Temps de tardor a Oix, el cor de l’Alta Garrotxa. Unes jornades per gaudir de la gama de colors de tardor: vermells, grocs, taronges, ocres i marrons; una simfonia del medi natural. Aquests colors mostren tota la seva esplendor, principalment als vessants nord on les fagedes hi són predominants. Paisatges bucòlics que temps enrere van ser colonitzats per traginers, carboners, contrabandistes i també per temuts bandolers.
DADES DEL TRESC
Organització: Acaminar Travel
Guiatge: Francesc Masó, amb la col·laboració de Mar Miranda; Montse Puig (pràctiques). Francesc no només sap el dimoni on es colga a la Garrotxa, sinó que també sap on jeu sa llebre; com dirien a Mallorca. Caminar amb ell per la contrada és una experiència d’aprenentatge d’història i llegenda. Mar és qui esperona i revitalitza el personal; Montse reconforta tothom amb estiraments de darrera generació al final de la jornada.
Participants: 19. Força colla i varietat de sensibilitats; tothom molt predisposat a la cordialitat i bonhomia.
Aproximació: Barcelona – Vic – Olot – Castellfollit de la Roca – Oix. Google maps
ALLOTJAMENT i AVITUALLAMENT
◼︎ Oix: Hostal de la Rovira. Situat a la Plaça Major, davant l’església; lloc per aparcar. Un lloc adequat per passar-hi uns dies si un vol trescar per la contrada. Es poden programar trescs circulars varis des del mateix poble o amb un curt desplaçament. Pel que fa als àpats, hem notat el canvi de gestió de l’hostal; fa pocs mesos d’aquest canvi. Els trescadors solen tenir gana al final de la jornada. Els trescadors també agraeixen sopar d’hora; el primer torn comença a les 20:00 h; un xic tard quan has fet un entrepà sota una alzina al llarg del dia! L’esmorzar comença a les 08:30 h; un xic tard, ja que els trescadors solen tenir la mania d’intentar iniciar el tresc “ben d’hora, ben d’hora”. No és un mal lloc per a avituallament: entrepans variats i fruita a preu raonable.
◼︎ Castellfollit de la Roca: Bar-Restaurant – Hostal Mont-Rock. Podria ser una molt bona opció que no hem provat encara com allotjament. La seva ubicació és força avinent: al costat de la carretera N-260z (carretera d’Olot a Girona), a la sortida del poble i just abans del trencall que ens porta a Oix. Aparcament, cuina casolana. És lloc de pas i val la pena una aturada per fer un cafè.
TREPITJA GARROTXA
Trepitja Garrotxa és una Ultra Trail Solidària a l’Alta Garrotxa. Tanmateix no es tracta d’una altra ultra qualsevol. Aquesta és solidària, respectuosa amb el medi natural i ofereix un ventall de participació ampli: Ultra (84 km) pels més freekies i agosarats; Trail (53 km) d’un bon nivell d’exigència; Cursa (23 km) per qui es vulgui iniciar i Cursa Petita (13 km) per córrer o caminar descobrint indrets màgics de la contrada. La senyalització de la ruta és abundant i els colors escollits són el verd i el taronja. El punt de partida és al Carrer Major d’Oix, davant l’església.
MARIA BOJ – Trescadora veterana i infatigable
Maria Boj és, als seus 86 anys, la trescadora més veterana i popular de la Garrotxa. Compartir senders, corriols i viaranys amb ella és sempre un aprenentatge i experiència inoblidable. El seu sentit de l’humor és comunicatiu. No s’arronsa davant cap repte. Si cal, lidera com una al·loteta de vint anys i si cal córrer turó avall, doncs a córrer s’ha dit! Record que fent tresc per les illes Lofoten (Noruega) amb ella, vam iniciar un tresc al cim Munken (797 m). El dia era ventós i el camí no era fàcil: pedra humida, fang -molt fang- i algun pas amb cadenes. Prop del cim vam decidir girar cua i així evitar mals majors. Ai las, que la vam sentir remugar tota la baixada: que si això no era gens complicat; que si ja ho teníem a tocar (el cim); que si aquest jovent d’avui dia no aguanta res; que si…
És la Maria.
RUTES
EL TALLÓ – PUIG D’OU (dijous, 1 de novembre)
Un tresc circular amb sortida a l’alçada del trencall que porta al Veïnat de la Pera; km17 de la carretera d’Oix a Beget. Una bona part del recorregut forma part de la ruta Trepitja Garrotxa. Aquesta primera jornada havia de ser lleugera i sense entrebancs; un entrant d’uns 12 km, per començar. Finalment n’hem fet més de 18 km; els frontals no feien nosa durant els estiraments. Per cert, sessió d’estiraments dirigida magistralment per Montse Puig.
Per a una descripció més detallada de la ruta (km, desnivells, temps en moviment, etc.), vegeu-la a continuació:
🌍 Ruta wikiloc: EL TALLÓ – PUIG D’OU (Oix, Alta Garrotxa, Girona)
⛰ Galeria d’imatges
TALAIXÀ – CRESTA DE FERRAN (divendres, 2 de novembre)
Avui tocava un primer plat; el plat fort, per cert. L’inici del tresc és al Carrer Major d’Oix (davant l’església) i seguint pel PR C-186 fins a la Palanca de Samsó. Allí s’enllaça amb el GR-11 en direcció a Talaixà. Talaixà és un indret que paga la pena conèixer: panoràmiques espectaculars. De Talaixà, per corriols no gaire definits, enfilem cap al cim Ferran (983 m) i baixem per l’altre vessant; també per corriols diversos fins a completar tot el cercle a la Cresta de Ferran i arribar a la Palanca de Samsó per completar el cercle, pel PR C-186, cap a Oix. L’aventura d’avui ha sigut travessar la riera d’Oix quatre cops d’anada i de tornada amb aigua fins als genolls.
Per a una descripció més detallada de la ruta (km, desnivells, temps en moviment, etc.), vegeu-la a continuació:
🌍 Ruta wikiloc: TALAIXÀ – CRESTA DE FERRAN (Oix, Alta Garrotxa, Girona)
⛰ Galeria d’imatges
PUIG DE BESTRACÀ (dissabte, 3 de novembre)
Un segon plat bo de pair per paratges espectaculars. L’inici del tresc és al Carrer Major d’Oix (davant l’església) i seguint marques grogues, carrer amunt. Es passa pel mas Peirer, el mas Bestracà i l’església de Sant Andreu de Bestracà. Un descans i un mos per enfilar la pujada al Puig de Bestracà (1058 m). Panoràmiques a 360°. La baixada en direcció N es fa per enllaçar amb el GR-11 i, per la Vall d’Hortmoier, en direcció a Oix per completar el cercle.
Per a una descripció més detallada de la ruta (km, desnivells, temps en moviment, etc.), vegeu-la a continuació:
🌍 Ruta wikiloc: PUIG DE BESTRACÀ (Oix, Alta Garrotxa, Girona)
⛰ Galeria d’imatges
BOLETS de TARDOR
Tardor de pluges; tardor de bolets. Caçar bolets no és el nostre objectiu. Tanmateix un no pot resistir la temptació d’admirar i fotografiar aquells bolets que mostren el seu rostre més amable vora els senders i corriols: escarlets (Hygrophorus russula), fredolics (Tricholoma terreum); camperols (Agaricus campestris) i apagallums (Macrolepiota procera) eren els més abundants; però també d’altres es feien admirar.
Els podeu veure a continuació:
🍄 Galeria d’imatges: Tocats del bolet
A peu de pàgina
Aquest narrador no és ni fotògraf, ni expert micòleg; només un aficionat i admirador del medi natural. Per tant, es pren la fotografia com un simple testimoniatge de què veu i alhora fa una aproximació a identificar allò que veu; un viarany més vers l’aprenentatge. Esporqueret estarà atent a qualsevol suggeriment del lector per corregir qualsevol error. Amb agraïment.
Salut i bons trescs,
Esporqueret
Moltes gràcies per deleitar-nos amb aquests comentaris que son una joia pels que hem participat de l’experiencia i també pels que no han pogut venir.
Una forta abraçada
M'agradaM'agrada
Gràcies, Francesc, pel teu comentari laudatori; anima a continuar “fent camí”. Van ser unes jornades que recordarem!
Salut i bons trescs i abraçada.
Esporqueret
El 18 nov 2018, a las 2:48, esporqueret <comment-reply@wordpress.com> escribió:
M'agradaM'agrada