LO PALLARS FER – TRES VALLS (Alt Pirineu, Pallars Sobirà, Lleida)

Lo Pallars Fer és un nom ben trobat per aquesta travessa de cinc jornades per la contrada del Parc Natural de l’Alt Pirineu. El recorregut és una muntanya russa per les valls de Ferrera, Cardós i Àneu. Espectacle feréstec per a la mirada; serenor per a l’esperit. Les valls de Ferrera, Cardós i Àneu, en un racó llunyà al nord-oest de Catalunya, ofereixen al trescador la seva història. Per Tírvia va passar -i ser traït- el darrer càtar, Guilhem de Bellibasta; aquest any 2021, el 24 d’octubre, en farà 700 que va cremar a la plaça del castell de Villerouge-Termenès (Aude, França), a mans de la Inquisició. A punt de cremar, amb els ulls al cel, proclamà: “Al cap de set-cents ans, verdegerai lo laurel”. Es complirà la seva darrera profecia? Tanmateix, la història d’aquestes valls és més copiosa en fets i gent que aquesta pinzellada. Les esglésies de la contrada, visibles els seus campanars des de la distància, delaten l’ancestral cohesió social de pobles i llogarets. I les ermites, escampades en turons de devoció i pelegrinatge -sovint restaurades-, revelen un passat ric en vida, suor i esforç. El pas lent del trescador convida a fer volar la imaginació a temps llunyans i la mirada atenta al temps present; la varietat, colors, matisos i tonalitats d’aquest medi natural impressionen a cada revolt. La contrada ha adquirit també nomenada per la presència furtiva de lo gall fer. Hi havia il·lusió continguda per albirar i admirar aquest gall de bosc esmunyedís; si més no, sentir el seu reclam.

Tal com suggereix el nom de la travessa -Lo Pallars Fer-, i sent la majoria dels trescadors del grup naturalistes reconsagrats, tots esperàvem amb candeletes albirar el gall més famós i senyor del bosc de Virós (etapa 2): lo gall fer (Tetrao urogallus). Aquesta etapa, a més, passa pel refugi que porta el seu nom. Tothom anava amb ulls i oïda amatents des de l’entrada al bosc del Farro, després al pas per l’avetosa i, finalment, pels voltants del refugi Lo Gall Fer. Cap senyal, cap so. Restava la baixada pel bosc de Virós; allí és on té la seva residència més habitual, diuen. Baixant pels corriols de Virós, amb emoció continguda, algú va sentir el primer wroook-wroook. “Encara el veurem”, va pensar. I una altra volta, el mateix crit. I una altra. “Ben a prop deu ser”, va dir en veu alta. “Que no, que és un corb”, va ser la resposta entenimentada. Ai las, era un corb que feia la pregària de mitja tarda; de lo gall, ni rastre. Això sí, vam baixar Virós amb emoció i expectació memorables.

DADES

▶️ Aproximació (Lloc de trobada)

● Tírvia
Aquest poblet d’un centenar d’habitants, sobre un turó encinglerat, és el lloc escollit per iniciar la travessa; un llogaret fortificat i amb encant. S’hi arriba per la C-13, Eix del Pallars, fins a LLavorsí, on es trenca a mà dreta per la L-504 i pocs km després per la L-510, on aviat és visible el senyal a Tírvia a mà dreta.

▶️ Allotjament
En general els diferents allotjaments que ens van acollir van ser garants de bon descans i recuperació d’energies. Allotjament en règim de mitja pensió, amb esmorzar i sopar inclosos.

● Hostal Nadalet (Tírvia)
Hostal familiar amb servei de restaurant i bar. Cuina casolana, variada i excel·lent. Tracte afable i familiar; la mestressa, Sra. Roser, és un pou d’atenció i amabilitat. Les instal·lacions són ja de fa un temps i les habitacions un xic justes d’espai. Ascensor.
● Hostal Montaña (Alins)
Hostal familiar amb servei de bar i restaurant. Cuina casolana, variada i excel·lent; ho corroboren uns nostres convidats que estiuegen a Alins des de fa anys, però no havien fet mai un àpat en aquest lloc. Diuen que a cap lloc d’Alins havien fet un àpat tan agradós. Tracte amable. Les instal·lacions són de recent reforma, cuidades i netes. No hi ha ascensor; ens expliquen que han fet intents d’instal·lació, però l’estructura de l’edifici no ho permet.
● Casa Borrut (Esterri de Cardós)
Casa del poble reformada i convertida en turisme rural d’excel·lència. Petits apartaments, amb altell; separació de dormitori amb saleta d’estar i bany. Sales d’estar i piscina. Cuina casolana també d’excel·lència. Flexibilitat per avançar el sopar del grup a les 20.30; detall d’agrair. Tracte amable.

● Hotel Cardós (Ribera de Cardós)
El símbol d’aquest enorme hotel és el card, com correspon al nom de la vall. Va ser inaugurat l’any 1936 i, sembla, va ser lloc de reunió de gent culta i entenimentada; un hotel amb història. Sales variades i biblioteca amb decoració un xic recarregada. Zona enjardinada i piscina. Habitacions espaioses, però que necessiten alguna reforma. Tracte molt amable i cuina pallaresa de sempre. Ascensor.
● Hotel Cases (Guingueta d’Àneu)
Un dels dos hotels de Guingueta. Lloc casolà i informal. Bar i restauració on acudeix molta gent del llogaret. Cuina casolana i abundant. Tracte amable, però un xic lent. L’habitació impecable i espaiosa.

▶️ Gestió de ruta i aclariments
La ruta Lo Pallars Fer és una proposta dissenyada i creada per Laia Acero i Lluc Pellissa (En Ruta – Guies de Muntanya i Esquí); és, de fet, una proposta cap al territori que els ha acollit i que els seguirà acollint durant anys. Laia i Lluc col·laboren com a guies, i per promoure el viatge a peu, amb Rutes Pirineus i altres agències.

Fem travessa autoguiada i això comporta canvi d’allotjament al final de cada etapa. La gestió del projecte s’ha portat a terme amb l’agència Rutes Pirineus: recerca d’allotjament, avituallament en ruta i transport d’equipatges. Tot i que la travessa Lo Pallars Fer s’inicia a Llavorsí, s’ha decidit fer l’inici des de Tírvia, on passarem dues nits. Atès que és una ruta autoguiada, existeix flexibilitat per adaptar la travessa a gust dels consumidors. Tots havíem ja fet el tram de Llavorsí a Tírvia anteriorment i s’ha decidit programar la primera etapa com un tresc circular per la Coma de Burg.

▶️ Avituallament: Esmorzars, sopars, pícnic
Quan es fa travessa a ple estiu cal iniciar el tresc “d’hora ben d’hora” si no es vol acabar socarrimat pel sol inclement del migdia i tarda. No és recomanable iniciar camí més tard de les 8.00 h. En alguns allotjaments s’ha de negociar un esmorzar avançat. Cada establiment ofereix la seva fórmula; normalment deixa una taula parada la nit anterior amb dolç, salat i beguda en algun raconet avinent. L’esmorzar pot ser més o menys del gust del consumidor, però garanteix que es pugui iniciar el tresc a primera hora. Els sopars ja són figues d’un altre paner. La majoria d’establiments de la contrada obren el menjador a les 21.00 h. Aquest cop, però, hem trobat tres dels allotjaments que iniciaven sopar a les 8.00 (Tírvia) o 8.30 (Ribera de Cardós i Guingueta d’Àneu). Si es va en grup, és recomanable assabentar-se de -i negociar, si és necessari- l’hora d’inici del sopar. En jornades d’esforç físic important -com és el cas- és ideal poder sopar no més tard de les 20.00 h, per raons òbvies.

▶️ Punts d’aigua
En general no hi ha problema d’abastiment d’aigua en ruta; es passa per força pobles i punts d’aigua. Tanmateix, Rutes Pirineus adverteix que cal portar aigua a bastament per a l’etapa 3 (Tírvia – Esterri de Cardós), ja que no hi ha punts d’aigua en tot aquest tram.

▶️ Transport d’equipatges
Funciona a la perfecció amb un servei diari de trànsfert. En finalitzar cada etapa, que fem només amb motxilla d’atac, trobem els equipatges a l’allotjament de destinació de la jornada.

▶️ Senyalització de la ruta
La travessa de Lo Pallars Fer va ser dissenyada per Laia Acero (En Ruta). La senyalització és la pròpia d’un curt recorregut, amb senyals grocs. Totes les etapes, excepte la cinquena (Estaon – Dorve) que segueix sempre el GR 11, estan marcades amb groc. També hi ha senyals verticals força aclaridors. La senyalització està feta amb cura. Tanmateix, cal tenir present que a mitja muntanya sol haver-hi multiplicitat de senders i camins per arribar a un mateix objectiu. És el cas de les quatre primeres etapes de Lo Pallars Fer; per tant, per seguir una ruta determinada cal estar molt al cas en cada cruïlla i bifurcació de camins. En alguns casos, és molt útil utilitzar el GPS. Val a dir que la confusió de camí no sol representar cap problema irremeiable; fer un parell de km de més (o de menys), sí que podria passar. Res greu.

▶️  Ruta estàndard o slow? – Dificultat tècnica
Cada etapa de la travessa ofereix un punt d’escapada. Quan se segueix la modalitat estàndard és interessant tenir-ho present per a un cas de necessitat o cansament excessiu. No resulta fàcil aconsellar quina modalitat és més convenient; el grau d’esforç requerit és sempre subjectiu, depenent de la forma física de cadascú individualment i també del conjunt del grup, si és el cas. El cert és que tots els recorreguts de les etapes són espectaculars. El grup té assignat un guia de Rutes Pirineus que, en cas de necessitat, ofereix assessorament amb un telèfon de contacte.

La travessa és de mitja muntanya (altura màxima: 2.222 m – Collada lo Calbo – etapa 5). No hi ha passos exposats o aeris. El desnivell positiu acumulat és considerable en algunes etapes (1.100 m – etapa 3). També ho és el desnivell negatiu (950 m en un parell d’etapes); aquest desnivell negatiu sovint fa que la baixada es faci llarga i feixuga, però el boscatge i les panoràmiques són tan espectaculars que un no se les vol perdre per res del món (subjectivament, és clar).

▶️ RP2021 – Pinyol+ – Qui és qui
El més antic exercici físic, caminar, és encara el més modern. (Carrie Latet)
El nucli dur que a inicis de segle va iniciar i completar la travessa del GR-107 (Camí dels Bons Homes) segueix ben viu. Nucli inclusiu sempre: Assumpta (guiatge GPS), Mireia (amb l’ull posat a tot el que es mou), Francesc (els seus ulls veuen el que ningú altre no veu) i EsPorqueret (deixa constància dels fets); amb la incorporació d’en Lluís (guiatge en format paper) i, aquest cop, amb l’acompanyament d’en Miquel (gran promotor del “descans actiu”) en l’etapa 3 (etapa reina). Amants del tresc i descoberta de l’entorn; tots un xic atrevits, que no inconscients, i un xic propensos a encigalades memorables.

📷 Pinyol+ amb cara i ulls
📷 Cinc grans panoràmiques captades per un ull expert (fotos: Francesc Cabrera)

LA TRAVESSA (5 etapes)
Per asfalt, pistes de terra, camins rals, senders i viaranys

1️⃣ ETAPA 1: Tírvia (Circular per la Coma de Burg)
Patrimoni del romànic i panoràmiques
La Coma de Burg és una vall àmplia farcida de petites viles. Els llogarets són presidits pels campanars de les seves esglésies, visibles des de la distància; juntament amb les ermites -una en cada turó- conformen un valuós patrimoni romànic. A mesura que es cobreix desnivell, les vistes panoràmiques sobre la vall són magnífiques. Una etapa de bon fer i molt entretinguda.

● Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’EsPorqueret: TÍRVIA – LA COMA DE BURG / Etapa 1/5 (Tírvia, Coma de Burg, Pallars Sobirà, Lleida)
📷 Panoràmiques de la Coma de Burg

2️⃣ ETAPA 2: Burg – Alins
El bosc de ferro i lo gall fer
Per la Vall Ferrera -vall del ferro- es pot veure un cartell amb aquesta inscripció: “Catalunya té 1.000 anys, Alins ja hi era”. Efectivament, l’activitat minera de la vall es va iniciar 1.600 anys enrere. Part del recorregut d’aquesta etapa transcorre per un itinerari interpretatiu de l’explotació del ferro, senyalitzat amb banderoles i cartells informatius. Una aturada al refugi Lo Gall Fer és obligada; un descans i un mos mentre els ulls contemplen tot Lo Pallars des de la miranda. La baixada a la vall és llarga, però amb l’esperança de veure el gall de bosc -o, si més no, sentir-lo- el cansament no es nota tant. Des de les Bordes de Virós ja queda poc per arribar al poble d’Ainet de Besan. No s’entra al poble; cal girar a mà dreta, vora el riu Noguera de Vall Ferrera, pel camí ral que uneix els pobles de la vall. Aquest és un camí ral amb història, ja que coincideix amb el Camí de l’Últim Càtar; periple que va fer Guilhem de Bellibasta ara fa 700 anys, per acabar a la foguera a la plaça del castell de Villerouge-Termenès. Trepitjant història, Alins és a tocar.

● Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’EsPorqueret: BURG-ALINS / Etapa 2/5 (Burg, Vall Ferrera, Pallars Sobirà, Lleida)
📷 Les panoràmiques de l’etapa

3️⃣ ETAPA 3: Alins – Esterri de Cardós
Bordes d’Aixerto (vaca pallaresa) i el pla de Negua: dos indrets d’encanteri
Aquesta és l’etapa reina de la travessa. Es camina planer fins al poblet d’Ainet de Besan. De lluny, és visible una escletxa verda que s’enfila muntanya amunt des del poblet; a primera vista sembla un indret inexpugnable. És el barranc d’Aixerto, però resulta assequible i, fins i tot, espectacular. Som advertits que a les bordes d’Aixerto, dalt del barranc, un veí d’Ainet hi té un ramat de vaques (probablement els únics exemplars que queden de raça pallaresa) que interpreten qualsevol trescador com a  portador de sal. A brams, bots i saltirons acudeixen expectants esperant el seu mannà. Si el trescador s’espanta i es posa a córrer, ja ha begut oli; pot acabar rodolant per terra amb costelles trencades (les vaques corren més de pressa que qualsevol trescador!). Cal mantenir la calma, mirar-les als ulls i aixecar braços i pals i proferir algun crit; funciona. Es deixa enrere la vall Ferrera per enfilar el corriol, en algun tram amb marques poc evidents, que puja a la collada d’Aixerto. Canvi de vall i panoràmiques. Encara queda una estona, ara sí, per corriol més planer, fins a assolir la fita de la jornada: el pla de Negua. Aquest és un lloc amable, espaiós, tranquil i solitari; un indret des d’on contemplar la bellesa de lo Pallars. Lloc per fer aturada i mos, també. La baixada pel frondós boscatge de la Mata d’Esterri es fa un xic llargueruda, però el bosc és sorprenent i fascinant. Al fons ens espera Esterri de Cardós, al sol de la tarda.

● Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’d’EsPorqueret: ALINS-ESTERRI DE CARDÓS / Etapa 3/5 (Alins, Vall Ferrera, Pallars Sobirà, Lleida)
📷 Panoràmiques de l’etapa

4️⃣ ETAPA 4: Esterri de Cardós – Ribera de Cardós
Entre cards i panoràmiques
Una caminada de plaer per copsar tot l’abast d’aquesta vall magnífica i meravellosa. Una vall sinuosa esquitxada per llogarets penjats de turons a l’empara i presidència de cim de Certascan. Sovintegen les aturades per observar i gaudir els contrallums panoràmics des de mirandes programades o improvisades. Sembla una ruta per fer una jornada de descans actiu. Es pot caminar també amb la mirada atenta a tots els cards de la contrada; que a la vall de Cardós n’hi ha d’haver de cards! (El símbol de l’hotel Cardós, a Ribera, és el card). Des d’Ainet de Cardós fins a Ribera, es decideix fer el darrer tram pel vessant solell; és un xic més llarg i feixuc que seguir vora riu avall fins a arribar al destí, especialment a primeres hores d’una tarda de juliol.
● Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’d’EsPorqueret: ESTERRI DE CARDÓS-RIBERA DE CARDÓS / Etapa 4/5 (Esterri de Cardós, Vall de Cardós, Pallars Sobirà, Lleida)
📷 Panoràmiques de l’etapa

5️⃣ ETAPA 5: Estaon – Dorve
Per bosc de pi negre
Des del poblet d’Estaon, sempre pel GR 11, el sender s’enfila en ziga-zaga entre petites clapes d’avellaners, bedolls i, a partir de la cota 1.700, per un bosc joliu de pi negre. Cal anar a pas lent durant la pujada i girar sovint la vista enrere per admirar la majestuositat i contrallums de les serralades que envolten les valls d’Estaon i Cardós. Arribats a la cota 2.200 s’albira ja la vall d’Àneu i, lluny enllà, les contrades muntanyenques de Port Ainé i d’Espot. Des de la collada de lo Calbo, el pas es deté per una estona i els ulls es recreen i es delecten amb la immensitat i grandiositat de l’Alt Pirineu. La baixada a Dorve, pel bosc de pi negre i després a cel obert i de cara, és un passatemps assumible. Dorve és allà baix, a tocar. Gran final de travessa.
● Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’d’EsPorqueret: ESTAON-DORVE / Etapa 5/5 (Estaon – Vall de Cardós, Dorve – Vall d’Àneu Pallars Sobirà, Lleida)
📷 Panoràmiques de l’etapa

ARQUITECTURA RELIGIOSA

La independència política ancestral -tot i que relativa- del Pallars Sobirà va guarnir els seus més petits llogarets d’un estil romànic molt personal; diuen que d’influència llombarda. Resulta ben curiosa la similitud dels campanars coronats amb lloses de pissarra, que els nostres ulls han pogut admirar; semblen tots calcats, llevat de l’imponent campanar fortificat de l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós. També impressionen les ermites, mig amagades entre turons i muntanyes; la Coma de Burg n’és farcida.
📷 Les esglésies
📷 Les ermites

FLORA DE JULIOL

A finals de juliol els colors de Sant Martí ja s’han allunyat de la contrada. Resten, tanmateix, taques de famílies de plantes amb finals de floració. D’altra banda, quan es camina per boscatge ombrívol no hi ha espai per a floració espectacular. Algun cop es fa una troballa poc freqüent vora el corriol, però. Aquest ha sigut el cas, baixant per l’espès bosc de la Mata d’Esterri amb els reflexos empobrits pel cansament. La vista s’enlairava per contemplar les allargades barbes de líquens dels pins, com si fóssim al bell mig d’un bosc humit de l’Arieja. Ara bé, no resulta difícil observar una taca blanca ivori sobre fons obscur; ha sigut Mireia que ens ha posat l’ull en el xuclapins o espàrrec bord (Monotropa hypopitys L.). Aquesta és una planta paràsita que no conté clorofil·la i rep els seus nutrients del pi més proper. Ha sigut un petit goig intel·lectual.

El pas per la vall de Cardós i l’allotjament a l’hotel Cardós (el seu símbol és el card) ha inspirat aquest recull de cards i calcides de la contrada. Servirà també de petit homenatge a les tres valls que hem trescat i també d’agraïment al bon guiatge de Laia Acero i a tots aquells que han fet el nostre pas més que agradable. Blanchard i Chenu (1861) van plasmar la seva apologia dels cards ara fa quasi dos segles:

Las especies de cardos son muy numerosas: sus flores son compuestas, flosculosas; su cáliz es abultado y compuesto de gran número de escamas, lanceoladas y terminadas en una punta dura; las hojas son mas o menos espinosas; las semillas son ovales y estan coronadas de un penacho, El cardo comun es el que crece en las tierras incultas ó á la orilla de los caminos; su tallo … es ramoso, y está provisto de hojas, armadas de espinas fuertes y puntiagudas; las sumidades terminan en cabezas duras, cuyas escamas forman puntas agudas, y que encierran ramilletes de flósculos purpúreos, y despues semillas cuadrangulares, terminadas en un penacho, que favorece su dispersión por medio del viento. Este cardo és el bocado favorito de los asnos. En algunos cantones de Italia, se come su raiz. Mr. Dusande dice que 11 kilógramos de cabezas de este cardo, le han dado 6 kilógramos de semillas y producido kilógramo y medio de aceite, que en razon de su pesadez y de su dificultad de perder la fluidez en invierno, no debe servir mas que para los usos económicos, sobre todo para el alumbrado.
Podreu, potser, comprovar alguns dels aspectes descrits en la galeria d’imatges.
📷 Els cards de Cardós i d’altres valls properes

📷 Benzineres FER – A primeres hores del matí, totes les mini criatures voladores acudien a esmorzar al que alguns naturalistes anomenen benzineres d’insectes. Un goig per als ulls del trescador.

Salut i bon tresc,
EsPorqueret

BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA

● Blanchard y Chenu. (1861). Buffon Moderno ó exposicion completa y sencilla de los tres reinos de la naturaleza al alcance de todas las inteligencias. Madrid: Gaspar y Roig, Editores. (Los cardos. p. 464).

● Rutas Montañeras. (2019). La Vall Ferrera. Wikiloc – Rutas del Mundo.
(Atès que la primera etapa, autoprogramada, no oferia senyalització específica, es va fer servir aquesta ruta Wikiloc com a referent de consulta i GPS)

● Tetititu. (2021). Pallars Sobirà (Coma de Burg-Vall del Riu Glorieta): Tírvia-Glorieta-Burg-Farrera-Alendo-Mallolís-Montesclado. Wikiloc – Rutas del Mundo.
(Atès que la primera etapa, autoprogramada, no oferia senyalització específica, es va fer servir aquesta ruta Wikiloc com a referent de consulta i GPS)