No som turistes; som viatgers. Observar i gaudir els paisatges idíl·lics dels Països Baixos en bicicleta era una experiència llargament cobejada, però posposada en el temps; també ho era el desig d’explorar la seva riquesa cultural. Aquesta ruta ha sigut tot això: una pedalada de descoberta, observació, gaudi i aprenentatge. Continua la lectura de “CANALS, PÒLDERS, MOLINS, TULIPES (Utrech i Holanda, Països Baixos – NL)”→
L’Estació de Perpinyà, La Gare, es va inaugurar el 12 de juliol de 1858. No va ser fins 100 anys després quan aquest locus singular va adquirir notorietat mundial. L’inefable Salvador Dalí la va posar sobre el mapa amb la seva onírica i surrealista definició com a centre còsmic de l’univers. Continua la lectura de “PERPINYÀ – CENTRE DEL MÓN”→
La Gomera; segona illa més petita de l’arxipèlag de les Illes Canàries. Un petit paradís per al trescador. Des de penya-segats impossibles, valls i barrancs profunds i paratges quasi desèrtics amb verd de tabaiba, fins a la frondositat exuberant i ufanosa de la laurisilva. Llogarets d’encanteri. La seva gent, sempre acollidora. Set jornades de tresc per aquell paradís … Continua la lectura de “NATURA EN ESTAT PUR”→
Ciutat de Viena. Ha sigut un llarg hivern. Acaballes de març. Des de la serralada de Kahlenberg (Tibidabo vienès) predominen tonalitats grisenques sobre la Viena històrica. També ho són les tonalitats dels parcs de la ciutat i, en general, la vestimenta dels vianants. Tanmateix, li hem trobat el seu encant i els seus colors preprimaverals han despertat el nostre interès. Era la primera visita amb temps per trescar i gaudir de molts detalls. I així ho hem fet convertits en trescadorsurbanites. Continua la lectura de “ELS COLORS DE VIENA”→
L’agost del 2015 vam trescar per la serralada de Fuentes Carrionas, amb final a Bulnes (Picos de Europa). Tres indrets: Palencia, León i Cantabria. Aquest estiu fem els Picos de Europa més occidentals: Asturias-León. Es tracta d’un tresc amb un encant considerable: Fageda excepcional de la Biescona (Cordillera del Sueve), Llacs de Covadonga, Engorjats del riu Cares, Vegabaño, Senda del Arcediano. Alguns cims (Picu Pienzu) i, com no, vistes espectaculars dels Picos de Europa centrals i també de la costa asturiana. Iniciem cinc dies de tresc en ple Principat d’Asturias (Cangas de Onís), un paradís natural de gran bellesa … Continua la lectura de “PICOS DE EUROPA”→
Trescar pels Carpats eslovacs i polonesos, parcs nacionals dels Tatras, és tota una experiència! Impenetrables boscos a la base dels cims. Llacs d’aigües glacials. Pujar al Rysy (2503m), el cim fronterer amb Polònia. Pujar al llac Batizovske Pleso, als peus del Gerlach (2655m), el cim més alt dels Tatras. Admirar flora, fauna i paisatge. Trobar-te amb gent de la contrada. Tot això i més. Continua la lectura de “ELS TATRAS ESLOVACS I POLONESOS”→
Feia anys i panys que no havíem estat a París. Gaudir d’un cap de setmana llarg era l’excusa perfecta per tornar-hi. Retrobar-se amb aquest nucli de la història era un àpat apetitós. La nostra intenció no era la de comprovar si la Mona Lisa ens faria l’ullet. El nostre objectiu consistia en trescar pels llocs més emblemàtics de la ciutat; contemplar tot el seu abast des de les alçades de l’església del Sagrat Cor (Montmartre) i la Torre Eiffel i, especialment, córrer la riba esquerra del Sena i admirar els seus ponts i passarel·les. És el que vam fer. Continua la lectura de “ELS PONTS DE PARÍS”→
Tothom la coneix com la “Isla Bonita”. Tanmateix, ben poca cosa en sabia jo d’aquest indret volcànic; un xic sí, després del tresc que vaig fer per Les Açores (illes Faial, Sao Jorge, El Pico) l’agost del 2016. Ara ja sabia que formava part de la Macaronesia i qualque cosa més: les Canàries, un dels 5 arxipèlags repartits per una enorme extensió oceànica de l’Atlàntic Nord. Illes Canàries, lloc gens aliè per a la majoria; sempre una hora menos, des de la península. Fins aquí, tot bé. Però, algú estarà d’acord amb mi que hi ha un cert grau de confusió general, per exemple, entre La Palma, Las Palmas de Gran Canària i Palma de Mallorca. Continua la lectura de “TRESCANT PER LA PALMA (Illes Canàries)”→
Viatjar per fer turisme no és el meu fort. Viatjar per conèixer territori ja m’agrada. Viatjar i poder conviure amb la gent del territori, encara que superficialment, m’agrada més. Aquest viatge tenia els components que m’agraden: poder combinar feina amb temps d’esbarjo. La possibilitat de trescar pel territori en estones lliures era un al·licient més. Va ser el que vaig poder fer visitant Kreuzlingen (Suïssa), Konstanz (Alemanya), Salzburg, Graz i Vienna (Àustria). Continua la lectura de “SUÏSA – ÀUSTRIA”→