Maçanet de Cabrenys i la Vajol a l’Alt Empordà; les Illes, Ceret o Costoja al Vallespir són toponímies que a casa nostra associem amb els dolorosos fets de l’exili de milers de persones el febrer de 1939. Són terres frontereres i de refugi, com ho és també el castell de Cabrera. Continua la lectura de “CASTELL DE CABRERA – TERRES FRONTERERES (Alt Empordà, Maçanet de Cabrenys, Girona, CAT)”
L’etapa setzena del Camí Oliba s’ha programat com a recorregut lineal, matinal, amb inici a Vallfogona i final a Sant Joan de les Abadesses. Ambient tardorenc amb colors càlids. Temps de sequera extrema; absència absoluta de bolets. Continua la lectura de “CAMÍ OLIBA-GR 151 (Etapa 16: Vallfogona de Ripollès – Sant Joan de les Abadesses)”
El Gegant de l’Alt Empordà, en GAE, jau bonhomiós en migdiada permanent sobre la serralada de Corsavell. El seu cap reposa plàcidament sobre el rocam del cim de Bassegoda i els seus peus resten a l’ermita de Sant Joan de Bossols. Continua la lectura de “BASSEGODA I RODALIA (Albanyà, Alt Empordà, Girona CAT, octubre 2023)”
Finals de setembre. Uns volcans emblemàtics de la Garrotxa, la Fageda Fundació i la Fageda d’en Jordà. Un triplet extraordinari per a un dissabte solellós. L’inici de tardor amb un bany de bosc encisador. Continua la lectura de “2 VOLCANS – 2 FAGEDES (Olot/Santa Pau, Garrotxa, Girona CAT)”
El mes de juliol marca la cita botànica estrella del grup l’Esbarzer (ADENC, Sabadell). És una tradició de final de temporada. Enguany el grup s’ha reunit massivament pels encontorns del torrent d’Estremera (Vall de Ribes) visitant indrets d’interès botànic diversos Continua la lectura de “VALL DEL TORRENT D’ESTREMERA: FLORA I PAISATGE (Ref. Corral Blanc, Planoles, Ripollès, Girona, CAT)”
Rutes espectaculars, a ponent del Cap de Creus. L’entorn, en un dia solellós d’hivern o primavera sense ventolera empordanesa, ens ofereix panoràmiques de tota mena i color; des del majestuós Canigó al castell de Verdera i badies de Port de la Selva i Roses. Mar i muntanya. Continua la lectura de “SANT PERE DE RODES-3 RUTES (Alt Empordà, Girona)”
De bon matí, la passejada geològica a les mines del Salnitre s’iniciava davant del Casal de Cultura. Els sis ametllers de la plaça del Mercadet de Collbató ja eren ben florits, però el fred convidava a tenir les mans enguantades sota les aixelles. Continua la lectura de “COVES DEL SALNITRE (Collbató, comarca del Montserratí, Baix Llobregat, Barcelona)”
Aquesta etapa quinzena del Camí Oliba s’ha programat com a recorregut circular, partint de Vallfogona de Ripollès. La ruta d’ascensió al castell de Milany des de Vallfogona pel torrent de la Masica, amb la seva font de la Tosca i les seves gorgues i salts d’aigua, és un espectacle continuat que sobrepassa l’encanteri, sigui estiu, tardor, primavera o hivern. Continua la lectura de “CAMÍ OLIBA-GR 151 (Etapa 15: Castell de Milany – Vallfogona de Ripollès)”
No hi ha trescador digne del seu nom que no hagi fet l’ascensió del Matagalls més d’una vegada. Després del Turó de l’Home (1712 m) i les Agudes (1705 m), el cim de Matagalls (1697 m) és el tercer cim rellevant del massís del Montseny. Matagalls és el cim assequible per excel·lència; és el cim dels no iniciats; també dels iniciats, però. Continua la lectura de “MATAGALLS – CIM INICIÀTIC (Massís del Montseny, P. N. del Montseny, Barcelona)”
No va ser mala idea finalitzar l’any amb una volta per l’altiplà del Moianès i la vila de Moià; un entorn poc trescat pels urbanites del Cap i Casal del Principat, com qui avui escriu. D’altra banda, una volta pertinent també pel fet que la vila de Moià és “carrer de Barcelona” des de 1384, un cop els moianesos van pagar els 2.000 florins d’or per comprar la vila i ser del tot lliures.
Aquesta és la raó per la qual Moià ostenta el mateix escut de Barcelona, amb l’afegitó d’un creuat (croat, diner d’argent) al centre. Els moianesos, satisfets i encantats de rebre la protecció del Consell de Cent barceloní, van clavar l’escut a cada un dels portals de la vila. Moià és una vila amb personalitat i industriosa que, en els darrers decennis, ha doblat la seva població fins a sobrepassar avui els 6.000 habitants.
Molta d’aigua ha passat pel molí d’en Brotons i la riera i masia de Marfà des d’aquella data gloriosa de 1384. La masia de Marfà, masia fortificada, situada sobre una penya-segat de la riera de Marfà, és testimoni de la rellevància històrica del Moianès. La masia va ser el quarter general de l’exèrcit català de l’interior (amb intervenció directa en la batalla de Talamanca) durant el 1714. També va tenir la seva rellevància durant la Guerra del Francès i de les guerres carlines durant el segle XIX. Trescant avui pels encontorns de Moià es trepitja la història del castell de Clarà (segles xi-xii), que oferia seguretat i aixopluc a la vila. Malauradament, en el segle xviii va patir les ordres de demolició de Felip V; una venjança més d’aquell rei poc senyor en finalitzar la guerra de Successió.
Una ruta matinal força plaent amb indrets espectaculars, tant per les panoràmiques com pels llocs històrics que es trepitgen. Per a més detalls d’aquest recorregut, vegeu la ruta Wikiloc:
● Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (mapa/GPS, km, desnivells, temps invertit, imatges, senyalització de la ruta, itinerari detallat, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: MOIÀ-CAPELLA I CASTELL DE CLARÀ-RIERA DE L’OM-MOIÀ
Galeria
Aproximació (Moià)
A la vila de Moià s’hi pot arribar, ja sigui per la carretera C-59 (des de Barcelona, direcció sud-nord) o la transversal N-141c (direcció est-oest). En qualsevol cas, per arribar a la zona del punt d’inici del tresc, cal entrar al centre de la vila per la C-59, en direcció nord (a l’Estany) i travessar tota la població. Sortint de la vila (darreres cases), on la carretera fa un revolt, hi ha prou espai per aparcar. Aquesta zona d’aparcament és també el punt d’inici i final del tresc.
GPS: Pàrquing Avda. Escola Pia – Carretera de l’Estany, 2 08180 Moià, Barcelona
GPS: https://goo.gl/maps/b86uavPTjPB4sAuB8
Punt d’inici i final de ruta (Moià)
Zona d’aparcament, prop de l’Escola Pia.
Avituallament
Hi ha un punt d’aigua situat prop de la Creu del Mirador, a l’inici del tresc (vegeu waypoint “Font de l’Alzina / Creu del Mirador”). Si es vol fer un mos o esmorzar matiner, anant cap a Moià, el bar-restaurant Olimpo és el lloc on tothom que transita per la C-59 en direcció a Moià fa una aturada. Bar de carretera sempre molt concorregut i que obre de 6:30 a 17:00 cada dia, excepte els dimecres.
● Restaurant Olimpo (Carretera C-59, Mollet-Moià, Km. 17.400, 08140 Caldes de Montbui, Barcelona)
Bar força convenient per fer un cafè matiner o esmorzar de forquilla; lloc de pas, a 18 km de Moià. Tanmateix, fer-hi un àpat és força recomanable: cuina casolana, preus raonables i amabilitat del personal.
Llocs d’interès en ruta
Aquests són els indrets de pas que han despertat l’interès del trescador:
● Mirador de la Creu (km 0,6)
Miranda privilegiada amb vistes panoràmiques sobre la vila de Moià. La pujada a la creu es fa per caminets entre un jardí botànic, inaugurat l’any 1999, amb vocació divulgativa i didàctica.
● Capella de Sant Andreu de Clarà (km 3,5)
Capella d’estil romànic que data del segle xiii. De fet, aquesta era la capella del castell de Clarà, situat uns 200 m més amunt.
● Castell de Clarà (km 3,7)
Aquest castell, construït els segles xi-xii, tenia com a funció principal la protecció dels vilatans de Moià. Avui la vegetació ha fet seves les antigues dependències; tanmateix, encara es poden apreciar les restes de la torre de l’homenatge on el castlà feia el seu jurament de defensa i guarda del castell.
● Masies en ruta o properes
Arrelades a la geografia de Catalunya, masos i masies formen part de la història del país. Els sentiments que sovint inspiren els ha descrit millor el nostrat, i per a molts, “príncep dels poetes”:
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.
Fragment del “Retorn a Catalunya”
Josep Carner (1884, Barcelona – 1970, Brussel·les)
• Coromines – Masia amb xiprer catalogat (km 3)
Aquesta masia del segle xvii, al nord del turó de Sant Andreu i del castell de Clarà, resta visible a uns 200 m de la ruta.
• Caseta d’en Fermí – Conjunt cuidat (km 4,5)
Masia del segle xviii situada al peu del turó de Sant Andreu, prop de la capella de Sant Andreu i el castell de Clarà.
• Can Fermí (fill) – Amb activitat ramadera (km 4,7)
Prop de la Caseta d’en Fermí. Conjunt agrari més modern que, fins fa pocs anys i durant un temps, es va utilitzar com projecte educatiu granja-escola com a projecte educatiu (Granja Escola la Caseta).
• La Bussanya – Nissaga de prohoms il·lustres (km 6,9)
Masia del segle xvi que. Des de l’any 1644, amb la seva adquisició per part del notari Jacint Bussanya, fou la casa pairal d’una nissaga que proporcionà clergues, notaris i inclús membres de la Inquisició. Aquesta imponent masia presenta avui un estat de decadència lamentable.
• Casagemes – Vinyes i vins (km 9)
Sembla que aquesta masia del segle xvii, situada prop de la ruta a un costat de la riera de l’Om, va conèixer les seves esplendors amb l’expansió del cultiu de vinyes per la contrada.
Salut i natura,
EsPorqueret
Continua la lectura de “ENCONTORNS DE MOIÀ (Moià, Moianès, Barcelona)”
esporqueret 