LES MINES DE BELLMUNT DEL PRIORAT (El Priorat, Tarragona, CAT)

El Priorat és terra de bons vins; això ho sap tothom. Tanmateix, crec que ningú dels 14 inscrits a la sortida geològica a les mines de Bellmunt tenia coneixement del fet que l’oferta de la natura per a aquest llogaret va ser generosa en certs minerals. Efectivament, Plutó i Vulcà van ser força generosos amb la regió durant l’època del Carbonífer ara fa uns 300 milions d’anys. Per cert, el déu Bac també hi va posar la seva mà. I no, no va ser el carbó precisament l’objecte de la generositat dels déus; el carbó ho van regalar a altres conques (Astúries, el Ruhr, Gal·les, i grans extensions als EUA, Rússia, Àfrica, Xina i Austràlia). Podríem dir que Bellmunt del Priorat va obtenir un segon o tercer premi en aquella loteria i, també, allò que en castellà s’anomena la pedrea; aquest un premi més recent de la mà del déu Bac, però no gens menyspreable.

D’una banda, se sap que des de l’època romana ja s’extreia argent del subsòl del Priorat. L’extracció de l’argent va viure la seva culminació a l’edat mitjana (segles XIV-XV). Tots hem sentit parlar del croat, moneda de plata catalana d’argent creada per Pere el Gran l’any 1285 i que va estar en curs fins al regnat de Felip V. D’una altra banda, Bellmunt del Priorat es troba de ple dins la Serralada Prelitoral Catalana. En el subsòl d’aquest indret es fan força evidents materials paleozoics del període Carbonífer: granits i pòrfirs granítics, esquistos, quarsites i una gran varietat de llicorelles (pissarres o lloses). Durant la segona meitat del segle XIX, la descoberta de dics de galena encaixats entre els pòrfirs granítics del subsòl oferirà Bellmunt una època de prosperitat minera per a l’extracció de plom de bona qualitat. Argent i galena, dos regals dels déus. De fet, com comenta Josep M. Nogué: “L’explotació de l’argent, present com «impureses» a la galena, es va mantenir fins al segle XVI, moment en què l’argent provinent d’Amèrica, molt més barat d’obtenir, va significar l’abandó temporal d’aquesta mineria de la galena. Ara bé, a finals del segle XVIII la demanda de plom va augmentar molt i això va anar en paral·lel amb una progressiva mecanització de la mineria (explosius, martells pneumàtics, màquina de vapor, electricitat, etc.). Per tant, un augment industrial de l’ús del plom i els seus derivats van facilitar un renaixement d’aquesta mineria fins que al tercer quart del segle XX va tancar definitivament. Actualment, el plom que necessita la indústria s’obté del reciclatge, sobretot de bateries de cotxe, i de la importació d’altres països amb legislacions menys exigents pel que fa a la seguretat dels treballadors i la salvaguarda del medi.”

En un altre ordre de coses, cal també recordar que la gran varietat de llicorelles va suposar per a la zona un premi de pedrea de luxe; el terreny pissarrós va propiciar la plantació de vinyes i la producció de vi. Les llicorelles tan variades matisen el gust dels vins, propiciant un ric ventall de sabors i colors; segell de denominació d’origen. Un petit regal del déu Bac.

EL MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT

En ple cor del Priorat, aquest museu ofereix una fascinant immersió en la història i la cultura minera de la regió. Inaugurat l’any 2002, el museu es troba a tocar del poble de Bellmunt en un entorn natural impressionant envoltat de les ondulacions de terres amb aflorament de llicorelles de tota condició i colors. A través d’exposicions interactives i educatives i el passi d’un parell de vídeos, hem pogut explorar i reviure la vida dels miners, les tècniques d’extracció de la galena i observar el procés de reconversió d’aquest material en plom. De fet, des de finals del segle XIX, aquesta activitat minera va ser considerada estratègica pels governs de torn i va tenir els seus moments de més rellevància durant les dues guerres mundials del segle XX; tanmateix, aquesta activitat minera va finalitzar el seu cicle històric l’any 1972. El museu acull una col·lecció ben diversa d’eines, maquinària i artefactes utilitzats a la mineria, així com testimonis i fotografies que documenten la dura realitat de la vida minera. A més, el museu ofereix activitats i tallers per a totes les edats, brindant una experiència educativa i entretinguda sobre el llegat miner de la regió.

La ubicació del Museu de les Mines just en el mateix indret i instal·lacions de la mina Eugènia, la més rellevant de les que hi havia a la zona, ens ha permès l’oportunitat de baixar i trepitjar algunes galeries mineres restaurades i experimentar de primera mà les condicions de treball dels miners. Ens hem submergit en un viatge en el temps cap al cor de l’activitat minera i explorat la intricada xarxa de túnels que s’endinsen sota terra. A pas lent per les estretes galeries, hem pogut imaginar la dura tasca del dia a dia dels miners picant la roca, transportant els materials amb vagonetes per les vies improvisades fins al pou de la seva conducció a la superfície i comprovat el sistema de senyalització de seguretat del trànsit. També ens hem endinsat en alguns dels dics, ara buits de galena, on els miners es jugaven la vida perforant el dic en sentit vertical. Aquestes galeries buides, on el degoteig de la filtració d’aigua és l’únic so que destorba el silenci i ha iniciat el seu lent procés de creació d’estalactites, són una finestra soterrada al passat que ens permet copsar de primera mà les condicions de treball dels miners i apreciar el que ja és patrimoni cultural de la regió.

• Interior de la Mina Eugènia: 10 imatges

RUTA GEOLÒGICA

Som a la superfície, a uns 300 m de les instal·lacions, per una sortida lateral de la mina. Estem situats dins el marc de la Serralada Prelitoral Catalana i es poden observar els materials paleozoics del període Carbonífer: esquistos, quarsites, granits i pòrfirs granítics. Caminem altra volta a la Mina Eugènia, a punt per iniciar el recorregut geològic per l’entorn miner de Bellmunt. En una de les sales del museu, el nostre geòleg de capçalera, Josep M. Nogué, fa una breu introducció del què podrem observar al llarg del recorregut amb especial incidència en els materials geològics de la zona de Bellmunt del Priorat:

A continuació fem camí per la carretera en direcció al poble del Molar. L’ull més observador captarà afloraments de materials triàsics del Buntsandstein i el Muschelkalk. En poc més d’un km, per un camí a mà esquerra de la carretera, baixem a un barranc situat als peus de la Mina Règia. Estem davant de l’entrada a una galeria que convida els més atrevits a fer una exploració. Alguns ho intenten i, sortosament, retornen sans i estalvis. Es tracta d’una antiga boca de les explotacions inferiors de la Mina Règia, a la qual ens dirigim a continuació. La Mina Règia presenta un aspecte francament decadent. Tanmateix, el nostre objectiu són les seves escombreres; un cop sobrepassades les instal·lacions. És aquí on es poden observar leucogranits, carbonats i quarsites. Ara bé, els minerals més abundants són els de plom, especialment la galena.

Naturalment, és el moment de traure pics i martells per veure qui serà l’afortunat que s’emporti el trofeu de cristalls de galena. No serà gens fàcil; es nota que no som dels primers en aquesta competició, però l’esforç i constància d’en Marc i en Francesc s’han vist recompensats amb una mostra que segur guardaran com un tresor. Jo també hi he posat molt d’esforç, però que molt d’esforç! Ai las, l’únic que he aconseguit ha sigut trencar la part metàl·lica del martell en tres bocins; qualcú ha comentat si l’havia comprat en una botiga de Tot a 1 €, però puc assegurar que era de ferreteria!

Des de la Mina Règia, la tercera aturada ha sigut a la Mina del Barranc Espinós; un indret amagat per la crescuda constant del sotabosc. Anàvem curts de temps i s’ha continuat per la carena, pel camí de pujada en direcció a Bellmunt. Fent camí i mirant nord enllà al Montsant, en Josep M. Nogué ens ha fet cinc cèntims de la serralada: “Damunt les llicorelles (pissarres i esquistos) del Carbonífer de finals de l’era Primària podem veure, de lluny, les cingleres del Montsant. A la base de la cinglera, amb un pendent d’uns 45°, podem apreciar els materials vermells que s’endevinen entre els arbres que cobreixen aquesta part baixa i que corresponen als conglomerats, gresos i argiles vermelles coneguts com a «fàcies Buntsandstein» del Triàsic inferior de la base de l’era Secundària. Damunt d’aquests, formant el penya-segat, s’hi troben les calcàries grises de la «fàcies Muschelkalk» del Triàsic mitjà i superior, encara el principi de l’era Secundària. I per sobre, coronant els cims del Montsant, les calcàries i les arenisques de l’Eocè, ja a l’era Terciària. Aquesta estructura, amb aquesta successió de materials, és comuna a la base de tota la Serralada Prelitoral.” Arribats a la vila, hem caminat pel barri dels miners de Bellmunt i passat per davant de Casa de les Mines, que es troba abandonada, però en millor estat de conservació que les instal·lacions de la Mina Règia.

• En ruta: 10 panoràmiques mineres

• Mots rellevants

• • Dic: formació ígnia intrusiva d’un gruix entre mil·límetres i metres que travessa, en sentit vertical, capes de roca preexistents.
  • Esfalerita o blenda: mineral de sufur de zinc (ZnS). Semblant a la galena; també “galena inanis” (galena inservible).
  • Galena: mineral natural de sufur de plom (del grec galene que significa “mineral de plom”).
  • Ganga: material de rebuig d’un jaciment, sense interès econòmic. Segurament ens sona l’expressió “això és una ganga”.
  • Llicorella: roca ben estratificada en lloses planes i primes (pissarres i esquistos), provinent de sediments argilosos.
  • Mena: el material natural del qual es pot extreure un benefici econòmic.
  • Pòrfir: varietat de roca ígnia composta de cristalls (feldespat, quars) formats a partir de la solidificació del magma.

• Ruta Wikiloc: RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER BELLMUNT DEL PRIORAT (rocpetrus)
Si hi esteu interessats, podeu veure el recorregut (ruta Wikiloc) explicat amb profusió de detalls per Josep M. Mata-Perelló i Joan Salvador Puig Oriol.

APUNT FLORAL – 4 flors

Avui no era jornada de flors i violes. D’altra banda, l’hivern no és temps de grans floracions. És febrer, però mai no manca la bellesa delicada de la flor de l’ametler (Prunus dulcis). Fent camí n’hem albirat alguns pràcticament salvatges, però en aquesta època tota Mallorca es vesteix d’una nevada singular amb les tonalitats blanques i roses dels camps d’ametlers; un espectacle de gran bellesa. En un descampat i en solitari, el ruderal coletxó o colèjol (Moricandia arvensis) mostrava el seu formós blanc i rosat amb nervis lila. Fora de lloc, vora el camí, s’ha albirat l’exuberància de la clavellina (Cylindropuntia spp.) amb les seves agulles formidables. Aquesta planta és un cactus originari d’Amèrica del nord (centre) i Amèrica central i Carib. És una planta invasora i especialment problemàtica en certs indrets de casa nostra.

A mitjan hivern, l’ull observador no deixa de sorprendre’s quan albira una planta en flor entre les mates, herbes i arbusts de la brolla. Un d’aquells arbusts, la foixarda (Globularia alypum), presentava una floració espectacular pels voltants de la Mina Règia; contrastava positivament amb l’aspecte decadent d’aquell indret amb història minera. La flor de la foixarda sempre m’ha semblat fascinant; tant és així que no he pogut resistir esbrinar com la descriuria la IA. Ho ha fet així:

• “La flor de la planta Globularia alypum presenta tonalitats suaus i delicades, amb pètals que van des d’un blanc pur fins a un suau lila o lavanda, amb matisos de blau pàl·lid i tocs de groc al centre. Aquests colors es combinen harmoniosament per crear una aparença etèria i encantadora, que contrasta amb el verd fosc brillant de les fulles. La paleta de colors d’aquesta flor evoca una sensació de serenitat i frescor, afegint-hi un toc de bellesa natural on sigui que floreixi.” (ChatGPT, comunicació personal, 16 febrer 2024)

Salut i natura,
EsPorqueret