Prop de l’estació d’esquí de la Molina hi ha una esplendorosa avetosa d’un gran interès botànic. La proposta és fer un recorregut per aquest bosc joliu i per algunes pastures dels voltants per tal de conèixer la seva flora singular. És la darrera sortida botànica de la temporada.
DADES
Organització: ADENC (Sabadell)
Guiatge: Jordi Pérez i Alfred Bellés, botànics
Participants: 17 – Socis i no socis
Punt de trobada: Estació de tren de La Molina
Punt de partida: Estació de tren de La molina
Punt d’arribada: Estació de tren Urtx-Alp
Distància: 8km (aprox.)
Condicions climàtiques
Després de l’onada de calor de principis de juny s’agraeix que el dia hagi despertat fresc. El sol de la Cerdanya és inclús agradable; el recorregut és majoritàriament ombrívol fins els dos darrers kms de prats i, d’allí, fins arribar a l’estació Urtx-Alp. De gran dia, a l’hora de l’àpat, els núvols d’evolució diürna ens regalen amb unes gotes de plugim. No ha anat a més. Temperatura agradable tot el dia.
ITINERARI
Seguim sempre el sender 732 que surt just per sobre de l’estació de tren de la Molina. Sender ben fressat i amb marques groges rectangulars als troncs. Sempre en desnivell negatiu (350m); els trams finals abans de sortir de l’avetar, un xic pronunciats. 
En Jordi Pérez ens explica els hàbitats que travessarem i també ens detalla els trets de l’avetar amb ets i uts :
- Pinedes de pi, acidòfiles i mesòfiles, dels obacs de l’estatge montà
- Avetoses acidòfiles de l’estatge montà
- Boscos mixtos d’avet i pi roig
- Tremoledes
- Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals
- Prats dalladors amb fromental dels estatges submontà i montà
- Vernedes i pollancredes
- Prats silícoles mesòfils
Fets i gent
Els participants gaudeixen de les explicacions dels guies i de la descoberta d’aquest captivador paratge …
L’AVETAR de La Molina
L’única espècie d’avet que creix espontàniament a Catalunya en alguns vessants ombrívols del Pirineu és l’Abies alba. El seu cognom alba vol dir blanc, pel color de l’escorça dels exemplars joves. Els avets es distingeixen d’altres membres de la família dels pins per les seves fulles en forma d’agulla que estan unides a la branca per un peu que recorda a una petita ventosa. Els seus fruits són cons cilíndrics d’entre 5 i 25 cm de llarg, compactes, amb escates o bràctees, que s’alcen erectes sobre les branques, agrupats a prop de la part superior. En madurar, aquests cons no es desprenen de l’avet com les pinyes dels pins, sinó que en aquest cas es descomponen alliberant els pinyons.
En Francesc ens explica dos detalls interessants dels avets.
- Perquè un tronc d’avet tallat es pot començar a regenerar? (foto superior esquerra). És degut al fet que les arrels dels avets estan inter-connectades (exemple fefaent de transversalitat!); per tant, l’avet sa envia encara sàvia al tronc tallat.
- Els troncs d’avets joves són un xic ploraners. L’escorça dels exemplars joves presenta unes butllofes plenes de resina, altrament anomenada oli d’avet (un dels components de la trementina). Si les fas esclatar amb l’ungla, li cauen les llàgrimes (foto de la dreta). Les trementinaires de Tuixent en sabien de tot això i molt. No podem resistir fer esclatar butllofes … i acabem amb ungles i dits ben pringats!
L’Avetar en imatges
LLISTAT DE PLANTES de la contrada
LLISTAT FOTOGRÀFIC d’algunes de les plantes observades
esporqueret 