TAGAMANENT

Els dies de tardor són curts. Trescar prop de casa a la tardor és una bona opció per aprofitar millor les hores de llum. Tagamanent, des d’Aiguafreda, és un penyal proper i que alguns membres del Pinyol encara no havíem explorat. Una ruta agradable, no gaire complicada, entretinguda i amb panoràmiques sorprenents.

DADES
Com arribar-hi (des de Barcelona)
Des de Barcelona cal agafar la carretera C17 en direcció a Vic/Ripoll. Just abans d’arribar a l’alçada d’Aiguafreda trobarem el senyal d’entrada al poble. En el mapa (esquerra) es veu el camí a seguir (en blau) per arribar al punt d’inici de la ruta, pel carrer Avencó.
Zona: Aiguafreda, Vallès Oriental, Parc Natural del Montseny.
Inici/final de ruta: Aiguafreda, carrer Avencó (a l’alçada del número 53). Entrant pel carrer, a uns 200m a mà esquerra, hi ha un tram sense cases; just al final d’aquest curt tram hi ha un espai on es poden aparcar alguns cotxes (a mà dreta, al costat de la riera). L’inici del tresc és allí mateix, travessant la riera.
Condicions de la ruta: No ofereix complicació; tot i que un xic llarga per a algunes cames. El tram de pista des del Bellit fins Aiguafreda es fa un xic llarg (tot pista; sense poder fer dreceres).
Condicions climàtiques: Bones, tot i que no es tractava d’un dia radiant. Sol balsàmic, quan apareixia.
Punts d’aigua: Cap; cal portar aigua. En cas d’emergència es pot arribar fins el restaurant El Bellver baixant del Tagamanent.

RUTA: Vegeu detalls de la ruta (mapa, punts d’interès, temps, distàncies i desnivells, etc.)
Llocs d’interès
Un turó envoltat d’alzines, pineda i roures: Castell de Tagamanent
Parc Etnològic de Tagamanent: Museu l’Agustí. Malauradament estava tancat; vam poder apreciar els exteriors. El lloc és espectacular.
Informació addicional:  Masia de Ca l’Agustí
Els pous de glaç de l’Avencó: El Pou Gran està molt ben conservat. Val la pena donar una ullada a aquest indret històric. Un bon final de la ruta.
Avituallament
El final de ruta coincideix amb el bar-restaurant Les Alzines; a mà dreta de la pista. A mà esquerra es troba l’entorn els pous de glaç. Tot i que les crítiques no li són gaire favorables, fer una pausa al bar per recuperar forces no està gens malament.

TRAM A TRAM

Aiguafreda – Tagamanent
Tot pujada pel GR5. Ruta agradable entre colors de tardor. Sender ben fressat i trepitjat; ruta molt popular. Just al peu del turó del Tagamanent sortim del GR5 pel primer trencall que trobem a mà dreta (banda E del turó); ataquem la pujada final per un viarany més directe. Dalt del cim la vista es perd en l’horitzó. Al llarg de la ruta gaudim dels fruits de tardor. Algunes imatges …

Pedra del Figaró i llims vermells
Un dels elements que incita la nostra imaginació és el terra vermell del recorregut. També les capes més dures d’aquesta formació geològica. Josep M. Nogué, el nostre geòleg de capçalera, ens informa del següent: es tracta de gresos i llims vermells del “Bunsandstein” de la base de l’era secundària. Aquests gresos (arenisques de grans de quars) són els anomenats “pedra del Figaró”. En imatges …

Tagamanent – Ca l’Agustí
Un breu descans per admirar les panoràmiques des del cim. La baixada per la ruta més popular fins arribar a la carretera. Seguim uns 500m per carretera (ara no seguirem el GR5) en direcció al Parc Etnològic de Ca l’Agustí. Arribats a un aparcament, a mà esquerra de la carretera, trobem el senyal indicador de Ca l’Agustí. Un mas impressionant. Les panoràmiques de l’entorn i del mateix mas són també espectaculars. Malauradament, Ca l’Agustí estava tancat. No vam poder gaudir les seves interioritats. Algunes imatges …

Ca l’Agustí – El Bellit – Aiguafreda
Aquest tram se’ns va fer llarg. No vam trobar la drecera de Ca l’Agustí fins el mas El Bellit. Per tant, vam decidir arribar-hi per ruta segura; vam seguir pel GR5, pista forestal a estones, fins arribar a una intersecció a mà esquerra (en ple Pla de la Calma). La pista a mà esquerra va en direcció a Aiguafreda, però també porta al mas El Bellit (únic desviament a mà dreta); El Bellit connecta, després, amb la pista principal a Aiguafreda; no hi ha pèrdua. Val la pena arribari i comprovar la bellesa de l’entorn d’aquest mas ancestral. Des del Bellit vam continuar per pista -llarga i pronunciada baixada, revolts i un cert grau de monotonia- fins arribar als pous de glaç de l’Avencó i al restaurant Les Alzines; de fet, el final de ruta. Algunes imatges …