PICOS DE EUROPA

L’agost del 2015 vam trescar per la serralada de Fuentes Carrionas, amb final a Bulnes (Picos de Europa). Tres indrets: Palencia, León i Cantabria. Aquest estiu fem els Picos de Europa més occidentals: Asturias-León. Es tracta d’un tresc amb un encant considerable: Fageda excepcional de la Biescona (Cordillera del Sueve), Llacs de Covadonga, Engorjats del riu Cares, Vegabaño, Senda del Arcediano. Alguns cims (Picu Pienzu) i, com no, vistes espectaculars dels Picos de Europa centrals i també de la costa asturiana. Iniciem cinc dies de tresc en ple Principat d’Asturias (Cangas de Onís), un paradís natural de gran bellesa …Aquest espai d’alt valor paisatgístic i geològic va ser declarat Parque Nacional de los Picos de Europa l’any 1995. Glaciacions i plegaments van esculpir la natura d’aquest indret sinuós; els efectes del gel i  l’aigua sobre la pedra calcària van formar, al llarg del temps, un enorme relleu càrstic (rasclers i dolines en superficíe; coves i avencs en el subsòl).

PICOS DE EUROPA i LLACS DE COVADONGA
Els Picos de Europa formen una serralada calcària que forma la part central de la Cordillera Cantàbrica. L’envolten Cantabria, León i el Principat d’Astúries. La seva proximitat al mar (15km, en el punt més septentrional) atorga aquesta serralada un valor geogràfic de gran interès.
Els Llacs de Covadonga, situats en la part asturiana dels Picos són, de fet, 2+1. El llac Enol i l’Ercina; el tercer, el Bricial, és un llac d’origen glaciar que només porta aigua durant el desglaç.
Tot és espectacular; tot impressionant!

DADES DEL TRESC
Organització: Atlas Natura
Guiatge: Meritxell Gascón, Pau López, Imanol, Sandro. Tots ells excel·lents professionals. Tracte amable; cordialitat i flexibilitat.
Participants: 12. Grup molt ben cohesionat des de bon principi.
Aproximació (des de Barcelona)
Tren: ‘Barcelona-Sants’ – Burgos Rosa de Lima
Transport per carretera: Burgos – Cangas de Onís
Anotació: El viatge, des de Barcelona, es fa un xic llarg; pesadet: 6h-tren + 3h-cotxe + aproximacions. Recomanaria vol a Oviedo o Bilbao i, d’allí, fer l’aproximació per carretera. I si un té temps i ‘ganes’, fer una aproximació lenta en cotxe.

La méteo
Cangas de Onís (Asturias)
Covadonga
Oseja de Sajambre (León)

Allotjament
Hotel Los Acebos **
Avenida Covadonga, 53 / 33550 Cangas de Onís / Tel. 34 985 843 700
Ens sembla un xic decadent. El personal és eficient però no és un model de simpatia. Si hagués de romandre a Cangas segurament triaria una altra opció.

Hostal La Cuna del Sella**
Ctra. General, 51, N-625 / 24916 – Oseja de Sajambre
Altament recomanable. És l’altra cara de la moneda si el comparem amb l’anterior. Tot net i polit. Tranquil i acollidor. Personal amabilíssim. Aparcament dins el perímetre de l’hostal. Només esmorzar; apropiat i variat. Els àpats els farem, amb a l’Hostal-Restaurante Les Bedules, a uns 150m de distància (productes de proximitat i tracte excel·lent; diuen que la mestressa és una especialista en elaboració culinaria d’ous).

GUIATGE Atlas Natura

Fa anys que faig tresc amb Atlas Natura; de forma intermitent. El primer tresc fa ser la Travessa integral dels Pirineus; d’això ja fa uns quants anys. Sempre m’ha agradat la seva gestió del guiatge de tresc. El transport es fa amb furgonetes de l’organització. Facilita molt les coses, naturalment. Tanmateix, el que mereix un comentari més laudatori és el guiatge del tresc. Cada sessió de tresc es fa amb dos guies. Un d’ells lidera i l’altre fa d’escombra. El guia líder porta unes banderoles fluorescents de color taronja que va plantant en els llocs de ruta més compromesos (el camí queda sempre molt clar, inclús amb boira espessa). El guia escombra recull les banderoles (ningú no poc quedar per darrera d’aquest guia!). Quan el guia líder acaba les banderoles és el moment de fer un descans i esperar l’últim. Aquest detall de gestió del tresc és força rellevant: cadascú pot caminar al seu ritme; no cal anar sempre en ramat.

DIES DE TRESC
DILLUNS, 21 d’agost
Dia de viatge
Tren Barcelona-Burgos: Barcelona Sants-Burgos Rosa de Lima (12:10h-).
Trànsfert Burgos-Cangas de Onís: Per carretera (267km; 3 hores aprox.)
Burgos-Aguilar de Campoo (N627); Aguilar de Campoo-Torrelavega (A67); Torrelavega-Cangas de Onís (A8).

DIMARTS, 22 d’agost
Sierra del Sueve – Picu Pienzu – Fageda de la Biescona
Variada ruta que pren com a punt de partida el Mirador del Fitu. No sembla que estem a Asturias; sol, calor i pols al camí; sequera evident. Poca ombra durant l’ascensió al cim més alt de la Sierra del Sueve: Picu Pienzu. De baixada ens endinsem en el misteri de la fageda de la Biescona; faigs mil·lenaris i ombra desitjada. I un petit regal dels deus: algú alça la veu sota el faig. Efectivament, una família de rossinyols (Cantharellus cibarius)! Camí amb molt d’encant i vistes espectaculars dels Picos de Europa i la costa Asturiana.
Detalls del tresc Sierra del Sueve-Picu Pienzu: ruta, distàncies, desnivells, descripció, etc. (Autor: EsPorqueret)
El tresc en imatges …

La flora de la contrada
La gran floració estiuenca ja havia passat de llarg. Això no obstant, aquí s’ofereix un recull, petita mostra, de la floració que s’ha pogut avistar al llarg del recorregut.

DIMECRES, 23 d’agost
Covadonga/Lago de la Ercina – Refugio Vega de Ario – Vistes engorjats riu Cares
Tresc des de l’aparcament proper al llac de la Ercina fins el Refugi Vega de Ario, culminant en l’ascensió a un dels cims del massís occidental. Durant el tresc ens trobem amb una font; les vaques també fan torn per apaivagar la set. El paisatge és sorprenent; un espectacle constant. Davant, sempre tenim el gran massís central dels Picos. Des del refugi, en un tres i no res, ens plantem a un cim proper als engorjats del riu Cares; separen el massís central de l’occidental.  Impressionants vistes del barranc del Cares i  tot el massís. Ai las, la contemplació no dura gaire; un milió de formigues voladores ens ataquen, geloses del seu entorn! La tornada és pel mateix camí. Arribem amb boira espessa; sort de les banderoles!
Detalls del tresc Lago Ercina-Vega de Ario: ruta, distàncies, desnivells, descripció, etc. Per alguna raó misteriosa, el meu GPSwikiloc no va funcionar. Aquesta ruta wikiloc és la més aproximada a la que vam fer. (Autor: agustipeña)
El tresc en imatges …

La flora de la contrada
Alguna vegada quedes sorprès; mai no m’hagués pensat trobar roselles en alta muntanya a finals d’agost! També va ser un goig poder admirar la Campanilla de Picos …

DIJOUS, 24 d’agost
Poncebos – Caín – Posada de Valdeón
Ruta emblemàtica de la zona. Transcorre per el conegut engorjat del riu Cares. El camí s’obre pas entre les roques escarpades i les formacions sinuoses del riu. Penya-segats majestuosos, hàbitat per a cabres, s’alcen a banda i banda de la pista sovint cavada de la roca. Si s’inicia el recorregut per la pista inferior, després de 3km s’ha de fer una pujada forta per terreny tarterós. És el que vam fer. La resta, fins Caín, no ofereix cap dificultat. Per lo planera que és sembla el Passeig de les Aigües de Barcelona. L’únic inconvenient és que també sembla la Rambla! Ruta, per tant, espectacular i popular. Nosaltres, després d’un àpat generós a l’alberg de Caín, vam continuar la ruta fins el llogaret anomenat Posada de Valdeón.
Detalls del tresc “Ruta del Cares (Poncebos-Cain-Poncebos)”: ruta, distàncies, desnivells, descripció, etc. Dins els engorjats el GPS no sol funcionar; és el que em va passar. Per tant, ofereixo aquesta ruta alternativa. M’ha semblat la més aproximada, tot i que només fa referència al tram Poncebos-Caín. (Autor: Carlos Todoterreno)
El tresc en imatges …

La flora de la contrada
Poca flora es pot contemplar en una pista, en gran part, esculpida en roca …

DIVENDRES, 25 d’agost
Panderrueda – Cim Jarío – Refugio de Vegabaño – Soto de Sajambre
S’inicia el recorregut a l’aparcament del Puerto de Panderrueda (1450m). Un dia esplèndid; calor, però no sufocant; panoràmiques impressionants a 360º. Després de passar collets diversos i negociar un corriol envaït per la ginesta arribem dalt del Jarío (1990m). Temps per a un curt descans i gaudir de l’espectacularitat de l’entorn. Després travessarem una fageda frondosa; el terra ben sec, però. Ja de baixada arribem al Refugio Vegabaño. Una estona per reparar forces a l’ombra d’un faig i partir, després, en direcció a Soto de Sajambre. Ara per prats verds i pistes generoses. Soto és un llogaret d’allò més acollidor, però apartat i solitari.
Detalls del tresc Vegabaño: ruta, distàncies, desnivells, descripció, etc. (Autor: EsPorqueret)
El tresc en imatges …

La flora de la contrada Aquestes són les imatges de la flora avistada durant el recorregut …

DISSABTE, 26 d’agost
Tram de la Senda del Arcediano: Soto de Sajambre – Oseja de Sajambre
De fet es tractava d’una matinal de comiat de la contrada. La Senda del Arcediano té la seva història; de fet, era el camí ral que comunicava, sota faigs i roures, pobles i llogarets entre León i Asturias. A mi sempre m’ha agradat fer aquestes rutes amb història. Em vaig quedar amb ganes de fer-la tota.
Detalls del tresc Soto de Sajambre-Oseja de Sajambre: ruta, distàncies, desnivells, descripció, etc. (Autor: EsPorqueret)
El tresc en imatges …

Havia arribat l’hora dels adéus. A mig matí era hora de tornada a casa. Tresc memorable.