LA SUÏSSA DELS BARCELONINS

Potser ja has pensat en Camprodon i has encertat; tanmateix, no crec que el jovent -o no tant jovent- ho hagués sabut localitzar en precisió. Així va rebatejar aquesta vila d’entorn privilegiat Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor, naturalista, escaquista i amant del bon vi, a les acaballes del segle XIX. L’epítet geogràfic “Suïssa dels barcelonins” va esdevenir força popular durant la primera meitat del segle XX i part de la segona. L’emergent burgesia barcelonina havia descobert el llogaret quasi idíl·lic de Camprodon on mitigar les calorades d’estiu.

VILA DE CAMPRODON

Al llarg de la seva història i des del seu Pont Nou, la vila fronterera de Camprodon ha vist passar l’aiguabarreig del Ter i el Ritort de tots colors. El terratrèmol de 1428 va deixar mort i destrucció. A les mans de Lluís XI de França, la vila va ser saquejada i cremada l’any 1470; saquejada de nou durant la guerra dels Segadors i una altra volta, l’any 1689, per ordre del duc de Noialles. Va patir la mateixa sort durant l’època de la França revolucionària; saqueig i incendi per ordre del general Dagobert l’any 1794. La darrera gran destrucció va tenir lloc durant la tercera guerra carlina (1872-1876). Podríem pensar que fins ben entrat el segle XIX, Camprodon podria haver sigut conegut més com a veïnat dissortat que com un llogaret amb encant. Tanmateix, no ha sigut així. A finals del segle XIX les aigües sota el Pont Nou no baixen remogudes. La pau social és ara duradora i la vigorosa burgesia catalana ha descobert Camprodon com el locus amoenus ideal per a vacances estiuenques. El popular Dr. Robert, alcalde de Barcelona, n’és un dels primers estiuejants i fervent promotor. I quin dels visitants que trepitja el Passeig Maristany, encara avui dia, no queda sorprès de l’envergadura d’aquell projecte burgès de principis del segle XX! Quasi sense descans, després d’una breu pausa de decadència, el turisme de masses pren el relleu d’aquella burgesia per gaudir de la singular bellesa de Camprodon i encontorns i de les aigües “fresques i regalades” que desfilen rialleres sota el Pont Nou. De dia i de nit; així, fins avui.

TRESCANT LA VALL

Camprodon no és només un petit paradís pirinenc, amb identitat cultural, bona gastronomia i excel·lent producció artesanal. Camprodon és també centre neuràlgic d’una vall abrupta i plena de façanes paisatgístiques impressionants. Per tant, és també punt d’inici de nombroses rutes de senderisme i activitats de muntanya. Aquest cop ha sigut el camp base per a dues trescades tardorals.

• Passejada pel Sitjar: fageda, collades i forats
  • Una passejada matinal agradable i de bon fer, explorant els “Forats del Sunyers”, passant colls i fent aturades estratègiques a mirandes espaterrants. La major part del recorregut és ombrívol, amb fageda a la cara nord i roureda a la cara sud. Bona part de la ruta es fa per pista forestal; altres trams curts es fan per sender molt fressat.
• El Balandrau, pel coll de Tres Pics
  • Un dia de tardor radiant és la millor època de l’any per fer l’ascensió al Balandrau, un cim a l’abast de petits i grans, gossos i BTTs. Una fita amb un pèl d’exigència, però de bon fer. Des del cim, l’entorn és espectacular. Tanmateix, el descens pel llom del Serrat de Granollers -sense sender o corriol evident- és un repte a prova de genolls! Això sí, en un dia clar com avui, el descens es fa sense entrebancs o complicacions.

PINZELLADES TARDORENQUES

La majoria de senderistes en ruta posen llums llargs per admirar el multivers de la natura en llunyania. Nosaltres fem trescada també amb llums curts; fem camí a pas lent i observem tota mena de detalls arran de terra. Ens encanta esbrinar la varietat de criatures que ens sorprenen i enriqueixen el nostre pas. Aquest cop ens hem sentit acompanyats per quatre flors de tardor, per alguns fongs solitaris (amanites), en família (llengua de bou) o en flota (alzinois), algun cuc gegant despistat o una papallona que, migrant al sud, romania aturada al sol carregant piles.

Taques de color

Taques de bolet

Salut i natura.