RIERA DE MARFÀ – TOSCA – MOLÍ DE BROTONS (Moià, Moianès, Barcelona)

Ruta pels meandres inicials de la Riera de Marfà (Moià sud-oest). Bon camí entre pi blanc, pinassa i pi roig, amb alguns tocs d’alzina i roure martinenc; acompanyats pels aromes del romaní i les primeres flors primaverals en zones més obagues, flors que s’amaguen modestament de la intensa mirada del sol.

RECORREGUT
Ruta circular per l’entorn de la Riera de Marfà; per gaudir-la en primavera

● Acompanyats
Caminar és la millor medicina. (Hipòcrates)
La Covid-19 imposa restriccions i precaucions. Tanmateix, seguint les recomanacions sanitàries, sempre es gaudeix més del recorregut quan es fa acompanyat: Assumpta (guiatge GPS), Mireia (disseny de ruta), Montse i Josep Ma., Marta i Jordi, Marc, Francesc i esporqueret.

● Ruta
Moià (Carretera de Barcelona, 8) – Fàbrica Comadran – Camí de la Tosca – Torrent de Font Candelera – Tram GR3 – Ermita Mare de Déu de la Tosca – Riera de Marfà – Masia Marfà i Església de St. Pere – Riera de Marfà – Ermita Mare de Déu de la Tosca – Molí de Brotons (La Tosca) – Tram GR3 – Riera de Castellnou – Cementiri de Moià – Moià

Matí primaveral. Moià desperta al Dissabte de Glòria.
L’inici del tresc no presenta cap dificultat, orientats en direcció a la xemeneia de la fàbrica Comadran (visible des de qualsevol punt de la vila). Aviat s’arriba al Camí de la Tosca; de fet, la zona de la Tosca és l’objectiu d’aquest tresc (Santuari de la Mare de Déu de la Tosca). Sempre per pista de terra, ara vora el torrent de Font Candelera. Després, pel Camí de Moià a Marfà (tram del GR3) fins a arribar la cruïlla (WPT 04 de la ruta Wikiloc, a sota) on es gira per la pista a mà esquerra. Aquesta pista, després de revolts de romaní i panoràmiques al conjunt històric de la masia de Marfà i església de St. Pere, porta directament a l’ermita de la Tosca. No hi ha pèrdua. Des d’aquest indret, el tresc es pot allargar o limitar-se a explorar l’entorn del Molí de Brotons, a dues passes i l’antic Molí de Marfà (més ben dit, les poques restes que d’ell en queden) i la riera, també a dues passes. El tresc aquí descrit té la seva continuació fins al conjunt històric de la masia de Marfà i l’església de Sant Pere. Si hi ha temps i ganes, val la pena. Fer un àpat d’entrepà o carmanyola vora l’ermita de la Tosca té el seu encant. És el que s’ha fet avui. Per a més detalls, vegeu la descripció de la ruta wikiloc a continuació.

● Ruta Wikiloc
Trobaràs més detalls del recorregut (mapa de ruta amb punts de referència numerats, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc esporqueret : MOIÀ-RIERA DE MARFÀ-MOLÍ DE BROTONS-MOIÀ.(wpt: waypoint / punt de referència)

 

DADES

➡️  Aproximació
● Punt de trobada (inici del tresc): Dins la vila de Moià. Bar Entrepà i Pa o Bar Restaurant Montanya, en la confluència de les carreteres C59 (carretera de Barcelona) i N-141c (carretera de Manresa a Vic). No resulta difícil trobar aparcament per la zona.
● Finalització: El mateix lloc d’inici.

➡️  Avituallament
Aquests dos locals es troben a uns 20 metres l’un de l’altre en la cruïlla de carreteres (C59 – N-141c):
● Bar Entrepà i Pa (carretera de Barcelona, 8 – 08180 Moià).
● Bar Restaurant Montaña (carretera de Manresa, 1 – 08180 Moià). Situat a la cantonada de les dues carreteres, ofereix un espai interior més generós que l’Entrepà i Pa.

➡️  Llocs d’interès
Des de lluny, molt abans de poder veure l’ermita de la Tosca o el Molí de Brotons, el que impressiona l’ull del trescador és el conjunt de la masia de Marfà i l’església de Sant Pere de Marfà. Es troben dalt d’un dels penya-segats de la riera de Marfà i ofereixen una panoràmica impressionant que fa endinsar la ment en la història de la contrada. Evidentment, els altres dos llocs d’interès d’aquesta ruta són l’ermita de la Mare de Déu de Marfà i el Molí de Brotons, llocs d’aplecs memorables dels moianesos.

● Masia de Marfà
Sempre que, trescant per Catalunya, em trobo davant d’una masia rumio en el pas de la història per aquell indret. El que no sabia era que la masia de Marfà va servir també de castell i el 1714 va ser el quarter general de l’exèrcit català de l’interior (amb intervenció directa en la batalla de Talamanca). També va tenir la seva rellevància durant la Guerra del Francès i de les guerres carlines durant el segle XIX. De fet, els Marfà hereus (Francesc, pare; Isidre, fill) van morir en l’assalt dels carlins a Moià. Aquest fet va representar el final del nom i saga Marfà en línia directa, sembla. De fet, com sol passar, la història i la llegenda van de la mà quan contemplem indrets marcats pel pas dels segles; llegiu, sinó, aquest relat d’Antoni Mora: El secret de Marfà.

● Església de Sant Pere de Marfà
Era la parròquia de la contrada ja des del segle x. La seva història va unida a la de la masia de Marfà; de fet, la masia i l’església es troben a pocs metres l’una de l’altra. Avui dia sense culte.

● Ermita de la Mare de Déu de la Tosca
He trobat poca documentació sobre aquest santuari. Segons sembla, es podria tractar de l’església de Santa Maria de les Illes, documentada en el segle xi. L’actual edifici, rectangular amb un absis semicircular, sembla que va ser construït l’any 1639. Els aplecs de la Segona Pasqua que tenien lloc en aquest indret eren memorables. El relat, amb fotos d’època, de l’Aplec de la Tosca (Joan Carrera) és ple de detalls del costumari tradicional. 

● El Molí de Brotons / Molí d’en Brotons / Molí de la Tosca
Aquest molí, construït sota una enorme balma, va estar en funcionament des dels inicis del segle XVII fins al 1863. Una nit d’octubre d’aquell any un aiguat extraordinari que va afectar la comarca se’n va emportar molí i moliners; no se’n va salvar cap dels vuit membres de la família del moliner. Ho podeu llegir aquí amb més detall: Un final tràgic. El molí no va tornar a funcionar mai més. Avui encara és possible entrar dins el que queda de les restes de les dependències, per sota del Salt de la Tosca.

 

FLORACIÓ D’ENTRETEMPS
No hi ha abundància de floració primaveral. Llevat del romaní que ornamenta bona part de camí amb el final exuberant de la seva floració hivernal, la resta de plantes encara no s’atreveixen a plantar cara a l’intens sol del Dissabte de Glòria. Només aquelles que gaudeixen de zona obaga es mostren en tota la seva bellesa. Una mostra en ordre alfabètic (que totes tenen la seva gràcia i bellesa):

Anemone hepatica L. – Herba fetgera
Depenent de la contrada, també se la coneix amb els noms: Fetgera, Viola de galàpet, Viola de llop i Viola de pastor. Les tonalitats dels seus pètals, des del blau intens fins al blanc, sempre anuncien l’arribada de la primavera. Se la pot admirar en les parts obagues i humides, entre herbes i matolls, a finals d’hivern i inicis de primavera. La saviesa popular li atribueix propietats medicinals, entre elles la de curar les malalties del fetge. 

Cylindropuntia spinosior – Cane Cholla
Aquest cactus presidia bona part de l’entrada de la masia de Marfà. Les seves espines intimiden qualsevol que s’hi apropi, però no deixa de ser de gran bellesa. És una planta importada; sembla originària de l’Amèrica del nord (Sonora, Arizona i Nou Mèxic).

Primula veris L. – Primavera
Acabava de llevar-se de la somnolència hivernal; un xic massa d’hora per contemplar tota la seva bellesa primaveral. També se la coneix com: Cucut, Flor de primavera, Herba de la paràlisi, Herba de sant pau, Margaridussam papagall de primavera, Matrimonis, Prímula vera. Entre les seves propietats medicinals: expectorant, cura de la tos senil o l’excés de mucositat.

Ranunculus ficaria – Gatassa
La Gatassa viu en llocs humits, vora rieres i rierols. També és coneguda com: Ficària, Herba de les morenes, Morro de porc, Primaveretes. La seva corol·la groga força espectacular. Les seves fulles més hivernals es poden consumir en amanida; les més granades són força amargants. Els capolls florals, amb sal i vinagre, fan un bon aperitiu. En altres temps les seves arrels es consideraven un bon remei per guarir les morenes (Herba de les morenes).

Rosmarinus officinalis – Romaní
El romaní o romer és ben bé un compendi de la cultura culinària i medicinal mediterrània. Aquesta aromàtica ofereix usos de tota mena: medicinals, culinaris, cosmètics i ornamentals. En aquest indret ens ofereix les seves tonalitats de cel blau blanquinós i els seus aromes característics en un dia calorós de primavera. Res millor per gaudir de l’espectacle sensorial del romaní amb el poeta:
          Romaní del caminet,
          herba humil, floreta blava.
          Vora la vinya has crescut,
          entre el mar i la muntanya.
          Tomàs Garcés (1901-1993)

Syringa vulgaris L. – Lilà
No hi ha masia digna de tal nom sense un bon lilà. Aquest és també el cas de la masia de Marfà; la seva entrada ben guarnida per un enorme lilà florit. També rep el nom d’Arbre de Sant Josep, Josepet, Lilera, Lilà blanc. El color de les seves flors pot anar del blanc al porpra, passant pel rosat. Algunes espècies de lilà són força utilitzades en jardineria; res estrany, atesa la seva espectacularitat de floració.

Taraxacum officinale – Pixallits
Conegut també com: Angelets, Apagallums, Dent de lleó, Lletsó d’ase, Pixacà, Queixals de vella, Xicoia, Cama-roja. Ai las, un temps les cames-roges eren el gaudi del pobre. A fora-vila les collíem als camps de guaret amb una xapeta a finals d’hivern, en temps quaresmal; i quines trempades què fèiem (una mica de sal, oli i vinagre). Encara ara em fan salivar quan ho recordo. A Mallorca, a pagesia eren considerades un petit plaer dels déus. És clar, en temps quaresmer (temps de dejuni i els divendres inclús d’abstinència) sempre n’hi havia d’espavilats, però. Males llengües explicaven que un capellà ben alimentat del Pla de Llevant sempre comentava que ell, els divendres de Quaresma, només menjava cames-roges; es tractava de predicar amb l’exemple! D’un bon plat de perdius amb col (àpat de reis i senyors a Mallorca), ell només en consumia les perdius. Cal imaginar que, per respecte, almenys xuclava les cames roges de les bestioles!

Viola alba Besser – Viola boscana
També coneguda com: Viola, Viola alba, Violera, Violeta, Violeta de bosc, Violeta salvatge. El color blau i el perfum d’aquesta flor són de sobres coneguts i gaudits; tanmateix, també ho són de conegudes les seves propietats terapèutiques de tota mena. La llista d’usos medicinals sembla que no s’ha d’acabar mai: refredat comú, tos, mal de cap, febre, problemes de pell, insomni, palpitacions, restrenyiment, disúria, etc. Serà considerada una planta humil, però déu-n’hi-do la de virtuts que ens proposa.

 

📖  REFERÈNCIES
● Associació Flora Catalana (2018). ASSOCIACIÓ FLORA CATALANA. Botànica i etnobotànica de la nostra terra. Rescatat, 16 abril 2021, de: http://www.floracatalana.cat/flora/cataleg 

Salut, natura i bon tresc.