La ruta pirinenca transfronterera de coll Pregon les ha vist de tots colors al llarg de la història. Ubicat al Pirineu oriental, entre el llogaret d’Espinavell (Molló, Vall de Camprodon) i els Banys de la Presta (Prats de Molló, Vallespir), el coll Pregon ha esdevingut força més que un simple pas de muntanya. De temps immemorial, aquesta collada era utilitzada com a via natural de comunicació entre dos vessants d’una línia de demarcació que, des del Tractat dels Pirineus (1659), es va convertir en una frontera més política que humana. Durant el segle XX, aquest indret pirinenc fou testimoni d’uns conflictes que han marcat la història de la Catalunya Sud (Ripollès) i la Catalunya Nord (Vallespir).
La Retirada – Camins de Llibertat
A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, amb la por generada per l’avanç de les tropes franquistes, el flux de pas del coll Pregon es va col·lapsar per la fugida de milers de persones, majoritàriament civils, però també militars. Entre gener i febrer de 1939, avis, dones i nens van caminar sota condicions extremes hivernals, neu i fam, carregant poques pertinences o «amb el posat», per intentar trobar refugi a Banys de la Presta i Prats de Molló. Aquests fets els recordem caminant per aquest tram de la «Ruta de l’Exili o la Retirada». Va ser una gran tragèdia, però no va acabar aquí.
A partir de 1940, aquella mateixa ruta d’èxode dolorós cap a l’exili francès va ser reutilitzada a la inversa. Durant la Segona Guerra Mundial, coll Pregon es va convertir en pas d’escapada de la barbàrie nazi a l’Europa ocupada. El perfil dels evadits solia ser triple: jueus que escapaven de l’extermini nazi, aviadors aliats abatuts en combat que intentaven reincorporar-se a l’exèrcit i joves francesos en edat militar decidits a sumar-se a crida del general De Gaulle. Tots ells intentaven arribar a Prats de Molló o Banys de la Presta i des d’allí, amb ajuda de «passadors» (guies locals), desafiaven la neu, el fred intens i l’orografia del Pirineu per arribar a Espinavell i Molló. Dedicada al seu record i memòria, aquesta ruta -i d’altres similars- és avui coneguda com a «Chemins de la Liberté».
Coll Pregon
En record de tota la gent que va patir les penúries d’aquell exili massiu s’han trescat aquells senders i corriols en un exercici d’homenatge i dignificació a la seva lluita per la defensa de la llibertat. En dues jornades de senderisme s’han fet dos recorreguts circulars, un per a cara sud del coll Pregon, des d’Espinavell i l’altre per la seva cara nord, des de Banys de la Presta.
Ruta des d’Espinavell
Aquest és un recorregut circular sense complicacions per descobrir i gaudir un paratge pirinenc de bellesa serena i diversitat natural. Des del petit nucli de muntanya d’Espinavell, un camí de ferradura s’enfila en direcció a coll Pany i coll de Siern entre prats verds, boscos de caducifolis i clapes de pi negre, fins a assolir els colls oberts de la carena fronterera. La vista s’allarga entre els extensos pasturatges, modelats durant segles per la ramaderia. De fet, segur que el trescador es trobarà amb algun ramat d’egües al llarg de la travessa. És temps de tardor, amb les seves tonalitats ocres i daurades. A mesura que es guanya altura, l’horitzó s’eixampla i apareixen les siluetes del Costabona i el massís del Canigó, que dominen majestuosament les valls del Ripollès i del Vallespir. Des del coll de Siern, carenejarem fins al coll Pregon. Des d’allí, iniciarem el descens a Espinavell pel sender de la «Ruta de l’Exili». Caminar per aquesta contrada, amb panoràmiques immenses i entorn silenciós és un gaudi dels sentits.
Ruta des de Banys de la Presta
Aquest recorregut, també circular, és un autèntic «bany de bosc». Els boscos que s’estenen entre els Banys de la Presta, a Prats de Molló, i els colls Pregon i de Siern ofereixen un dels paisatges més encisadors de l’Alta Vall del riu Tec, al vessant nord del Pirineu oriental. El camí s’endinsa en un món forestal de gran riquesa, on els faigs i els avets alternen amb altres arbres de muntanya, formant masses boscoses espesses que filtren la llum i creen una atmosfera de quietud i recolliment. En temps de tardor, el bosc es transforma en una extraordinària paleta de grocs, ocres, vermells i daurats, que ressalten sobre el verd persistent dels avets. El boscatge conserva l’encant dels indrets poc transformats, on la natura marca el ritme. Caminar-hi és una experiència de descoberta, serenor i contacte profund amb la muntanya.
Tardor: vegetació i fongs
Despunta ja la nostàlgia dels colors de tardor; per tot arreu. La coloració floral estiuenca ha finalitzat. Es veu tot molt sec. A la collada de Siern es poden observar molts pins completament secs; això sí, l’abundància de processionària també ha contribuït a la seva mort prematura. Avui només s’han albirat colors florals solitaris. A cotes baixes restava un exemplar de cardigassa vera (Cirsium eriophorum) amb les tonalitats vermell violaci de les seves flors; a cotes altes, l’abundant producció de cardigassa estava ja absolutament rostida. Tanmateix, allí despuntaven els delicats colors violacis del safrà bord (Crocus nudiflorus). I, vora camins, despuntaven grans clapes del groc ufanós del seneci del Cap (Senecio inaequidens); aquesta planta, de floració perllongada al llarg de l’any i originària del sud d’Àfrica, és considerada «invasora» a casa nostra. Ai las; tanmateix, els éssers vius, exceptuant els humans, no en saben de fronteres!
A la tardor aquest trescador espera una bona estesa de bolets per aquestes contrades. No ha sigut el cas, ni tan sols a la cara nord del Pirineu; també força seca. Només treien el nas el bolet dels contes infantils, el reig bord (Amanita muscaria) sota el boscatge de Banys de la Presta i, als prats de coll Pregon, un exemplar jove d’apagallums (Macrolepiota procera) esberlat per la sequera.
Salut i natura.