SET-TURONS DE BARCELONA

El drac Set-Turons de Barcelona (5/02/2021)

La ruta urbana de set turons ha fet fortuna a Barcelona. És una ruta variada, entretinguda, amb panoràmiques excepcionals des de talaies privilegiades; i de bon fer. Estones d’asfalt, estones de pista de terra i estones de corriol ben fressat. Una matinal a l’abast de quasi tothom.
Des del km 4 de la carretera de l’Arrabassada (BP-1417), i des d’una miranda improvisada, es pot contemplar un contrafort de diferents altures que travessa la gran metròpolis. Els petits cims d’aquest contrafort de Collserola són indrets freqüentats per la gent que viu en les seves proximitats. Des de fa un cert temps, però, fer tot el contrafort de punta a punta s’ha convertit en un objectiu cobejat de trescadors. Aquest recorregut és com fer una muntanya russa a càmera lenta; d’horitzontal en té ben poca cosa. Tanmateix els trams de pujada no són excessivament llargs. Es troba algun tram final força costerut, però sempre curt i assumible; és el cas dels turons de la Rovira, Carmel, Creueta del Coll i Putxet.

EL DRAC SET-TURONS

Ara fa uns 300 milions danys, abans d’ahir en temps geològic, un drac colossal va decidir baixar del més alt de la serralada de Collserola i va dirigir-se cap a l’est del pla de Barcelona. Drac de cua llarga era ell. El pla li va agradar més que la muntanya i al pla es va instal·lar. Durant un temps va ser el terror de la gent i d’altres criatures de la contrada; fins i tot els déus de l’Olimp, est enllà, n’estaven ben atemorits d’aquella bèstia infernal. La situació era desesperada i va perdurar en el temps fins que van trobar el líder que els trauria d’aquell infern (avui amb un grup de WhatsApp s’hi hauria posat remei ben aviat).

El Drac del Parc Güell

El cavaller d’escut blanc creuat de vermell, defensor de tota causa justa, no va tenir cap inconvenient en donar un cop de mà als més febles. El drac va acabar amb l’esquena trencada i petrificat. Així és com es pot contemplar avui l’espinada del drac Set-Turons des del Tibidabo, de llevant a ponent: el seu cap (turó de la Peira), la seva esquena (la Rovira, el Carmel i Creueta del Coll), i la seva llarga cua (el Putxet, Monterols i Modolell). Si algú vol veure el drac sencer en trobarà una miniatura excel·lent al Parc Güell, obra del nostrat Gaudí. El barcelonins celebren sovint aquella victòria del bé sobre el mal caminant per l’espinada del drac Set-Turons de Barcelona.

RECORREGUT SET-TURONS
(Del barri d’Horta al barri de Sant Gervasi – Barcelona, 5/2/2021)
Ruta
Plaça d’Eivissa – Turó de la Peira (146 m) – Turó de la Rovira (261 m) – Turó del Carmel (269 m) – Turó de la Creueta del Coll (249 m) – Turó del Putxet (188 m) – Turó de Monterols (127 m) – Turó de Modolell (106 m)
Acompanyats

PUM Muntanya+ (Foto: Jordi Torelló)

Caminar és la millor medicina. (Hipòcrates)
La Covid-19 imposa restriccions i precaucions. No es pot sortir del municipi; un tresc de proximitat és una bona opció. Avui, els alliberats d’entre setmana: Jordi Torelló i Julià (guiatge, PUM Muntanya), Xavi de Cabo i Toni, Assumpta i esporqueret.
Ruta wikiloc
Trobaràs més detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència numerats, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc esporqueret (wpt: waypoint / punt de referència): ELS SET TURONS DE BARCELONA.

Matí emboirat. Des del bar Quimet d’Horta (wpt 01) es camina en direcció al turó de la Peira; són cinc minuts de zona urbana. Aquest turonet d’ascensió lleugera és ara un parc per a gaudi de la gent del barri. Surten al pas no només gossos lligats, també una munió de jovent i de més granats fent estiraments o taules de gimnàstica. Des del cim (wpt 02) la ciutat es mostra emboirada. El descens porta a l’entrellat de carrers del barri. Carrer a carrer, en direcció al parc del Guinardó, es podran admirar construccions modernistes varies, una de les quatre torres de l’aigua (wpt 03) que hi havia al barri i també l’històric mas de Can Fargas (wpt 04). La sinuosa ascensió pel parc del Guinardó (wpt 05) és agradable i entretinguda. El darrer tram de pujada al cim de la Rovira és de bon fer. El cim (wpt 06) ofereix una panoràmica extraordinària sobre la ciutat que desperta de les boires matineres. Vistes a 360º; tot un espectacle i uns breus instants per recordar la història recent d’aquest indret. Encara són visibles les restes de les bateries antiaèries d’una guerra incivil i els vestigis de la posterior colonització del cim per famílies que van conèixer ben de prop les penúries de la postguerra. El descens per la cara de Collserola és accelerat; al davant s’albira, de color amarronat, el nou edifici del Santuari del Carmel (wpt 07). Per l’esquerra d’aquest santuari s’inicia el curt tram de pujada, ara força costerut, a la muntanya pelada del Carmel; avui entre un parell de nuvolets d’ametlers florits. El cim del turó (wpt 08) ofereix, altra volta, una visió circular de la gran Barcelona. El cel s’ha obert i ara les panoràmiques són encara més que espectaculars. La baixada, per corriol fressat, en direcció al Santuari de la Mare de Déu del Coll (wpt 09), és també accelerada.

Barcelona des del Putxet (Foto: Jordi Torelló)

Es travessa la zona urbana pel carrer del Santuari en direcció al següent turó, la Creueta del Coll. Aquest cop el darrer tram de pujada és costerut, per sort no massa llarg. La creu de la Creueta (wpt 10) marca el cim. Impressiona el gegantí esvoranc del que va ser una pedrera que va transformar aquest turó en un penya-segat. A sota, la zona enjardinada s’ha convertit en un agradós parc amb estanyol que reconforta petits i grans els dies més calorosos d’estiu. El descens careneja l’esvoranc en direcció al pont de Vallcarca. A mig camí, però, es podrà admirar, si és obert, l’entorn de l’alberg Mare de Déu de Montserrat (wpt 11). La resta del recorregut serà bufar i fer ampolles. Passat el viaducte de Vallcarca (wpt 12), el cims que resten són ja més parcs que turons; ja no gaudirem de grans panoràmiques, però sí del goig de la travessa. La costeruda pujada al Putxet (wpt 13) és més agradosa amb l’ajuda d’una escala mecànica. Després, tot serà ja territori molt urbà, caldrà travessar la Ronda del Mig (wpt 14) i passejar pel turonet de Monterols (wpt 15). La baixada, esglaons avall, ens portarà a la plaça d’Adrià on hi ha el memorial a Carrasco i Formiguera (wpt 16). A quatre passes, passada la plaça, s’hi troba el turonet de Modolell (wpt 17). El turó és imperceptible; el monestir de Santa Maria Magdalena (Les Magdalenes) i l’escola Els Arcs (wpt 18), l’han colonitzat.
📸 Set panoràmiques de Barcelona des dels turons

DADES
Aquesta ruta lineal ofereix l’avantatge que, tant l’aproximació com la finalització, es pot fer fàcilment en transport públic. Aquest cop s’ha triat el metro per a arribar al punt d’inici.

➡️ Aproximació
◼︎ Punt de trobada (inici del tresc): Plaça d’Eivissa, Bar Quimet d’Horta
Estació de Metro més propera: Horta – Metro L5 (línia blava)
◼︎ Finalització: Escola Els Arcs – Turó de Modolell (Carrer Copèrnic 34, Sant Gervasi)
Estació propera FGC (Ferrocarrils al centre de Barcelona): La Bonanova

➡️ Avituallament
Un tresc matinal no sol presentar problemes d’avituallament; encara menys quan es tracta d’un tresc urbà. Per iniciar aquest tresc amb bon peu s’ha decidit fer la trobada al bar de tota la vida de la plaça d’Eivissa, el Quimet d’Horta.
◼︎ El Quimet d’Horta: el bar de barri fundat l’any 1927 per Quimet Carlus i Rosita Not. Tradició sí que en té! Un temps fou conegut com el Bar del lloro; en Juanito, vingut d’ultramar, durant anys va ser el millor imitador del xiulet del revisor del tramvia -amb parada davant del Quimet- i més d’un cop va confondre el tramviaire! La carta del Quimet és proverbial i si un vol esmorzar d’una bona truita en tindrà 37 varietats d’on escollir.

➡️ Són set els turons de Barcelona?
Tanmateix algú es preguntarà el perquè de set turons.

Portal del Mediterrani des del Putxet (Foto: Jordi Torelló)

Serà que Barcelona s’ha volgut emmirallar amb la ciutat de Roma i els seus set turons; o amb la ciutat de Lisboa, també amb set turons? Serà que el set simbolitza perfecció i multitud i té una forta presència cultural? Culturalment, el set ofereix un ventall de connotacions molt variades; des de religioses (set cels de la religió musulmana, els set braços de la Menorà, la profecia dels Set Temps, les set últimes paraules de Crist a la creu o els set pecats capitals de la religió cristiana), les toponímiques (el Pont dels Set Ulls, el Serrat de les Set Creus o la Roca dels Set Minyons), les artístiques o de cultura popular (Blancaneus i els set nans, les set edats de l’home segons William Shakespeare, els set magnífics, set núvies per a set germans, la Coccinella septempunctata, entre d’altres). D’altra banda, el set és força comú en l’entrellat de l’imaginari col·lectiu: set dies té la setmana (dels set cossos celestes), són set els colors de l’arc de Sant Martí (identificats per Newton), també són set les notes musicals, les set meravelles del món antic, i un llarg etcètera. Doncs, i per què no els set turons de Barcelona?

Resulta evident que a Barcelona n’hi ha de turons i es pot afirmar que n’hi ha més de set. Qualcuns són força rellevants, d’altres més petits. El turó de Montjuïc tothom el coneix com a muntanya. Un d’ells és pràcticament invisible (Modolell); i el més històric resulta ser el més diminut (Mont Tàber, 16,9 m d’altura). Aquí els tenim arrenglerats de major a menor:
◼︎ Turó del Carmel (269 m): el més alt, també conegut com Muntanya Pelada
◼︎ Turó de la Rovira (261 m): perforat amb un túnel que porta el seu nom
◼︎ Turó de la Creueta del Coll (249 m): el turó de la pedrera, ara el Parc de la Creueta
◼︎ Turó del Putxet (188 m): convertit en parc
◼︎ Turó de les Tres Creus (182 m): el punt més alt del Parc Güell
◼︎ Turó de la muntanya de Montjuïc (177 m): el turó que és un penya-segat per la banda de mar
◼︎ Turó de la Peira (146 m): un petit oasi dins el barri d’Horta
◼︎ Turó de Monterols (127 m): convertit en parc
◼︎ Turó de Modolell (106 m): el turó amagat sota el monestir de Sta. Magdalena
◼︎ Turó del Mont Tàber (16,9 m): primer assentament romà de la nova Bàrcino (Barri Gòtic)
Tanmateix, el títol Set Turons de Barcelona ha fet fortuna entre els trescadors.
📸 Galeria d’imatges de sis turons de Barcelona

FLORA
Finals d’hivern / Inici de primavera
Entre turó i turó, algunes taques de color anuncien la imminent arribada de la primavera. Predominen els grocs del seneci enfiladís i les mimoses, la carolina de jardí, la ravenissa groga i la vinagrella. Ara bé, el blau cel del romaní i les notes venecianes del blau de la borratja són també d’admirar. Tanmateix la floració més espectacular als nostres ulls la presenten els ametlers en zones solanes; les tonalitats de neu i rosa són un goig per als ulls. Només serà un petit recull de floració de temporada; res que no sigui d’allò més comú, no per això de menor bellesa. A continuació, una relació alfabètica i imatges del que han pogut apreciar i gaudir les nostres mirades:

🌼📸 Acacia dealbata Link – Mimosa / Mimosa argentada / Mimosa comuna
Tot i que les taques grogues compactes de la mimosa alegren la vista i anuncien la primavera a la nostra contrada, aquesta planta arbustiva o arbòria és a la llista negra de les 100 pitjors espècies invasores d’Europa. Provinent de Tasmània i Austràlia, s’ha convertit en una mostra regular d’algunes zones enjardinades; tanmateix, per la seva capacitat colonitzadora representa una amenaça real per a la vegetació autòctona. Sempre m’havia agradat contemplar una mimosa en flor; a partir d’ara me la miraré amb uns altres ulls.

🌼📸 Alyssum maritimum (L.) – Caps blancs / Herba pixanera / Semprenflor
Pràcticament tot l’any es poden observar les taques de blanc d’aquesta flor diminuta pels turons més elevats de la ciutat i la cara solana de Collserola; no en va un dels seus llinatges és semprenflor. En un dia assolellat la seva flairança dolça i mel·líflua acompanya l’olfacte del caminant; per aquesta raó, alguns la coneixen com la planta de la mel.

🌼📸 Borago officinalis L. – Borratja / Pa i peixet
Com la mimosa, la borratja floreix a principis de primavera. Les tonalitats blavenques dels seus pètals relaxen la mirada del caminant. Es troba exuberant a les voreres solanes de camins i conreus. La borratja és comestible i ha format part de la dieta des de l’antiguitat. El seu consum és molt popular a Navarra, Aragó, Extremadura i Portugal. Les fulles, tiges i flors són les parts més apreciades. D’altra banda, l’aigua de borratja en infusió té propietats diürètiques i sudorífiques. Resulta interessant recordar alguns aspectes interessants de la cultura popular pel que fa a la borratja. L’expressió “convertirse en agua de borrajas” del refranyer castellà és força explícita del menysteniment que es sol manifestar per aquesta planta; equivaldria a l’expressió “foc d’encenalls” de casa nostra. Curiosament, en temps antics, en algunes contrades es creia que si una dona trepitjava la borratja quedava automàticament embarassada. Ves per on!

🌼📸 Coronilla valentina L. – Carolina de jardí / Carolina / Coroneta / Coronil·la glauca / Senet
El seu nom li ve donat per la forma de la seva inflorescència en forma de corona. Ateses les seves característiques de resiliència -és molt feliç entre roques calcàries- i floració exuberant de llarga durada és una planta força apreciada en jardineria. L’epítet geogràfic valentina fa referència al lloc d’origen; tanmateix, sembla que aquesta planta no és autòctona del País Valencià.

🌼📸 Diplotaxis erucoides (L.) – Ravenissa blanca / Cap blanc – Ravenís – Ravanell – Ravenissa borda
Aquesta planta herbàcia és de les més abundants als camps de conreu del Mediterrani occidental. Diu la llegenda que aquell any, llunes enrere, les minves de gener van decidir entrar i colonitzar també el mes de febrer a Mallorca. Aquella calma tan allargada i generosa va fer creure els ametlers que valia la pena fer florida doble; dit i fet. Tan abundant va ser la florida que en sobrava per tot arreu de flor d’ametler. Una munió inacabable de flocs blancs van anar caient lentament al terra i una planta humil els va aprofitar per canviar de vestit. La ravenissa, que sempre s’havia vestit de groc -i del groc n’estava un xic avorrida-, ve veure que el blanc conjuntava d’allò més bé amb els núvols generosos del seu cel. I així va esdevenir que futures generacions van associar la ravenissa blanca amb els camps de conreu d’ametlers. Si més no, això és el que passa a la Roqueta. Ai las, aquesta història no té un final feliç, però. La ravenissa feia patxoca amb el seu vestit blanc però, no del tot satisfeta, va decidir posar-se un toc de perfum ben dolç -d’aquells que entabanen les abelles-. Tan entabanades van acabar les abelles que en van tenir prou de dolçor amb la flor de la ravenissa i van anar descuidant visitar la flor de l’ametller. Avui en dia els pagesos estan ben ocupats cercant tota mena de mesures fitosanitàries eco per tal d’evitar que els seus ametlers no quedin despol·linitzats del tot!

🌼📸 Lathyrus clymenum L. – Guixola / Guixó articulat / Pèsol bord / Veçot articulat
Aquesta veça de flors purpúries o violàcies és, com totes les veces, una planta farratgera. Creix vora el bosc i en prats. Sol viure aferrada a altres plantes de l’entorn.

🌼📸 Oxalis pes-caprae L. – Vinagrella / Agret / Avellaneta / Fel i vinagre / Magret / Magreta / Pa amb peixet / Pa de cucut
Totes les sortides botàniques de Carl von Linné amb els seus estudiants d’Uppsala eren memorables; solien acabar al portal de casa seva entre cridòria i aplaudiments al seu ídol. Una tarda qualsevol, en una sortida botànica memorable nord enllà, el gran mestre va convidar els seus estudiants a tastar la tija de la vinagrella; tant els hi va agradar que, tija rere tija, varen anar fent camí rosegant tiges de vinagrella sense parar. Aquella jornada va finalitzar només amb aplaudiments; la boca ben closa per evitar els possibles estralls de tanta salivació! Aquesta ha de ser la raó, i no d’altra, per la qual quan Linné va descriure aquesta planta l’any 1753, li va atorgar el nom d’Oxalis (agut, picant; en grec). Qui d’adolescent no ha tastat les tiges de la vinagrella no sap el què és salivar de veritat! De ben petit, esporqueret  les va tastar sovint; encara ara -ja més granat- saliva de bon de veres només de veure aquesta planta i admirar el groc intens de les seves flors. De fet, en aquest moment ja està salivant només de pensar-hi!

🌼📸 Prunus dulcis (Mill.) – Ametler / Ametler comú / Ametller
Una taca blanca aquí, una taca rosada allà; així es veuen en la distància els primers ametlers florits pels turons de Barcelona. A Mallorca són tot un mar de cotó fluix, aquests dies de febrer; preludi de primavera. Ametler que ve d’amígdala, que ve del llatí amyndula i que es va anar transformant en el temps: amyndula > amenla > ametla o amel·la > ametlla; d’aquí que també se’l conegués amb el nom científic d’Amygdalus communis. De les seves virtuts culinàries i/o medicinals només en destacaré la llet d’ametla, una beguda molt usada en cuina medieval que sovint substituïa la llet animal (Es meu padrí Martí, els seus darrers dies a aquest món, només volia aigua de sa seva cisterna, ja que era millor que cap altra; sa tia Antonina, que de bon gust en sabia sa tonada -no només sa lletra-, li donava llet d’ametla i es padrí, ja un poc cec, quedava tot content: “O veus, Tunina, ja t’ho deia jo que era sa millor”!).  A Mallorca, sense arribar als extrems d’alguna regió italiana on aquest producte està reglamentat oficialment, se’n sap molt d’aquesta beguda digne dels déus de l’Olimp! Les flors dels ametlers són avui goig pels ulls; la llet d’ametla, sempre un petit plaer dels déus. Com diu el poeta, la flor de l’ametler ens du la primavera:
No hi ha manera d’oblit,
l’hivern du la primavera,
el dia ve de la nit,
i a tu flor que véns primera
dies ha que t’he delit!
(Glossa d’Enric Casasses a l’Ametller de Maragall)

🌼📸 Rosmarinus officinalis L. – Romaní / Romer
Poc de nou es poder dir d’aquesta planta, condiment tradicional de la cuina mediterrània. Qui no guarda en un racó de la cuina uns brots de romaní? És un condiment excel·lent per a carns i aus. La floració del romaní és de llarga durada i el nèctar de la seva flor és excel·lent. La mel de romaní és de la millor qualitat i és la única que pot arribar a ser mono floral, sempre que la proporció de pol·len sigui la correcta.

🌼📸 Senecio angulatus L. f. – Seneci enfiladís / Enfiladissa de ramell groc
Aquesta planta enfiladissa de floració groga espectacular es pot observar en diversos indrets de la serralada. Planta de floració hivernal, forma enormes taques de verd i groc intens que inevitablement atrau l’ull de trescadors i desenfeinats. Resulta ser una planta invasora, originària de Sud-àfrica.

🌼📸 Sinapis arvensis L. – Ravenissa groga / Mostassa de camp / Ravenissa borda
A la Grècia antiga les fulles d’aquesta planta eren un dels ingredients d’una amanida de verdures bullides que anomenaven “horta”. L’horta era servida amb oli d’oliva i suc de llimona. Cal no confondre aquesta planta amb la colza (Brassica napus), de la mateixa família brassicaceae. Aquesta planta es conrea per la seva utilitat en la indústria alimentaria (oli i aliment pel bestiar). Els camps de colza generen unes catifes grogues immenses a inicis de primavera.

🌼📸 Viburnum tinus L. – Marfull / Llorer bord / Lloreret / Mollfull / Oriola
Els arbusts florits de tonalitats blanques i rosades del marfull alegren i perfumen l’hivern. Les seves flors diminutes són força apreciades per les abelles. La bellesa d’aquesta planta ha propiciat el seu cultiu com a arbust decoratiu en jardineria.

esporqueret
Llicència i eines de dret d’autor Creative Commons

Aquest bloc està sota una llicència de Creative Commons
88x31-1La majoria de fotos són d’esporqueret. En els pocs casos que així no sigui, es reconeix l’autoria de manera apropiada. Totes les imatges d’esporqueret i continguts són cedits amb finalitats educatives per al seu ús en qualsevol àmbit dels centres educatius i entitats culturals sense ànim de lucre dins els termes de la llicència CC.

2 thoughts on “SET-TURONS DE BARCELONA

  1. Sorprenent tresc urbà. Quan pugui el faré. Gràcies per compartir.

    El ds., 20 de febr. 2021, 22:17, esporqueret va escriure:

    > esporqueret posted: ” La ruta urbana de set turons ha fet fortuna a > Barcelona. És una ruta variada, entretinguda, amb panoràmiques excepcionals > des de talaies privilegiades; i de bon fer. Estones d’asfalt, estones de > pista de terra i estones de corriol ben fressat. Una matina” >

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.