EL PASSEIG DE LES AIGÜES – PUNTA A PUNTA (Parc Natural de Collserola, Barcelona)

El passeig de les Aigües és un recorregut d’uns 20 km per la falda sud de la serralada de Collserola, el vessant orientat a la ciutat de Barcelona; de punta a punta, des del Turó de Sant Pere Màrtir fins a Torre Baró.  Una ruta  privilegiada que ofereix les millors panoràmiques la gran Barcelona.

El passeig de les Aigües antigament era conegut com la carretera de les Aigües i començava al dipòsit de les Aigües de Barcelona de Sant Pere Màrtir (barri de Pedralbes, Districte de les Corts) fins a l’altura del Tibidabo, prop del pla dels Maduixers (barri de Penitents, Districte de Gràcia). L’obra es va iniciar l’any 1901 amb la construcció d’una pista/carretera, de traçat horitzontal, per poder transportar els materials per a la instal·lació de la canonada que subministraria aigua del riu Llobregat als barris de Barcelona al llarg de 10 km.

Actualment el projecte imminent de l’Ajuntament de Barcelona consisteix a unir aquest primer tram amb la resta de la serralada fins a Torre Baró (Districte de Nou Barris, riu Besòs). Per unir els dos trams està projectada una passarel·la de 157 metres per sobre la carretera de l’Arrabassada que superarà desnivells entre turons. Es podria dir que el passeig s’allarga des de l’extrem del vessant del riu Llobregat fins a l’extrem del riu Besòs. Per tant, un cop s’hagin integrat les pistes existents en el segon tram, el recorregut continuat total serà d’uns 20 kilòmetres. El passeig de les Aigües serà, ja ho és de fet, un indret ideal per als amants dels esports i també per als que vulguin contemplar la ciutat de Barcelona en tot el seu abast.

El creixement urbanístic de la ciutat de Barcelona durant els darrers cent anys ha encerclat i, en certa manera, aïllada la serralada de Collserola. Aquest espai s’ha convertit en una illa verda de fàcil accés enmig de la trama urbana de la zona metropolitana i, per tant, un espai favorit d’esbarjo i esport; una tela d’aranya de pistes i senders, corriols i viaranys fa les delícies d’angoixats urbanites enclotats entre dos rius, una serralada i el mar. Algunes veus inclús han proclamat aquest espai seminatural com el parc urbà més gran del món. Tanmateix també hi ha qui diu que el parc urbà més gran del món és Fairmount Park (Filadèlfia, EUA), però ja se sap que tothom vol presumir de tenir “el més” d’alguna cosa; la vella història de l’ou de Colom!

DADES
Aquesta ruta lineal ofereix l’avantatge que l’aproximació es pot fer fàcilment en transport públic. També ofereix un altre avantatge interessant: proporciona vies d’escapatòria fàcils en cas de cansament, condicions atmosfèriques adverses o incidents no previstos. Aquest cop s’ha triat el metro per a arribar al punt d’inici i el bus per a la tornada, un cop finalitzat el recorregut.

ℹ️ Trobaràs més detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència numerats, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc esporqueret: PASSEIG DE LES AIGÜES: de TORRE BARÓ a SANT PERE MÀRTIR (wpt: waypoint / punt de referència).

➡️ Aproximació
■ Inici de ruta (Metro o Bus)
Transport en Metro L3 (línia verda), des de qualsevol estació, fins a l’estació de Roquetes. L’inici de la ruta es fa des de la mateixa estació.
■ Final de ruta (Metro o Bus)
Estació Zona Universitària de Metro L3 (línia verda) o Bus Zona Universitària (línia 7). Excel·lent connexió amb el centre de ciutat.
■ Vies d’escapatòria
● Mundet – km 7: Estació de Metro Mundet (L3): Baixada a mig camí entre el Portell de Valldaura (wpt 14) i la cruïlla prop de la gossera del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (wpt 15). La baixada per pista en direcció al Campus Mundet (Universitat de Barcelona).
● Tibidabo – km 12: Avinguda Tibidabo: Bus fins a l’inici del carrer Balmes i connexió amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en direcció a Plaça Catalunya.
● Funicular de Vallvidrera – km 14,7: Funicular de Vallvidrera – Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC): Direcció a Plaça Catalunya.

➡️ Avituallament
■ Àpat
Aquesta ruta es pot fer com una matinal llarga. Tanmateix, la majoria de trescadors s’ho prendran més en calma a fi i efecte de gaudir del recorregut i les panoràmiques esplèndides. Un bon indret, que n’hi ha variats, per fer un àpat d’entrepà o carmanyola és la Font de Can Borni.

● Font de Can Borni: Aquesta font (km 10,5) sempre raja; hi ha espai per seure i fer així un alè, un entrepà i un glop d’aigua.
● Restaurant Can Martí (km 14): Si algú vol fer un àpat entaulat, però rústic, el restaurant Can Martí és una bona opció de dijous a diumenge: carn a la brasa i productes de la terra. Molt recomanable fer reserva. La ruta per arribar a Can Martí, des de la Font del Mont (wpt 22), pel carrer de la Font del Mont amunt, està casolanament senyalitzada; fàcil de trobar. Per arribar-hi des de la mateixa pista/passeig, cal trobar una drecera empinada a un km després del punt d’aigua wpt 21  i a uns 100 metres abans d’arribar a les primeres edificacions que es veuran a mà dreta. Per la drecera s’hi arriba en tres minuts (serà el primer edifici sota els pins).

■ Aigua
Entre els km 9 i 15 hi ha quatre punts d’aigua aprofitables: Vista Rica (wpt 17) – Font de Can Borni (wpt 18) – Punt d’aigua (wp 21) i Font del Mont (wpt 22).

➡️ Llocs emblemàtics de la ruta
Al llarg i prop de la ruta, algunes fites emblemàtiques de la serralada seran ben visibles als ulls del trescador (sense fer esment de les moltes més que es podran contemplar de la ciutat de Barcelona):

■ Antic Hospital de Sant Llàtzer (marge esquerre, entre wpt 09-11)
Aquest hospital es va construir en els terrenys de la masia de Can Masdéu. Sant Llàtzer va funcionar com a leproseria de l’Hospital de la Santa Creu des de l’any 1904 fins al 1961.
■ Campus Mundet – Universitat de Barcelona (antigues Llars Mundet – marge esquerre, entre wpt 12-13)
L’any 1995 la Universitat de Barcelona va traslladar les facultats d’Educació, Psicologia i l’Institut de Ciències de l’Educació a l’antic recinte de les Llars Mundet. Aquest campus rep més de 10.000 usuaris diàriament. En un espai de catorze hectàrees, de les quals sis són de bosc en estat pur, aquest recinte acadèmic s’ha convertit en un espai obert a la natura.
■ Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona – CAACB (marge esquerre, entre wpt 14-15)
El CAACB és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona que acull els més de dos mil animals de companyia que, cada any, es troben perduts o abandonats. Són objectius del CAACB: atendre el seu benestar, promoure les adopcions, fomentar la tinença responsable i ajudar els propietaris a retrobar els animals perduts.
■ Tibidabo – Temple Expiatori del Sagrat Cor (marge dret, entre wpt 17-18)
La construcció d’aquest temple es va iniciar l’any 1902 i es va finalitzar l’any 1961; és dedicat al Sagrat Cor de Jesús.

“La idea de construir un temple catòlic al cim de la muntanya del Tibidabo sorgeix a finals del segle xix davant dels rumors sobre la construcció d’un temple protestant i un hotel-casino en aquell indret, motiu pel qual una “Junta de Cavallers Catòlics” adquireix la propietat del terreny i el cedeix el 1886 a Sant Joan Bosco, de visita llavors a Barcelona invitat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Es concreta llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, advocació de moda en aquell temps gràcies a l’impuls del papa beat Pius IX, i seguint la línia del temple construït a Roma pel mateix Giovanni Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París.” (Wikipèdia)
■ Observatori Pompeu Fabra (marge dret, wpt 20)
Un observatori astronòmic situat a 411 m d’altura i encarat al sud; va entrar en funcionament l’any 1904. És propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
■ Casa Arnús – Els Pins (marge esquerre, wpt 20)
També coneguda com Els Pins, és un edifici modernista declarat bé cultural d’interès local del municipi de Barcelona. De nit i il·luminat, aquest edifici envoltat per una pineda enjardinada, sembla la casa d’un conte de fades.
■ Torre de Collserola (marge dret, entre wpt 21-22)
Aquesta torre de comunicacions, de 288 m d’altura, va ser inaugurada l’any 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. És obra de l’arquitecte britànic Norman Forster.
■ Monestir de Santa Maria de Jerusalem – Monges Clarisses (marge esquerre, entre wpt 21-22)
Ben poca cosa se sap del monestir actual de monges de clausura, una taca blanca a la falda de Collserola per sota del passeig de les Aigües des de l’any 1970; tanmateix la fundació s’endinsa en la història i cor de la ciutat des de l’any 1453. El que sí que se sap és que, després de la crisi del 2008 i havent-se quedat sense feina, l’any 2012 les monges es van reinventar muntant un obrador per assegurar la seva subsistència. Ara les seves pastes i pastissos endolceixen la ciutat; les seves magdalenes, de recepta secreta, són úniques.

➡️ Senyalització de la ruta
Vegeu-ne els detalls a rutes wikiloc esporqueret.

RECORREGUT – Barcelona a vista d’ocell
◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎
PASSEIG DE LES AIGÜES / TORRE BARÓ – ST. PERE MÀRTIR (Parc Natural de Collserola, Barcelona) – (Dijous, 31 desembre 2020)
Ruta: Metro Roquetes (L3) / Nou Barris – Mirador de Torre Baró – Coll de la Ventosa – Portell de Valldaura – Vista Rica / Coll de l’Erola – Font de Can Borni – Passeig de les Aigües – Funicular de Vallvidrera – Mirador dels Xiprers / St. Pere Màrtir – Diagonal
◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎◼︎
● Acompanyats
“Si vols anar de pressa, camina sol; si vols anar lluny, vés acompanyat“. (Proverbi africà)
La Covid-19 imposa restriccions i precaucions en aquest any malastruc. Assumpta i esporqueret han fet aquesta ruta espaterrant per acomiadar el 2020.

Aquest recorregut és senzillament espectacular; permet gaudir de l’entorn natural de la muntanya i alhora, des d’una altura mínima de 280 m (el London Eye / Millenium Wheel presumeix de l’altura de 135 m sobre la ciutat de Londres), permet admirar unes impressionants panoràmiques d’una ciutat mediterrània de cara al mar. El primer tram s’ha fet per la carena, de turó en turó (Roquetes, Blau i Segarra), per corriols molt fressats i sense cap dificultat de consideració. Des de dalt d’un turó, el cim regala els ulls amb una visió de 360º. Un cop superat el Coll de Ventosa (wpt 10), llevat d’alguns trams molt curts de sender, la ruta seguirà pràcticament sempre per pista. Atès que la connexió del passeig per salvar la carretera de l’Arrabassada encara està en projecte, s’ha decidit fer aquest tram per Vista Rica (wpt 17) i la Font de Can Borni (wpt 18) fins a arribar a enllaçar amb el tram més tradicional del passeig (wpt 20). Des d’aquest punt la ruta segueix horitzontalment el que resta del tram més històric del passeig de les Aigües fins a arribar al mirador dels Xiprers – Sant Pere Màrtir (wpt 26). Des del mirador es baixa per corriol sinuós directament a la Diagonal, el final del recorregut.
📸 15 grans panoràmiques des del passeig de les Aigües

FLORA HIVERNAL
L’hivern no és l’època més adequada per observar la floració de plantes. Tanmateix, la cara al mar de la serralada de Collserola ofereix algunes taques de color remarcables.

📸 Alyssum maritimum (L.) Lam. subsp. maritimum – Caps blancs / Herba pixanera / Semprenflor
No resulta gens estrany que, caminant pel passeig de les Aigües, la flaira dels Caps blancs ens faci pessigolles olfactives; olorada de prop desprèn una olor mel·líflua intensa i agradosa. Es pot observar pràcticament tot l’any; d’aquí li ve el sobrenom de Semprenflor. Aquesta planta humil ofereix una munió de propietats medicinals: rica en vitamina A i C, antioxidant, antitumoral, astringent, diürètica, amb propietats analgèsiques i antiinflamatòries i la flor és comestible.

📸 Arbutus unedo L. – Arboç / Cirerer de pastor / Llipoter
A la tardor, si els ocells encara no han fet la seva feina, els seus fruits carnosos i de colors que van del groc ataronjat al vermell conviden a allargar el braç del caminant. Ara, a l’hivern, les seves flors de corol·la urceolada de color blanc ivori (com si fossin olletes penjants) regalen la vista dels vianants.

📸 Senecio angulatus L. f. – Seneci enfiladís / Enfiladissa de ramell groc
Aquesta planta enfiladissa de floració groga espectacular es pot observar en diversos indrets de la serralada. Forma enormes taques de verd i groc intens que inevitablement atrau l’ull de trescadors i desenfeinats. Resulta ser una planta invasora, originària de Sud-àfrica.

📸 Ulex parviflorus Pourr. subsp. parviflorus – Gatosa / Argelaga marina / Argelaga blanca
A finals d’any iniciava ja la seva floració, sempre d’un groc intens i espectacular. De lluny, en plena floració, ofereix una pinzellada impactant de pintor de faldes de turó. De prop -no t’hi acostis gaire- les seves tiges mostren una defensa espinosa quasi infranquejable; meravella del seu mecanisme d’autodefensa contra predadors.

esporqueret
Llicència i eines de dret d’autor Creative Commons
Aquest bloc està sota una llicència de Creative Commons
La majoria de fotos són d’esporqueret. En els pocs casos que així no sigui, es reconeix l’autoria de manera apropiada. Totes les imatges d’esporqueret i continguts són cedits amb finalitats educatives per al seu ús en qualsevol àmbit dels centres educatius i entitats culturals sense ànim de lucre dins els termes de la llicència CC.