La serra de Tramuntana, a Mallorca, no és només font d’inspiració artística; també és un petit paradís per al trescador. És un paradís, tant pel trescador que col·lecciona “mils” com pel qui s’estima més trescar per corriols i viaranys més planers. Continua la lectura de “TRES DIES PER TRAMUNTANA (Mallorca, Illes Balears)”
De bon matí, la passejada geològica a les mines del Salnitre s’iniciava davant del Casal de Cultura. Els sis ametllers de la plaça del Mercadet de Collbató ja eren ben florits, però el fred convidava a tenir les mans enguantades sota les aixelles. Continua la lectura de “COVES DEL SALNITRE (Collbató, comarca del Montserratí, Baix Llobregat, Barcelona)”
Cada any, el grup de botànica l’Esbarzer programa el final de temporada amb una sortida sonada. Aquesta jornada, per la contrada prepirinenca del Ripollès, ha sigut una ocasió excel·lent per “eixamplar el cercle de la nostra ignorància” (Stuart Firestein dixit). Continua la lectura de “LA SERRA DE SANT AMAND: PAISATGE VEGETAL (Bruguera, Ogassa, Ripollès, Girona)”
El tram mitjà de la vall del Llobregat és un indret ideal per impregnar-se d’aquest bonic i encinglerat paisatge, per aprendre els temps geològics del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central i identificar la vegetació dels seus diversos hàbitats. Una passejada naturalista espectacular. Continua la lectura de “LA VALL DEL LLOBREGAT AMB ULL NATURALISTA (Manresa, El Bages, Barcelona)”
Soldeu, a l’extrem nord-est d’Andorra i allunyat de l’agitació ambiental de les grans urbs, encara és un poble tranquil en ple estiu. Aquest poblet, situat a 1.800 m d’altura i en plena alta muntanya, és un lloc quasi ideal per escapar de la calor humida i enganxosa de cotes més baixes; ni que més sigui durant unes poques jornades. Per als trescadors, un petit paradís. Continua la lectura de “SOLDEU, A PAS LENT (Soldeu, Parròquia de Canillo, Andorra)”
Lo Pallars Fer és un nom ben trobat per aquesta travessa de cinc jornades per la contrada del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El recorregut és una muntanya russa per les valls de Ferrera, Cardós i Àneu. Espectacle feréstec per a la mirada; serenor per a l’esperit. Continua la lectura de “LO PALLARS FER – TRES VALLS (Alt Pirineu, Pallars Sobirà, Lleida)”
En general solem associar el nom d’Andorra amb neu, esquí i, pels aficionats a l’esport del shopping, compres a preus competitius i poder exhibir després el trofeu de la ganga. Això sol passar a l’hivern, temporada alta a Andorra. L’estiu són figues d’un altre paner.
Continua la lectura de “SOLDEU A L’ESTIU (Soldeu, Parròquia de Canillo, Andorra)”
Aquesta ruta circular, amb inici i final a Cantonigròs, és espectacular. No presenta cap dificultat tècnica, però cal estar amb un mínim de forma física per fer-la com una matinal. Continua la lectura de “LA BASTIDA-PLA D’AIATS-CABRERA (Cantonigròs, Osona, Barcelona)”
Partint de Cantonigròs es pot fer la pujada directa al santuari de Cabrera; un tram relativament curt i d’exigència física normal, tot i ser de pujada. El recorregut és espectacular i les panoràmiques magnífiques. Un tresc matinal perfecte per a un dia de primavera. Continua la lectura de “CABRERA – PLA D’AIATS (Osona, Barcelona)”
La Plana d’Ancosa és un indret no gaire conegut; això no vol dir que sigui menys rellevant des del punt de vista botànic. Predomina la garriga, com correspon a un indret de crostes calcàries. Terra pobra, com dirien els pagesos; ja ho van comprovar segles enrere els monjos cistercencs. El recorregut és una passejada agradable, si el sol és clement amb el cel un xic enteranyinat. Continua la lectura de “LA PLANA D’ANCOSA (Torrebusqueta, Anoia, Barcelona)”
esporqueret 