UN TOMB PER AMSTERDAM (Holanda nord, Països Baixos, NL)

Les primeres impressions i sensacions d’una ciutat desconeguda les cultivem caminant. Així s’ha fet en aquesta curta visita a Amsterdam, una ciutat amb una història dilatada; ciutat de bicicletes, façanes pintoresques i immersa en aigua. La Venècia del Nord, li diuen.

Amsterdam està embolicada amb canals, al qual més pintoresc, que foren creats durant l’època de vaques grasses, el segle XVII. Els tres canals més rellevants són Herengracht, Prinsengracht i Keizersgracht i embolcallen el centre històric en semicercles concèntrics. Són de veure les façanes de les cases, cases ben estretes, per cert; també al qual més encantadora. Tanmateix, de canals n’hi ha uns 165, formant una xarxa de més de 100 quilòmetres i 1.500 ponts. Tot aquest conjunt històric va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO; conjunt que representa la quinta essència de l’arquitectura i la vida diària i ànima d’Amsterdam. La història de la ciutat es respira en cada racó, des de la més recent Casa d’Anne Frank fins als antics magatzems i edificis mercantils del Segle d’Or o els hofjes de l’edat mitjana. A més, els mercats com el de les flors i el d’Albert Cuyp aporten un toc de color i vida al dia a dia de la ciutat. Amsterdam és una combinació perfecta de tradició i modernitat, on cada carreró amaga una sorpresa.

Així dit, Amsterdam, sembla una ciutat plena de màgia i encant; que ho és. Ara bé, el centre històric no és gaire apte per al trànsit de vianants encantats. Les voravies són estretes o quasi inexistents. Les poques voreres decents estan ocupades per les escales d’obra d’accés als habitatges i per les bicicletes aparcades de manera irregular i anàrquica. Si es vol travessar un carrer s’ha d’estar molt atent al trànsit rodat; les bicicletes són omnipresents, “ecològiques”, i l’absència decibèlica del seu pas provoca més d’un ensurt. L’expertesa i energia dels ciclistes amsterdamesos és proverbial; també la seva velocitat de trànsit. El vianant ha d’estar sempre a l’aguait per no deixar-se ensopegar per un ciclista que esquiva el personal amb la destresa d’un ratpenat;  sembla com si els ciclistes funcionessin amb un radar, talment. No s’immuten gaire per la massificació turística; van a la seva i de tant en tant fan sonar el timbre repetidament per evitar una topada inoportuna. Això sí, força indiferents al Cafarnaüm turístic. Els entenimentats dirien que Amsterdam és un exemple de mobilitat sostenible amb un aire jovial i dinàmic; jo hi afegiria, mobilitat dinàmica salpebrada amb un toc anàrquic.

AMSTERDAM PER AL RECORD

Caminant per una ciutat forana mai no et deixen indiferent alguns referents que et sorprenen o provoquen la teva imaginació en una quasi apologia constant de la curiositat. N’he escollit mitja dotzena per al record:

Amsterdam – Estació Central

L’Estació Central d’Amsterdam és un hub ferroviari de primera magnitud que connecta mitja Europa. Prop de 250.000 persones en fan ús diàriament. També és un hub fluvial ciutadà extraordinari, connectant el nord i sud de la ciutat amb freqüents ferris gratuïts que travessen el riu IJ. De fet, però, es tracta d’un hub de transport multimodal que integra tren, metro, vaixell, bus, vehicle, bicicleta i vianant.  Un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és la connectivitat d’aquest hub amb l’aeroport (Schiphol). Des de Schiphol, en 14 minuts ets al rovell de l’ou; porta a porta. En 9 minuts més, ara a peu, et plantes a la plaça Dam en ple centre històric. Així de fàcil. Si, de camí a la plaça Dam, et gires i observes la façana de l’estació et podries imaginar que estàs contemplant una antiga i immensa catedral medieval; tanmateix, cal recordar que es va inaugurar l’any 1889. Des de les hores no ha parat de créixer i oferir tota mena de serveis d’intercomunicació, tant per als residents com per als visitants.

El túnel Cuyperspassage (2015) és la darrera gran actuació per millorar la connectivitat entre el nord i sud de la ciutat per a ciclistes i vianants i un homenatge a Pierre Cuypers, dissenyador de l’antiga estació. Un passatge soterrat de 110 metres de llarg, deu d’ample i tres d’alçada. Està dissenyat amb espais separats per a la seguretat, tant de ciclistes com de vianants. A tal efecte, el nivell dels vianants és més elevat que el de pas bidireccional de bicicletes (una mitjana de 20.000 cada dia). També es va dissenyar de tal manera que fos pràcticament impossible enganxar pòsters a les parets i eliminar el risc de grafit. Tota la paret i sostre del pas de vianants està enrajolat amb 80.000 rajoles holandeses (Delft Blue) fetes manualment durant 5 anys que, en gradació de blaus, representen escenes de la història naval holandesa. El pas de Cuypers fomenta una mobilitat equitativa i sostenible entre el sud i nord de la ciutat. El seu disseny, la il·luminació, l’acústica i la decoració ofereixen seguretat i acolliment. Un pas amable i digne, a tota hora.

• • Cuyperspassage – 5 imatges

La senyera

El sautor, en heràldica, és una creu en forma d’aspa. El sautor es coneix també com a creu de Sant Andreu, creu de Santa Eulàlia o creu de Sant Vicenç. Ens diu la tradició que la creu en forma d’aspa va ser l’instrument de tortura i martiri d’aquells sants. Existeixen força senyeres que han adoptat el sautor com a símbol d’identitat, ja sigui en  l’àmbit estatal, nacional o municipal. És el cas de la ciutat d’Amsterdam, però per triplicat. Trepitges la ciutat i, a cada pas, et trobes tres creus de Sant Andreu; a tot arreu.  La senyera de la ciutat consta de tres bandes horitzontals de color vermell, negre i vermell. Dins la banda central negre, tres creus blanques estan disposades en línia. Qualcú de casa nostra podria interpretar aquesta banda central, blanc sobre negre, com un símbol de resistència al més pur estil “no surrender” de la Bandera Negra Catalana basada en la simbologia del bàndol austriacista català de la guerra de Successió i setge de Barcelona del 1714. El cert és que no es va gaire malencaminat. De fet, la llegenda ciutadana fonamenta la simbologia de les tres creus en la lluita ancestral dels amsterdamesos per amansir o domesticar els tres monstres que, al llarg de la història, han provocat estralls a les seves vides: l’aigua, el foc i la pesta. Segurament es tracta d’una llegenda ciutadana més; tanmateix, “se non è vero, è ben trovato”. Tan ben trobada n’és la simbologia, que podrem contemplar la franja de les tres creus a tot arreu per la ciutat, sigui una senyera a edificis i vaixells, sigui en relleus a façanes i elements urbans, preses d’aigua dels bombers i altres elements de decoració urbana. Aquesta bandera simbolitza la resiliència i orgull dels amsterdamesos; un símbol senzill, poderós i significatiu.

Barri Jordaan – Hofjes

El mot “hofje” es podria traduir com a pati interior. Ara bé, per extensió, el mot fa referència a les llars d’acollida que la gent benestant d’Amsterdam va promocionar per oferir una solució caritativa per a persones en perill d’exclusió social, especialment gent gran i dones. Es construïren cases o apartaments amb un pati interior que gaudia d’una sortida única a l’exterior; per tant, de fàcil control i que oferia protecció a la gent de l’interior. Aquestes edificacions es feren, en general, al barri Jordaan; un barri obrer que mereix una bornada amb calma. Es tracta d’un barri enjardinat. Trobarem carrers amb cossiols a les voreres o clematis enfiladisses sembrades a peu de porta i els patis interiors engalanats a gust dels propietaris. Segons veus entenimentades, d’aquí li ve el nom “jordaan” al barri, adaptació del francès “jardin”. Avui dia, el barri Jordaan s’ha gentrificat i els patis interiors han esdevingut quasi objecte de culte turístic. Tots solen tancar la seva porta a l’exterior els caps de setmana. Alguns només tenen obert de dilluns a dijous. En qualsevol cas, una passejada pel laberint de carrerons i canals del barri Jordaan sempre és un petit plaer i, si s’ensopega algun hofje obert, també cal una ullada a l’encant del seu pati; ullada discreta i respectuosa, que allí hi viu gent. Ara bé, si un vol realment visitar el hofje més espectacular, més antic i històric, li caldrà sortir del barri i caminar fins al carrer Begijnhof 1.

El Begijnhof és un d’aquells llocs per quedar-s’hi. Un pati amb dilatada història amb inicis al segle XIV, lluminós i polidament enjardinat, amb dues esglésies i enrevoltat de cases del més pur estil holandès (una d’elles, el n. 34, de les més antigues de la ciutat). Aquest era un dels refugis de les “beguines”. Les beguines eren dones que professaven una vida religiosa intensa, sense formar part d’una ordre o congregació religiosa a l’ús, però vivien en un mateix reducte d’habitatges dels quals n’eren propietàries. Dedicaven la seva vida a ajudar els més necessitats i, mentre formaven part del “beguinatge”, professaven la castedat. No estaven lligades de per vida i podien, quan volguessin, emprendre una nova vida al marge del beguinatge. I, com sol passar, tenien defensors i detractors. Aquest bell i harmoniós hofje és un monument a unes dones avançades al seu temps.

• • Begijnhof i barri Jordaan – Canals i carrers enjardinats 

Policromia arquitectònica

Tothom haurà contemplat alguna imatge d’una filera policromada de cases holandeses i la seva façana emmirallada dins l’aigua mansa dels canals d’Amsterdam. Aquesta és, potser, la imatge més retinguda a la retina. Durant l’època daurada dels Països Baixos (s. XVII), aquestes cases, a peu de canal,  eren un “tres en un” amb una façana per impressionar l’ull de l’observador. Un dels espais es dedicava a magatzem de la mercaderia que arribava en vaixell a peu de portal, un altre a botiga i el tercer a llar familiar.  Tanmateix, un cop l’ull ha superat la distracció del conjunt, una mirada més minuciosa observa una munió de detalls ben peculiars:

• Són totes molt estretes i altes, a causa del preu prohibitiu del sòl. Aquest fet també explicaria que totes estiguin enganxades, paret per paret. Cada centímetre té preu! De fet, la casa més estreta i petita d’Amsterdam (Oude Hoogstraat 22) mesura només 2,02 metres d’amplada. Potser seria un ostentós palau reial a Lilliput.

• Les façanes són culminades amb un crestall decoratiu. La decoració del crestall serà un dels símbols de riquesa del propietari. Del crestall surt una biga de ferro que, amb un ganxo a l’extrem, facilita el trasllat de mobles i mercaderies als interiors. Les façanes amb crestall també creen la il·lusió òptica de grandària, un símbol  d’estatus social.

• Curiosament, els finestrals són desmesurats si es comparen amb la mida de la casa. Evidentment, proporcionen més lluminositat a l’interior. Tanmateix, les finestres grans fan que les estructures puguin ser més lleugeres i així faciliten la construcció sobre el terreny relativament inestable de la ciutat.

• Les cases es construïen sobre pilars de fusta en terreny pantanós i als marges dels canals. Aquests pilars, amb el pas del temps, podien enfonsar-se, moure’s o podrir-se si la fusta tenia contacte amb l’aire. Al llarg del temps, això va provocar un cert grau d’inclinació en algunes cases. En alguns indrets aquesta inclinació és ben observable a simple vista i s’ha convertit en un atractiu turístic més.

• • Façanes – 7 imatges

Cuina de mercat i allotjament

Quan es vol camejar una ciutat desconeguda per copsar la seva geografia urbana cal que l’allotjament sigui cèntric i proper a tot, o quasi. No resulta gens fàcil, en un indret dominat pel turisme de masses i preus exorbitants, trobar el locus amoenus que ens faciliti la tasca. Tanmateix, aquest cop i per casualitat, s’ha aconseguit. A Amsterdam, allotjar-se a l’hotel Rho i a pocs metres de la plaça Dam és un petit luxe (carrer Nes, 5). No és un hotel glamurós, però fa la seva funció a un preu assumible; l’habitació és neta i espaiosa i pots esmorzar de bufet lliure per un preu raonable des de les 07:00. La recepció és d’allò més cordial i es pot negociar la retenció de l’habitació fins a les 15:00 hores del dia de partida. 

Per descomptat, tampoc no resulta gaire fàcil trobar algun restaurant on reparar forces en un ambient tranquil, preus raonables i cuina de mercat al bell mig del rusc turístic. Vam estar de sort i el vam trobar i provar al mateix rovell de l’ou! Tot va ser cortesia de la recepció de l’hotel i al mateix carrer d’allotjament.  Un local on acudeix la gent de la contrada que, vist des del carrer mai no ho diries. És petit, però acollidor i amb atenció que va més enllà de l’habitual cortesia. No espereu veure la típica carta de menú de preus a l’entrada per copsar si, després de l’àpat, no arribaràs a finals de mes; tampoc al seu interior. Si el cambrer veu que tens possibilitat de taula, t’enviarà a la barra uns minuts i, després, ja en parlarem de la teca i altres herbes. Minuts per fer un beure. Un cop a taula, el cambrer acudirà i t’explicarà amb tota mena de detalls i sense presses què ha trobat aquesta matinada al mercat. Aquest “locus amoenus” és només a uns 150 m del monument de la plaça Dam, al carrer Nes, 41. Es diu Van Kerkwijk (Barri de l’Església). Cal, per tant, entrar-hi amb gana, devoció i respecte. És obert cada dia de la setmana, des de les 11.00 a les 22:00. Ai las, si l’haguéssim descobert el primer dia!

El riu Amstel

Molts dirien que el riu Amstel es troba al sud més atractiu de la ciutat d’Amsterdam. Sud enllà, lliure de limitacions, esdevé més un riu rural que no urbà. Caminant cap al sud trobarem espais per a canyissars, gespa i boscatge; un petit paradís per als ànecs i les fotges. Aquest recorregut circular pels vorals del riu Amstel ens ofereix una sensació diferent, ja que ens permet defugir el bullici i borrombori del centre històric d’Amsterdam. Partint de la plaça Dam, centre neuràlgic de la ciutat, caminarem en direcció sud fins a arribar, en pocs minuts, a l’estàtua eqüestre dedicada a la reina Guillermina. Som al riu. A partir ara, pas a pas i riu amunt, l’espectacle serà cada cop més encisador i ens farà sentir en pau amb el món.

• • Ruta circular pel riu Amstel
    • Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció tram a tram, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: AMSTEL, UN RIU AL COR DE LA CIUTAT
    • Apartaments flotants al riu Amstel – 10 imatges

Salut i natura.