TIROL: TERRA DE MUNTANYES (Innsbruck, Tirol, Àustria)

Al cor dels Alps, vorejant el riu Inn, la ciutat d’Innsbruck és un pol d’atracció ben diversificat per als visitants; des del concepte més urbà amb el seu centre històric ric, inclús exuberant, fins al monumental conjunt de serralades que l’envolten i que són un grandiós paradís per als senderistes. Des de feia llunes cobejàvem la idea de recalar unes jornades vora les serralades de la vall de l’Inn i explorar els seus secrets trepitjant “wegs“, corriols i viaranys. Un dia, de pas per Innsbruck, vam quedar impressionats per la serralada Nordkette, espinada d’aquell gegant protector de la ciutat. Des de les altures de Nordkette, segur que les panoràmiques serien sorprenents, magnífiques i espatarrants; tant en direcció sud sobre Innsbruck, com en direcció nord sobre cims i valls del parc nacional de Karwendel. També, i aprofitant l’avinentesa, faríem un recorregut de regust més cultural i històric de la vila. Així es va fer i així es va assolir el nostre desig.

UN TAST D’INNSBRUCK

 La vila

Innsbruck és una ciutat amb un centre històric impressionant. És la capital del Tirol, però la seva monumentalitat històrica té el seu secret. Maximilià I (1459-1519), arxiduc d’Àustria i després emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va decidir establir la seva residència oficial a Innsbruck. Així va ser com, entre els segles XVI i XVII, Innsbruck va experimentar un excepcional creixement en tots els ordres. A aquesta bufona ciutat vora el riu Inn i a l’ombra de la serralada de Nordkette li havia tocat la grossa!

El Tirol s’ha conegut com a terra de muntanyes des de temps ancestral. A primera vista, amb un cop d’ull entorn de la vila d’Innsbruck, no és gens estrany que l’emperador Maximilià I d’Habsburg quedés aclaparat per la bellesa del lloc. Tanmateix, no resulta difícil d’entendre que l’enclavament d’Innsbruck era rellevant per altres raons de caràcter estratègic. Per exemple, el pas natural de Brenner, com a via de comunicació entre el nord (Alemanya i nord d’Europa) i el sud (Itàlia, Venècia i Mediterrani), convertia Innsbruck en un punt geopolític calent; encara ho és. Maximilià ho va entendre ben aviat i es va abocar a invertir en la ciutat. Eren els inicis del Renaixement i el poder polític i econòmic van també esperonar el comerç, les arts i la cultura. Aquell “llogaret inicial” es va convertir en l’escenari monumental de tota mena d’esdeveniments internacionals. Innsbruck es va anar guarnint d’un impressionant nucli històric que ha perdurat en el temps i que és un pol d’atracció turística de primer ordre. La vila ho té quasi tot: història, arquitectura, comerç, cultura i, per descomptat, natura a tocar.

 Allotjament

La nostra idea era allotjar-nos al mateix centre d’Innsbruck. S’havien programat totes les sortides de tresc des del mateix centre de la vila, o quasi. L’Hotel-Cafe Central, situat a pocs metres del centre neuràlgic d’Innsbruck, ens permetria no haver de dependre de transport per acudir a l’inici de cada tresc. Un altre aspecte positiu de l’hotel era que el servei d’esmorzar s’iniciava a les 6:30. Això ens permetia començar el tresc ben d’hora, ben d’hora! Tanmateix, tot i tractar-se d’un hotel de 4 estrelles, ens va sorprendre que l’habitació no tingués aire condicionat. El servei de neteja va ser poc eficient i, en el moment d’entrar, ens vam trobar que hi havia instruments del bany que no funcionaven. El tracte a recepció, però, va ser sempre exquisit.

 Avituallament

La bona amiga Gerit sempre m’havia insistit que a Àustria es menja molt bé. Això ja ho sabíem; però una vegada més es va poder comprovar in situ. L’esmorzar de l’hotel era variat i copiós. Per a la resta d’àpats es va voler provar la rica oferta culinària de la contrada. Ens agrada provar la cuina local. Vam poder fer un bon tast al restaurant Weisses Rössl, hotel-restaurant familiar al mateix rovell de l’ou de la ciutat. Cuina local i atenció al detall. Altament recomanable; cal sempre reservar, per cert. L’altre lloc que també es pot recomanar, tot i que es tracta d’un típic “beer garden” massiu, és l’Stiftskeller; també al rovell de l’ou. Tanmateix, cal tenir present que, a Àustria, el torn de sopar (dinar/sopar) s’inicia a les 18:00 i molts restaurants tanquen cuina ben aviat.

ENCONTORNS I RUTES

L’objectiu d’aquesta curta estada de tresc a Innsbruck no era altre que descobrir l’entorn natural d’aquesta vila i el seu magnífic enclavament alpí vora el riu Inn i a l’ombra de la serralada de Nordkette. No hi ha manera millor de conèixer un entorn que trepitjar-ho. Així es va fer. Durant cinc jornades es van programar trescs, sempre amb el seu inici al mateix cor de la vila d’Innsbruck, o quasi. De fet, quatre trescs van ser circulars i un d’ells lineal (el tresc més emblemàtic -etapa reina-, per la serralada Nordkette: baixada amb desnivell negatiu d’uns 1.500 m des d’Hafelekar a Hungerburg). Per a aquesta trescada (Tresc 3) va ser molt útil el “hub” Hungerburg: combinació de funicular des del centre d’Innsbruck amb el telecabina que puja fins a Hafelekar. També es va dedicar una matinal per trescar el centre històric de la vila.

LES 5 RUTES

Tresc 1
Innsbruck – Rauschbrunnen – Höttinger Bild – Innsbruck

Partint del mateix centre històric de la ciutat, aquesta ruta circular va representar una primera aproximació a l’entorn natural d’Innsbruck. El recorregut travessa el barri de Hötting i, en ascensió suau per zona boscosa i ombrívola, s’arriba a l’alberg Alpengasthof Rauschbrunnen; punt més elevat de la jornada (1.060 m). Des d’aquesta miranda natural ja es pot apreciar l’abast sorprenent de la vall del riu Inn. La ruta continua per zona ombrívola també, sota boscs d’avets monumentals, en direcció al Höttinger Bild, una capella força popular per a la gent de la contrada; un lloc idíl·lic. Des d’aquí, s’inicia el descens al centre d’Innsbruck.

▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Innsbruck – Rauschbrunnen – Höttinger Bild – Innsbruck
📸 Panoràmiques en ruta – 7 imatges

Tresc 2
Innsbruck – Höttinger Alm – Umbrüggler Alm – Innsbruck

Aquesta ruta és un recorregut circular des del centre històric d’Innsbruck. Ofereix el repte d’una ascensió constant fins, pràcticament, el Höttinger Alm. A més, hi ha un tram d’uns 2 km d’ascensió ràpida sota la línia del telecabina. Aquest tram és espectacular i es comparteix camí amb els trescadors que fan la pujada directa a Seegrube. No tothom puja a Seegrube i Hafelekar amb telecabina! Encara queden trescadors de la “vella escola”! Un repte interessant!

▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Innsbruck – Höttinger Alm – Umbrüggler Alm – Innsbruck
📸 Panoràmiques en ruta – 7 imagtes

Tresc 3
Nordkette – Goetheweg – Pfeishütte – Arzler Alm – Hungerburg

Aquesta ruta és de gran espectacularitat. La primera part, d’uns 6 km, transcorre per sobre de la serralada de Nordkette; un recorregut que Goethe va popularitzar (ara conegut amb el seu nom, Goetheweg) i que li servia de força i inspiració. No resulta gens estrany; la majestuositat del lloc és absolutament aclaparadora. Una passejada per sobre dels 2.000 m per un sender que serpeja entre pics i els seus colls amb magnífiques panoràmiques al nord (parc natural de Karwendel) i gens menys impressionants vistes al sud sobre Innsbruck. Sender molt popular, especialment els primers 2 o 3 km; a partir d’aquesta distància els turistes ja solen estar cansats i tornen a sadollar-se al restaurant de Hafelekar o Seegrube. A partir d’ara, es compartirà camí amb força senderistes de la contrada fins a arribar al refugi Pfeishütte; un locus amoenus del qual ningú no vol passar de llarg! Aquest refugi és un “hub” de senders. Nosaltres ens vam enfilar cap al sud i passant pel coll més proper al Rumer Spitze (2454 m), que teníem a la nostra dreta (km 7,2). A partir d’aquest coll, travessant la rosseguera més gran que mai no he travessat, s’inicia el llarg descens a Hungerburg; sempre amb panoràmiques sensacionals. Un recorregut espectacular i que no ens volíem perdre!

▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Nordkette – Goetheweg – Pfeishütte – Arzler Alm – Hungerburg
📸 Panoràmiques en ruta – 10 imagtes

Tresc 4
Innsbruck – Natterer See – Innsbruck

Aquesta ruta és un recorregut circular ombrívol (un cop dins els boscs d’avets), semiurbà i força popular entre la gent de la contrada. Una passejada matinal amb desnivell positiu força assumible. Entre boscs i prats, es troben panoràmiques d’allò més “pastoral”. Representa un contrast entre terres més planeres i cultivables i les altures i entorns més salvatges de Norkette i el parc nacional de Karwendel. Una diada de descans actiu. Ruta de bon fer i recomanable.

▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Innsbruck – Natterer See – Innsbruck
📸 Panoràmiques en ruta – 7 imagtes

Tresc 5
Innsbruck – Centre històric i monumental

Aquesta ruta és un recorregut més o menys circular pels indrets més representatius i històrics d’Innsbruck. Els tres i pocs quilòmetres es poden fer en un parell d’hores. Si es disposa de temps, un pot decidir visitar en detall algun dels indrets en qualsevol moment. El recorregut té com a objectiu copsar el pols de la ciutat en conjunt des d’una perspectiva històrica, social i monumental. Abans, durant o després, si un disposa de temps, sí que es recomana fer una visita més detinguda al Museu Tirolès d’Art Popular (Tiroler Volkskunstmuseum) i, des del mateix indret, una visita a l’Església de la Cort (Hofkirche). I, perquè no, si encara resten forces, finalitzar l’aventura pujant els 131 escalons de la Torre de la Ciutat (Stadtturm) per inspeccionar les teulades d’Innsbruck.

▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Innsbruck – Centre històric i monumental
📸 La ciutat – 10 instantànies

LA FLORA – COLORS D’ESTIU

Tots els recorreguts, entre les cotes 1.000 i 1.500, es van fer a l’ombra de boscatge atapeït d’avets monumentals (Picia abies) i també de faigs (Fagus sylvatica). Per sobre de la cota 1.700 la flora era la típica d’alta muntanya. Sense pretendre fer un recull exhaustiu de la flora de la contrada, sí que es van captar algunes imatges representatives dels colors estivals. Els moments més interessants, petits goigs intel·lectuals, van ser la descoberta de la bellesa del corniol morat fosc (Aquilegia atrata); varietat que sovint poblava herbassars vora camins. Va ser un goig perquè era el primer cop que la vam poder admirar. D’altra banda, caminant per sobre la cota 2.000, per l’espinada de la serra de Nordkette, es va albirar una pedicularis endèmica dels Alps (Pedicularis rostratocapitata), en algunes contrades coneguda amb el curiós nom de “polla de nas llarga”. El seu color magenta brillava amb llum pròpia sota el cel blau d’Innsbruck.

Flora i colors alpins – Mitja muntanya

Flora i colors alpins – Alta muntanya

Salut i natura,
Esporqueret