PARC NATURAL DE SORTENY I ENVIRONS (Ordino, Parròquia d’Ordino, Andorra)

“El meu país és tan petit”, cantava Lluís Llac. El redol d’Andorra encara ho és més, de petit; a l’horabaixa, allí sí que el sol no estarà segur d’haver-lo vist! I no resulta gaire estrany. Andorra és un espai de contrasts; valls profundes, cims ben alts. Qualsevol tresc de 10 km o més que programis tindrà el seu repte d’esforç físic; hauràs de superar un bon desnivell positiu d’ascens i conservar bons reflexos de cames i genolls per negociar el descens. Això sí, l’esforç tindrà premi. Travessaràs una munió d’hàbitats naturals extraordinaris. Trescaràs per prats de dall, boscatge de pi negre o roig, alguna avetosa, landes i prats alpins, molleres amb bonys d’esfagnes, circs glacials i inclús tarteres; tot això abans o després de fer cim. Tot molt comprimit, tot espectacular, tot bellesa encisadora.

PARC NATURAL DE SORTENY

En aquesta curta estada es volia explorar la riquesa del parc natural de Sorteny i els seus voltants més propers, a la parròquia d’Ordino. Ordino reflecteix i ha preservat la interacció de l’home amb la natura fins a dotar-se d’una identitat pròpia que ha perdurat fins al dia d’avui. No debades, l’any 2000 la seva identitat va ser reconeguda internacionalment per la UNESCO com a espai natural a protegir com a reserva de la biosfera. El cor d’aquesta reserva és el parc natural de la Vall de Sorteny. Es tracta d’un espai no gaire gran, unes 1.080 ha. Tanmateix, no és la seva grandària que li confereix una gran riquesa i varietat. El riu Sorteny, riu que naix a 2.082 m d’altitud i és alimentat pels seus dos afluents (Serrera i Cebollera), proporciona vida a més de 800 espècies de plantes (50 de les quals són endèmiques dels Pirineus); també afavoreix un hàbitat propici per a cabirols, marmotes, martes, isards i porcs senglars i, nogensmenys rellevant, regala aliment a ocells i papallones. Tot plegat, atorga a la vista del caminant un conjunt sensacional de boscatge vell, zones humides, circs glacials i tarteres feréstegues. Tot un petit paradís per a fruïció del trescador. Per tant, hostatjats a la bella població d’Ordino, va ser la millor opció per descobrir aquell preciós raconet de món.

UN TAST D’ANDORRA
Ordino, Parc Natural i Vall de Soreny, Circ de Tristaina, les Neres

L’objectiu d’aquesta curta estada de tresc a Andorra en ple agost consistia a visitar el parc natural de Sorteny i encontorns, com ja ha quedat palès. L’objectiu amagat no era altre que escapar de la calor xafogosa de la gran ciutat. Es va aprofitar el trajecte d’anada per fer una matinal prèvia per als llogarets de Cava i Ansovell (cara nord del Cadí), una matinal marcada per l’onada de calor extrema sobre el territori. Un cop a lloc, es va poder fer una primera aproximació de la zona del parc natural de Sorteny i valls adjacents. També era voluntat fer tot el circ de Tristaina, cim a cim; malauradament, es va desistir de tal propòsit en comprovar l’estat malmenat del sender d’ascensió al cim que va produir un efecte negatiu sobre la condició física del trescador. Tot va quedar en un “puja i baixa”. La darrera jornada va ser comiat amb una matinal de “descans actiu” per les Neres, allà on bruixes i bruixots fan gresca les nits de lluna plena.

• Allotjament
Quan anem de trescada ens agrada estar allotjats en el punt més proper i accessible des d’on iniciar cada ruta. L’opció d’allotjament que considerem més apropiada és la de mitja pensió. Aquesta opció, en finalitzar cada tresc, ens permet poder dedicar el temps lliure a fer una bona recuperació i altres herbes. Aquest cop es va decidir la vila d’Ordino com a centre i punt de partida. L’Hotel Coma és un allotjament situat al mateix rovell de l’ou d’Ordino i ofereix servei de mitja pensió i té zona d’aparcament per als clients (detall no menor a Andorra!). Vam trobar l’atenció al client excel·lent, l’habitació ampla i neta. Només caldria comentar un aspecte a millorar: el servei de wifi era bàsic i un servei de contrasenyes complicat. El wifi bàsic era suficient per als mòbils, però, si es volia treballar amb el portàtil, sempre marcava “xarxa no segura” i el sistema no permetia la connexió.

• Avituallament
A l’hotel, els àpats eren variats i apropiats per a gent que durant la jornada vol fer un esforç físic considerable. L’horari de l’esmorzar, de 8:00 a 10:00, no era gaire apropiat per a trescadors matiners. Això no obstant, es podia negociar un pícnic amb el maître del restaurant (a l’inici del sopar) i es podia recollir a recepció a qualsevol hora de la matinada següent.

• Itinerància de dades / roaming
No, a Andorra no gaudim d’itinerància de dades o roaming com passa quan visitem la resta dels països comunitaris. Sembla que s’està negociant amb la UE que a Andorra això sigui possible a partir de 2025. Mentrestant, no desconnectar les dades al mòbil (mode d’avió) abans d’entrar a Andorra ens pot costar ben car, literalment. Considero que, per al trescador, poder estar connectat dins Andorra és força rellevant. Quan es fa una ruta de tresc és important poder consultar els mapes digitals en línia en tot moment o poder fer una trucada d’emergència; és una qüestió de seguretat. Actualment, hi ha alternatives no extremadament oneroses per tenir resolt aquest problema de connexió a la xarxa; tant pel que fa a Andorra com a altres països no comunitaris. A Google hi ha prou informació de com resoldre aquesta problemàtica. A tall d’exemple, vegeu: Holafly

• 5 RUTES CIRCULARS

1. Cadí Moixeró (cara nord)
Ansovell – Santuari de Boscalt – Cava (13,14 km)

La paret nord de la serra del Cadí és impressionant; un excel·lent rerefons per a aquesta ruta circular que surt del llogaret d’Ansovell. Entre d’altres, el recorregut ofereix incentius com el santuari de Boscalt, el Camí Cardoner i el llogaret de Cava. Considero que la millor època per fer aquest recorregut és la tardor o la primavera; la calor d’agost no és la millor companyia. Així mateix, si la torno a programar, la faré en el sentit de les agulles del rellotge; així es pot estalviar el llarg tram final de pujada des del riu de Cadí a Ansovell, quan un ja està més cansat.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: ANSOVELL – SANTUARI DE BOSCALT – CAVA

• Galeria: 10 panoràmiques

2. Entre valls
Portella de Rialb (10,31 km)

Aquesta ruta circular no cau ben bé dins el perímetre del parc natural de Sorteny, però n’és llindar; tanmateix, surt de la zona d’aparcament i informació del parc. Es tracta d’un recorregut molt interessant, en ascensió pel riu de Rialb i el seu circ de recollida d’aigües. La Portella de Rialb és una miranda espectacular des d’on contemplar part del sostre d’Andorra i les valls de Rialb, el Serrat i les valls Ordino-Arcalís; una talaia privilegiada. Una ruta de bon fer, amb panoràmiques magnífiques.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc

d’esporqueret: PORTELLA DE RIALB

• Galeria: 8 panoràmiques

3. Sorteny – Panoràmica Andorra
Pic Estanyó – Vall de Sorteny (14,17 km)

Aquesta ruta pel parc natural de Sorteny és d’una bellesa extraordinària. Un espai per gaudir del millor metavers de la natura.

Les valls, els rierols, la vegetació i floració, les panoràmiques que es van obrint a la vista en guanyar altura, l’estany Estanyó i els crits de les marmotes ens acompanyen en aquest sensacional recorregut. Només, però, un toc d’atenció per als trescadors no experts com jo: cal considerar que hi ha un tram (baixada del pic de l’Estanyó a la vall de Sorteny) que requereix un cert nivell d’experiència i molt bona condició física. La resta és gaudi i admiració de l’entorn.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: PIC ESTANYÓ – VALL DE SORTENY

• Galeria: 10 panoràmiques

4. Panoràmica fronterera
Pic de Tristaina i llacs (7,1 km)

A Camins d’Andorra es comenta que “aquest extraordinari itinerari es desenvolupa per terrenys abruptes i pintorescos que permeten descobrir paratges característics d’alta muntanya.

Per la seva fàcil accessibilitat, aquest conjunt d’estanys són dels més visitats d’Andorra” (Camins d’Andorra, 30 – Estanys de Tristaina). Ben cert. L’ascensió al cim de Tristaina, passant per dins el circ i els estanys, és un tresc clàssic i molt popular. La seva espectacularitat atrau trescadors de tota mena i condició. Tanmateix, el premi és per a aquells agosarats que ataquin el cim; avui amb un toc de perill a causa del mal estat del tram final d’ascensió. Des d’aquest cim fronterer, cal posar la vista llarga per contemplar pràcticament tota Andorra des de les altures.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: PIC DE TRISTAINA I LLACS

• Galeria: 7 panoràmiques

5. Bany de bosc
Tomb de les Neres (8,07 km)

Diuen els més vells i entenimentats que per l’entorn del Bony de les Neres (2.212 m) es reunien bruixes i bruixots per fer escàndol, xivarri, gresca i rebombori.

Seria una cosa de veure i, sobretot, d’escoltar durant aquelles nits de lluna plena! Aquesta ruta, ombrívola en un 90%, ens podria transportar a aquelles grans ocasions d’antuvi. Caminar pel bosc de la Tosa, pel de la Plana Blanca o per la serra d’Encamp és un gran plaer. Terra de bolets. No, avui no hi havia bolets; tot era més sec que un bacallà. Cal imaginar que, amb un agost més humit, el trajecte no s’hauria assolit tan aviat. Una ruta extraordinària per fer un dia de “descans actiu” i el més bell i deliciós bany de bosc. Caminada agradable i de bon fer.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: TOMB DE LES NERES

• Galeria: 7 panoràmiques

FLORA D’AGOST

Sense necessitat de desviar-se del camí i sense pretendre albirar tota la varietat de flora de la contrada, inclús al mes d’agost i per sobre dels 2.000 m, ens podem topar amb algunes clapes de colors florals. Els botànics més escrupolosos els podran considerar com a “vulgaritats”; tanmateix, per a l’ull del no expert sempre són sorprenents i dignes d’admiració. En aquesta ocasió, s’han pogut admirar els blaus intensos de la tora blava (Aconitum napellus). La tora blava és extremadament tòxica, inclús al tacte; és considerada la planta més tòxica de la flora europea. De lluny es podien endevinar també les clapes de color porpra clar del cameneri o herba de Sant Antoni (Epilobium angustifolium), planta molt gregària que colonitza pràcticament totes les zones temperades de l’hemisferi nord. Encara resulta més sorprenent topar-se amb la margarida alpina (Leucanthemopsis alpina) i la seva varietat de colors i la linària (Linaria alpina) a 2.700 m entre els rocs i la pols de sequera de la tartera de la Cabaneta. En cotes més baixes, però també per sobre dels 2.000 m, la “benzinera d’insectes” coneguda com a card de marjal (Cirsium palustre) fa honor a la seva funció de proveïdor dels més menuts.  Aquest trescador no pot més que continuar admirant la resiliència d’aquests éssers vius en condicions climàtiques tan adverses i extremes. Com s’ho fan? Són píxels diminuts de l’univers; el millor i més extraordinari metavers mai no superat. No ens cal acudir a la metàfora quan la realitat és tan contundent i prodigiosa.

La “benzinera d’insectes” …

• Galeria: 24 imatges

Salut i natura,
EsPorqueret