TRES DIES PER TRAMUNTANA (Mallorca, Illes Balears)

La serra de Tramuntana, a Mallorca, no és només font d’inspiració artística; també és un petit paradís per al trescador. És un paradís, tant pel trescador que col·lecciona “mils” com pel qui s’estima més trescar per corriols i viaranys més planers. Bé, planers és un dir; la serra de Tramuntana no ofereix gaire marge al sender planer de llarga distància. Tanmateix, l’amant de l’slow mountain sol prendre’s amb filosofia ascensos i descensos constants del GR-221 (conegut amb el sobrenom de “Ruta de Pedra en Sec” o, simplement, “Sa Travessa” o, inclús, “Tramuntanya“). En aquesta ocasió s’havia programat un bon combinat per a tres jornades de tresc: dos cims i un barranc. D’una banda, l’ascensió al cim del Teix, ens permetia fer una ruta circular marcada amb noms històrics (Valldemossa, l’Arxiduc, Catalina Homar) i gaudir de la bellesa del territori i també de les panoràmiques al mar i, des del cim, a la badia de Palma. D’altra banda, no podríem resistir fer part de la ruta clàssica del Barranc de Biniaraix (olla de Sóller). En aquell barranc resta el testimoniatge més espectacular de resiliència i enginy humans. Enginy i resiliència eren imprescindibles per aconseguir els pocs recursos que una terra esquerpa pot arribar a atorgar amb quatre oliveres entre mil pedres i milions de macs. No resulta gens estrany que l’oli de Sóller sigui tant apreciat com car! D’una altra banda, es volia assolir el sostre de Mallorca; el Puig Major. Millor dit, assolir la cota 1400. El sostre és vetat als ciutadans; és zona militar. Tanmateix, es va assolir l’objectiu; objectiu que s’havia convertit en repte!

… i l’’ànima mia s’enfonsa, llunyana,
dins la serra immensa
que l’illa travessa, que l’illa defensa
de la tramuntana,
llavors de la serra surt una cançó,
surt una harmonia que es torna visió …
(La Serra, Joan Alcover, 1905)

CAMINS DE L’ARXIDUC – Es Teix

La primera jornada de tresc era dedicada al creador de l’opus magnum Die balearen in Wort und Bild Geschildert (Les Balears descrites per la paraula i la imatge) de qui és, per a la majoria dels mallorquins, el seu mite modern preferit; recordat simplement com l’Arxiduc. L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (casa dels Habsburg), enamorat de Mallorca -on fixà residència l’any 1872- i de la serra de Tramuntana, s’ensuma a cada passa pels encontorns de Valldemossa i Deià. Estimat i valorat per l’alta burgesia i envejat -ben segur- per alguns no tan afortunats, l’arxiduc s’ha convertit en un personatge estimat a Mallorca. Amb el pas del temps, la seva doble vida entre bohemi i naturalista va captar la imaginació col·lectiva. La seva idea de dissenyar tot de camins per la serra, on es devia passejar ufanós amb el seu cavall blanc, va deixar petjades -mai tan ben dit- que han perdurat en el temps. Aquests camins són avui molt populars, alguns trams convertits en GR-221. Una jornada per admirar un entorn singular entre oliveres, alzines, carboneres, forns de calç, rocs i pedres, albons i coixins de monja i, per descomptat, carritxeres que t’acaronen les cames d’esgarrinxades si vesteixes pantalons curts! Tot plegat, un itinerari memorable.

Grans panoràmiques – 7 instantànies

🥾 Ruta Wikiloc
Vegeu descripció i detalls del recorregut (mapa/GPS, km, desnivells, temps invertit, imatges, senyalització i dificultat de la ruta, itinerari detallat, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: ES TEIX

PEDRA EN SEC I OLIVERES – Barranc de Biniaraix

A molts indrets de Mallorca, l’abundància de pedra residual als camps és proverbial. Per tant, si es vol aprofitar la terra, cal primer netejar el tros de l’excés de pedres; tant al pla com a la serra. Aquestes pedres s’acumulen en un claper dins el tros. A ca nostra (Es Figueral) n’hi havia dos de clapers; tanta pedra i macs hi havia! Als clapers les pedres esperaven el moment que el marger, paredador o mestre de pedra seca fos contractat per fer la seva obra d’art; una paret de partió, una caseta d’aixopluc, un camí o qualsevol marjada. Tradicionalment, els margers eren considerats experts quasi artistes i, en alguns indrets, havies d’esperar setmanes o mesos abans el marger escollit estigués lliure. En definitiva, on hi havia excés de pedra residual es feia de la necessitat virtut. I així, a les illes i d’altres indrets de la conca mediterrània es va treballar la pedra en sec des de la prehistòria. Els paredadors gaudien de renom i treballaven de manera autònoma. Com a bons artistes, eren gent d’esperit lliure; tanmateix, eren respectats i ningú no els hi ficava el dit a l’ull. Recordo que, de petit, em passava estones embadalit observant el mestre de pedra seca creant la seva obra d’art. Per a mi, era un bondadós gegant, savi i il·lustrat. Sempre tenia una resposta pacient i convincent a les meves impertinències. Per què la feu una mica torta, de baix cap amunt, aquesta paret? Ja que així ses pedres s’aguantaran millor i més temps; i ton pare estarà content. I perquè no hi poseu terra entre ses escletxes buides d’entre ses pedres? Perquè així, quan plogui, podràs venir a cercar caragols; tots ells, els dies de sol, s’amagaran dins aquestes escletxes fugint de sa calor. I jo em quedava bocabadat davant de tanta saviesa!

A Mallorca hi ha tres indrets amb pedra en sec que s’han protegit com a béns d’interès cultural (BIC): el camí del barranc de Biniaraix, els pous de neu i cases del massís del Massanella i els marges de les Rotes de Caimari. El barranc de Biniaraix estava en el nostre punt de mira. No només volíem contemplar a pas lent la magnitud de l’olla de Sóller, amb el seu peculiar microclima que fa florir tarongers i llimoneres tot l’any. També ens permetria observar, pas a pas i barranc amunt, el fascinant món de construcció de pedra en sec i oliveres ancestrals. Cada metre de terra era aprofitat per al cultiu de l’olivera. A tal efecte, es van construir margades per tota la vall de Biniaraix i els camins del barranc. Biniaraix és un llogaret encisador que, juntament amb el seu torrent i barranc, dóna nom a la contrada. Tota la vall és un colossal monument a l’enginy i esforç humà per aprofitar, des dels segles XV-XVI, els pocs recursos que aquella terra ofereix. Actualment, es reviu el cultiu de l’olivera, l’arbre més simbòlic i arrelat al barranc i a altres indrets de la serralada de Tramuntana. Caminant pel barranc es poden observar vells troncs d’olivera capriciosos; dignes mostres del millor escultor sense presses, el temps. No són oliveres mil·lenàries, com diu algun missatge publicitari; centenàries sí que ho són, però, i no per això menys espectaculars i formoses.

Grans panoràmiques – 7 instantànies

Art de Pedra en Sec – 7 instantànies

🥾 Ruta Wikiloc
Vegeu descripció i detalls del recorregut (mapa/GPS, km, desnivells, temps invertit, imatges, senyalització i dificultat de la ruta, itinerari detallat, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: SÓLLER-BARRANC DE BINIARAIX

 

SOSTRE DE MALLORCA – Puig Major

El Puig Major, sostre de Mallorca, és un cim prohibit. Des de mitjan segle passat es va establir allí una base militar (USAT, United States Army Trasport) amb una estació de radar de control aeri de la Mediterrània. A tal efecte, es va destruir el cim amb explosius per acomodar-hi les instal·lacions de radar i heliport; també es va construir una carretera militar que va destruir el sender de tota la vida al cim i degradar el medi natural sense mirament. Des de les hores, és zona militar de prohibit accés al públic sense autorització. Anys després, la base militar va passar a mans de l’exèrcit espanyol (Escuadrón de Vigilancia Aérea núm. 7 – EVA 7). Sobre el paper, per tant, per accedir al cim cal un permís de l’EVA 7. De fet, el senador mallorquí Vicenç Vidal, l’any 2021 va fer una petició per habilitar una ruta d’accés al cim per a gaudi de la ciutadania. La resposta del govern del Regne d’Espanya va ser una negativa en rodó. Així estan les coses. Sembla (no comprovat) que es pot demanar una autorització al +34 971 637 056. Quan es concedeix autorització, aquesta és vàlida per als dilluns, dimarts, dimecres i dijous; sembla. Aquest és un detall interessant i de lògica contundent; els dies feiners són precisament els dies que la ciutadania sol gaudir de temps lliure! (Vegeu també informació sobre l’autorització a: mendikat.net – puig major).

No resulta estrany, per tant, que l’opció més assequible per als mallorquins sigui assolir el Penyal del Migdia (1398 m). Aquest penyal, un esperó al sud-est, forma part del massís del Puig Major i és avui dia el punt més alt de lliure accés. Ara bé, des d’allí no és visible la gran “bolla-radar” del Puig Major i, per tant, part de la magnífica visió panoràmica de 360º; un anticlímax! Aquesta va ser la raó del nostre atreviment per reptar els déus!

Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
Ginebrons balàmics, estepes i pins;
sitges que negregen sota l’ausinar,
soleiada ardenta que besa el pinar;
ombra esmaragdina del fullatge espès;
càntics de revetlla que arriben al mar
de l’església oberta com un ull encès;
(La Serra, Joan Alcover, 1905)

Grans panoràmiques – 10 instantànies

🥾 Ruta Wikiloc
Vegeu descripció i detalls del recorregut (mapa/GPS, km, desnivells, temps invertit, imatges, senyalització i dificultat de la ruta, itinerari detallat, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: PUIG MAJOR

“ADÉU, CARRITXERA” – Apunt floral

Des de Valldemossa al cim del Teix, en cotes més baixes, es gaudeix de l’ombra generosa dels alzinars i quatre pins mal comptats. En cotes més altes, ens trobarem plantacions espontànies d’albons (Asphodelus albus); els albons no són privatius de Valldemossa; es troben per tota Mallorca en abundància. El blau intens del romaní de la serra (Rosmarinus officinalis) fa goig de veure. Allà on s’acaba l’arbrat, els coixins de monja (Erinacea anthyllis) conviden el caminant -maliciosament- a un descans. Tanmateix, la planta reina de tots els indrets pelats de les muntanyes de Mallorca és el càrritx (Ampelodesmos mauritanicus). De fet, també es troba per la costa mediterrània (Itàlia, Sicília i Sardenya) i el nord-oest d’Àfrica. A Catalunya no és gens abundant, però, i és totalment absent al País Valencià.

A Mallorca, “sa carritxera” sempre ha tingut mala premsa; si exceptuem els pastors de cabres. El càrritx presenta un repte per als caminants; les seves fulles, llargues, aspres i tallants, sovint emplenen les cames d’esgarrinxades (i que ningú no intenti sustentar-se amb les mans a les seves fulles!). Bé ho sap tothom qui ha hagut de caminar entre mates de càrritx en pantalons curts; el més probable és que hagi arribat a casa amb les cames fetes un “eccehomo”. Es tracta també d’una planta resistent al foc. De fet, en alguna contrada de Mallorca, els pastors cremaven sistemàticament zones de càrritx. Tot i que la planta no ofereix gran valor nutricional, els rebrots tendres de la planta cremada són força apreciats pel bestiar, especialment les cabres. Malauradament, la crema de càrritx practicada assíduament pels pastors, va contribuir a degradar el terreny i provocar la desaparició quasi total de vegetació en algunes zones. Afortunadament, aquella activitat ha passat a la història i les muntanyes han iniciat la seva recuperació; això no obstant, actualment hi ha una plaga de cabres assilvestrades que amenaça la recuperació de la cobertura vegetal del territori.

Entre vorera i vorera
tu me deies: “Ram de flors!”
I ara que ja no me vols
me dius: “Adéu, carritxera!”
(Sa carritxera, cançó popular mallorquina)

 

WEBGRAFIA – Per saber-ne més …

• Alzines de Mallorca: toponimiamallorca.net – alzina
• Amors de l’Arxiduc: eltemps.cat – amors mallorquins
• Arxiduc Lluís Salvador: wikipedia.org – l’arxiduc i les illes balears
• Càrritx: herbarivirtual.uib – ampelodesmos mauritanicus
• Catalina Homar: conselldemallorca.cat – catalina homar
• GR-221: conselldemallorca.cat – ruta de pedra en sec
• Oli de Mallorca: wikipedia.org – oli de mallorca
• Oliveres de Mallorca: ajselva.net – oliveres-millenaries – imagtes
• Olives de Mallorca: foravila.net – tres varietats d’oliva
• Pedra en Sec: sites.google.com – construccions de pedra en sec
• Puig Major: mendikat.net – puig major