EL ROC DE FRAUSA (Montalba, Amélie-les-Bains, Ceret, El Vallespir, CAT Nord, França)

La cara nord dels Pirineus no és gaire sovintejada pels trescadors del sud. Aquesta és la raó per la qual, cada cop que un s’hi arriba, sempre hi ha la possibilitat de fer la descoberta d’algun petit tresor desconegut.
Per fer el salt fronterer ens cal aprofitar un bon pont. El pont de Sant Joan ha sigut, aquest cop, la millor excusa. S’assoleix així un doble objectiu. D’una banda, un s’escapa dels sorolls de revetlla de les grans urbs; d’altra banda, es pot aprofitar el temps per arribar un xic més lluny i programar una ruta a un cim menor, però singular. El Roc de Frausa, al límit entre l’Alt Empordà i el Vallespir, era fins avui un perfecte desconegut per a mi. Avui ja sé que aquest penyal feréstec és conegut amb un nom que genera controvèrsia toponímica. Sembla que “Frausa” és una corrupció de “Fraussa” i significaria lloc escarpat o de difícil accés. Tanmateix, i per afegir llenya al foc, durant el segle XIX, la cartografia francesa va reconvertir el nom i el roc apareix també com a “Roc de France“. El que sí que és permanent, però, és el fet que aquest indret és escarpat i feréstec. Estem en plena comarca del Vallespir, a la cara nord del Pirineu oriental. La comarca està vertebrada pel riu Tec (Tech). El Tec, que naix a l’ombra meridional de la Roca Colom (2.507 m) i baixa a salts cap a Prats de Molló, serpenteja de ponent a llevant entre gorges i penya-segats travessant tota la comarca.

DADES

▶️ Aproximació

● Amélie-les-Bains-Palalda
Des de Barcelona, la manera més directa per arribar a aquest llogaret tramuntà és per l’autopista AP7 fins a la Jonquera; cal continuar per la Catalana (A9) fins a Le Boulou (sortida 43). Des d’aquesta població, continuar a ponent per la D115 que, passant per Ceret, ens porta directament al lloc de destinació.

▶️ Allotjament i avituallament

● Hôtel des Bains et des Gorges
Es tracta d’un hotel familiar (ho diu la web) situat al bell cor de les Termes de la vila; això és així. Tanmateix, d’entrada, aquest allotjament dóna una imatge una mica decadent. Quan entres a l’habitació, aquella primera impressió queda confirmada; les instal·lacions necessiten una bona posada a punt. El tracte rebut tampoc no ha sigut d’allò tan amable; de fet, a dos de nosaltres ni ens han rebut! Arribats uns minuts abans de les 20:00 quasi no ens volien donar sopar; la cuina tanca a les 20:00. Un altre problema és el de l’aparcament; quasi impossible. Una experiència per no repetir.

▶️ Llocs d’interès

● Amélie-les-Bains (Els Banys d’Arles i Palaldà)
Aquesta petita població sembla un lloc d’estiueig. De fet, les fonts termals de l’indret van associades a la població d’Amélie des de l’antiguitat. La denominació del poble ha anat canviant amb el pas del temps. Des de l’any 832 era conegut amb el nom Els Banys d’Arles; tanmateix, l’any 1670 es va rebatejar amb el nom de la fortificació que s’hi va construir, Fort-les-Bains. I com que ja no venia d’aquí, l’any 1840, el rei Lluís Felip li atorgà el nom d’Amélie, en honor de la seva esposa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. Uns anys després, la reina va visitar la vila i es va enamorar d’aquest llogaret tramuntà on va passar força temporades. A primera vista, un diria que la vila va conèixer els bons temps amb la publicitat indirecta de la reialesa. Actualment, alguns edificis que semblen d’aquella època fan una impressió de gradual decadència. Tot això dit, l’indret és privilegiat i bonic.

● Ceret

Ceret, amb un poc més de 30.000 ànimes, és el cap i casal del Vallespir. Ceret ostenta també la capitalitat de les cireres; la comarca és tenyida des del roig al vermell a finals de primavera. Això dit, Ceret és encara més rellevant històricament perquè va ser en aquesta ciutat on va tenir lloc, l’any 1660, la conferència de Ceret, al Convent dels Caputxins. Imagino que degué ser entre els aires gregorians que els representants de Felip IV de Castella i III d’Aragó i els de Lluís XIV de França, van acordar la implementació del Tractat dels Pirineus (Pau dels Pirineus, 1659), amb la delimitació de la nova frontera pirinenca entre els dos regnes. França va guanyar els territoris del comtat del Rosselló (Vallespir, Conflent i Capcir) i mitja Cerdanya.

● Arles-sur-Tech (Arles de Tec)
Aquest llogaret, a pocs quilòmetres d’Amélie en direcció oest, conserva el monestir de Santa Maria d’Arlès. La seva rellevància rau en el fet que va ser el primer monestir que es va construir a la Corona d’Aragó a finals del segle XI. Arlès va tenir vida monàstica fins a la Revolució francesa. Encara ara, caminant pausadament per l’antic claustre, s’escolta el melodiós càntic gregorià. Arlès ha sigut conscient de la rellevància històrica i cultural del seu monestir; l’ha preservat per a la posteritat i, actualment, el temple de l’antic monestir és l’església parroquial del poble. Aquesta vila, ens diu un arlesà, està agermanada amb la de Cubelles.

RECORREGUT – Roc de Frausa

● Acompanyats
La colla santjoanera ha fet un bany de bosc i rocam: Assumpta i Francesc (guiatge), Mireia, Lali i EsPorqueret
📸 Un bany de bosc i rocam – 12 instantànies

▶️ Punt d’inici i final de tresc (Montalba)
A Montalba s’hi arriba en vehicle per la carretera D53, que surt d’Amélie les Bains; un trajecte d’uns 10 km, per carretera asfaltada i molt estreta. De fet, Montalba és avui dia una masia amb església inclosa. Allí acaba la carretera. Hi ha espai per aparcar; aquí es troba el pas del GR 10 procedent d’Arles-sur-Tech i que s’enfila en direcció al Roc de Frausa o de France, línia fronterera amb Catalunya Sud.

▶️ Itinerari
Montalba – Roc de Saint Sauveur – Coll de Cerdà – Fageda – Roc de Frausa – Coll del Ric – Casa (Garrigue) – Can Félix – Montalba
Des de Montalba, l’ascensió al Roc de Frausa es pot assolir de tres formes diferents, depenent del grau d’exigència que es pugui o vulgui assumir:

● Modalitat 1 (fàcil i sense complicacions)
Des de la zona d’aparcament de Montalba, iniciar la ruta seguint sempre les marques del GR 10. Només caldrà sortir del GR els darrers 200 m que ens porten al cim. La baixada,pel mateix GR 10. Tot el tram està molt ben senyalitzat. Cap complicació de consideració.

● Modalitat 2 (més exigent; passant, de pujada, pel Roc de Sant Salvador (Saint Sauveur)
Aquesta modalitat cada vegada la fa més gent. Tant és així que, per fer la baixada de l’escletxa entre el roc (força aèria i pronunciada), s’ha instal·lat un sistema de cordes que ajuda a no perdre peu. Des de Montalba, després d’un quilòmetre, cal desviar-se a mà dreta per un corriol amb marques blaves. Un cop es fa la baixada per l’escletxa del Roc de St. Salvador, el corriol continua fins a enllaçar amb el GR 10 al Coll Cerdà. Des d’allí, el recorregut és el mateix que per a “Modalitat 1”.

● Modalitat 3 (Circular, encara un xic més exigent)
L’ascensió és la mateixa que per a la “Modalitat 2”. Tanmateix, un cop fet cim i tornats al GR 10, caldrà seguir el GR en direcció al mar ( gir a mà dreta) durant uns 400 m. En aquesta bifurcació, caldrà girar a mà esquerra i continuar per un sender amb marques grogues fins al Coll del Ric. Al Coll del Ric caldrà deixar aquest sender (marques grogues, que va directament a Amélie) i continuar 500 m pel corriol de mà esquerra fins a arribar a una casa en ruïnes (Garrige). Des de la casa, caldrà girar a mà esquerra per un sender amb el nom de Route du Mouly Serradou. Aquest sender porta a enllaçar, més avall, amb el GR 10 per tornar a Montalba. Si es vol fer aquesta modalitat, és recomananable llegir les indicacions i possibles solucions als entrebancs que han sorgit al nostre pas (enllaç a ruta Wikiloc, a continuació).
▶️ Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: MONTALBA-ROC ST. SAUVEUR-ROC DE FRAUSE-MONTALBA.
📸 Grans panoràmiques – 12 instantànies

FLORA

No ens hem entretingut gaire a fer observació de la flora. Tanmateix, un no pot evitar captar el moment d’alguna planta que ens mostra la seva bellesa sense haver de sortir del camí. Durant la jornada, cap al Roc de St. Salvador, s’ha pogut observar el bosc de castanyers (Castanea sativa) en plena floració i claps de gódua (Cytisus arboreus) ja granada. De baixada del roc, curiosament, ens hem topat amb uns exemplars de seneci del Cap (Senecio inaequidens), planta invasiva que va colonitzant territori. I un xic més endavant, una mostra que encara no havia gaudit mai: un ufanós trepó candeler (Verbascum lychnitis L.). El millor ens esperava un cop assolits els indrets més propers al cim, als marges de la fageda; suquí i sullà, la bellesa singular dels marcòlics vermells (Lilium martagon) que iniciaven la seva floració i la genciana groga (Gentiana lutea) que ja la finalitzava. Aquestes són dues mostres que sempre sorprenen per la seva elegància i bellesa.

Salut i natura,
EsPorqueret