CHAMONIX – BRESSOL DE L’ALPINISME (Chamonix, Alta Savoia, França)

AIGUILLES DE CHAMONIX – AIGUILLE DU MIDI, Alta Savoia, França (13-23 juliol 2022)

Sembla que existeix el consens que Chamonix-Mont-Blanc és el bressol de muntanyisme. La mítica vall de Chamonix a l’empara del Mont Blanc, el cim més alt d’Europa, ofereix algunes de les rutes més espectaculars per als amants del senderisme.

Balmat i Saussure, Chamonix

Situats a la plaça de l’església de Saint Michel, el centre neuràlgic de la vila, no hi ha dia o moment que no vegis algú assenyalant amb l’índex aquella Aiguille du Midi, la glacera dels Bossons i el cim d’Europa amagat just al seu darrere. Així segur que ho va fer Jacques Balmat, fill de Chamonix, amb Horace-Bénédict de Saussure quan el va reptar que ell seria el primer a aconseguir fer el cim del Mont Blanc (4.807 m). Dit i fet, acompanyat del metge Michel-Gabriel Paccard, els dos ho van assolir el 8 d’agost de 1786. El bon temps i una lluna sense teranyines van fer possible la gesta de valor i resiliència. Feia 25 anys que H.B. de Saussure, aristòcrata suís, metge i botànic, havia ofert un premi al primer que assolís fer cim i tornar viu. Ara ja “Jacques le Mont Blanc”, va recollir el premi. Era un guia agraït, Le Mont Blanc; l’any següent, el 3 d’agost de 1877, va acompanyar Saussure i 17 persones més a fer el cim. Aquesta és, segurament, una de les fites més rellevants de l’alpinisme. L’altra, al meu entendre, la va culminar el nostrat Kilian Jornet quan, el 2020, va aconseguir arribar al cim de l’Everest sense oxigen, es va descuidar les claus allà dalt i, uns dies després, va tornar a fer l’ascensió a rescatar-les! Hi ha gestes de difícil descripció.

Aquelles primeres gestes muntanyeres han fixat les dates dels inicis de l’excursionisme i l’alpinisme. Tanmateix, sempre ens quedarà el dubte de qui va ser el primer alpinista de veritat. Van ser realment Balmat i Paccard els primers alpinistes? Sempre, amb permís d’Ötzi, l’home del gel, que va sobrepassar els 3.200 m i allí, a les valls del sud-oest d’Innsbruck, va perir ara ja fa 5.300 anys.

LA VALL DE CHAMONIX

Vall de Chamonix – Glacera dels Bossons

La vall de Chamonix és fronterera entre França, Itàlia i Suïssa. Chamonix fa la seva entrada a la història quan l’any 1091 el comte Aymon I el Genovès va fer la donació de la vall a l’abadia de Sant Miquel de la Cluse (Piemont, Itàlia). Des de temps immemorial i fins passada l’edat mitjana, la vall va ser el domini de pagesos de civada, sègol, ramaderia i poca cosa més. No era una vall precisament admirada per la seva incomparable bellesa; era un indret temut per les seves glaceres i allaus. En l’imaginari dels seus habitants, les glaceres, cims i agulles no eren sinó monstres que no auguraven més que problemes. Aquells monstres d’antuvi van impedir apreciar la formosor i l’encís de la contrada durant segles; de fet, fins ben entrat el segle XVIII.

Des de 1741, quan els anglesos Widham i Pococke, en contra del parer temorós dels pagesos de la contrada, van aventurar-se a pujar fins a Montenvers, Chamonix va quedar fixat als mapes. Allí van descobrir que un dels monstres d’antuvi no era sinó una glacera imponent que arriba als 3.000 m d’altura, 7 km de llargada, entre 700 m i 2.000 m d’amplada i una acumulació de gel entre els 220 m i 420 m. Li van atorgar un apel·latiu poètic, Mer de Glace, i van convertir aquell indret en un autèntic locus amoenus. Un revulsiu per a la comarca que, en pocs anys, va convertir Chamonix en l’atractiu avui dia tan conegut i cobejat per senderistes, alpinistes i esportistes i turistes de tota mena i condició.

UN TAST DE CHAMONIX

Havíem posat peu a Chamonix-Mont-Blanc quan vam fer el Tour del Mont Blanc (TMB), però només de pas; d’això ja fa uns anys. En aquella ocasió vam quedar impressionats per la bellesa corprenedora de l’indret i de la imatge feréstega de les agulles i glaceres i la seva formosor. Ens vam prometre que un dia hi tornaríem per explorar la contrada amb més temps. Qui coneix la terra, l’estima. Així ho hem fet.

Església de St. Michel, Chamonix

➡️ La vila

Chamonix-Mont-Blanc està al cor de l’Alta Savoia, a mitja vall. Una vila eminentment turística que, tant a l’estiu com a l’hivern, augmenta considerablement la seva població d’uns 9.000 habitants. Per als que no els hi agradin les aglomeracions humanes, l’ambient pot ser una mica massa empipador. Tanmateix, saps que ets al moll de l’os de l’excursionisme; per tot arreu i a tota hora t’ho recorden una munió de trescadors, petits i grans, guarnits amb indumentària adient -clàssica, moderna o postmoderna-. Per a mi, ha sigut un goig veure’ls passar amunt i avall. Al costat de l’església de St. Michel hi ha la Maison de la Montagne, el centre des d’on s’impulsen tota mena d’activitats de muntanyisme. També és un goig veure els més menuts, tot ufanosos amb les seves motxilles, preparats pel seu viatge iniciàtic. Tot depèn del color del vidre amb què es miri; i de qui miri a través d’aquest vidre!

➡️ Allotjament

Maison de la Montagne, Chamonix

El nostre objectiu era estar allotjats prop del punt d’inici de cada tresc. El petit Hotel du Clocher, a tres passes de l’església, era el lloc indicat. Es tracta d’un hotel petit i familiar; sense ascensor. No ofereix restauració, llevat dels esmorzars. Per cert, vam comprovar que els esmorzars no eren res de l’altre món. A més, vam demanar si, en lloc d’esmorzar, ens podien preparar un entrepà per portar; es van negar. A partir de la tercera jornada vam passar d’esmorzar a l’hotel, per poder iniciar els trescs a primeríssima hora. L’habitació, orientada al nord, era força còmoda i el servei de neteja excel·lent.

➡️ Avituallament

Els esmorzars es poden solucionar amb un bon pa de les fleques de la vila, unes galletes d’oli, un bocí de sobrassada i unes peces de fruita. Per al migdia hi ha solucions: o bé portar un pícnic o fer un mos en qualsevol dels bars o restaurants de la zona de tresc (tota la zona de tresc és força “civilitzada”). Els sopars es poden fer en qualsevol dels nombrosos restaurants de la vila. El centre és un xic carregós, però no és gens difícil trobar una bona amanida i un plat de fideus; que de carbohidrats va la cosa. Alguns restaurants obren, ininterrompudament des del migdia; d’altres obren a les 18:00 per al sopar. Ja ens anava bé.

RECORREGUT

Aiguilles – Aiguille du Midi – Glacier des Bossons – Gran Balcon Nord (Chamonix)

Una estada d’una setmana dóna per a molt, però no per a tot. L’objectiu d’aquesta curta estada de tresc a Chamonix no era altre que descobrir l’entorn majestuós d’aquesta vall, bressol de l’alpinisme, com ho feien aquells primers excursionistes aventurers; és a dir, des de la mateixa base de la vall, sense fer ús de remuntadors. Durant cinc jornades es van fer trescs, sempre amb el seu inici al mateix cor de la vila de Chamonix. De fet, quatre trescs són circulars i un d’ells lineal (de Chamonix a Argentière, pel Petit Balcon Sud), però permet còmodament tornar al centre de la vila, lloc d’inici, en tren. Considero com a centre de la vila de Chamonix el petit triangle imaginari que uneix l’església de Saint Michel amb l’estació de ferrocarril (SNCF) i l’estació de telecabina de l’Aiguille du Midi.

Montenvers-Mer de Glace

➡️ TRESC 1
Chamonix-Montenvers-Mer de Glace-Grand Balcon Nord-Chamonix

Es va voler emular la gesta de 1741 dels anglesos Windham i Pococke, quan Chamonix encara no era als mapes i, sense escoltar els advertiments de perillositat dels pagesos de la contrada, van arribar a Montenvers i espantar aquell monstre de glaç que van descobrir i anomenar Mer-de-Glace. Aquesta és la glacera més llarga de França: arriba als 3.000 m d’altitud, 7 km de llargada, el gruix del gel és d’entre 220 m i 410 m i l’amplada va de 700 m a 1950 m. Tot un monstre. Un tresc espectacular i trenca-genolls, però sense cap dificultat tècnica de consideració.
▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Chamonix-Montenvers-Chamonix
📸 Grans panoràmiques – 12 instantànies

Aiguilles, des d’Argentière

➡️ TRESC 2
Chamonix-Petit Balcon Sud-Argentière

Tocava jornada de “descans actiu”, com diu l’amic Miquel Robert. Una passejada entre avets monumentals, estones vora riu i amb les panoràmiques de les agulles gelades de la cara nord per regalar la vista. Arribada a l’estació de tren d’Argentière i tornada a Chamonix amb el primer tren que passi.
▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Chamonix-Petit Balcon Sud-Argentière
📸 Grans panoràmiques – 8 instantànies

➡️ TRESC 3
Chamonix-Grand Balcon Nord-Refuge du Plan de L’Aiguille-Chamonix

Midi, des del G. Balcon Nord

En aquesta jornada es volia completar el segon tram del Grand Balcon Nord i arribar al refugi Plan de L’Aiguille (2207 m), un lloc amb grans panoràmiques i apropiat per fer un descans i un mos. Un refugi amb història, iniciat l’any 1869, ha contemplat el pas esforçat de milers i milers de senderistes al llarg del temps. Un lloc per quedar-s’hi! La glacera dels Bossons és a tocar. La baixada, pels boscos de cedres d’olor i, més avall, pels Grands Bois d’avets porta a la imaginació grans gestes muntanyeres d’antuvi.
▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Chamonix-Refuge Plan de L’Aiguille-Chamonix
📸 Grans panoràmiques 12 instantànies

➡️ TRESC 4
Chamonix-Salt du Dard-Glacier des Bossons-Chamonix

Glacier des Bossons

Jornada de descans actiu amb aproximació a la glacera dels Bossons. Ofereix l’atractiu de saber que el primer ascens al cim de Mont Blanc (1786) es va iniciar per aquesta ruta d’avui, travessant la glacera i remuntant pel seu marge esquerre fins a assolir el cim! Nosaltres no vam ser tan aventurers; ens vam quedar al límit dels boscos de cedres d’olor, just a tocar de la glacera. Tanmateix, va ser un tresc espaterrant.
▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Chamonix-Glacier des Bossons-Chamonix
📸 Grans panoràmiques – 10 instantànies

➡️ TRESC 5

Glacera Bossons, des de Planpraz

Chamonix-Planpraz-Chamonix

Darrera jornada de tresc a Planpraz (2.000 m) per contemplar la magnitud de la cara nord, amb les seves agulles i glaceres, des de la cara sud. Des d’aquella altura, el plató és una miranda perfecta per admirar el Mer de Glace, la glacera d’Argentière i la resta de la vall de Mont Blanc i glacera dels Bossons. El plató és també punt llançador dels aficionats al parapent; un espectacle afegit.
▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Chamonix-Planpraz-Chamonix
📸 Grans panoràmiques – 10 instantànies

Aiguille du Midi

➡️ AIGUILLE DU MIDI – POINTE HELBRONNER
El telefèric de l’Aiguille du Midi és una obra d’enginyeria colossal. S’enfila des de la cota 1000 fins als 3.842 m i es va tardar pràcticament tot el segle XX per assolir aquesta fita, des dels seus inicis a la seva finalització, l’any 1955, i total restauració l’any 1991. Per tant, fer cim a l’Aiguille du Midi (3.842 m) era cita obligada; un final de tresc ben especial i sense esforç; només 20 minuts de telecabina per superar els 2.800 m de desnivell positiu. I des d’allí continuar, per un nou tram més lent de telecabina, per expandir la visió panoràmica sobrevolant els seracs i escletxes de la Glacera Gegant al llarg de 5 km de glaç, fins a la Punta Helbronner (frontera amb Itàlia). A la vista estan els Alps francesos, suïssos i italians. Allà dalt es contempla el Mont Blanc, prominent i altívol; allà sota, la immensitat d’aquell mar de glaç, la menudesa dels improvisats bivacs sobre el gel i les fileres d’alpinistes rigorosament cordats, progressant a pas lent i cop d’ull a l’encimbellat gegant. Tot plegat, una experiència de vertigen.
📸 Grans panoràmiques – 14 instantànies

FLORA ALPINA

Tots els recorreguts, entre les cotes 1.000 i 1.500, s’han fet a l’ombra de boscatge atapeït d’avets (Picia abies) i cedres d’olor (Larix decidua). Els avets són absolutament monumentals i d’un verd obscur i intens; els cedres d’olor canvien a una tonalitat d’un verd més clar i refrescant. No era objectiu primordial descobrir la flora de la contrada; tanmateix, sempre és agraït captar la imatge de les flors que surten al pas. Més que agraït és el petit goig intel·lectual de trobar una planta que mai no havies vist abans o tornar a contemplar la flor potser més emblemàtica dels Alps que no és altra que l’Edelweiss, la flor de neu (Leontopodium alpinum). Les dues troballes fruit de més goig han sigut la genciana amb puntets (Gentiana purpurea L.) i l’epilobi fulla de romaní (Epilobium dodonaei Will). També, encara que ja era albirada d’antuvi, s’ha pogut admirar la delicadesa de forma i color de la campaneta amb barba (Campanula barbata L.). Tot plegat, un regal per als ulls i la bellesa.
📸 Flors i colors alpins – 18 espècies

Salut i natura,
EsPorqueret

WEBGRAFIA

• Chamonix-Mont-Blanc. (s. d.). Téléphérique de L’Aiguille du Midi. Chamonix-Mont-Blanc.
Rescatat, 2 agost 2022, de: https://www.chamonix.com/activites/informations-pratiques-remontees-mecaniques/telepherique-de-l-aiguille-du-midi

• Chamonixnet. (s. d.). Le Téléphérique de l’Aiguille du Midi. Chamonixnet.
Rescatat, 2 agost 2022, de: https://www.chamonix.net/francais/loisirs/attractions-touristiques/aiguille-du-midi

• CurioSfera Historia. (2020). Historia del alpinismo: origen y pioneros. CurioSfera Historia 2022.
Rescatat, 28 juliol 2022, de: https://curiosfera-historia.com/historia-del-alpinismo-origen/

• Pinkowski, J. (2021). Ötzi the Iceman: What we know 30 years after his discovery. National Geographic Society.
Rescatat, 30 juliol 2022, de: https://www.nationalgeographic.com/history/article/tzi-the-iceman-what-we-know-30-years-after-his-discovery

• SeeTheWorld 1998-2022. (2022). History of Chamonix. Discover the Chamonix of yesterday. SeeTheWorld.
Rescatat, 30 juliol 2022, de: https://www.seechamonix.com/history

• Thevenet B. (2019). A propos de nous. Refuge du Plan de l’Aiguille.
Rescatat, 28 juliol 2022, de: https://refuge-plan-aiguille.com/a-propos-de-nous

One thought on “CHAMONIX – BRESSOL DE L’ALPINISME (Chamonix, Alta Savoia, França)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.