La travessa Carros de Foc està de moda.
Es tracta, de fet, d’una moda que fa quasi 20 anys que està de moda! És una bogeria, ens comenta la mestressa de l’Hotel Pey (Boí). Milers de trescadors trepitgen cada temporada les contrades dels Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran. Entre finals de juny i setembre és un no parar!
Tot va començar allà per l’any 1987, quan uns imaginatius guardes dels refugis de la zona -segurament un xic farts de la seva vida eremítica- 
van decidir visitar tots els seus col·legues en temps rècord de 24 hores! (Visita mèdica de vist i no vist, com diria algú). Va ser la flama que va encendre la ruta tan coneguda i familiar com és ara Carros de Foc. Aquesta travessa d’alta muntanya ofereix al·licients per a tothom; tants per als més friquis com per als més moderats. Des de l’esbojarrada aventura contrarellotge, passant per una travessa de 6 a 9 dies, fins a la més moderada versió confort que inclou el transport d’equipatge. Esporqueret ha decidit que la propera Carros de Foc la farà amb una de les modalitats confort; ai las, Slow Mountain és el futur (vegeu secció bibliografia/webgrafia).
D’això ja fa unes llunes, Esporqueret havia fet amb Assumpta i Matthew, la travessa des de la Vall Fosca (Embassada de Sallente) a Espot; així, d’una tacada. 
Va ser una matada de mai no acabar! També havia fet (Alta Ruta Pirenaica) part dels trams des del Refugi de la Restanca passant pel de Saboredo; travessa només amb motxilla d’atac. Aquest cop, Esporqueret no es va poder estar de provar la medicina Carros de Foc: ruta guiada de 6 dies i de refugi en refugi amb tot a l’esquena. Després de l’experiència del Tour de Montblanc de fa uns anys, amb refugis força ben equipats i acollidors en general, volia comprovar que els refugis pirinencs havien millorat les seves instal·lacions aquests darrers lustres i no tindrien gaire a envejar als alpins. Bé, qualque cosa sí que tenen a envejar als alpins, però sí que és veritat que la millora és considerable d’aleshores ençà.
.
DADES
▶️ Organització i guiatge
Rutes Pirineus. 
Sara, de RP, va ser la nostra guia. Mai imposava el seu parer. Sempre arribava a bon consens entre tots els participants. Les seves explicacions de la ruta sobre mapa oferien una excel·lent visió de conjunt. També eren valuoses i apreciades les seves explicacions de l’entorn i també de la flora de la contrada. Sempre amb un somriure.
▶️ Participants
Érem 10 participants de diferents contrades i procedències: Assumpta i Rosa, Mar, Paqui, Teresa i Lupe, Martí, Javier, Pedro i Esporqueret. Tots molt valents i ben predisposats. 
Bona gent de fàcil i ràpida adaptació al medi i a la resta del grup. Sempre imperava la bona entesa, comprensió i també el bon humor. La veritat, compartir uns dies de tresc amb gent així és sempre un regal dels déus. Ho va ser, un regal.
▶️ Aproximació
Rutes Pirineus programa la sortida des de l’Embassament de Cavallers (Vall de Boí). Era imperatiu, per tant, arribar a la Vall de Boí o el Pont de Suert per fer nit prop de Boí. Boí era el lloc de trobada la matinada de sortida; al costat de l’església romànica.
▶️ Allotjament
Calia, per tant, trobar allotjament per a la nit anterior a la sortida i també per a la nit d’arribada. Uns quants vam romandre al bell llogaret de Boí. Aquesta opció va ser força encertada:
◼︎ Hotel Pey Boí: Tracte excel·lent. Cuina casolana i amb substància. Net, polit i còmode. Situació al centre de Boí, amb aparcament ben proper. Altament recomanable.
▶️ Senders i senyalització de la ruta
Malauradament, tot i la popularitat d’aquesta ruta, no hi ha una senyalització unificada; detall no menor que em costa d’entendre que ja no s’hagi fet. La seguretat en alta muntanya és cabdal; i més tenint present la popularitat assolida per aquesta ruta amb un nom tan comercial i llaminer com “Carros de Foc”!
Al llarg del recorregut s’hi troben trams amb:
◼︎ Estaques de fusta amb la punta pintada de groc.
◼︎ Rètols indicadors: direcció, topònims, temps del recorregut (detall no gaire precís, ja que el temps dependrà del pas del caminant; tanmateix orientatiu).
◼︎ Marques de GR (blanc sobre vermell) en alguns trams.
◼︎ Fites de pedra a molts indrets (gràcies al voluntarisme generós de caminants).
Això dit, si el trescador té un mínim sentit de l’orientació i va proveït d’un bon mapa, el recorregut es pot seguir amb una certa tranquil·litat; especialment en dies clars, naturalment.
.
REFUGIS
Els professionals de l’esport ens parlen de la gran rellevància de poder fer una bona recuperació després de l’esforç físic. 
Tothom sap que els temps de recuperació dependran de la condició física de l’esportista i també, no menys rellevant, la seva edat; entre altres factors. Sempre he trobat que m’ha costat fer una bona recuperació quan he pernoctat en refugis.
Quan es fa una travessa llarga, la recuperació és un factor essencial a tenir en consideració. 
Per tant, uns comentaris sobre gestió dels detalls bàsics que ha de resoldre el trescador al final d’una jornada en arribar a un refugi d’alta muntanya pot ajudar a persones no gaire experimentades en aquesta tipologia d’aventura. Cal tenir present que els espais en aquests refugis són generalment força reduïts i, per tant, poden generar una certa incomoditat. La normativa de mobilitat dins els refugis sol ser força estricta, com no podria ser d’altra manera; tanmateix, depenent de cada refugi, aquesta normativa pot ser gestionada amb un grau de generositat variable.
▶️ Entrada als refugis
Aquesta gestió està força ben resolta en general. A l’entrada hi ha un espai dedicat a desar la motxilla, bastons de caminar i les botes. 
Les motxilles es poden desar en estanteries o penjades a la paret en ganxos disposats a tal efecte. Les botes es poden desar en estanteries intercanviant-les per esclops que es faran servir durant l’estada dins el refugi. No he vist una previsió clara per als bastons de caminar; tothom feia el que podia. Tots els refugis ofereixen uns cistells o capses de plàstic on posar els imprescindibles per entrar al dormitori.
▶️ Sala d’estar, bar, restauració
Espais reduïts. La mobilitat no és fàcil; bancs de fusta pesats que es toquen els uns amb els altres.
▶️ Dormitoris
Només cal portar sac de dormir o equivalent; hi ha mantes/edredons per a tothom. Esporqueret odia el sac de dormir (immobilitza les cames); 
ho ha solucionat amb uns llençols d’un sol ús (adaptats: cosits als peus) i fent servir el mateix parell per a cada nit (cap problema). En alguns refugis, no tots, hi ha restriccions per entrar al dormitori fins a una certa hora. En algun d’ells no s’hi pot anar fins a les 16.30 h o inclús més tard; detall que ho consider una exageració. Atès que els espais són tan reduïts, el millor lloc per descansar i recuperar és el llit! Alguns dormitoris força grans; l’acumulació de persones en espai tancat no afavoreix gens la recuperació ni el bon son.
▶️ Dutxes, rentamans i sanitaris
Espais reduïts. Poques dutxes (d’1 a 4) i de pagament, però amb aigua calenta. En algunes dutxes no he trobat ni ganxos per penjar-hi una peça de vestir (detall que, al meu entendre no és gens costós i que fa bon servei). Tanmateix, s’agraeix tenir opció a una dutxa. En algun refugi, dutxa, rentamans i sanitari situats fora de l’edifici.
▶️ Els guardians de les essències!
Hem trobat de tot, des de personal amb una atenció encomiablement acollidora fins personal sense gaires miraments. El factor humà sempre marca la diferència; així de senzill.
▶️ Pícnic
Quan fas travessa, si s’ha contractat aquest servei, el refugi prepara una bossa de pícnic amb detalls com aquests: una peça de fruita, barra energètica, caramels, entrepà, tupper amb amanida de cereals, beguda mini, etc. Alguns d’aquests ingredients s’hi troben dins la bossa. Si l’amanida de cereals està ben condimentada -ens ha passat- és un autèntic luxe!
.
RECORREGUT (4 etapes)
Esporqueret va haver d’interrompre la travessa al final de la quarta jornada, malauradament. Una caiguda inoportuna i d’allò més ximple en lloc gens perillós o exposat el va deixar copejat -com poma que cau a terra- i fora de servei; per sort, sense res trencat però. L’ajuda i gestió de l’enrenou per part de la guia, Sara, va ser excel·lent i l’evacuació va funcionar com un rellotge a partir d’aquell moment.
1️⃣ ETAPA 1: Embassament de Cavallers – Refugi dera Restanca
Dir que aquest tram és espectacular és poca cosa. 
El sender va vorejant estanys, deixant enrere el Massís de Besiberri a mà esquerra. Passat el Refugi Ventosa i Calvell sentim les notes musicals de l’entorn que emanen d’aquest orgue imponent que són les Agulles de Travessani, a la nostra dreta. La pujada al coll de Port de Rius és lenta i amb amenaça de tempesta. No en fem gaire cas. Des del Port de Rius, admirem la immensitat de les valls que ens porten a destí, el Refugi de la Restanca. Som en terra aranesa.
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: EMBASSAMENT DE CAVALLERS – Ref. RESTANCA
2️⃣ ETAPA 2: Refugi dera Restanca – Refugi de Saboredo
Tram accidentat. Amenaça de pluja i tempesta. 
Es decideix fer ús de la via d’escapatòria: baixar del refugi en direcció a Pontet de Rius (Vall d’Aran) on ens recollirà un taxi que ens estalviarà part del recorregut i del perill. El taxi ens aproxima a l’aparcament proper a l’inici de la pujada a l’Estany i Refugi de Colomers. Per tant, fem només el tram des de l’Estany de Colomers, pel Coll de Sendrosa, fins al Refugi de Saboredo. El recorregut, ben mullat, és de bon fer. Els colors de la flora alegren el camí. El Refugi de Saboredo és diminut, però sembla que tothom ha dormit i descansat com Déu mana. El guarda és un amable i cordial amfitrió.
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Ref. dera RESTANCA – Ref. de SABOREDO
3️⃣ ETAPA 3: Refugi de Saboredo – Refugi d’Amitges
Una altra etapa per recordar; plena de panoràmiques que allarguen i alleugereixen la visió.
El terra i la flora demostren que la nit ha sigut humida i emboirada; no és la rosada matinal que omple de perles el camí. He captat la sempre bonica imatge del marcòlic groc (Lilium pyrenaicum). La nostra serp multicolor s’ha plantat al Port de Ratera en poca estona. Els més valents, tots menys Esporqueret, fan el Pic de Ratera. Al coll, Esporqueret guarda la vinya i fa d’entenimentat amfitrió de passavolants grans i joves; uns vénen de França, d’altres d’Alemanya i d’altres d’Israel (Un d’ells camina descalç! Com so fa no ho sabria explicar!). Reagrupats baixem, vall avall, admirant el despuntar de les Agulles d’Amitges a la nostra esquerra. Avui farem estada a l’hotelet Refugi d’Amitges, refugi que només ha d’envejar els dormitoris i les dutxes als alpins.
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Refugi de SABOREDO – Refugi d’AMITGES
4️⃣ ETAPA 4: Refugi d’Amitges – Refugi Josep M. Blanc
Iniciem la baixada a Sant Maurici pel pedregar, corriol que només ho sembla; tot per evitar el tram de pista forestal fins a arribar al trencall que ens portarà al Salt de Ratera. Ha valgut la pena; he pogut admirar i captar la bellesa de la paradísia (Paradisea liliastrum L.); mai no l’havia vist abans. 
El Salt de Ratera ens porta directament per corriol ombrívol al monumental paratge de l’Estany de Sant Maurici i els Encantants dins el seu mirall. Des d’aquí iniciem la pujada suau a l’Estany de Monestero, amb aturada obligada. L’ascensió al Coll de Monestero ja són figues d’un altre paner, tant per la seva bellesa com pel seu nivell d’exigència. Assolit el coll, l’ascensió voluntària prevista al Pic de Monestero s’ha quedat en bona intenció i per a millor ocasió. Sol i calor, però tothom content. La baixada no és d’allò més complicat, amb panoràmiques obertes, estanys i estanyols allà sota; el sender és cada cop més planer. Ai las, ha sigut justament en un d’aquests trams més planers que Esporqueret ha donat avui la nota. De la manera més ximple ha travelat i ha quedat copejat com poma caiguda de l’arbre. Res trencat, per sort; només la molèstia inoportuna d’una petita fissura de falsa costella (el metge m’ha dit que tinc un defecte de fàbrica!). Si algú ha patit fissura de costella (Esporqueret n’és expert) sap que els tres primers dies són crucials i que el remei és senzill: quietud i calmants. Arribats al Refugi Josep M. Blanc i enrobat afectuosament per tots els acompanyants fem el comiat. Sara, la guia, ha fet tota la gestió de taxi, atenció primària i allotjament a terres més baixes amb precisió i professionalitat. Només em resta un agraïment sentit i sincer a tothom pel seu acompanyament i comprensió. Carros de Foc interruptus. Tanmateix, però, recordaré amb el poeta:
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
(Invictus, William Ernest Henley, 1875)
▶️ Vegeu-ne detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: Refugi d’AMITGES – Refugi JOSEP M. BLANC
📷 PAISATGES en 25 imatges
📷 ELS TRESCADORS en 25 instantànies
.
FLORA DE LA CONTRADA
Per a Esporqueret, la flora és un dels al·licients rellevants de fer camí. 
La bellesa de la floració d’alta muntanya al juliol és impagable. La resiliència de plantes i arbres en els indrets més inversemblants ens ofereix tot un plantejament vital. Tota aquesta munió de color i resiliència acompanya el trescador; mai no camina sol. 
Les imatges que s’ofereixen a continuació són només una mostra mínima de tot allò que va ser un goig per als ulls; en alguns moments, un petit goig intel·lectual també.
Esporqueret ofereix aquesta mostra d’imatges de flora en agraïment 
a tots els membres del grup amb els quals vaig tenir la sort de caminar. Les meves aturades per captar els moments endarrerien el pas del grup; tant Sara com la resta del grup van ser sempre comprensius. Va per a tots vosaltres, aguerrits 
caminants…
🌻 BLANCS
🌻 BLAUS
🌻 GROCS
🌻 MAGENTA
🌻 VERMELLS
🌻 VARIETAT
.
SLOW MOUNTAIN
Kilian Jornet no és un trescador ni un alpinista; és un atleta. 
Esporqueret no és més que un trescador que no ha patit gaire de l’actitud un xic narcisista de col·leccionar cims o fer rècords de velocitat a la muntanya. Esporqueret és un enamorat del concepte de “Slow Mountain” que pregonen gent com, per exemple, Juanjo Garbizu: “…ver la montaña no como un escaparate de forma física sino como una burbuja de salud, también mental, y bienestar, donde relajarse sudando, poco a poco”. Esporqueret admira l’actitud positiva que Maria Boj transmet quan parla de les seves fites als seus prop dels 90 anys! Veuràs referències i millors reflexions que la meva en la secció bibliografia/webgrafia.
Salut i bon tresc.
BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA
◼︎ Amiguet, Ll. (2012). “Un día en la montaña vale por dos en el asfalto”.
(Juanjo Garbizu, pionero del ‘slow mountain’; autor de ‘Monterapia’)
Rescatat, 19 juliol 2019, de: https://www.lavanguardia.com/lacontra/20121207/54356155873/la-contra-juanjo-garbizu.html
Tengo medio siglo: ¡qué suerte! Me queda otro medio de montaña: he visto a octogenarios coronar tresmiles. Soy vasco: es mi origen, no mi destino. La fe es la felicidad del ignorante y la amargura del sabio. Si la vida y el bocata ya no le gustan, suba a un monte y verá qué ricos.
◼︎ Amiguet, Ll. (2018). “¡Pole, Pole!”.
(Juanjo Garbizu, preconiza la montaña ‘slow’; autor de ‘Monterapia’ y ‘Slow mountain’).
Rescatat, 18 juliol 2019, de: https://www.lavanguardia.com/lacontra/20180825/451432595394/pole-pole.html
Edad? No importa mientras pueda subir una montaña o recordarlo y he visto a octogenarios coronar tres miles. Tengo señora y dos hijos. Soy donostiarra feliz con mis montes y allá donde pueda vivir pensando cuesta arriba. Quien cronometra las ascensiones, pierde el goce del vagabundeo.
◼︎ Carros de Foc. (s.d.). Carros de Foc Confort (Novetat 2019).
Rescatat, 18 juliol 2019, de: https://www.carrosdefoc.com/carros-foc-confort/
Una de las principales novedades de esta versión de Carros es el transporte del equipaje. Afrontar la jornada con el material mínimo imprescindible y necesario siempre de acuerdo con las condiciones meteorológicas. El resto de equipaje lo encontraremos al final de la etapa en el lugar donde vamos a dormir.
◼︎ Garcia, N. (2004). Travessa dels Carros de Foc. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Bilbo: Sua Edizioak. ISBN: 84-8216-176-8.
◼︎ Maestre, J. M. (s.d.). Carros de Fuego. Una bella ruta pirenaica
Rescatat, 18 juliol 2019, de: http://juanmanuelmaestre.com/carros_de_fuego/carros_de_foc.html#subir
Excel·lent descripció amb tota mena de detalls de la zona, dels trams, dels refugis. Adreces i telèfons d’interès i un llarg etcètera.
◼︎ Mapa: Travessa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Carros de Foc. Escala 1:25.000. Editorial Alpina.
◼︎ Torra, Cristina. (2019). Maria Boj. “Amb 75 anys vaig anar a l’Everest”. estils.ara.cat.
Rescatat, 18 juliol 2019, de: https://www.ara.cat/estils/anys-he-Everest-volta-Annapurna_0_2268373268.html
◼︎ Pernau, G. (2010). Maria Boj: «Hay cosas más duras que la montaña. La vida misma». elPeriódico.
Rescatat, 18 juliol 2019, de: https://www.elperiodico.com/es/opinion/20100825/maria-boj-hay-cosas-mas-duras-que-la-montana-la-vida-misma-450194
◼︎ Rutas Pirineos. (s.d.). Rutas de montaña, senderismo y excursiones.
Rescatat, 18 juliol 2019, de: http://www.rutaspirineos.org/rutas-guiadas/travesia-carros-de-foc-6-dias-5-noches
◼︎ Wikipedia. (2019). Invictus (poema).
Rescatat, 19 juliol 2019, de: https://es.wikipedia.org/wiki/Invictus_(poema)
esporqueret 