Aquesta etapa del Camí Oliba, en format de ruta circular, és d’allò més espectacular. Carenejant entre boscatge d’alzines, roures, boix i faig, la visió del santuari de Bellmunt s’incrusta en la mirada del caminant. Una nau que navega al pas del temps des d’un penya-segat formidable. Continua la lectura de “CAMÍ OLIBA-GR 151 (Etapa 12: Sant Pere de Torelló – Santuari de Bellmunt)”
Aquest tram del Camí Oliba s’endinsa, des del llogaret de Tavertet, pels indrets de Collsacabra i el Cabrerès. L’espectacularitat de panoràmiques d’Osona, el Pedraforca, Pirineus i Cabrera acompanyen el caminant. Es trepitja un territori ple d’història i d’històries. Continua la lectura de “CAMÍ OLIBA – GR 151 (Etapes 09 i 10: Tavertet – Cantonigròs – L’Esquirol)”
Tradicionalment, l’illa més jove i occidental de les Canàries, era terra de pasturatge i, també, de pasturatge transhumant. No resulta gens sorprenent, per tant, que l’illa gaudeixi d’una atapeïda teranyina de camins i senders. Un petit paradís per al trescador. Continua la lectura de “EL HIERRO, CRÀTERS, SENDERS I MIRANDES (El Hierro, Illes Canàries)”
Per a molts barcelonins, nadius o adoptats, els Ports de Tortosa-Beseit ens queden lluny. Resulta evident que els Pirineus són un gran atractiu i la imaginació ens porta nord enllà. La descoberta personal dels Ports ha sigut una troballa extraordinària que, injustificadament, s’havia fet esperar massa temps. Continua la lectura de “ELS PORTS DE TORTOSA-BESEIT (La Franja de Ponent, Teruel-Tarragona)”
Aquesta ruta pel Cap de Salou s’ha programat com una sortida geològica; és un recorregut per l’últim bloc de la Serralada Litoral abans no s’enfonsi definitivament al mar. Una passejada d’allò més agradable en un dia solellós de novembre. Continua la lectura de “CAMÍ DE RONDA (Salou, Tarragonès, Tarragona, CAT)”
Aquesta etapa del CAMÍ OLIBA és de molt bon fer: distància assumible i desnivell poc pronunciat. Una etapa per admirar paisatges poc freqüentats per la gent que no és de la comarcada osonenca. Continua la lectura de “CAMÍ OLIBA – GR 151 (Etapa 11: L’Esquirol – Sant Pere de Torelló)”
El tram mitjà de la vall del Llobregat és un indret ideal per impregnar-se d’aquest bonic i encinglerat paisatge, per aprendre els temps geològics del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central i identificar la vegetació dels seus diversos hàbitats. Una passejada naturalista espectacular. Continua la lectura de “LA VALL DEL LLOBREGAT AMB ULL NATURALISTA (Manresa, El Bages, Barcelona)”
Prades, la Vila Vermella, situada en un altiplà a 950 m sobre el nivell del mar, presideix el massís muntanyós conegut com les Muntanyes de Prades. Trepitjar la contrada entre el paisatge forestal que predomina en aquest indret singular és un petit plaer dels déus; per tant, el lloc ideal per donar-se un bany de bosc pretardorenc. Continua la lectura de “PRADES, LA VILA VERMELLA (Baix Camp, Camp de Tarragona, Tarragona)”
La Vall d’Olzinelles, al vessant obac del massís del Montnegre, és un indret singular. Una vall per gaudir del medi natural, del seu paisatge i del seu valor botànic. Entre plataners monumentals, arbres singulars i bosc d’alzines i sureres, aquest tresc circular i de bon fer és ideal per fer un bany de bosc. Continua la lectura de “LA VALL D’OLZINELLES (Sant Celoni, Vallès Oriental, Barcelona)”
Soldeu, a l’extrem nord-est d’Andorra i allunyat de l’agitació ambiental de les grans urbs, encara és un poble tranquil en ple estiu. Aquest poblet, situat a 1.800 m d’altura i en plena alta muntanya, és un lloc quasi ideal per escapar de la calor humida i enganxosa de cotes més baixes; ni que més sigui durant unes poques jornades. Per als trescadors, un petit paradís. Continua la lectura de “SOLDEU, A PAS LENT (Soldeu, Parròquia de Canillo, Andorra)”
esporqueret 