RAMAT DE CAMINS

Ramat de Camins és una ruta amb història. És una ruta llarga que cobreix les comarques lleidatanes dels Pallars, l’Alta Ribagorça i també la Vall d’Aran. Cobreix més de 300 km en 15 etapes, des del seu inici a Pobla de Segur fins al seu final al Pont de Suert. Tanmateix una setmana d’estiu no dóna per a més que per fer-ne un tast.

La història d’aquesta ruta va començar el mes d’agost l’any 1956, ara fa 64 anys, quan els escriptors i caminants il·lustres Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela van decidir fer camí junts per aquelles contrades amb l’objectiu de plasmar els seus respectius relats per a la posteritat. Aquells relats van exhibir la bellesa de paratges recòndits, bondat i noblesa de la gent de la contrada i també la millor gastronomia casolana. Els autors, de fet, van documentar la prehistòria del turisme massiu. Esporqueret havia llegit Viaje a la Alcarria (Cela, 1948) ja fa molts anys i l’hi havia agradat; també coneix, per sobre, l’obra d’Espinàs i l’hi plau el seu estil planer i tranquil. Tanmateix la idea de Ramat de Camins va sorgir cinquanta anys més tard per celebrar aquella fita dels dos escriptors i, de passada, intentar dinamitzar i diversificar l’oferta turística de la zona. És així com l’escriptora i trescadora Núria Garcia Quera va rebre i acceptar l’encàrrec d’actualitzar els relats d’aquells dos genials escriptors; de la seva recerca i trescada el resultat va ser Nou viatge al Pirineu (Col·lecció Sensus, 2012). I actualitzar el relat sí que ho va fer: “Somric. Ara aquestes comarques viuen del turisme, hi ha pistes d’esquí, mossos d’esquadra en comptes de guàrdies civils, i tothom va amb el seu telèfon mòbil.” (p. 21).

El Pinyol-RP2020, cinc amants de camins i natura, vam decidir reptar la calor d’agost i trepitjar el Pallars resseguint els passos d’aquells predecessors il·lustres des de Pobla de Segur a la Vall Ferrera. Les cinc primeres etapes del Ramat de Camins.

DADES
▶️ Aproximació (Lloc de trobada)
◼︎ La Pobla de Segur, porta del Pirineu lleidatà; lloc d’allotjament la primera i última nit. A Pobla s’hi pot arribar en tren des de Lleida, servei inclòs per Rutes Pirineus en el paquet de ruta autoguiada. Aquest servei no es va aprofitar; resultava més eficaç l’ús de cotxes particulars.

▶️ Senyalització – Ramat de Camins
El caminant es trobarà trams de tota mena i color: asfalt, pista de terra, camí ral ben conservat, sender ben definit i corriol ben fressat. El recorregut és convenientment indicat amb senyals verticals, marques grogues, fites de pedres i logo de Ramat de camins. En general, la senyalització del recorregut és altament encomiable. També ho és el seu manteniment. Llevat d’un parell de trams curts, el recorregut es troba ben senyalitzat i els trams més complicats degudament esbrossats.

Complementàriament, Rutes Pirineus ofereix observacions de darrera hora molt concretes sobre els trams més complicats. També aporta el descriptiu de cada etapa en format PDF, un mapa de la ruta a escala 1.50.000 i els itineraris GPS de cada etapa.

▶️ Gestió de ruta i aclariments
Fem travessa autoguiada i això comporta canvi d’allotjament al final de cada etapa. La gestió del projecte ho porta Rutes Pirineus: recerca d’allotjament, avituallament en ruta i transport d’equipatges.

◼︎ Transport d’equipatges
Funciona a la perfecció amb un servei diari de trànsfert. En finalitzar cada etapa, que fem només amb motxilla d’atac, trobem els equipatges a l’allotjament de destinació de la jornada.

◼︎ Estiu 2020
Aquest tram de Ramat de Camins és extremadament calorós en ple estiu. La gent de la contrada ens comenta que les èpoques ideals per fer aquesta travessa són primavera i tardor. Les etapes no presenten cap dificultat tècnica; només la distància d’algunes etapes les fa un xic indigeribles per la calor excessiva. Iniciar el tresc a trenc d’alba és la solució més favorable.

◼︎ Àpats en ruta
Rutes Pirineus proveeix una bossa, amb carmanyola inclosa, per als àpats en ruta de cada jornada. En arribar a l’allotjament es lliuren les carmanyoles per a la seva neteja i preparació per a la següent etapa. La mida i forma de carmanyola proveïda per RP no ha convençut a cap dels participants: circular i pesada. Potser un taper senzill i rectangular s’avindria més amb la motxilla d’atac estàndard.

◼︎ Avituallament: Esmorzars i sopars
Quan es fa travessa a ple estiu cal iniciar el tresc “d’hora ben d’hora” si no es vol acabar socarrimat pel sol inclement del migdia i tarda. Es va haver de negociar un simulacre d’esmorzar (piscolabis) a primeríssima hora i un entrepà d’esmorzar en ruta; es va aconseguir amb més o menys fortuna, depenent de la flexibilitat i savoir faire de cada allotjament. Un dels aspectes més problemàtics va ser negociar l’hora del sopar a cada allotjament. Pràcticament tots no obrien torn fins a les 21.00 h i la primera nit iniciàvem el primer plat a les 21.50 h! Quan es fa travessa és ideal poder sopar no més tard de les 20.00 h, per raons òbvies. En alguns llocs ens van permetre torn a les 20.45 h, i van fer tots els possibles per no endarrerir el servei entre plat i plat; un detall molt d’agrair.

◼︎ Punts d’aigua
En general no hi ha problema d’abastiment d’aigua en ruta; es passa per força pobles i punts d’aigua. Tanmateix, RP ens adverteix que cal portar aigua a bastament a l’etapa 4 (Rialp-Llavorsí), ja que no hi ha punts d’aigua en aquest tram i la ruta és molt solana.

▶️ Allotjament / Avituallament
En general els diferents allotjaments que ens van acollir van ser garants de bon descans i recuperació.

◼︎ Hotel Solé (La Pobla de Segur)
La situació, prop de l’estació de tren, és força avinent com a lloc de trobada. De fet, es veu com un lloc de trobada també de la gent de la contrada; a peu de carretera abans d’entrar a Pobla. La cafeteria obre a les 6 del matí. Instal·lació moderna i excel·lent atenció de recepció. Ens va sorprendre la lentitud i poca atenció del servei de restauració; tanmateix, la cuina casolana era excel·lent.

◼︎ Fonda Farré (Baro)
Aquesta fonda-hotel està als afores de Baro; un llogaret on a l’hivern hi viuen una dotzena de persones, a tot estirar. No hi ha botigues a Baro, però la mestressa ens tracta com a fills assedegats (ho estàvem d’assedegats després de 25 km a sol i serena!). Ens ofereix l’estenedor de la casa per penjar roba neta. També ens sorprèn gratament el servei de restauració; és d’excel·lència. Cuina casolana. Jaume, el cuiner, està més que atent a qualsevol necessitat del trescador. S’interessa pels comensals i els hi ofereix una mostra de productes de la contrada amb explicació exhaustiva. Gestiona el contingut de les carmanyoles amb cura i prepara un piscolabis que anima el despertar de la jornada.

◼︎ Hotel Pessets (Sort)
Hotel amb tots els serveis i altíssim nivell de professionalització. Recepció gestiona tots els ets i uts de la nostra estada amb eficiència i més. Ens atendran els primers a l’hora del sopar. Ens asseguren que tindrem un piscolabis a les 5.30 h de la matinada; i així és, i generós. L’entrepà d’esmorzar i carmanyoles de jornada estaran a punt sense cap problema. Servei excel·lent en tots els aspectes.

◼︎ Hotel Víctor (Rialp)
Aquest hotel està situat a la mateixa carretera que travessa Rialp. Hotel familiar, com podem comprovar ràpidament a l’hora de sopar. La recepció és al mateix bar; molt eficient. La mestressa coneix de prop les necessitats del trescador i ens ofereix servei ràpid de restauració. Cuina casolana. La seva atenció va més enllà de la bondat dels aliments; s’interessa per la ruta i ens fa tot de recomanacions per a la propera jornada. Ens recomana visitar la contrada a la tardor. Demà esmorzarem entaulats; hem decidit prendre’ns la jornada amb tranquil·litat.

◼︎ Hostal Noguera (Llavorsí)
L’hostal de tota la vida. Situat a l’entrada de Llavorsí, confluència del Noguera de Cardós i Noguera Pallaresa. Segur que generacions de viatgers han recalat en aquest hostal i han dormit amb la remor dels dos rius. És agost i han fet el ple a l’hostal; el servei, atent, va un xic estressat. Cuina casolana i ambient familiar.

▶️ RP2020 – Pinyol – Qui és qui
El nucli dur que a les acaballes del segle passat va iniciar camí amb la travessa del GR-107 (Camí dels Bons Homes); nucli inclusiu sempre: Assumpta (guiatge GPS), Mireia (amb l’ull posat a tot el que es mou), Francesc (els seus ulls veuen el que ningú altre no veu), Lluís (guiatge en format paper) i Esporqueret. Amants del tresc i descoberta de l’entorn; tots un xic atrevits, que no inconscients, i un xic propensos a encigalades memorables.
📷 Pinyol amb cara i ulls

RECORREGUT (5 etapes)
Per asfalt, pistes de terra, camins rals, senders i viaranys

1️⃣ ETAPA 1: Pobla de Segur – Baro
Pel meu gust, la porta d’entrada al Pirineu lleidatà és el Congost de Collegats. En el primer tram de la ruta, aquest congost altívol, majestuós i encinglerat representa el moment màgic de la jornada. La resta és quasi un anticlímax. Tanmateix el darrer tram des de Gerri, resseguint el Noguera Pallaresa, és també espectacular. Etapa dura per la distància a cobrir, especialment a ple estiu. Algun tram trencagenolls; tots a punt d’acabar els turrons a l’arribada a Baro!

▶️ Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Pobla de Segur – La Figuereta – Baro
📷 Les 10 panoràmiques del dia

2️⃣ ETAPA 2: Baro – Sort
Etapa de bon fer, entretinguda i amb paratges impressionants. Els poblets de Malmercat i Tornafort són llocs per admirar per ells mateixos; també són mirandes des d’on contemplar panoràmiques increïbles. El llogaret de Tornafort, dalt d’un turó privilegiat, representa el moment estel·lar de la jornada; podem conversar per uns moments amb Núria Garcia, autora de Nou viatge al Pirineu. Envegem el seu hàbitat i estil de vida; Núria enveja disponibilitat per fer travessa. Ai las, l’herba del prat veí sempre és més verda!

▶️ Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Baro – Sort
📷 Les 10 panoràmiques del dia

3️⃣ ETAPA 3: Sort – Rialp
Etapa llarga i amb desnivell positiu considerable. A les 6 del matí, a trenc d’alba, ja som de camí. El recorregut és més que un espectacle; és també una breu endinsada en la història dels 6 pobles de muntanya que avui travessarem: Pujalt, Olp, Altron, Seurí, Llessui i Sorre. Aquests camins rals de poble en poble van ser trescats generació rere generació i no precisament pel plaer amb què ho fan els caminants d’avui.

▶️ Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Sort – Rialp
📷 Les 10 panoràmiques del dia

4️⃣ ETAPA 4: Rialp – Llavorsí (Circular per les Bordes d’Arnui)
Després de tres jornades més a sol que a serena s’ha decidit escurçar aquesta etapa. Només es farà, en format circular, el tram final que porta a Llavorsí. La ruta transita per una zona coneguda com les Bordes d’Arnui. De fet, es tracta d’una passejada per l’entorn de Llavorsí on hi havia un conjunt de bordes quan l’activitat agrícola i ramadera encara eren rentables. D’aquelles bordes ara només en queden bocins de paret de pedra seca entre el bosc de pi roig i bedolls. L’indret és una miranda perfecta per contemplar la fabulosa vall de la Noguera de Cardós i les muntanyes que l’envolten. Una jornada per recuperar l’alè.

▶️ Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Llavorsí – Bordes d’Arnui (ruta circular)
📷 Les 10 panoràmiques del dia

5️⃣ ETAPA 5: Llavorsí – Alins
L’inici d’aquesta etapa, vora riu, és quasi idíl·lic. En poc més d’una hora s’arriba a la bella vila de Tírvia. La vila encara dorm a aquesta hora, però l’entorn és d’allò més arcàdic; així ho sembla i segur que així és si no s’entra en els detalls rutinaris. Tírvia, enlairada, supervisa la confluència de la Vall de Cardós, la Vall Ferrera i la Coma de Burg; tot un espectacle per als ulls i la imaginació. Algú de la colla ja ha decidit que aquest és el locus amoenus; el lloc per posar-hi arrels. Ai las, no serà avui, però. La ruta continua bucòlica vora el riu, sota l’ombra d’arbrat de ribera i amb la sintonia de fons del corrent d’aigua. Araós i Ainet de Besan ens quedaran a mà esquerra, però ens aturarem només vora l’aigua avui. Alins no és lluny; destinació i final de travessa.

▶️ Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, distància, desnivells, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Llavorsí – Alins
📷 Les 10 panoràmiques del dia

LA MIRADA ARTÍSTICA
És un luxe trescar acompanyat d’ulls experts. Ajuden a focalitzar detalls que normalment passarien desapercebuts. Mireia, naturalista amb ull de falcó, redirigeix la mirada de l’observador inexpert a tot allò que es mou i que pot no resultar del tot evident. Per sort, aquest cop també l’ull expert del fotògraf ens acompanya; Francesc camina lentament i s’atura sovint per captar i immortalitzar el moment com pocs ho saben fer; també ho sap explicar amb paciència i deteniment. Un petit luxe i un plaer pels ulls; les imatges en són testimoni.

📷 Viles, pobles i llogarets en 12 imatges (Fotos: Francesc Cabrera)
📷 Les millors panoràmiques en 12 imatges (Fotos: Francesc Cabrera)
📷 Tot allò que es mou en 8 imatges (Fotos: Francesc Cabrera)

FLORA D’AGOST
El mes d’agost no és prolífic en floració als Pallars. Observar la flora de la contrada tampoc no era l’objectiu de la travessa. Tanmateix, esporqueret no pot resistir-se a captar alguna imatge de la flora que saluda el pas dels caminants. Sovint només es trobaran algunes d’aquelles varietats qualificades com a vulgaritats pels botànics més entenimentats. De vulgaritat es podria qualificar la cama-roja (Cichorium intybus L.), però qui no admirarà la delicadesa del blau tendre i delicat de la seva flor! A la Mallorca pagesa aquest era el color amb el qual es donava un toc artístic a certes parts de la casa després de l’emblanquinada de l’any. Tanmateix, la bellesa rau a l’ull de l’observador. Aquest observador poc qualificat considera de gran bellesa la mitja dotzena de plantes que ha plasmat en imatges.
🌻 Flora en imatges

BIBLIOGRAFIA

◼︎ Capdevila, C.,  Garcia, N. (2018). Ramat de Camins.
Rescatat, 20 agost 2020, de: http://www.ramatdecamins.cat/
◼︎ Cela, Camilo J. (1978). Viaje a la Alcarria. Madrid: Espasa Calpe.
◼︎ Cela, Camilo J. (2010). Viaje al Pirineo de Lérida. Barcelona: Destino.
◼︎ Espinàs, Josep M. (1956). A peu pel Pallars i la Vall d’Aran. Barcelona: La Campana.
◼︎ Garcia, Núria. (2016). Nou viatge al Pirineu. Catalunya, Col·lecció Sensus, segona edició.
◼︎ Trekking pel Pallars (s. d.). Ramat de l’Est. Escala 1:50.000. Editorial Alpina