PARC NACIONAL DE LA VANOISE (Termignon, Vall de Maurienne, Savoia, França)

El parc nacional de la Vanoise està situat al nord-est de Grenoble, al final de la vall de Maurienne. El llogaret de Termignon, en la part alta de la vall i a 1.300 m d’altura (Haute Maurienne), és el lloc perfecte per escapar uns dies de la calor humida d’agost que es pateix vora mar.El P. N. de la Vanoise, una vasta extensió d’alta muntanya entre les valls de Tarentésia i Maurienne, és fronterer amb Itàlia. Creat l’any 1963, arran d’una massiva protesta ecologista contra un projecte turístic (ai las!, quina sorpresa), aquest va ser el primer parc nacional de França. Per tant, Termignon era un lloc ideal per fer el seu reconeixement amb unes jornades de tresc i també recordar la història passada i present de la vall de Maurienne. La vall és actualment un formiguer d’activitat subterrània, amb el faraònic projecte TELT (Tunnel Euroalpin Lyon Turin). Això, és història en curs. Tanmateix, la vall de Maurienne pot presumir també d’una altra empresa faraònica o, més ben dit, hannibalesca. Fins que els acadèmics historiadors no es posin d’acord, la vall es vanta d’una de les fites militars més espectaculars de la història. Hanníbal potser va travessar els Alps per la vall (Mont Cenis, Col de Clapier), cap a Itàlia amb el seu exèrcit per allà l’any 218 aC. Tot l’indret ofereix, per tant, uns ingredients excel·lents per a una estada estiuenca.

HANNÍBAL I ELS SEUS ELEFANTS

Baixant  des de Termignon per la D 1006, a l’altura de Modane (vall de Maurienne), va ser quan vaig veure una estàtua d’un soldat uniformat a la manera dels temps romans.

De sobte, vaig pensar que potser aquell indret havia sigut trepitjat per les tropes d’Hanníbal! Veritat o no, el cert és que els veïns de la vall així ho anuncien! Han passat més de 2200 anys des que Hanníbal va portar a terme la gesta militar probablement més espectacular de la història. No resulta gaire fàcil imaginar una tropa multitudinària de 30.000 soldats, 15.000 de cavalleria i 37 elefants més la seva intendència enfilant les altures de l’alta muntanya dels Alps amb les primeres neus de tardor de l’any 218 aC. Encara avui hi ha una gran controvèrsia acadèmica pel que fa al lloc per on l’exèrcit d’Hanníbal va travessar els Alps i entrar a la vall del riu Po. Potser mai no se sabrà. Tanmateix, un altre estrateg militar de la categoria de Napoleó sempre va creure que Hanníbal va travessar els Alps per la vall de Maurienne, pel coll de Clapiers (Mont Cenis). Per a mi, la seva opinió ja em conforma i m’atorga la sensació d’estar trepitjant història.

• Si estàs interessat en la controvèrsia acadèmica de darrera hora sobre aquesta fita històrica, aquest apunt de Franz Lidz (2017) et pot interessar: How (and Where) Did Hannibal Cross the Alps)?

TELT – TÚNEL BASE DE MONT CENIS

La vall de Maurienne ha sigut sempre eix de comunicació natural entre Lió (França) i Torí (Itàlia). La connexió ferroviària actual, amb un túnel amb inici a Modane que travessa els Alps, ha quedat obsoleta i, a més, és perillosa. Des dels anys noranta, a la Unió Europea s’estava gestant l’anell central del Corredor Mediterrani amb una nova connexió ferroviària de mercaderies entre Lió i Torí, perforant els Alps per la vall de Maurienne i sota Mont Cenis. El projecte també fa anys que genera controvèrsia a banda i banda dels dos països, però sembla que en els darrers temps ha pres embranzida. Aquesta serà una de les obres faraòniques més rellevants de l’Europa del present segle. El túnel TELT (Tunnel Euroalpin Lyon Turin) serà una connexió ferroviària de mercaderies que, al llarg de 57,5 km, perforarà els Alps per sota de Mont Cenis i serà el túnel ferroviari més llarg del món. Durant aquests darrers anys el projecte va a tot drap. La previsió d’inauguració se situa passat l’any 2030. Diuen els més entenimentats que aquesta via de mercaderies expulsarà un milió de vehicles de gran tonatge de les carreteres alpines cada any! Més rellevant encara, aquesta obra serà un hub per al Corredor Mediterrani, enllaçant la península ibèrica (Algesires) amb l’Europa de l’Est (Budapest / Kyiv).

• Si vols saber-ne més: Lyon-Turin, the train that unites Europe

UN TAST DELS ALPS
Termingnon, Parc National de la Vanoise, Haute Maurienne, Savoia, Alps

L’objectiu d’aquesta curta estada de tresc als Alps, a la vall de Maurienne, no era altre que fer un tast de tresc i descoberta de la contrada. El campament base, per dir-ho així, era el llogaret de Termignon o Termignon-la-Vanoise (Haute Maurienne – Departament de Savoia – Regió d’Avèrnia-Roine-Alps – Comuna de Val-Cenis). Una vila a 1.300 m d’altura i al voltant de 400 ànimes; per tant, gens massificada a l’estiu. La vila atorga un toc familiar a tot el seu entorn. Temperatura agradable a ple estiu i tranquil·litat només destorbada per les remoroses aigües de la confluència dels dos rius, el Doron i l’Arc. A l’horabaixa, post el sol, fa goig admirar l’esplet de gegantins  borinots de les corretjoles (Agrius convolvuli) fent el seu sopar als parterres de petúnies de la localitat. Un lloc per quedar-s’hi! Els deus han sigut clements i ens han respectat cinc jornades de tresc amb excel·lent visibilitat; trescs, tots ells, circulars, memorables i espectaculars.

• Allotjament

Sempre que fem una estada de tresc ens agrada trobar un allotjament que sigui cèntric i minimitzi així les distàncies i temps de desplaçament als punts d’inici de cada tresc. Una altra condició que busquem és que el lloc elegit tingui oferta de restauració (a ser possible, de cuina local i casolana); règim de mitja pensió. En aquesta ocasió es va trobar un allotjament quasi ideal dins la mateixa població de Termignon. L’Outa Hotel Restaurant és un hotelet familiar, regentat per un matrimoni amb tres nens i un gos de nom Big Ears; familiarment, Big. Un gos que fa de gos i protegeix els infants; part de la família. Stephane ens explica que, a la contrada, el mot «outa» vol dir, precisament, «llar». Es respira un ambient informal i l’atenció dels amfitrions és excel·lent. L’habitació era més que suficient, espaiosa i neta. Els àpats satisfeien les necessitats de l’esforç físic diari del trescador. Esmorzar a partir de les 7:30 i sopar a partir de les 19:00. Molt recomanable.

• Avituallament
L’avituallament bàsic estava solucionat amb la mitja pensió. Pel que fa a les sortides de tresc val a dir que les rutes passaven cada dia per un o més refugis (exceptuant una jornada, que finalitzava en una població amb tota mena de serveis). Als refugis sempre es pot fer una aturada reparadora; fred o calent, líquid o sòlid. En la majoria dels refugis també sol haver-hi un punt d’aigua. Tot això no òbvia que sempre cal portar aigua i quelcom sòlid d’emergència.

• 5 RUTES CIRCULARS

1. Llacs i glaceres
Llac Blanc – Llac Sud de Bellecombe – Llac Nord de Bellecombe – Llac aux Limnées – Llac de Plan du Lac

Aquesta ruta d’alta muntanya és de gran espectacularitat. A mesura que el dia desperta per sobre dels 2.000 m, cal posar la vista llarga. A tort i a dret, tot són panoràmiques obertes i de gran majestuositat; en llenguatge més col·loquial, espaterrants. Una ruta que permet contemplar les glaceres de la Dent de Parrachée (3.697 m) i cims associats allà dalt, però també els diversos llacs que acompanyen el pausat caminar de la gran munió de randonneurs de tota mena i condició. Ruta sense dificultat tècnica i altament recomanable.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: 5 LACS DE TERMIGNON (10,88 km)

• Galeria: 10 panoràmiques espectaculars

2. Agulles / Pointes feréstegues
Pointe de Laserlia (2.909 m)

Aquesta ruta circular d’alta muntanya és un concentrat de bellesa i contrast de paisatges. Tot extraordinari i monumental; tot un regal per als ulls, la ment i les emocions. Ruta accessible per a tothom i de bon fer; llevat l’esforç normal que requereix el tram ascendent, naturalment. L’aridesa de les agulles de Pointe de Laserlia (2.909 m), Pointe de Grand Vallon (3.136 m) o Pointe des Broès (3.405 m), contrasta amb l’exuberància de flora alpina vora el rierol de Fontabert. Un cop ja ens encarem amb el refugi Plan du Lac, per la vall del riu Doron de Termignon, podrem admirar les glaceres de la Dent de Parrachée (3.697 m). L’espectacle està servit.

• Ruta Wikiloc

Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: BELLECOMBE – COL DE LANSERLIA – REF. PLAN DU LAC (12,11 km)

• Galeria: 10 panoràmiques magnífiques

3. Un bany de bosc i un monòlit gegantí
Pins – Avets – Bedolls

Aquesta ruta transcórrer per sota dels 2.000 m; és, per tant, un bany de bosc. Pins silvestres, avets monumentals i clapes de bedolls és l’arbrat que acompanya i ofereix una ombra generosa al caminant. El gran atractiu del recorregut és, evidentment, l’entorn del grandiós monòlit de 93 metres d’altura (Monolithe de Sardières) que s’aixeca en una fondalada del boscatge a una altura de 1.640 m. Un lloc de culte pels escaladors i de quasi pelegrinatge per a la gent de la contrada i d’arreu. Tresc molt recomanable.

• Ruta Wikiloc

Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: AUSSOIS – MONOLITHE DE SARDIÈRES (11,43 km)

• Galeria: Monolithe de Sardières

4. El llac verd turquesa
Llac de la Partie – Vall de Polset

Aquesta ruta és de gran bellesa i popularitat. En un dia lluminós, a cada aturada per prendre alè, les panoràmiques són sorprenents i espatarrants. El tram d’ascens, pel rierol de Povaret, és un xic escabrós i salvatge (si es fan dreceres), però amb l’encant de la vall d’Orgère a l’espatlla. El llarg, però gradual, descens per la vall de Polset ens mostra els prats de pastura; allí es practica la pastura regenerativa amb uns ramats de mil ovelles que sestegen al sol de migdia. Arribats a les cotes inferiors als 1.700 m, es camina a l’ombra d’avets monumentals i algun larix despistat. Una jornada que acaba sent un bany de bosc. Molt recomanable.

• Ruta Wikiloc

Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: REF. DE L’ORGÈRE – LAC DE LA PARTIE – VALLON DE POLSET (11,55 km)

• Galeria: 10 panoràmiques extraordinàries – valls i llac 

5. Refugis i pla d’aigües
Refugi de Plan – Refugi de la Fournache – Refugi de la Dent du Parrachée
La vall de Le Fond d’Aussois és un indret d’encanteri. Pràcticament, durant tot el recorregut la vista domina el conjunt de la vall, els refugis i els salts d’aigua del desgel que es precipita pel circ geològic. Al fons de la vall, el rierol de Saint-Benoit transporta la seva aigua cristal·lina als dos grans embassaments: Le Plan d’Amont i Le Plan d’Aval. Una ruta molt popular i familiar, de relatiu bon fer i força recomanable.

• Ruta Wikiloc

Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: REFUGES D’AUSSOIS – LE FOND D’AUSSOIS (9,86 km)

• Galeria: 10 panoràmiques sensacionals

FLORA D’AGOST

La gran floració de finals de juny i juliol ja era història, especialment per sota dels 1.700 m. Tanmateix, en alguns indrets d’alta muntanya, encara es podien admirar els colors variats de la flora més resilient. Fent slow mountain s’han pogut captar imatges espectaculars de la flor de neu (Leontopodium nivale) a la cota 2.300; aquest era el primer cop que vaig poder admirar aquesta bellesa en el seu estat natural. També va ser un petit goig poder observar la floració i postfloració del Geum reptans, amb el seu preciós pentinat d’estiu. El geum em va permetre comparar el seu pentinat amb el de l’herba del vent (Pulsatilla alpina); segurament van a perruqueries diferents! Resultava sorprenent trobar una gran munió de redols humits amb cards espinosos (Cirsium spinosissimum); eren observables en les seves etapes de creixement i floració. Tot plegat, una meravella i goig per als ulls i la imaginació.

• Galeria de colors: 30 imatges de flora alpina

Salut i natura,
EsPorqueret