia Llaudet – Resclosa Llaudet – Pont del Reixac – Central de Can Benet – Les Planes del Grau – El Marquès – Pont de la Perella – Font de la Puda – Sant Pau de Segúries – Llar Sant Pau – El Mariner – El Carbur – Aqüeducte del Canal del Mariner – Can Peric – Font de Teresa – Càmping Vall de Camprodon – La Casa Nova – Depuradora de Camprodon – Búnquer – Estanyet de Camprodon – Plaça de la Vila – Pont Nou (Camprodon)

 Senyalització de la ruta

La senyalització de la ruta és, en general, força aclaridora. Només des del pont de la Perella i, especialment, des de Sant Pau de Segúries, en algunes bifurcacions la senyalització és millorable. En alguna bifurcació el GPS és molt útil. També és avinent comentar que el tram de ruta des del pont de la Perella (“Parella” en algun mapa) fins a Sant Pau de Segúries es pot assolir per tres recorreguts diferents:

1. Font de la Puga
Per la font de la Puga (la ruta que s’ha elegit avui), que implica un tram incòmode de carretera, però ofereix l’al·licient de fer camí entre fageda, prats i la visita obligada a la font de la Puga.
2. Carril bici i vianants
Pel carril bici -nou de trinca- que, just passat el pont de la Perella, porta directament a Sant Pau de Segúries seguint el marge esquerre del riu Ter. Aquest tram escurça el quilometratge final en un parell de kms.
3. Marge dret del Ter
Pel marge dret del riu Ter (GR 151), amb opció a visitar l’ermita de Santa Magdalena de Perella (miranda excel·lent sobre la vall) i passant pel mas la Folcrà. Aquesta opció és un xic més llarga que les dues anteriors; tanmateix, força engrescadora.

Fent camí

Fer camí per les valls sempre espaioses de Sant Joan, Sant Pau i Camprodon és una invitació a la relaxació; la verdor és permanent. No en va l’indret és conegut com l'”orinal de Catalunya” (l'”orinal del món” és la Garrotxa, ens diran els olotins). La ruta és una ascensió suau, de molt bon fer, per valls amples i plenes de vida; també plenes d’història. Un no pot deixar d’imaginar que ja ha passat un mil·lenni d’ençà que aquell comte de Berga i Ripoll, bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà, trescava aquestes mateixes valls. Trepitgem història.
● Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (mapes de ruta, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: CAMÍ OLIBA-Etapa 17
Galeria: 12 panoràmiques de les valls

Salut i natura,
EsPorqueret

WEBGRAFIA – Per saber-ne més

ℹ️ Canal Mariner / Canal del Carbur

● Consorci del Ter. (2013). Canal del Carbur. Consorci del Ter.
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-del-carbur
⁃ Descripció, dades i reportatge fotogràfic.

● Solé, Ramon. (2020). Canal Mariner i Aqüeducte La Ral. Fonts naturals, aigua, muntanya i més… (Rasola – bloc).
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://fontsaigua.wordpress.com/2020/04/17/canal-mariner-i-aqueducte-la-ral/
⁃ Bon reportatge fotogràfic i explicacions breus.

ℹ️ Estació Toralles / Estació del Ferrocarril (Sant Joan)

● Viquipèdia. (2021). Estació de Toralles. L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Toralles
⁃ Descripció breu.

● Viquipèdia. (2022). Estació de Ferrocarril (Sant Joan de les Abadesses). L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Ferrocarril_(Sant_Joan_de_les_Abadesses)
⁃ Descripció i història breu.

ℹ️ Masies

● Viquipèdia. (2021). El Marquès (Sant Joan de les Abadesses). L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Marqu%C3%A8s_(Sant_Joan_de_les_Abadesses)

● Viquipèdia. (2022). El Coll (Sant Joan de les Abadesses). L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Coll_(Sant_Joan_de_les_Abadesses)

● Viquipèdia. (2022). La Batllia (Sant Joan de les Abadesses). L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 26 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Batllia_(Sant_Joan_de_les_Abadesses)

● Viquipèdia. (2022). El Mariner de Sant Pau. L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 27 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Mariner_de_Sant_Pau

ℹ️ Monestir de Sant Joan de les Abadesses

● Catalonia sacra. (2015). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Catalonia sacra.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.cataloniasacra.cat/llocs/monestir-de-sant-joan-de-les-abadesses/255/l_ca

● Generalitat de Catalunya. (s. d.). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Agència Catalana de Turisme.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.catalunya.com/monestir-de-sant-joan-de-les-abadesses-17-16003-144?language=ca

● Monestir de Sant Joan de les Abadesses. (s. d.). El monestir.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: http://www.monestirsantjoanabadesses.cat/monestir/

● Monestirs.cat 2022. (2021). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de Ripoll / Sancti Iohannis Baptiste.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.monestirs.cat/monst/ripoll/rp14abad.htm

● Patrimoni Gencat. (s. d.). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Poder medieval amb nom de dona. Generalitat de Catalunya, Patrimoni cultural.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/monestir-de-sant-joan-de-les-abadesses

● Wiquipèdia. (2022). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’enciclopèdia lliure.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses

ℹ️ Pont Nou (Camprodon)

● Catalunya Medieval. (s. d.). Pont Nou – Camprodon / Ripollès. Castells, Torres, Fortificacions i altres construccions.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.catalunyamedieval.es/pont-nou-camprodon-ripolles/
⁃ Bon reportatge fotogràfic
⁃ Breu descripció i moments històrics

● Generalitat de Catalunya. (s. d.). Pont Nou de Camprodon. Agència Catalana de Turisme.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.catalunya.com/pont-nou-de-camprodon-17-16003-467?language=ca
⁃ Breu descripció.

● Mora, A. (2010). Racons del Ripollès: El pont Nou de Camprodon. La imatge més característica de la vila. Nació Ripollès. Naciódigital.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.naciodigital.cat/elripolles
⁃ Descripció interessant

● Roviró, X. i C. Rubio. (2020). El pont Nou de Camprodon. Suplement 9MAGAZÍN. EL 9 NOU.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://9magazin.el9nou.cat/el-pont-nou-de-camprodon/
⁃ Descripció, historia i curiositats

● Solé, Ramon. (2020). Pont Nou de Camprodon. Terra, aigua i racons (Bloc WordPress).
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://estimadaterra.wordpress.com/2020/05/11/pont-nou-de-camprodon/
⁃ Breu històric
⁃ Reportatge fotogràfic i articles relacionats

ℹ️ Pont Vell (Sant Joan de les Abadesses)

● Catalunya Medieval. (s. d.). Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses / Ripollès. Castells, Torres, Fortificacions i altres construccions.
Rescatat, 20 octubre 2022, de: https://www.catalunyamedieval.es/pont-vell-de-sant-joan-de-les-abadesses-ripolles/
⁃ Bon reportatge fotogràfic.
⁃ Breu descripció i moments històrics.

● El lobo Quirce. (2017). Pont de Sant Joan de les Abadesses. Girona. Cazando Puentes. (Blogger).
Rescatat, 20 octubre 2022, de: http://loboquirce.blogspot.com/2017/05/pont-de-sant-joan-de-les-abadesses.html
⁃ Descripció històrica.
⁃ Fotografies històriques i dibuixos.