EL DANUBI BLAU? – Des de l’ull de bou (Vienna – Schlögen Schlinge, Àustria)

Sí i no. Tanmateix, d’entrada, no. Amb quin prisma havia contemplat Johann Strauss aquell riu que l’inspirà la bella melodia del seu vals «An der shönen blauen Donau»? Almenys, aquesta va ser la meva impressió quan vaig contemplar el Danubi a Vienna fa uns anys. De debò, el primer cop que vaig veure les aigües manses del riu des del parc Prater no em va venir al cap el «Danubi Blau» de Strauss sinó el «color de gos com fuig»; és a dir, aquell color imprecís, brut, de tonalitat indefinida que sembla haver perdut el color original pel pas del temps o l’ús continuat. Potser això mateix és el que li passa al Danubi a l’altura de Vienna. Podria ser ben plausible que el pas de l’aigua en el seu llarguíssim recorregut des de la Selva Negra (Donaueschingen, Alemanya) i l’ús comercial continuat del riu en fossin la causa d’aquell color fangós. Com sovint sol passar, havia idealitzat el tot per una part; em mancava context.

EL DANUBI

Veritablement, a l’altura de Vienna, el color de l’aigua del Danubi no degué inspirar gaire la imaginació musical de J. Strauss. Ara bé, fent el recorregut del Danubi, aigües amunt i passant -sense frisar- per indrets tan emblemàtics com la vall de Wachaw, aleshores això ja són figues d’un altre paner. És el que calia fer i és el que s’ha fet durant sis jornades en bici; s’ha cobert el tram entre Vienna i Passau de la famosa Ruta Ciclista del Danubi al llarg d’uns 300 km. Riu amunt, la tonalitat del Danubi es transforma completament amb la bellesa cromàtica dels verds maragda, blaus i turqueses. Per comprovar-ho només cal atansar-se, per exemple, al llogaret fortificat de Dürnstein, i contemplar el riu des de qualsevol de les seves mirandes naturals o, si es vol, continuar muntanya amunt per a un millorat espectacle des de les ruïnes de l’històric castell. Només cal posar-li context.

El Danubi, entre Viena i Passau, ofereix una extraordinària successió de paisatges i tonalitats cromàtiques. Les seves aigües serpentegen entre prats i illes fluvials, boscos verds, terrasses de vinyes a la vall de Wachau, vessants de turons boscosos, pobles, castells i monestirs. Tot un conjunt paisatgístic i històric on aigua, vegetació, roca, comerç i cultura conformen una unitat de bellesa harmònica.

HOTEL ITINERANT                                                                     «Merlijn, màgia sobre l’aigua»

El Merlijn, l’hotel itinerant; des del pont de St. Georg o Donaubrücke Traismauer (km fluvial 1991)

De fa temps, fèiem volar els coloms de fer algun tram del riu Danubi en bici. Ja pots pretendre atrapar els «coloms»; tanmateix, fer una setmana de ruta, sigui tresc o ciclisme, sempre representa un esforç i gestió considerable i acurada de la seva intendència. En aquest cas, es va decidir dedicar l’atenció a l’«esforç» i delegar la gestió en mans dels professionals per minimitzar, així, ensurts innecessaris. Res més avinent per a tal aventura que gaudir d’un «hotelet itinerant». Et despertes a l’hotel al punt de partida, fas una etapa de riu en bici i l’hotel t’espera en el punt d’arribada. Al matí, surts de «casa» i a la tarda, tornes i arribes -això sí- un xic fet pols a «casa». Arribes al Merlijn; et sens com a casa.

El Merlijn seria aquell petit gran vaixell digne d’aquells imaginaris ciutadans lil·liputencs; tot en petit, però tot absolutament proporcionat. Construït el 1930 com a vaixell de càrrega («barcassa», en deien), va ser reconvertit en un menut vaixell creuer per a 24 persones l’any 2002. Des de les hores, amb readaptacions i millores constants, ha solcat els rius europeus amb l’elegància d’una dama d’alt llinatge. I no només amb elegància, també amb l’acollida atenta, amable i cordial dels seus hostes; virtuts salpebrades amb el més alt nivell de professionalitat. Amb poques paraules, entres al Merlijn i et sents com de la família; tot inclòs. Aquests mots volen ser un agraït reconeixement a Coen, el capità; a Cristina, sots-capinata i cuinera; a June, el «manetes» cuitós; a Simona, el somriure diligent; a Catalin, el mestre-sala exuberant; a Japke, la guia que «sap el dimoni on se colga» i, per descomptat, al gosset beagle que adelita la vida a bord! Ens han fet sentir com a casa.

RUTA CICLISTA DEL DANUBI                                                  (Donauradweg)

La Ruta Ciclista del Danubi (Donauradweg) és una de les rutes ciclistes més famoses i recorregudes d’Europa. Segueix el curs del riu Danubi al llarg d’uns 1.200 km, des de les seves fonts a la Selva Negra (Donaueschingen, Alemanya) fins a Budapest (Hongria). Tanmateix, el Danubi continua uns 1.600 km més fins a la seva desembocadura a la mar Negra (Sulina, Romania). Dels tres grans trams de la ruta (Donaueschingen – Passau / Passau – Vienna / Vienna – Budapest), el tram més conegut, transitat i amb millors serveis és el que uneix Passau i Viena.

TRAM DE VIENNA A PASSAU                                                  Remuntant el Danubi en bici       

El tram de Passau a Vienna (també viceversa, com és el cas), és un recorregut d’uns 325 km majoritàriament planer, ben senyalitzat i adaptat a tots els nivells.  Travessa paisatges fluvials, boscos de ribera, vinyes, pobles medievals, castells, monestirs i ciutats monumentals. Més que una ruta esportiva, és un viatge pel patrimoni natural, històric i cultural del cor d’Europa. Aquest tram s’ha cobert en sis etapes consecutives, amb el suport del vaixell Merlijn. Tot inclòs: allotjament, manutenció, bici -normal o ebike- amb casc i guia.

◼︎ Etapa 1: Korneuburg (Vienna) – Tulln                                                             

Aquesta etapa cobreix prop de 40 km per carril bici asfaltat o camins compactats i algun tram de carretera, sempre a la vora o propers al Danubi. El paisatge transcorre entre boscos de ribera, planes inundables, camps agrícoles i petites vinyes. Una etapa sense desnivells destacables, ideal per gaudir d’una jornada de cicloturisme sense gaire exigència física.

◼︎ Etapa 2: Tulln – Rossatzbach                                                                           

L’etapa cobreix uns 53 km per carrils bici asfaltats i camins molt ben condicionats, sempre seguint el Danubi. El riu serpenteja entre turons suaus, creant un dels paisatges culturals més bells d’Europa. Es poden admirar les vinyes en terrasses, pobles històrics i també castells i monestirs que dominen el recorregut.

◼︎ Etapa 3: Dürstein – Marbach                                                                           

Aquesta etapa d’uns 47 km transcorre pel tram central de la vall de Wachau (Patrimoni Mundial de la UNESCO), considerada el sector més espectacular del Danubi austríac. Aquest és, per a molts viatgers, el tram més icònic del Donauradweg (Ruta Ciclista del Danubi). La combinació de vinyes, pobles medievals, castells, el curs tranquil del Danubi i la imponent arribada a l’abadia de Melk converteix aquesta etapa en una de les més memorables de tota la ruta.

◼︎ Etapa 4: Marbach – Grein                                                                                      

El paisatge d’aquesta etapa de prop de 40 km ens mostra grans planes fluvials entre les viles de Marbach i Ybbs. A partir d’Ybbs, el riu s’estreny i entra a la regió abrupta del Strudengau: boscos de ribera, parets rocoses i petites platges fluvials. El contrast entre les àmplies ribes del Danubi, els congostos rocosos i l’arribada a la històrica Grein («ciutat de gemecs i llàgrimes», per la perillositat d’aquest tram de riu) converteix aquesta etapa en una de les més variades i agradables de la ruta ciclista del Danubi. 

◼︎ Etapa 5: Au an der Donau – Linz                                                               

Es tracta d’etapa que frega els 50 km; sempre per carrils bici asfaltats i camins ben senyalitzats, principalment per la riba esquerra del Danubi. És una etapa molt còmoda, ideal per gaudir del Danubi sense grans desnivells, i culmina amb l’arribada a Linz, una ciutat que uneix història, arquitectura contemporània i una intensa vida cultural. 

◼︎ Etapa 6: Brandstatt – Schlögen Schlinge                                                 

L’etapa final, d’uns 36 km, s’inicia a l’embarcador del llogaret de Brandstatt i finalitza a Schlögen Schlinge (el famós gran meandre en forma d’«S» que forma el Danubi a l’Alta Àustria, entre Linz i Passau. Els darrers quilòmetres abans de Passau, fets amb el vaixell Merlijn de suport, transcorren per un paisatge fluvial molt harmoniós, amb petites viles i turons suaus. Passau, la fi del trajecte, és una ciutat monumental alemanya coneguda com la «Venècia del Danubi», amb un extraordinari patrimoni barroc.  

Salut i natura.

 

Deixa un comentari