Aquesta ruta es va programar com una etapa del CAMÍ OLIBA englobant el territori que cobreix el GR 151 entre el triangle Vidrà-Bellmunt-Santa Maria de Besora, per terres del Bisaura (subcomarca situada entre Osona i Ripollès, a cavall entre Barcelona i Girona). Des del Santuari de Bellmunt, el GR 151 es divideix en dos ramals; el clàssic que va en direcció a Santa Maria de Besora i el tram GR 151-1 que segueix la ruta alternativa: Vidrà-Castell de Milany-Vallfogona-Sant Joan de les Abadesses, on enllaça un altre cop amb el recorregut clàssic que fa el recorregut pel riu Ter i Ripoll.
El recorregut d’aquesta ruta singular, un bany de bosc en tota regla, amb inici a la població de Santa Maria de Besora i final a Vidrà, és força interessant i engrescador. Aquests nuclis de població, juntament amb Montesquieu i Sant Quirze de Besora porten a les seves espatlles més de mil anys d’història i formen part del bressol de Catalunya. En el curt trajecte de Santa Maria de Besora a Vidrà es poden apreciar masies amb càrrega històrica; el mas Clarella, ara envinyat curosament, i el Cavaller, dins el nucli de Vidrà, en són testimoni d’un passat arrelat a la terra i els seus usos. El paisatge rural és de gran bellesa. La comarca del Bisaura no ve de pas, però s’hi pot passar; i calia passar-hi!
EL CAMÍ OLIBA …
La travessia de Montserrat a Sant Miquel de Cuixà és un projecte certament engrescador. Aquesta travessia, batejada com el CAMÍ OLIBA, és una ruta llarga i sinuosa que ressegueix les petjades de l’Abat Oliba, des del monestir de Montserrat fins a les portes de la serralada del Canigó, muntanya mítica que uneix les catalunyes i on les aigües són gelades. El Pinyol-excursionistesdepega va iniciar aquesta travessada per Tots Sants (2019).
Mític o mitificat, Oliba ho va ser tot a les acaballes del segle X i durant la primera meitat del s. XI. Oliba, nascut el 971, fill del Casal de Barcelona i besnet de Guifré el Pilós, va ser comte, abat i bisbe; sens dubte, també un polític de primer nivell i d’influència social, política i religiosa contrastada. Abat i fundador de Montserrat, abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll, de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó. Oliba va ser bisbe de Vic des de l’any 1018 fins a la seva mort (1046). Oliba impulsor de la vida monàstica i del romànic català. Oliba, home de consens; home de pau i treva. Oliba, viatger infatigable. Oliba, el gran trescador medieval.
➡️ Aclariment
El Pinyol/excursionistes-de-pega programa les etapes del CAMÍ OLIBA seguint la ruta del GR® 151 EL CAMÍ OLIBA (FEEC – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya / GR 151® CATALUNYA). També val a dir que hi ha força coincidència amb la ruta oficial del CAMÍ OLIBA (Associació Rutes del Romànic), amb informació complementària excel·lent i recomanable. Tanmateix, el Pinyol no segueix l’ordre numèric fixat pel GR® 151 FEEC o de l’Associació Rutes del Romànic; les etapes s’adapten a la idiosincràsia del grup. Tot i que són etapes lineals, com correspon a un GR, algunes d’elles són programades en format circular; una ruta circular afavoreix una observació més acurada del territori i també l’estalvi en gestió de vehicles i temps.
DADES
➡️ Aproximació (Lloc de trobada)
Amb vehicle, des de Barcelona, per la C-17, fins a Sant Quirze de Besora. Des d’allí, per la BV-5227, a Santa Maria de Besora – Vidrà. El lloc de trobada i inici de ruta és Sta. Maria de Besora. Cal gestionar el transport des del lloc de finalització de ruta (Vidrà) al lloc d’inici (Sta. Maria). La distància entre les dues poblacions és d’uns 7 km. Aconsellable portar cotxes a Vidrà, per assegurar la tornada; el servei de taxi de la zona no és fiable.
➡️ Avituallament
● Bar-botiga Ca La Mati
Entrant a Sta. Maria per la BV-5227, just passada l’església, a mà esquerra. A primera hora, a mà dreta, hi ha lloc per aparcar.
● La Cabanya del Mir
Aquest bar-restaurant, a 2,5 km de Santa Maria, habilitat en un dels edificis del Mir, obre de dijous a diumenge i és força popular en caps de setmana ja que s’hi pot arribar en cotxe. Esmorzars de forquilla i dinars.
● Santuari de Bellmunt
El Santuari de Bellmunt ofereix hostatgeria, restaurant i també servei de bar. El servei és fora amistós i amable. Si no hi ha massa afluència de visitants, quan demanes una beguda i unes olives, et permeten fer servir la terrassa o interior per fer el teu àpat d’entrepà o carmanyola. Un detall que s’agraeix.
➡️ Llocs d’interès
● Cases de pagès
Trescant per la subcomarca del Bisaura, entre prats, rouredes i fagedes, entre arbres monumentals, fonts i salts d’aigua, l’ull atent pot observar com aquest territori està guarnit de cases de pagès. En alguns casos, d’aquelles antigues masies no en queda més que mitges parets o només quatre pedres. Tanmateix, les masies d’aquesta contrada són el millor testimoni que conforma el naixement de Catalunya. Aquest trescador ha quedat impressionat de la profusió de nuclis de resiliència i arrelament a la terra que ha pogut veure o reconèixer, només entre Santa Maria de Besora i Vidrà.
A Santa Maria de Besora hi trobem, entre d’altres:
∙ El Serrat (a 3 km abans de Santa Maria, s. XIV)
• Can Ferreres Nou (masia quadrada) i
• Can Ferreres Vell (als afores de Sta. Maria
• Can Fortià (quadrada, dins la població)
• El Mir (Veïnat del Mir)
• Mas Clarella (a mà dreta, a mig camí de Vidrà)
• El Nogués (per sobre del Veïnat del Mir, cap a la carretera)
• El Xicoi (a mà esquerra, entre Sta. Maria i Vidrà; s. XVII)
• Mas el Prat de Besora (documentada a l’edat mitjana; construcció del s. XVIII)
La zona d’influència de Vidrà no es queda enrere:
• El Cavaller (dins el nucli urbà: quadrada, x. XIII)
• El Bartolí (just sobre Vidrà, s. XVIII)
• Les Escanes (al nord, prop de Vidrà; abandonada, s. XVIII)
• Mas Pubill (més al nord de Vidrà, s. XVII)
• La Villa Vella (construïda per Joan F. Vila i Cavaller; a 2 km a ponent de Vidrà; s. XVII)
• Casademunt (passat Vidrà, quadrada, s. XVII)
• El Moreu (prop de Ciuret, s. XVII)
• Mas Sant Bartomeu (prop de l’ermita romànica de St. Bartomeu, a ponent de Vidrà)
De totes aquestes masies, n’hi ha dues que destaquen i impressionen: d’una banda, Clarella, per la seva actual reconversió en un celler de referència i, per descomptat, el Cavaller de Vidrà, una masia del s. XIII que és considerada de les més importants de Catalunya.
Tot i que l’estructura actual de la casa pairal del Cavaller de Vidrà data del segle XVIII, un edifici barroc que va fer construir Joan Vila Cavaller, es troba documentada en el segle XIII. Amb el pas del temps aquest casalot va ser propietat de la família Vila Abadal; una família amb força implicació política a Catalunya. Durant les guerres carlines el Cavaller va ser una escola militar i quarter general. En l’actualitat el Cavaller s’ha reconvertit en un lloc de trobades socials de tota mena i color, des de noces a reunions i seminaris com el que s’anuncia per fer un “bany de bosc” o visites concertades del casal.
■ La Clarella (Sta. Maria de Besora)
Aquesta masia de planta quadrada del segle XVIII ha ressorgit de la seva més que possible decadència gràcies al somni de la parella Brad i Teresa Call. Brad Call és un empresari americà que es va enamorar de l’indret i, com bon emprenedor, hi va veure una excel·lent oportunitat de negoci. Els més vells de la contrada, l’any 2013, van quedar bocabadats quan van comprovar la magnitud de les obres de remodelació del casal; no ho acabaven d’entendre i més d’un va titllar el nou propietari, Brad Call, d’esbojarrat i foll.
● Santuari de Bellmunt
Aquest santuari, construït sobre un penya-segat on hi havia l’antic castell de Sa Reganyada és segurament una de les talaies més rellevants de Catalunya. Des de 1246 m d’altura es pot observar la Plana de Vic, la Vall del Ges i el Bisaura, Cabrera, els Pirineus i, també, fins i tot Montserrat, en un dia clar.
● Dos salts i una tosca
En temps de primavera, un dels al·licients d’aquesta ruta consisteix amb l’observació i gaudi dels salts del Mir (Sta. Maria de Besora) i del Molí (Vidrà). Aquests dos salts espectaculars són molt concorreguts per famílies amb canalla, especialment en caps de setmana. Entre els dos salts, fent camí entre boscatge de fageda, també es pot gaudir del degotall conegut com la Tosca dels Degollats. Aquest indret no és tan concorregut com els dels dos salts; tanmateix, no per més intimista, menys espectacular. Inclús s’ha improvisat una bancada amb rocs perquè es pugui contemplar fent un descans.
● Dues llegendes …
La toponímia de la contrada ens ha sorprès amb dos indrets que aporten intriga. Si algú vol satisfer la curiositat d’aquests dos topònims, aquí teniu una versió dels fets, llegendaris o no, que la poden satisfer:
■ Coll d’Hi-era-de-massa
■ Tosca dels Degollats
RECORREGUT
● Acompanyats
La manera més clara d’entrar a l’Univers és a través d’un bosc salvatge. (John Muir)
La colla d’avui: Assumpta (guiatge GPS), Mireia, Montse i Josep M., Francesc i EsPorqueret.
➡️ Itinerari
Santa Maria de Besora – Mas Adam – Veïnat del Mir – Salt del Mir – Mas Bosquetell – Coll d’Hi-era-de-massa – Bellmunt – Coll d’Hi-era-de-massa – Tosca dels Degollats – Salt del Molí – Vidrà
➡️ Ruta i senyalització
El tram de pujada al santuari de Bellmunt des de Santa Maria de Besora, presenta marques GR. Llevat d’algunes bifurcacions on la senyalització és millorable, no hi ha problema per orientar-se. També hi ha senyals verticals indicadors a força indrets. Tanmateix, cal tenir present que, arribats al mas Bosquetell, el GR es divideix en dos ramals; per tant, cal estar al cas de quin camí es vol prendre. El més senzill és continuar per la pista de terra, senyalitzada amb marques GR, fins al coll Hi-era-de-massa. Del coll al santuari, de pujada sobtada, no hi ha pèrdua; només algun esbufec o alenada de revolt en revolt.
● Tram d’ascensió (Sta. Maria de Besora – Santuari de Bellmunt)
El tram de pujada al santuari de Bellmunt des de Santa Maria de Besora, presenta marques GR. Llevat d’algunes bifurcacions on la senyalització és millorable, no hi ha dificultat per orientar-se. També hi ha senyals verticals indicadors a força indrets. Això no obstant, cal tenir present que, arribats al mas Bosquetell, el GR es divideix en ramals; per tant, cal estar al cas de quin camí es vol prendre. El més senzill és continuar per la pista de terra, senyalitzada amb marques GR, fins al coll d’Hi-era-de-massa. Del coll al santuari, de pujada sobtada, no hi ha pèrdua; només algun esbufec o alenada de revolt en revolt.
● Tram de baixada (Santuari de Bellmunt – Vidrà)
Des del santuari, el camí ve de baixada pràcticament fins al salt del Molí. Aquest tram, cal tenir-ho present, no segueix el GR 151 a Vidrà. S’ha fet aquesta variant per l’ombra de fageda i per veure la tosca dels Degollats i el salt del Molí, ja prop de Vidrà. Cal, per tant, fer servir mapa o GPS per no despistar-se. Des del salt del Molí a Vidrà el sender està ben senyalitzat, amb una pujada sense problemes de rellevància.
➡️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: STA. MARIA DE BESORA – BELLMUNT – VIDRÀ. Tanmateix, les dades d’aquesta ruta no són reals: cal detreure 6 km, ja que, per un incident, vaig fer aquests 6 km de més amb cotxe (del Veïnat del Mir al poble, anada i tornada) i em vaig oblidar d’aturar el GPS. Per tant, el total de la ruta són 15,8 km reals. El desnivell positiu real seria entre 700 – 750 m.
➡️ Floració primaveral
Admirar els colors de primavera sempre fa goig als ulls. Aquesta primavera i aquest indret presentaven la seva floració tímidament. No ha sigut precisament una primavera plujosa; això no obstant, no renunciaré a presentar les belleses que s’han pogut observar durant el trajecte. Aquest cop, com poques vegades m’ha passat, he pogut admirar el roser boscà (Rosa canina L.) en tota la seva esplendor; les tonalitats groguenques i rosa encara no malmeses pel sol d’estiu. El lli de Narbona (Linum narbonense L.) també ha donat mostres de la seva existència amb el seu blau celestial; ben boniquet. Algunes campanetes blaves (Campanula persicifolia L.) repicaven en llocs ombrívols. En llocs més exposats, el card verd (Carduus nigrescens) i el card marià (Silybum marianum) encara resistien l’onada de calor que ens ha visitat des del sud. En els salts d’aigua, el cabell de Venus o falguerola (Adiantum capillus-veneris) es remullava amb el constant degoteig de l’aigua. En llocs més feréstecs, en aquesta època de l’any, sempre es veu despuntar alguna clapa de groc viu i perfum intens: l’espernallac (Santolina chamaecyparissus), altrament conegut com a camamilla groga o camamilla de Maó. De tothom són conegudes les propietats i aplicacions terapèutiques d’aquesta espècie mediterrània en processos inflamatoris i digestius. Mai no puc resistir fer un parell de pessigolles a un matoll d’espernallac i sentir la seva flaire intensa!
Salut i natura,
EsPorqueret
WEBGRAFIA
El Camí Oliba. (2017). El Camí Oliba. A peu. Associació Rutes del Romànic.
Rescatat, 15 febrer 2022, de: https://www.camioliba.cat/a-peu/
FEEC. (2022). Fem muntanya. Senders. GR 151 El Camí Oliba – 267,234 km. Federació d’entitats Excursionistes de Catalunya.
Rescatat, 15 febrer 2022, de: https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-151-el-cami-oliba/
Prat Puig, A. (2018). Esglésies i ermites: El Santuari de Bellmunt, a Sant Pere de Torelló. VALLGESBISAURA.
Rescatat, 14 febrer 2022, de: https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-el-santuari-de-bellmunt/
A PEU DE PÀGINA – (Camins del Bisbe i Abat Oliba)
El Camí Oliba és un sender de gran recorregut homologat que connecta algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. Transcorre entre Montserrat i els Pirineus i passa per algunes de les ciutats i pobles amb més història de la Catalunya Vella, com Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Creua el paisatge d’interior i de mitja muntanya de les comarques del Bages, Osona i el Ripollès en un itinerari poc exigent i envoltat de serveis turístics i comercials de gran valor afegit.
El Camí Oliba és un autèntic museu al mig de la natura. És art, cultura i història en la seva essència, en espais gairebé inalterats al llarg dels temps. És un recorregut pels orígens de Catalunya, quan personatges com el bisbe i abat Oliba van decidir repoblar i cristianitzar aquestes terres sembrant-les d’esglésies i monestirs.
Avui, aquest camí ja transitat pels nostres ancestres s’omple de caminadors, excursionistes i corredors que es proposen cobrir els seus més de 200 quilòmetres, de nord a sud o de sud a nord. Les seves passes contribueixen a escampar, encara més, el coneixement d’aquestes obres mil·lenàries.
(FEEC – Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya / GR 151® CATALUNYA)
esporqueret 
Gràcies per compartir. Bons records. Ara que els peus ja no em fan mal.
M'agradaM'agrada