EL CONGOST DEL MU – Flora, fauna i geologia

Una primavera plujosa com feia anys que no gaudíem. Un Congost del Mu en estat pur i esplendorós. Un itinerari naturalista amb guiatges de luxe. Una jornada de gaudi i natura. El recorregut del Congost del Mu (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) fou plantejat pel grup de botànica l’Esbarzer (Adenc, Sabadell) des de la perspectiva botànica i geològica; una jornada també salpebrada amb afegitons de lepidòpters. Aquest cop, el guiatge era de luxe. Ferran Turmo, naturalista de tota la vida i coneixedor del territori com ningú, ens va delectar amb els aspectes de flora i fauna de la contrada. Josep M. Nogué, geòleg de capçalera de l’Adenc i el millor intèrpret del llenguatge secret de les pedres, va fer parlar els sinclinals i anticlinals que fan del Congost del Mu un encisador monument de la natura. Ambdós ens van regalar una jornada d’aprenentatges compartits i un autèntic goig intel·lectual.

• Itinerari

  • Ruta Wikiloc: Vegeu detalls d’aquest itinerari botànic i geològic, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció breu, imatges, etc., a rutes Wikiloc d’esporqueret: Congost del Mu – Aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa.
  • Full de ruta de la flora del Congost del Mu (Ferran Turmo)

    

    

  • Geo-ruta del Congost del Mu (Josep M. Nogué)

    

    

• Gent Adenc: 16 participats i guiatge

Congost del Mu – Marc geològic

El Congost del Mu, just a tocar a ponent del llogaret d’Alòs de Balaguer (la Noguera, Lleida) és un engorjat impressionant excavat pel riu Segre. La força de l’aigua ha obert pas pel vessant oriental de la Serra del Montsec, travessant materials calcaris i margues de sediments del Cretaci superior. El seu origen rau en un mar tropical de fa uns 200 milions d’anys. Aquestes capes sedimentàries, ara ben visibles, es van anar plegant i fracturant en la formació dels Pirineus i les serralades prepirinenques. L’exemple més evident i espectacular és el sinclinal de Sant Jordi, en el punt més estret (uns 30 metres) del congost. L’erosió fluvial i també l’activitat tectònica d’eons ha obert un pas molt estret entre parets verticals de vertigen de més de 100 metres d’altura. Aquest congost és una mostra força evident dels processos d’erosió externa i activitat tectònica interna. El relleu barrancós del congost i els estrats dels penya-segats ben exposats, juntament amb l’accessibilitat de l’indret, ens ofereixen un espai d’alt interès per als amants de la geologia, del senderisme i del patrimoni natural.

• Panoràmiques del Congost del Mu

El Congost del Mu: flora i fauna

Text: Ferran Turmo, naturalista

Sortint des d’Alòs de Balaguer (La Noguera) caminant pel marge dret del riu Segre, que baixa encaixat entre les serres de Saborell i Carbonera a l’esquerra i el serrat del Poll i Penarreba a la dreta, arribem al Congost del Mu. El pas del riu pel congost permet la connexió entre la terra baixa i la muntanya mitjana, essent un punt molt ric en biodiversitat.

El camí transcorre entre els vessants de les serres dominats pels boscos de roure valencià, roure martinenc, alzina, boix, auró blanc i negre, aladern i pi blanc. Als marges del riu Segre hi creix el bosc de ribera on hi trobem freixes, oms, pollancres, salzes, lledoners i verns, amb un sotabosc amb bardisses on hi creix l’esbarzer, l’heura, l’arç blanc i altres matolls.

A la zona abunden brolles de romaní, llentiscle, noguerola, càdec, savina, aranyoner, espantallops i farigola. En feixes d’antics camps abandonats fa anys, hi trobem erms amb fenassars, llistonars i moltes altres gramínies.

Al pas pel congost trobem zones rocoses on creixen comunitats rupícoles molt ben adaptades a condicions extremes i on podem veure la pedrosa (Aethionema saxatile), l’aristolòquia (Aristolochia pistolochia), els gatolins (Antirrhinum molle), el clavell de Balma (Petrocoptis montsicciana), l’orella d’ós (Ramonda myconi), el te de roca (Chiliadenus glutinosus), els corets (Sarcocapnos enneaphylla), la polígala de roca (Polygala rupestris), el conillet de penya (Chaenorhinum crassifolium) i falgueres com la falzia blanca (Asplenium ruta-muraria).

La zona és rica en fauna. Al riu Segre, a part del peixos, hi viu la llúdriga i l’exòtic visó americà. Per les serres hi campen senglars, cabirols, guineus, … Sobre el congost és habitual veure volar voltors i altres rapinyaires ocasionals com l’àguila daurada, el trencalòs, l’aufrany, l’aligot, l’aguila marcenca, … Pels marges del riu hi viuen molts ocells com les mallerengues, oriols, abellerols, blauets, merles, tallarols, cargolets, …

Pels corriols hi abunden les papallones. Tot caminant vam veure la blaveta comuna, la blaveta nívia, la blaveta de la farigola, la turquesa europea, la bruna de bosc, la margenera, l’arlequí, la zebrada, les dues aurores, la cleòpatra, la fúria, la blanqueta de la col, la pòntia comuna, la marbrada comuna i la safranera de l’alfals. També vam observar les dues viatgeres, l’atalanta i la migradora dels cards, que utilitzen el riu com a via de pas en les seves migracions primaverals cap al nord.

• Floració
  Reportatge en imatges
• Biodiversitat d’Alòs de Balaguer (Ferran Turmo)
  • Si vols saber-ne més de flora, fauna, bolets, líquens, cianobacteris, etc. de la contrada d’Alòs de Balaguer, no deixis de donar una ullada a: Observatori Ciutadà de la Biodiversitat a Alòs de Balaguer. Altament recomanable!

Salut i natura