ESPAIS NATURALS de MÀLAGA

Mai no havia trescat les contrades de Màlaga. Finals d’any semblava un bon suggeriment per atrapar l’escalfor del sud. No va ser així; vam atrapar una borrasca ibèrica general! Tanmateix, aquells indrets també es van mostrar amb tot el seu encant; contrades misterioses i enigmàtiques. La Sierra de Grazalema amb el Pinsapar i La Sauceda, el Desfiladero de los Gaitanes, el Torcal de Antequera, la Sierra de las Nieves i d’altres paratges; espais seductors, plens d’encanteri…

ZONA MÀLAGA
De fet, la ciutat no era objectiu prioritari; tampoc poblacions tan significades com Ronda, Antequera o Mijas. Per descomptat, tampoc ho era la Costa del Sol (Fuengirola, Torremolinos o Marbella), rebatiada fa anys per la premsa anglosaxona com La Costa del Crime.

Això no obstant, vam tenir un parell d’hores per fer de turistes per Ronda (foto obligada sota el Puente Viejo) o per Mijas, on vam reparar energies 3 nits. Ai las, la Mijas de l’amiga Virginia; allí sempre passaven coses. De nena jugaven al futbol als carrers sense pavimentar encara i, en acabar el partit, els guanyadors cantaven carrer amunt, carrer avall: ‘Hemos ganao la copa de meao; y los que han perdío ze l’han bebío‘! La història de la dona del dentista no és menys saborosa.

La senyora tenia un porquet de mascota. Sota insistència, el porquet va acabar amb una lluent dent d’or. Orgullosa i ufanosa el passejava pels carrers. Quan apareixia per la cantonada la gent donava la veu: ‘Mira tu, ya llega el cerdo del dentista‘. M’encanta l’insuperable ‘gracejo andalú‘. Vam admirar aquest poble muntanyenc, amb flaires de flors primerenques. Vam admirar les seves foranies des del recinte emmurallat; sempre a pas lent pel Paseo de la Reina de las Dos Lunas (història absolutament romàntica). I en l’horitzó sud la silueta d’Àfrica; ben a prop.

Tanmateix el nostre objectiu era d’un altre abast. Calia trepitjar indrets menys poblats; endinsar-nos en les serralades feréstegues, plenes del misteriós encant dels bandolers d’antuvi. Noms de contrades tan suggeridores com: Sierra de Grazalema (amb el seu Pinsapar més gran del món mundial), Los Alcornocales (amb els seus  refugios; santuari dels intocables de l’època), el Desfiladero de los Gaitanes o el turístic Caminito del Rey (admiració d’urbanites “quemacos”), el Torcal de Antequera (el Monterrat de Màlaga), o la Sierra de las Nieves (on sempre bufen els deus del vent).

DADES DEL TRESC
Organització: a caminar travel
Guiatge: Francesc Masó i Mar Miranda. Un guia local, Francisco, -expert en el medi natural de la contrada- ens va il·lustrar amb tota mena de detalls dels indrets que trescàvem. Va ser un valor afegit rellevant.
Participants: 18. Un conjunt força heterogeni i nivells d’habilitat trescadora desiguals, però ben avingut.
Aproximació (des de Barcelona)
Vam fer el trajecte en vols directes des de Barcelona a Màlaga. També es pot fer el trajecte amb TGV directe; són més hores.

Allotjament
Hotel & SPA *** (26-28; dormir i esmorzar)
Al poble d’Arriate, a 5km de Ronda. Net i polit; tracte agradable. Tanmateix, pel gust personal i d’altra gent, hauria sigut més avinent trobar allotjament a Ronda; especialment si es té en consideració que els sopars no eren inclosos a l’hotel i els darrers dies de l’any la restauració sol estar col·lapsada. Arriate no oferia gaire garantia o varietat en l’aspecte gastronòmic en aquesta època de l’any. A finals d’any sempre és recomanable viatjar en règim de mitja pensió!

TRH Mijas **** (29-31, dormir i esmorzar)
Al centre neuràlgic de Mijas. Hotel grandiós i espectacular; sembla dels inicis del gran turisme de la zona. Les cambres necessiten una bona reforma que estigui d’acord amb la seva categoria. Tracte correcte i eficient. Ubicació excel·lent. Esmorzar de bufet; apropiat per afrontar el tresc del dia.

FLORA  (Espais Naturals de Màlaga)
El fet d’anar sempre acompanyats d’un guia expert en el medi natural de la contrada va esperonar la nostra curiositat per la varietat de la flora de les zones visitades. No només vam poder apreciar amb tot el seu abast el valor dels boscos de pinsap i de sureres; també vam poder descobrir varietat de flora que alguns en dirien ‘vulgaritats‘ (aquella flora que els més experts solen passar per alt o donar per obviada).

El Pinsapar (Abies pinsapo Boiss)
El pinsap va ser descrit per a la ciència l’any 1838 pel botànic suís Pierre Edmond Boissier. Arbre emparentat amb els avets ha quedat com un record de l’era terciària (fa uns 60 milions d’anys) quan el clima era molt més fred. El pinsapar de Grazalema (Cadis) ocupa unes 400ha; el més extens del món. Ocupa la cara nord, més freda i humida. Arbre de tall esvelt i refinat. El rei del bosc. La cara sud, més càlida, és colonitzada per bosc de Pinus pinaster (Pino resinero; Pinastre).
Imatges…

Los Alcornocales (Quercus suber)
El Parque Natural de Los Alcornocales ocupa una extensió de 170.000ha (Cadis i Màlaga). La nostra visita es va limitar a la zona anomenada La Sauceda (Màlaga). Allí vam poder admirar sureres ancestrals, un xic mítiques; de formes capricioses, extravagants i volubles. Un espectacle de la natura.
Imatges…

Roures (Quercus canariensis, Quercus faginea)
De les altres 6 varietats de quercus de la zona n’he escollit dues per la seva bellesa i resiliència. La primera és el Quercus canariensis (Roble andaluz; Roure africà; Roure de fulla estreta). La segona, el Quercus faginea (Quejigo; Roure de fulla petita; Galer). Les dues varietats són robustes, resilients i de gran bellesa. És suficient comprovar com la varietat canarienses pot sobreviure en les escletxes del Torcal d’Antequera; i també, com la varietat faginea, amb el seu tronc robust i corpulent, sobreviu les condicions inclements de la Meseta de los Quejigos (Sierra de las Nieves) a 1600m.
Imatges…

Flora de la contrada (varietat)
En aquest apartat citaré algunes de les plantes més comunes i que es feien més evidents al nostre pas. Cal tenir present que les acaballes d’any no és precisament la millor època per admirar la flora en tota la seva magnificència i esplendor. Tanmateix vam gaudir la descoberta de varietats no tan comunes a casa nostra, nord enllà.
Imatges…

DIES DE TRESC
Amb pluja o vent. Amb boira o humitat ambiental. A pas lent o accelerat. Res no distraurà la colla de trescadors. Només caldrà reprogramar alguna jornada.

DIMARTS, 26 desembre
Dia de viatge. Barcelona-Màlaga.
Trasllat a l’hotel, des de Màlaga al poble d’Arriate; a 5km de la turística Ronda. Aturada a Ronda i visita llampec pel centre de la població i baixada al Tajo de Ronda; fer la foto del Puente Viejo; caminar pel carrer principal amb endiumenjat nadalenc i pernil a preu turístic.

DIMECRES, 27 desembre
Sierra de Grazalema – Pinsapar.
Tresc lineal. Sender ben definit i sense complicacions (12km), amb final al llogaret de Benamahoma (‘villa y partido judicial’ de Grazalema).

Diuen els entenimentats que aquesta zona és considerada la més plujosa d’Ibèria. Jo pensava que era Galícia, com la majoria dels mortals; però no, és Cadis! I ho vam comprovar in situ i en directe. Vam arribar al poble de Grazalema, vestit de blanc i encimbellat a la muntanya com és preceptiu a la contrada, amb vent i pluja. Bots i barrals. Crec que és una estratègia dels vilatans. Fan ploure quan els trescadors arriben; així s’aturen i visiten el bar-botiga de la plaça. Ho vam fer durant una hora llarga; el bar estava ple i ningú no frisava per sortir.

Però havíem de fer camí. Vam arriscar. Valia la pena. El tresc s’iniciava a uns 2km de Grazalema; a Las Canteras, en un revolt de la carretera que puja al Puerto de Las Palomas. No ens volíem perdre el paradís d’aquesta serralada amb els seus boscos de Pinus pinaster (Pino resinero), el Viscum album (Vesc, muérdago) que parasita branques d’altri i també el Pinsapar, el bosc més gran del món d’Abies pinsapo Boiss (Pinsap). En una jornada plujosa el pinsapar adquireix aires de misteri i esoterisme. Espectacular. A Benamahoma vam fer temps per tastar unes olives de la terra i fer el safareig del dia al bar més proper.

DIJOUS, 28 desembre
Parque Natural “Los Alcornocales” – Ruta de la Sauceda.
Un bosc encantat. Tresc lineal (7km) per sender i corriol ben fressat. Tot dins el parc natural. Sureres monumentals; troncs pelats, de vermellós intens.

A mig camí entre Màlaga i Cadis, aquesta ruta transcorre pel bell mig del parc. Diuen que aquí es concentra la massa forestal de sureres més extensa d’Europa. Al cap de poca estona ens veiem immersos en un bosc encantat. Efectivament, els arbres semblen gegants fantasmagòrics; els seus troncs presenten formes insòlites i capritxoses. Potser part del famós encanteri andalús li ve d’aquest indret ple d’encís i fascinació. De fet, un cop al bell mig del boscatge, no sembla que estiguis trescant pel Sud d’Andalusia.

DIVENDRES, 29 desembre
Desfiladero de Los Gaitanes – Escalera Árabe. Cim Huma (1285m).
Tresc circular d’uns 14km. Inici i final: llogaret d’El Chorro (Bar ‘El Caminito’).

El Congost dels Gaitans ha sigut esculpit per l’aigua del riu Guadalhorce. Penyasegats de vertigen. L’objectiu del tresc, però, era fer el cim Huma i des de dalt admirar la panoràmica espectacular. Malauradament ens vam quedar a mitjan recorregut. Tanmateix vam poder fer el tram anomenat ‘escalera árabe‘ (de fet, d’àrab no en té res; però el lloc és espectacular). Arribats a peu de cim, l’Huma es va posar el capell i els inicis de pluja ens van fer desistir del nostre intent.  Vam girar cua fent un vol per la rodalia i vam poder admirar oliveres carregades d’olives i alguns olivarers en acció. I poca cosa més.
En imatges…

DISSABTE, 30 desembre
Caminito del Rey (7km) – Torcal de Antequera (4km)

Dos trescs: el primer, un engorjat gegantí; el segon, efecte diàclasi o ‘Montserrat andalús’.
El Caminito del Rey, amb tota la seva espectacularitat, s’ha convertit en una passejada excessivament turística pel meu gust.  Ara bé, caminar al costat d’un expert en medi natural (Francisco) és sempre un bon acte d’aprenentatge. De fet, el Caminito en si és un recorregut de 3km; la resta és pel camí d’accés. I, efectivament, els penya-segats són espectaculars.

El Torcal de Antequera és també un espai molt turístic. Una ‘torca’ és una dolina: depressió del terreny en forma d’embut formada per la dissolució de roca calcària. El centre d’interpretació del parc ha dissenyat diversos recorreguts circulars per aquest paratge sorprenent i fascinant. Els efectes de diàclasi sobre la roca calcària et fa sentir en un ambient montserratí. Pots fer volar la teva imaginació i configurar gegants encantats; tots ells petrificats per alguna malifeta d’antuvi. I així durant tot el recorregut.
El Caminito en imatges…

El Torcal en imatges…

DIUMENGE, 31 desembre
Sierra de las Nieves
Tresc lineal (18km): Puerto Saucillo, Meseta de los Quejigales, El Torrecilla (1919m).

L’aproximació la vam fer passat la població de Yunquera. Aquesta serralada és la reina de les muntanyes malaguenyes. Un recorregut extraordinàriament interessant. Els inicis entre boscatge de pinsaps. Vistes espectaculars en guanyant alçada. Temps per admirar monstres al llarg de la Meseta de Los Quejigales: uns roures (Robur faginea) envellits i endurits -i embellits- pel pas mil·lenari dels elements; sovint inclements, sempre implacables. La fúria d’Èol és quasi constant en aquest altiplà. Havíem de fer esforços per no ser retirats sense gaires contemplacions del camí! Ai las, ens vam quedar a 100m de fer el cim. El cel no va ser propici i es va considerar més prudent desistir.

DILLUNS, 1 gener 2018
Mijas. Recinte emmurallat – Paseo de la Reina de Las Dos Lunas
Mijas en un matí soleiós. Una passejada breu. Tornada a casa al migdia.
Feia anys que Virginia m’havia lloat la bellesa de les seves arrels. Virginia també, reina de dues llunes: els seus ulls i el seu bon humor. Va ser un plaer caminar pels carrers engalanats amb cossiols; fer la volta al recinte emmurallat i admirar aquella taca blanca a la falda de la Sierra de Mijas. I contemplar la immensitat del mar des de l’alçada.