CAMÍ DE CAVALLS – Camins de Menorca (1)

Menorca es força transitable a l’abril, en temps de lluna plena. L’amenaça d’incursions corsàries d’antuvi ja és història i la llau de turistes de sol i platja -“amenaça” de la postmodernitat- ni tan sols ha fet la seva reserva estiuenca.

La temperatura temprada, ni fred ni calor, convida a trescar aquella illa que la publicitat turística primerenca va vendre com la “isla blanca y azul”; d’això ja fa un bon grapat d’anys, per cert. Avui dia, aquell eslògan un xic cursi i suat dels anys 70 del segle passat sonaria a lloc comú a la riba de la mediterrània. D’altra banda, per als trescadors, el reclam del Camí de Cavalls ofereix un aire glamurós, elegant i esportiu; fins i tot històric. De fet, fent camí i trescant per certs indrets costaners pelats i pedregosos, però de bellesa feréstega i fascinant, qualcú estaria temptat a qualificar Menorca com l'”illa de pedra i vent”. 

Camí de Cavalls

El Camí de Cavalls és un històric sender que envolta l’illa de Menorca al llarg de 185 quilòmetres. D’origen incert, els seus inicis es remunten a l’època de la cavalleria medieval. De fet, la documentació del segle XVII fa referència al “Camí de Cavallers”. La seva funció inicial i primordial era militar; la vigilància de la costa i defensa de l’illa d’incursions de pirates i corsaris. Qui no ha sentit parlar de les incursions i ràtzies en l’àmbit de la Mediterrània d’un tal Khayr-ad-Din Barba-rossa (1478-1546), pirata, corsari, oficial i almirall de Solimà el Magnífic! Aquell sender permetia la vigilància costanera i la comunicació ràpida entre torres i punts estratègics. Tanmateix, amb el pas del temps, es va anar degradant, però gràcies a la voluntat ciutadana i la legislació autonòmica, va ser restaurat i obert completament al públic l’any 2010. El seu recorregut ens permet gaudir del seu valor paisatgístic extraordinari: cales verges, boscatge mediterrani, zones agrícoles tradicionals i penya-segats salvatges; tot salpebrat amb una gran diversitat de flora i fauna autòctona. Amb el seu inici i final a Maó, el sender actual està dividit en 20 etapes; 10 que tresquen la costa nord i 10 que transcorren per la costa sud de l’illa. Avui, el Camí de Cavalls s’ha convertit en una manera privilegiada de trepitjar l’entorn natural de la Menorca més autèntica i preservada; una joia del patrimoni balear.

Aquest cop, en 5 jornades, s’ha trescat la costa nord de Menorca, un litoral castigat pels vents del nord. Ara bé, aquest càstig quasi constant que pateix la costa nord (quan al déu Èol li pega per bufar de valent) li atorga el do de bellesa agresta i assilvestrada. Una bellesa que l’excel·lent senyalització i trenat del Camí de Cavalls ens permet gaudir en tot el seu abast. Al llarg de la ruta hem admirat platges, macars i cales, penya-segats, torres de vigilància i fars i, amb primavera plujosa -com és el cas-, la floració espaterrant de la vegetació baixa i dispersa. També, per descomptat, les comunitats de socarrells i plantes espinoses, compactes, arrapades a terra en formacions semiesfèriques. Un bé de Déu, tot plegat.

• Costa nord de Menorca – 5 rutes

  Les cinc rutes son una adaptació personal de diverses etapes del Camí de Cavalls del tram de la costa nord de Menorca. Si prems sobre l’enllaç de cada ruta, veuràs una descripció i tota mena de detalls de la mateixa.

• Ruta 1: SA MESQUIDA – ES GRAU (Etapa 1, CdC)
  • Grans panoràmiques – 7 instantànies 
• Ruta 2: FAR PUNTA NATI – MIRADOR DE SA FALCONERA (Etapa 10 – CdC, parcial)
  • Grans panoràmiques – 7 instantànies
• Ruta 3: ES GRAU – FAR DE FAVÀRITX (Etapa 2, CdC)
  • Grans panoràmiques – 7 instantànies
• Ruta 4: ALGAIARENS – CALA MORELL (Etapa 8, CdC)
  • Grans panoràmiques – 7 instantànies
• Ruta 5: PLATJA CAVALLERIA – CALA CALDERER (Parcial, Etapes 5/6 CdC)
  • Grans panoràmiques – 7 instantànies

Barquetes de Sant Pere

Només iniciar la primera etapa del Camí de Cavalls, a Na Mesquida, ens ha sorprès la incòmoda fortor d’olor de peix en descomposició. Arribats a vora mar, a cala Mesquida, hem pogut observar una franja de tonalitats blavenques i blanquinoses sobre la sorra. De lluny i a primera vista semblaven closques d’algun muscle; tanmateix, al tacte no eren closques sinó parts toves amb un tacte cartilaginós. I així, platja rere platja, cala rere cala. Hem preguntat a força gent, però sense resposta convincent. Les hem albirat també en una caleta just al costat de Sa Farola, el far del port vell de Ciutadella. Allí hem pogut esbrinar l’abast de la tragèdia i, finalment, desentrellar el misteri. A quatre passes del far, la gent de la contrada ens ha explicat que aquest fenomen era produït per uns animalons semblants a minimeduses coneguts com a “barquetes de Sant Pere”; això a Ciutadella, perquè a Maó (“que són més saberuts”, ens comentaven) els hi diuen “veletes” o quelcom semblant.  Durant la primavera d’enguany, les barquetes de Sant Pere (Velella Velella) han protagonitzat una arribada massiva a les costes de l’illa.

Les barquetes de Sant Pere són hidrozous colonials (“hidrozou”, del grec hydros, “aigua” i zoon, “animal”) que solen residir en alta mar. Són de color blau intens, floten sobre la superfície marina i tenen una petita vela translúcida que és empesa pels vents i els corrents. Tot i que aquestes colònies habitualment resideixen en alta mar, les condicions meteorològiques d’enguany —amb vents persistents i temperatures més càlides— han afavorit la seva migració forçada a morir massivament en les cales i platges menorquines. Des de Sa Mesquida a Ciutadella, la seva flaire gens agradable ens ha acompanyat durant tota la trescada per la costa nord.

Els 7 fars de Menorca

Menorca també és coneguda com “l’illa dels 7 fars”. Llevat del far de la bocana del port de Maó (far de Sant Carles), ubicat en zona militar i avui sense cap atractiu especial després de l’enderroc del far original l’any 1922, la resta estan a l’abast del caminant; des del far de Favàritx (primera etapa) al far de l’Illa de l’Aire (etapes 18 i 19). El Camí de Cavalls és el millor fil argumental per visitar-ne la majoria i deixar volar la imaginació a aquelles nits de temporal amb mariners en perill; només sans i estalvis per la intermitent claror del raig de llum d’un far. No van tenir tanta sort els 157 mariners del vaixell “Général Chanzy” el gener de 1910 quan naufragà prop de Punta Nati, al nord-oest de l’illa. Només un es va salvar. Va ser a conseqüència d’aquest naufragi que el govern francès va exigir la construcció d’un far en aquella contrada. Tres anys després, a la punta nord-oest de Menorca, es va inaugurar el far de Punta Nati en un indret pla i pedregós, però sobre uns penya-segats de vertigen. Ara bé, no només el far de Punta Nati té la seva història; tots els altres també. Nosaltres els hem visitat, els hem gaudit i els hem admirat. Ni que fora per una estona breu, els fars de l’illa i el seu enclavament han captivat la nostra imaginació. I com que els volem compartir, estàs convidat a donar una ullada als fars de Menorca.

• Els fars en imatges

Salut i natura