NATURA i AIGUA – BICI i BARCASSA (Alemanya)

BICI i BARCASSA – Spandau-Wolfsburg (Alemanya) – Sota boscatge de roures (17-24 agost 2024)

Una setmana amb bici permet descobrir un ampli territori, admirar la bellesa d’un medi natural diferent i alhora desconnectar de la rutina i sentir ben vius els panxells, quàdriceps, isquiotibials i sobretot les anques!

Des de Berlín a Wolfsburg, pedalant a ponent i resseguint rius, llacs, canals i voreres, s’han cobert 280 km. Durant el recorregut ens han protegit del sol d’agost roures monumentals de fulla gran, pinedes imponents, pollancres gegantins com mai no havia albirat (alguns d’ells parasitats pel vesc), plataners fora mida, desmais ufanosos vora l’aigua. Que l’aigua és vida ja ho sabíem; per aquells paratges nord enllà ho hem pogut tocar de prop. Per camins vora ribes ens han acompanyat cada dia estols d’ànecs, oques, cignes, cormorans que es discutien el millor pal on escalfar-se i bernats pescaires amb el seu vol pompós i reposat patrullant el riu. I fent ruta més lluny de l’aigua, bandades de cornelles emmantellades, engalanades de rigorós gris i negre, feien el seu xivarri assembleari com ho faria un partit d’allò més anarquista. Tot plegat, unes jornades d’esport, natura, cultura i gaudi.

Una setmana que ha sigut també una oportunitat per trepitjar llocs i rememorar moments de la història contemporània europea més truculenta i, sense estalvi de qualificatius, salvatge, cruel, irracional i inhumana. Topònims com Berlín, Spandau, Potsdam i el no tan popular -però potser més significatiu- de Wannsee (Wannseekonferenz) ens collporten a la meitat del segle XX, quan el món ens va mostrar la cara més sinistra i infausta de l’ésser humà. 

El Merlijn, màgia de l’aigua
(Llar lluny de la llar)

El Merlijn (La màgia de l’aigüa) – Llar lluny de la llar, a Potsdam

El Merlijn és un petit vaixell de càrrega -barcassa, diríem-, totalment restaurat i adaptat per fer d’hotelet familiar flotant, amb capacitat per a 24 passatgers i 5 membres de tripulació i un guia. Net, polit, familiar, impecable. Els àpats són consistents i variats. La tripulació és també força familiar i d’un nivell de professionalitat incomparable: Coen, el capità i Cristina (la seva dona), també capità, però i sobretot una cuinera d’excel·lència; Bruno, servei de bar; Viorel, auxiliar de cuina i allotjament; June, auxiliar d’exteriors i maquinària. El guia, Thomas, ofereix les millors qualitats per a aquesta tasca: lideratge gens invasiu, viatjat i llegit, amb capacitat d’oferir marges de llibertat confiant en la responsabilitat de tots els components del grup i un sentit de l’humor fi i contagiós. L’amabilitat, servicialitat, acollida i professionalitat, amb atenció al detall, són els trets rellevants de tota la tripulació.

Tot inclòs al vaixell: allotjament, bicicletes i avituallament (llevat de begudes alcohòliques). Els àpats són substancials i variats: esmorzar de bufet lliure, pícnic per al migdia i els sopars (excepte un, a terra i per lliure) puntualment a les 18:30. La cambra per a dues persones és més que suficient i còmoda; cal no oblidar, tanmateix, que es tracta d’un vaixell petit i familiar. L’estat de conservació és impecable; net, polit i amb detalls molt familiars i amb serveis respectuosos amb el medi ambient. L’atenció i amabilitat de la tripulació és proverbial. Per si és d’interès d’algú, es pot fer el seguiment d’aquest petit vaixell -en temps real- al web; és la màgia de l’aigua.

En ruta – Bici i Barcassa
 6 jornades – 7 rutes

Jornada 1 – Spandau (Berlín) – Wannsee – Potsdam
Wannseekonferenz / Glienicker Brücke

Casa de la Conferència de Wannsee, 20 de gener de 1942

La ruta ciclista s’inicia a Spandau, vora el pont Charlottenbrücke sobre el riu Havel, on el Merlijn és ancorat. Durant bona part de la jornada seguirem la pista ciclista europea pels boscos municipals de Grunewald, seguint el curs del riu Havel. Durant el recorregut passarem per dos indrets que van ser protagonistes de la història durant la Segona Guerra Mundial i de la posterior Guerra Freda: la Casa de la Conferència de Wannsee i el pont de Glienicker (més conegut com a Pont de Potsdam que, durant l’època de la divisió alemanya, es va guanyar fama mundial per l’espectacular intercanvi d’agents/espies l’11 de febrer de 1986). Al final d’una pedalada de 40 km s’arriba a Potsdam, capital del land de Brandenburg; ciutat històrica que fou residència de la cort prussiana i on l’any 1945 tingué lloc la Conferència de Potsdam. El tram ciclista final transcorre pel centre urbà i pels jardins de palau i el Schloss Sanssouci, residència d’estiu de Frederic el Gran.

Jornada 2 – Dues rutes per Potsdam i rodalia
Templinersee / A. Einstein – Schloss Cecilienhof – Colònia rusa (Potsdam)

Palau Sanssouci, residència d’estiu de Frederic el Gran, rei de Prússia (segle XVIII)

Potsdam és la capital del land de Brandenburg. L’atracció més coneguda és el Palau de Sanssouci. A més d’aquesta antiga residència d’estiu de Friedrich el Gran, hi ha moltes altres atraccions interessants que, sens dubte, val la pena visitar. Els barris històrics de la ciutat, la colònia russa Alexandrowka, el barri holandès i l’antic barri dels teixidors de Bohèmia desprenen l’atmosfera d’una ciutat molt influenciada per Europa. En història recent, al palauet Cecilienhof, l’any 1945 va tenir lloc la Conferència de Potsdam. En aquell bucòlic palauet els coneguts com el «Tres Grans» (Truman, Churchill i Stalin) dels Aliats de la Segona Guerra Mundial van fer i desfer fronteres d’Europa i acordar reparacions de danys causats durant la Segona Guerra Mundial. 

Ruta 1 – Templinersee i Albert Einstein

Vida bucòl·lica a les ribes del Templinersee (Caputh, Potsdam)

Aquesta ruta matinal és un vol per les voreres on el riu Havel es converteix en el llac Templin. Passejada ciclista bucòlica i amb sorpresa. Al marge de l’evident historicitat de Potsdam, quan fas descoberta de territori, una de les coses més agradables és trobar-te amb qualque sorpresa. Al llogaret de Caputh, riba del llac Templin i afores de Potsdam, s’ha pogut visitar la que fou casa d’estiu d’Albert Einstein. Una casa senzilla, regal de la ciutat de Berlín a Einstein en el seu 50è aniversari. La casa, actualment propietat de la Universitat Hebrea de Jerusalem, es fa servir per a esdeveniments científics, tallers i conferències. També hi ha un annex a la propietat per a allotjament de joves científics de tot el món. La sorpresa agradable de la jornada.

Ruta 2 – Schloss Cecilienhof – Colònia rusa (Potsdam)

Palauet de Cecilienhof (Conferència de Potsdam, juliol/agost 1945)

La visita al palauet Cecilien no pot sorprendre gaire, llevat del llegat històric recent. Tanmateix, però, que hi fa un barri rus a Potsdam si no és per algun caprici dels déus? Simplificant molt el «caprici», un grup de soldats russos queden atrapats a Prússia durant la invasió napoleònica. Aquells soldats russos estan encantats de viure a Prússia i decideixen formar un regiment al servei del rei prussià Frederic Guillem III, pirat per la música coral russa i amic de tota la vida del tsar Alexandre I. El regiment crea un cor de combatents que es dedica a actes protocol·laris i entreteniment del rei. En morir el tsar Alexandre I l’any 1825 el rei Frederic Guillem III crea, en homenatge al seu amic, la colònia Alexandrowka als afores de Potsdam per als membres del cor rus. Així podran gaudir de la caseta i l’hortet.

Jornada 3 – Werder (riu Havel) – Brandenburg
Catedral de St. Pere i St. Pau

Brandenburg: Catedral i Merlijn a l’horabaixa … amb música de J. S. Bach

Pedalant pels camps de conreu, boscos jolius de roures ufanosos, faigs, pins i desmais vora aigua de Prússia, érem més d’un de la colla ciclista que teníem Brandenburg al cap pesant amb J. S. Bach i la seva obra mestra dels sis concerts de Brandenburg. En sis partitures va cobrir rangs i estils que van des de l’elegància cortesana de la suite francesa, la gravetat del contrapunt alemany o l’exuberància del «concerto» italià; tot un subtil microcosmos de música barroca que abasta l’univers emocional d’una època. Bach volia una feina a la cort prussiana i va dedicar els concerts al germà petit del rei de Prússia, el marquès Christian Ludwig de Brandenburg. Ai las, inclús havent demostrat la seva increïble capacitat creativa i artística, Bach no va aconseguir la feina! A l’arribada a la ciutat vam fer una visita obligada a la catedral de Sant Pere i Sant Pau. Vam gaudir de l’acústica encisadora dins la cripta amb un recital improvisat i espontani d’una veu femenina. Un goig intel·lectual i emocional inesperat. Aquella acústica degué encisar allí més d’un cop la congregació escoltant a Bach. 

  • Vegeu detalls del recorregut (km, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: WERDER/HAVEL – BRANDENBURG

Jornada 4 – Brandenburg – Genthin
Real Fàbrica de Pólvora de Prússia

Entrada a l’antiga Reial Fàbrica de Pólvora de Prússia (Kirchmöser)

La bicicletada d’avui passa pel bell mig d’un indret que va deixar una empremta rellevant en la història d’un poble que altrament no hauria merescut l’atenció de visitants. Durant la primera meitat del segle XX el petit llogaret de Kirchmöser, prop de Brandenburg, fou convertit en un complex industrial de primer ordre on uns 400 edificis ocupaven 500 hectàrees i uns 6.000 treballadors.  Als inicis, l’any 1915, s’hi va assentar la Real Fàbrica de Pólvora de Prússia. Entre 1922 i 1925, el complex fou reconvertit en la principal fàbrica ferroviària d’Alemanya amb uns 2.500 treballadors. L’any 1942 fou de nou reconvertit en la producció i reparació de tancs. Finalment, durant l’època d’ocupació soviètica, el complex va ser altra volta reconvertit en centre de reparació de tancs i casernes de l’exèrcit. Avui en queden encara els vestigis d’història recent en un indret reconvertit en zona dedicada a l’esbarjo i turisme.

Jornada 5 – Burg bei Magdeburg – Magdeburg
Pont d’Aigüa de Magdeburg

El Merlijn, navegant pel Pont d’Aigua de Magdeburg

El recorregut d’aquesta jornada ens ofereix, entre d’altres, una sorpresa monumental a 15 km del punt d’inici: el Pont d’Aigua de Magdeburg (Wasserbrücke Magdeburg) sobre el riu Elba. Aquest pont d’aigua, en funcionament des de l’any 2003, connecta el canal Mittelland (el més llarg d’Alemanya, 320 km) des de l’oest, amb el canal Elba/Havel (56 km) a l’est. Una obra d’enginyeria espectacular i l’aqüeducte de navegació fluvial més llarg d’Europa. 

  • Pont d’Aigua de Magdeburg
  • Vegeu detalls del recorregut (km, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: BURG – MAGDEBURG

Jornada 6 – Calvörde – Wolfsburg
Oebisfelde (frontera de les dues alemanyes)

Terra de ningú o «franja de la mort»; ara convertida en «Cinturó Verd» de vida (prop d’Oebisfelde)

Just passat el llogaret d’Oebisfelde (km 36 de la ruta) s’ha arriba al límit que, des de 1947 fins a 1989, va ser la franja fronterera interior d’Alemanya durant la Guerra Freda. Aquella franja va ser un espai de terra de ningú entre 50 i 200 m d’amplada de 1381 km, des del mar Bàltic fins a l’antiga Txecoslovàquia. Un espai que es va convertir en una de les fronteres més blindades del món, definida per una línia contínua de tanques i murs metàl·lics alts, filferro de pues, alarmes, reguerons anti vehicle, torres de vigilància, trampes automàtiques i camps de mines. La franja era constantment patrullada per 50.000 guàrdies armats amb ordres de disparar a matar. 

Amb la caiguda de Mur de Berlín, la divisòria fronterera coneguda com a «franja de la mort» va quedar desfasada. El moviment Amics del Medi Ambient i la Natura Alemanya (Bund für Umwelt und Naturschutz Deutschland, BUND) va decidir promoure que tota aquella franja fos un espai natural dedicat a la biodiversitat. Avui, aquell espai és conegut com el «Cinturó Verd» on la natura es pot desenvolupar lliurement. El resultat és un refugi idíl·lic per a innumerables plantes i animals de tota mena. El que fa que aquell espai natural sigui tan especial és el fet que, al llarg de més de mil quilòmetres, s’interconnecten hàbitats molt diversos. Des de l’any 2009, la protecció d’aquell cinturó verd ha estat reconegut per la llei federal alemanya de conservació de la natura. No és mala forma de blasmar en la natura aquella petja basada en un dels períodes més sinistres de la història recent, potser per no oblidar-la o repetir-la.

La màgia sobre l’aigua … final de trajecte (Autostadt, Wolfsburg)

I al final de cada jornada, les cames cansades de pedalar i les ments sadollades amb les troballes del dia, el Merlijn ha sigut fidel al seu objectiu i ens ha acollit amb la germanor d’una llar lluny de la llar.

Salut i natura.
EsPorqueret

 

Deixa un comentari