
Aquesta ruta circular, amb inici i final a Cantonigròs, és espectacular. No presenta cap dificultat tècnica, però cal estar amb un mínim de forma física per fer-la com una matinal. Es vorejaran les impressionants cingleres dels Aiats per anar a fer el gens complicat puig de la Bastida (1242 m). Des d’allí se’n puja al Pla d’Aiats on les panoràmiques són realment extraordinàries; espaterrants, diria algú. Tot el Pla dels Aiats és una passejada agradable entre falgueres de quasi 2 metres d’alçada (a finals de juny); un darrer tram per una fageda impressionant i ombrívola ens porta al coll de Bram i l’ascensió ràpida al santuari de Cabrera. Es fa la tornada per les Marrades i fent baixada accelerada pel marge dret de la riera d’Aiats, s’arriba sense entrebancs a Cantonigròs; punt d’inici del tresc.
COLLSACABRA, CABRERÈS, CABRERA, L’ESQUIROL

Aquest indret espectacular és relativament poc conegut per a molta gent de casa nostra, llevat dels habitants arrelats a la contrada. És més, existeix un cert nivell de confusió amb la toponímia d’aquest terme jurisdiccional que té el seu origen en què va ser una incipient construcció militar l’any 952 i que va esdevenir castell amb el pas del temps. Per tant, anem a pams. D’una banda, els termes Collsacabra i Cabrerès són equivalents; fan referència a la comarca natural de la Catalunya interior (al nord de Vic) ubicada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. D’una altra banda, Cabrera faria referència a la serralada muntanyenca situada al nord de la comarca de Collsacabra o Cabrerès; els cims més rellevants i coneguts de la serra són: Cabrera, Pla d’Aiats, Vores de Masellera, Puig dels Llops, Montcau, Puig d’en Bach i Puig de la Bastida.

Aquesta serralada de Cabrera és a cavall de la Vall d’en Bas (la Garrotxa) i de l’Esquirol (Osona). Sobre la serralada de Cabrera es va construir el castell i, posteriorment el santuari dedicat a la Mare de Déu. El santuari és un indret certament idíl·lic. S’aixeca sobre les cingleres de la serralada de Collsacabra i només s’hi pot accedir a peu; per tant, l’entorn del santuari és un locus amoenus que transpira pau i tranquil·litat. Un cop arribat un es queda sorprès, també bocabadat, davant les panoràmiques sorprenents de la contrada que es poden contemplar des d’aquesta miranda natural.
Les possibles confusions no acaben aquí. Resulta que l’Esquirol era conegut com a Santa Maria de Corcó fins fa quatre dies (ho va ser des de 1743 fins a 2014).

L’origen del topònim esquirol és ben curiós. Aquest nucli urbà es va originar durant el segle XV en un mas (mas Parai) que feia també d’hostal, a mig camí entre Vic i Olot. Segons sembla, a l’hostal hi havia un esquirol i que devia ser força popular entre els passavolants; res d’estrany doncs que els clients acabessin popularitzant el lloc com l’Hostal de l’Esquirol. L’Esquirol és el cap i casal d’un extens municipi a l’est d’Osona; Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts són tres petits nuclis urbans d’aquest terme.
DADES
➡️ Aproximació
◼︎ Punt de trobada (inici del tresc)
Entrada de Cantonigròs (rotonda). Aquest cop s’ha pogut deixar el cotxe en l’aparcament del restaurant Puntí (el primer edifici, a mà dreta, en arribar a Cantonigròs). Aquest aparcament és només per a clients; s’havia reservat l’àpat del migdia.
◼︎ Finalització
El mateix lloc d’inici.
➡️ Avituallament
◼︎ Hostal restaurant 4 Carreteres: Carretera C17, km – 08551 Tona
Quan tots venim de Barcelona i rodalia, el lloc ideal de trobada i agrupament és aquest. Obert des de les 6, ofereix acollida, bon cafè i uns xuixos que no te’ls acabes!
◼︎ Restaurant Puntí: Carretera de Vic a Olot, km 24, 08569 Cantonigròs, Barcelona
Cuina casolana, de la terra. Servei amable i eficient. Un lloc apropiat per fer un àpat després d’un tresc per la contrada. Cal tenir present que la cuina tanca a les 15.00 en un dia feiner! El menú de cap de setmana és un xic més car que en dies laborables (avui, 25 €).
➡️ Senyalització
Un cop travessada la carretera C-153, a l’altura del pont de la Rotllada, seguim recte en direcció a Ca la Rotllada (el mas) pel marge esquerre de la riera. La senyalització no és excel·lent. Hi ha senyals en diferents indrets del sender, però són generalistes; no són gaire útils per a la ruta que s’ha programat. Recomanable fer ús de mapa, GPS o ruta Wikiloc per no despistar-se.
RECORREGUT
● Itinerari
Cantonigròs – Carretera C-153 pel pont de la Rotllada – Marge esquerre de la riera de la Rotllada – Pontet de fusta – Collet de Comajoan – Vorejant cinglera d’Aiats – Fageda – Puig de la Bastida (1242 m) – Cinglera i Pla d’Aiats – Fageda – Coll del Bram – Santuari de Cabrera – Marrades – Riera d’Aiats (marge dret) – Cantonigròs.
● Acompanyats
Hiking and happiness go hand in hand or foot in boot. (Dianne Spicer)
Avui: Assumpta i esporqueret.

En aquesta ocasió l’objectiu no era únicament arribar al santuari de Cabrera. Es volia aprofitar per admirar, des de sota, les cingleres dels Aiats. Tot aquell immens penya-segat sembla la proa d’un vaixell gegant i fantasmagòric que, en aquest cas, encara la costa des de terra ferma. Allà està plantat i encarat als mars del sud; qualque dia hi arribarà als mars. També era objectiu de tresc poder fer l’ascensió del Puig de la Bastida. Des d’aquest turó es pot contemplar tota la silueta de Cabrera i dels Aiats. Pujar al Pla d’Aiats sempre és un petit plaer; un cop dalt hi ha temps per gaudir de perspectives inigualables del Cabrerès i caminar a peu pla per la coberta del vaixell sense marejar-se. Arribats a popa es baixa d’aquesta embarcació per una fageda frondosa i ombrívola per arribar al Coll del Bram. S’ha acabat l’ombra i el sol de juny escalfa l’espatlla del caminant durant la pujada quasi vertical, però escalonada, al santuari. És dissabte; uns pocs visitants aprofiten el servei de restauració, avui obert. Des de la mateixa esplanada del santuari s’enfila el sender de baixada conegut com Les Marrades; és baixada ràpida, però ombrívola i de bon fer. Des del Coll del Bram es continua recte pel sender que baixa pel marge dret de la riera d’Aiats. El corriol de baixada és ben fressat i sense cap complicació. A bon pas, en una hora curta, s’arriba a Cantonigròs.
● Ruta Wikiloc
Vegeu més detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc esporqueret (wpt: waypoint / punt de referència): CANTONIGRÒS – PUIG LA BASTIDA – PLA D’AIATS – CABRERA – CANTONIGRÒS
FLORACIÓ DE PRIMAVERA

Solstici d’estiu. Temps en què el fullatge i els prats ofereixen tot un espectacle de verdor i tots els colors de l’arc de Sant Martí. És gaudi pels ulls i serenor per a l’esperit. Baixant del Puig de la Bastida una troballa ha captat l’ull del trescador; la preciosa i delicada orquídia de forma piramidal (Anacamptis pyramidalis (L.) Rich) coneguda pels noms de flor caputxina, barreret o barretet piramidal, depenent de la contrada.
Les pluges primaverals de fa unes setmanes han fet el seu efecte, com es mostra en imatges:
Salut i natura,
esporqueret
Gràcies per compartir. El provarem més a finals d’estiu o ben entrada la tardor. A la fresca.
El dj., 15 de jul. 2021, 10:58, esporqueret va escriure:
> esporqueret posted: ” Aquesta ruta circular, amb inici i final a > Cantonigròs, és espectacular. No presenta cap dificultat tècnica, però cal > estar amb un mínim de forma física per fer-la com una matinal. Es vorejaran > les impressionants cingleres dels Aiats per anar a fer el g” >
M'agradaM'agrada
Grà cies per llegir el relat, Josep M. Una trescada que val la pena; imagino que a la tardor també ha de ser espectacular!
esporqueret
> El 17 jul 2021, a les 18:47, esporqueret va escriure:
>
>
M'agradaM'agrada