La Vall de Stubai és un indret agraciat i formós; una vall amb fortuna. Quan una contrada tan espectacular és, a més, gestionada modèlicament, es produeix una situació d’aquelles que avui en dia en diuen “win-win”. Un paradís per al senderisme; amb oportunitats per a tots els gustos i aptitud física. Esporqueret n’és testimoni.
DADES
▶️ Organització i guiatge
L’estada a la Vall de Stubai es porta a terme amb la gestió de Bonviure. El guiatge el va fer Álvaro, un guia que demostra qualitats de lideratge; combina fermesa (en comptades ocasions) amb flexibilitat (pràcticament sempre).
▶️ Participants
Un grup de 16 persones amb aptituds físiques diferents, com sol passar en aquestes ocasions. Tothom, però, amb un interès comú: gaudir de l’entorn muntanyenc.
▶️ Allotjament
Gasthof Sportalm. Altament recomanable. Aquest petit hotel familiar està ubicat en el llogaret de Krösbach, a mitja Vall de Stubai. El tracte és excel·lent, com ho són també els àpats.
Només té un petit inconvenient (sempre segons es miri): a Krössbach no hi ha ni una sola botiga. La botiga més propera es troba a 3 km de distància. Per sort, Gasthof Sportalm està adherit a l’associació d’hotels de la vall i, junt amb l’acomodació, ofereix la Stubai Super Card nominal amb la qual pots fer tots els desplaçaments en bus que vulguis. A més, la mestresa és flexible i ofereix, per 5€, que cadascú pugui fer-se un pícnic per passar el dia amb queviures del bufet lliure de l’esmorzar.
◼︎ Anotació: Al Tirol el sopar es programa a partir de les 18.00 h; de fet, es pot comprovar que a aquesta hora molts comensals ja són a taula! Nosaltres ho fem a les 19.30 h; encara un xic massa d’hora per a la mentalitat mediterrània. (La jornada d’arribada, el sopar estava programat per a les 21.00-21.30 h; un detall que a Ingrid, la mestressa de Gasthof Sportalm, li va semblar una barbaritat!). A les 22.00 h tanquen cuina.
▶️ Stubai Super Card
Aquesta targeta s’ha posat en funcionament fa només 3 anys.
Tota la xarxa d’hotels de la vall adherits a la idea ofereixen, de forma nominal, la targeta als seus clients. La idea assoleix un objectiu doble. D’una banda, encoratja l’ús del transport públic; d’una altra banda, afavoreix el desplaçament ràpid dels visitants per tota la vall, des de les glaceres de Stubai fins a Innsbruck. Un bon al·licient que ofereix, entre altres serveis:
◼︎ Ús il·limitat del transport en bus per tota la Vall i inclús fins a Innsbruck. A l’hotel proporcionen una guia d’horaris de bus (Liniennnetzplan Stubaital). La puntualitat és admirable.
◼︎ Un viatge de pujada i de baixada per dia en la majoria de telecabines de la vall. No és poca cosa; els telecabines són cars i t’estalvies fer cues per comprar el tiquet a cada lloc.
◼︎ Ús il·limitat de la piscina coberta de Neustift (població central de la vall).
◼︎ Una entrada de 3 hores al Waterpark SugBay.
▶️ La Vall de Stubai – Una història d’èxit
A mitjans del segle XIX el capellà Franz Senn (1831-1884), 
altrament anomenat Mossèn Glacera, va ser un gran impulsor del senderisme i del turisme familiar a la regió del Tirol; concretament a la zona dels Alps de Stubai i Ötztal. L’impuls que Mossèn Glacera va donar al senderisme anava unit a la seva preocupació per la millora de les condicions de vida dels habitants de les valls d’Ötztal i Stubai. Sembla que va convèncer la gent de la contrada i, avui dia, la Vall de Stubai és un autèntic model de gestió turística; tant d’hivern com d’estiu. Franz Senn va ser membre fundador del Club Alpí Alemany i pioner impulsor del turisme a la zona. Es va passar la vida obrint senders i viaranys per la contrada i també construint petits refugis de muntanya. De fet, el refugi més gran i ben dotat (170 llits) de tota la zona porta el seu nom: Franz Senn Hütte.
▶️ Refugis: Hütte – Alm
Fent senderisme per Stubai, 
el trescador foraster es troba amb una munió sorprenent de llocs d’avituallament; sigui en format d’alm sigui de hütte. Tots ells situats a distància raonable. Ingrid, la mestressa del Gastof Sportalm, m’explica que la diferència bàsica entre un alm i un hütte consisteix en què un alm és un lloc d’allotjament normalment més petit i familiar que un hütte. De fet, he descobert que sovint un alm és simplement un bar-restaurant i un hütte és un refugi de muntanya. 
Donat el fet que a molts dels refugis alpins (hütte) s’hi arriba amb telecabina o vehicle, aquests solen estar molt ben proveïts. Ofereixen acomodació, però també servei de bar i restauració i inclús espais especialment habilitats per a l’esbarjo dels més petits. Per tant, no és gens estrany veure famílies amb nens per sobre dels 2000 m d’altitud; tampoc ho és veure gent de qualsevol edat fent tresc per corriols i viaranys. L’abundància de senders ben senyalitzats i conservats permet programar rutes de diversos nivells de dificultat. Pernoctar en un hütte és quasi com pernoctar en un hotel. Tot està pensat per oferir la millor acollida als visitants.
📷 Les 10 instantànies del refugi Franz Senn
▶️ Tirol – Passió pel detall
A la Vall de Stubai, imagino que per tot el Tirol, impressiona veure lo endreçat que està tot; tant els exteriors com els interiors. Res no és deixat a l’atzar del desordre. Tot net i polit i amb bon gust! Així, podem observar detalls com:
◼︎ A la vista, ara que és estiu, trobem racons i façanes de les cases habilitats per apilar llenya preparada per al llarg hivern; això sí, sempre apilada seguint una mida exacta. El resultat és inclús força decoratiu.
◼︎ A l’entrada de l’hotel trobem un tronc d’arbre a un costat del portal amb un raspall on netejar les botes a l’arribada del tresc.
◼︎ Els senders nets i ben conservats i les marques GR ben visibles per tot arreu.
◼︎ El punt d’aigua del refugi en format artístic tot de fusta.
◼︎ La terrassa del Sulzenau Alm amb les escultures de fusta dels respatllers de les cadires i tanques.
◼︎ Passarel·les o escales de fusta en trams de bosc de difícil accés. Faciliten el pas i també la conservació del bosc.
◼︎ Bandes metàl·liques per al pas de bicis a les escales dels telecabines.
◼︎ Les terrasses dels refugis, hotels, bars i restaurants engalanats amb flors i altres detalls de bon gust.
◼︎ Elements decoratius de tota mena, inclús al mig del bosc (aprofitant la tala d’arbres).
La llista podria ser força més llarga. Sempre he admirat aquesta passió pel detall!
📷 Detalls de bon gust
▶️ Senders i senyalització
Un dels detalls que més agraeix el trescador és l’estat de conservació i manteniment dels senders i també la senyalització. 
La senyalització és abundant, molt abundant, i avinent; tant pel que fa a les marques GR i PR, com pels senyals amb rètols indicadors. Els rètols indicadors són de color groc, ben visibles a totes les interseccions i sovint amb els temps temptatius d’arribada a destinació.
Un detall que he trobat curiós a Àustria és com marquen els GR en vermell-blanc-vermell! La meva interpretació és que, essent el vermell-blanc els colors de la senyera, afegeixen un vermell al senyal GR. Bé, és la meva interpretació; quedi clar. La profusió de marques és tan abundant i visible al llarg dels senders que, inclús en un dia emboirat, es fa difícil perdre el camí. En poques paraules, en tot moment s’ofereix confiança i seguretat al trescador.
RECORREGUTS
La gestió de la setmana i els recorreguts per la Vall de Stubai és millorable. Les jornades d’arribada i tornada i, també, la dedicada a la vall d’Innsbruck (tresc + ruta turística de la ciutat) em semblen massa ambicioses. Tan ambicioses que es genera un cert aire d’urgència; la urgència de la pressa no sol ser gaire compatible amb el gaudi de l’entorn i els ritmes vacacionals.
1️⃣ JORNADA 1 – Alps Baveresos – Castell de Neuschwanstein.
Dissabte, 20 de juliol
Oferta de visita voluntària al Castell de Neuswanstein per a uns i d’un tresc alternatiu per als altres. La idea és bona, però difícil de portar a terme; pràcticament impossible. Tot queda condicionat a l’estricte horari laboral del conductor (trajecte de Munich a la Vall de Stubai). Dia quasi perdut. Potser la millor solució, tanmateix no necessàriament tan comercial, seria fer el trajecte directe Munich-Stubai. Suggeriment: a l’arribada, fer una sortida curta al salt d’aigua Grawa Wassarfall (Wilder Wasser Weg) en transport públic o amb taxis. Presa de contacte amb la vall.
2️⃣ JORNADA 2 – Wilder Wassa Weg: Grawa Wassarfall-Sulzenau Alm-Grawa Alm
Diumenge, 21 de juliol
Esporqueret només ha acompanyat el grup fins al salt d’aigua (Grawa Wassarfall). Havia de fer reparació de “costelles flotants”. Vegeu Jornada 3.
3️⃣ JORNADA 3 – Wilder Wassa Weg: Grawa Wassarfall-Sulzenau Alm-Grawa Alm
Dilluns, 22 de juliol
El gran grup ja ha fet; avui em toca a mi, en solitari i a pas més lent.
Podríem traduir Wider Wassa Weg com el Sender d’Aigües Braves. 
Les glaceres de Stubai en són la seva font i origen. Més que un sender, es tracta de tota una zona de senders; per tant, cadascú es pot fer el seu propi recorregut. El recorregut més popular i de bon fer és el que faig avui i que queda reflectit en la ruta wikiloc a sota.
L’inici està convenient senyalitzat a peu de carretera; per tant, s’hi arriba tant en transport públic com privat. El primer tram, fins al salt d’aigua Grawa Wassarfall, ofereix tota mena d’informació als vianants en panells explicatius de curiositats de la contrada i col·locats estratègicament. La majoria disposats amb molt bon gust; alguns en format de qüestió a resoldre (la resposta, aixecant una tapeta en cas de dubte). Així, per exemple, me n’he adonat que una gota d’aigua que baixa de les glaceres de Stubai tarda 14 dies a arribar al mar. Aquesta és una informació més pròpia d’un “trivial pursuit”, però n’hi ha d’altres que són realment instructives. El salt d’aigua més famós d’Àustria, Grawa Wasserfall, mereix una aturada. L’ascensió posterior pel seu lateral esquerre també és espectacular. A mig camí, Sulzenau Alm, amb les seves escultures de fusta, convida a reparar forces i admirar l’entorn. La baixada per un corriol més planer és d’allò més agradable; com ho és també una aturada a la terrassa del Grawa Alm, a peu de carretera, al final del tresc.
📷 Les 10 instantànies del tresc
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Wilde Wassar Weg
4️⃣ JORNADA 4 – Mutterbergalm-Dresdner Hütte-Mutterbergersee
Dimarts, 23 de juliol
Faig aquesta ruta en solitari. És llarga, però no ofereix grans complicacions. El bus de la vall em porta fins a la darrera parada, vall amunt. Faré l’ascensió al refugi Dresdner a peu des de la mateixa parada de bus. Resulta molt fàcil trobar el camí de pujada, al final i a mà dreta de la zona asfaltada. Es tracta d’un tram amb el sender molt ben conservat i arreglat que, de mica en mica, es converteix en corriol. Les aturades per contemplar com resta la vall a l’espatlla són constants. L’espectacularitat augmenta a mesura que es guanya altura. Sóc dels primers, però no l’únic que mira com la majoria pugen còmodament enlairats i encapsulats.
Al refugi m’espera l’aventura del dia: rescat net, ràpid i professional en helicòpter d’un escalador un xic exhaurit; també, per descomptat, una estona de recuperació de forces. Les instal·lacions del refugi són envejables. Les terrasses-solàrium plenes de visitants. L’entorn extremadament cuidat, amb uns cossiols de flor de neu que et recorden que estàs als Alps. Un petit plaer abans de continuar trescant en direcció a l’estany Mutterbergersee. Ara són paisatges d’alta muntanya i panoràmiques sumptuoses. Un ramat d’ovelles amb gos i pastor afegeixen un toc bucòlic just per sota de l’estany, ja de baixada. El camí de descens es fa llarg, però val la pena. Una circular amb encant.
📷 Les 10 instantànies del tresc
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Dresdner Hütte-Mutterbergersee
5️⃣JORNADA 5 – Innsbruck-Goetheweg
Dimecres, 24 de juliol
El famós telefèric d’Innsbruck (Nordkettenbahnen) ens porta des del centre de la ciutat (Innsbruck Congress, 560 m), passant per Seegrube (1905 m) fins a Hafelekar (2256 m); tres trams en 30 minuts. Tot i que el preu no és precisament assequible (36.50 €), val la pena fer aquest trajecte per aprofitar més temps per trescar per la serralada Nordkette (Serralada del Nord). Per tant, hagués dedicat la jornada a fer precisament això. Ai las, no ha pogut ser.
Jornada no gaire ben gestionada, al meu entendre. No es pot fer tot; repicar i anar a missa no és possible.
La idea inicial de fer un tresc espectacular com el Goetheweg d’uns 13 km (on Goethe rebia la inspiració de nou muses romàntiques) per la serralada Nordkette era atractiva. Tanmateix, pràcticament impossible si al mateix dia es vol visitar Innsbruck. Al final tot acaba en una passejada per un petit tram del Goetheweg, certament espectacular; baixada, dinar a Seegrube (1905 m) i visita a Innsbruck després; tot un xic a correcuita. I calor, molta calor.
📷 Les 10 instantànies del tresc
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Innsbruck-Goetheweg
6️⃣ JORNADA 6 – Schlick 2000-Stubaier Höhenweg-Schlick 2000
Dijous, 25 de juliol
Cal arribar al poble de Fulpmes i a peu del telecabina Schlick 2000. Aquest telefèric, en dos trams sense aturada, ens puja a la cota 2000. 
Des d’allí es poden fer diverses rutes. Iniciem una circular panoràmica en direcció sudoest
pel costat esquerre del cim Niederer Burgstall (2436 m) fins a arribar a l’alçada del Hoher Burgstal (2611 m). Admirem la panoràmica sobre la Vall de Stubai; impressionant. Girem després en direcció nord-oest pel corriol a l’esquerra (Stubaier Höhenweg) sota els penya-segats del Schlicker Seespitze (2804 m). Terreny dolomític. Aquest sender panoràmic travessa les immenses parets de calcari de les muntanyes tiroleses. Un goig per a la vista. Fet aquest tram panoràmic, tornem enrere fins al coll Schlicker Schartl. Des del coll enfilem el pas en direcció al telecadira, ben visible davant nostre. Amenaça pluja i ho sabíem. El darrer kilòmetre, tot i estar cansats, és el més ràpid! Un cop arribats, a correcuita, al Panoramarestaurant Kreuzjoch el cel esclata! Contemplem ara la tempesta bocabadats, però a cobert i amb una cervesa kilòmetre 0 a taula! Tota la jornada ha sigut un espectacle.
📷 Les 10 instantànies del tresc
▶️ No hi ha ruta wikiloc d’esporqueret; nyap total en l’intent d’enregistrament.
7️⃣ JORNADA 7 – Tirol-Alps Bavaresos
Divendres, 26 de juliol
Una altra jornada no gaire ben gestionada. Tornada a Munich amb aturada per fer un tresc pels voltats del Zugspitze, el cim més alt d’Alemanya.
La idea en si és apetitosa; tanmateix, com va passar el dia d’arribada, el trajecte està condicionat als estrictes horaris laborals del conductor del bus. El tresc, un xic més curt del previst, es converteix en una cursa contrarellotge!
L’arribada a Munich, a l’horabaixa, és gloriosa. En sortir de l’autocar ens sembla entrar a l’antesala de l’infern. Ens sorprèn una ciutat centreeuropea amb tanta calor. Seguint consells amistosos recalem a sopar al Hofbräuhaus (HB), la cerveseria-restaurant més celebrada de la ciutat. En el pati interior, com és preceptiu, compartim taula i conversa amistosa amb la gent de la contrada; amablement ens aconsellen sobre la cuina local i, per descomptat, sobre les dues mides de cervesa (petita, mig litre; gran, un litre). Un bon record.
📷 Les 10 instantànies del tresc (Fotos: Assumpta Torras)
8️⃣ JORNADA 8 – Tornada Munic/BCN – Vaga a El Prat
Dissabte, 27 de juliol
Una jornada programada per visitar Munich; amb vol de tornada a darrera hora de la tarda. Queda ajornada per a millor ocasió. El Prat està en vaga i s’avança el vol al matí.
FLORA DE LA CONTRADA
Un dels atractius de caminar pels Alps és, sens dubte, poder 
admirar la flora de la contrada. Al meu pas, he anat captant imatges d’alguns d’aquests acompanyants vestits de tot color. Un goig pels ulls. Aquest és un recull no exhaustiu del que els ulls d’esporqueret han captat.
No sóc botànic; 
ni tan sols un aficionat expert. Tanmateix he fet un intent d’identificació de la flora d’aquesta mostra; això sí, degudament aconsellat per Alfred Bellés (amb agraïment al meu preuat expert de capçalera). Per tant, si encara hi ha algun error d’identificació és estrictament responsabilitat meva.
🌻 BLANCS
🌻 BLAUS
🌻 GROCS
🌻 MAGENTA
🌻 VARIETAT
🐝 BENZINERA D’INSECTES (de bon matí)
REFERÈNCIES
◼︎ Caoduro, G. i L. Vinco. (s.d.). Fiori del nostro territorio. Verona: Cierre Edizioni.
Guia molt bàsica; una mostra limitada de flora alpina, 
però amb imatges excel·lents.
◼︎ Lippert, W. (1995). Gran Guia de la Naturaleza. Flores Alpinas. Editorial Everest, S.A. (Cómo reconocer e identificar las flores alpinas más importantes).
Guia un xic antiga, però pot ser útil pels no iniciats (com esporqueret). Distribució de flora per colors.
◼︎ Merlo, L. (2017). Fiori Alpini del Triveneto. Edizinoni DBS.
Guía molt bàsica de flora alpina. Bones descripcions i fotos.
◼︎ Wanderkarte Stubai. Mapa de la Vall de Stubai, 1:30.000.
Mapa força útil, amb tots els senders marcats en tres nivells de dificultat (tres colors). Fàcil de trobar a llibreries de la vall (Neustift o Fulpmes, les dues poblacions amb més serveis o a l’hotel). L’he trobat força útil.
◼︎ Werner, M. (2016). Welche Alpenblume ist das? Kosmos.
Guía molt bàsica de flora alpina (distribució de flora per colors). En alemany, però amb els noms científics.
esporqueret 