UN TOMB PEL LLEVANT MALLORQUÍ (Mallorca, Illes Balears)

El Pla de Llevant mallorquí amb el seu mantell verd ondulat i la Serra de Llevant, amb els seus turons, penya-segats feréstecs i les aigües turquesa de les seves cales, conviden a desconnectar de les presses del dia a dia. És primavera.
A finals d’hivern, el llevant mallorquí es posa el vestit verd multitonal de gala; tonalitats de verds n’hi ha més que de sobres a tot el llevant. Trescant per voreres i camins del pla, l’ull rep el regal del verd clorofil·la, del verd porro, del verd ametlla o del verd maragda dels conreus i herbassars. Tanmateix, els ulls més agosarats que tresquen per senders, corriols i viaranys dels turons i penya-segats de la serralada llevantina són regalats amb verds alzina, verds nitrat, verd bosc i, en general, verd muntanya. Vora mar, o des dels penya-segats costaners de llevant, els ulls contemplen amb delit les ones que arriben a les cales amb les seves tonalitats verd turquesa. Aquest espectacle de la natura i la seva bellesa escènica són un reclam que convida a explorar aquest racó de Mallorca a pas lent de caminant i desconnectar de la rutina del dia a dia. Així ho hem fet durant unes jornades de gaudi i aventura.

TRES RUTES PEL LLEVANT MALLORQUÍ

No estem parlant de la majestuositat de la serralada de Tramuntana; tan famosa i popular que no cal gaire més comentari. Tanmateix, tant el Pla de Llevant com les Serres de Llevant de l’illa de Mallorca són un enclavament tan poc conegut com a privilegiat. Entenem el concepte Serres de Llevant com l’orientació muntanyosa de Mallorca que va des de Cap Ferrutx (nord-est de l’illa) fins al cap de Ses Salines (sud-oest). Els tres sectors més rellevants d’aquesta serralada són el massís d’Artà (Talaia Freda, 561 m, sostre del llevant mallorquí), la serra de Calicant (Puig de Calicant, 473 m, Sant Llorenç des Cardassar) i el sector de Felanitx (Puig de Sant Salvador, 510 m) entre Manacor i Santanyí. Es tracta d’un indret d’ampli abast que aixopluga una riquesa natural, històrica i cultural captivadora.

RUTA 1
Santuari de Sant Salvador i Castell de Santueri

El puig de Sant Salvador domina, majestàtic, tot el Pla de Llevant de Mallorca. El conjunt del puig i santuari, la Creu del Picot i el monument a Crist Rei, a resguard de la vila de Felanitx, resten a la meva retina d’infantesa; només a 10 km en línia recta. Aquest era l’indret que impactava els meus ulls mig endormiscats quan travessava el portal de casa cada matí. Després de moltes llunes, encara se’m gira la vista al puig quan avui arribo al Figueral des Pou Nou. Felanitx també m’és molt proper. Ma mare era felanitxera; també era felanitxer en Guillem Timoner, un dels meus herois de joventut. Els seus sis mariol·los, amb els colors de l’arc de Sant Martí de campió del món, resten encara atorgats i exposats a l’ermita de Sant Salvador! Tanmateix, en Josep Carner, molt millor que qualsevol altre, va saber copsar la rellevància històrica i cultural del puig per a la gent de la contrada amb el sonet a la processó de Sant Salvador de Felanitx:

A la claror infinita del sol primaveral
felanitxers inonden camins i carreteres.
Del santuari baixen les creus i les banderes
morades, i les atxes, i el Crist penitencial.

Les planes són callades; tot guaita, fins el vent.
La processó pausada travessa gents confoses;
se posen de puntetes les dones gracioses,
llurs caps gentils mediten silenciosament.

Els bells colors intensos, la netedat del dia
s’impregnen de les coses eternes que un havia
cregut ben oblidades en el fressós gaudir.

Damunt les ratlles crues de blanques carreteres,
oh dones ben cossades, subtils felanitxeres,
el vostre cos tremola d’haver-se de morir!
(Josep Carner – Llibre de sonets, 1991)

Avui tocava fer el reconeixement a pas lent d’aquests dos indrets emblemàtics del sud-est de l’illa, el santuari i el castell de Santueri. S’ha fet amb un cercle virtuós, partint dels afores de Felanitx. El tram d’ascens al santuari pel Camí Vell de Sant Salvador és harmoniós amb l’entorn, salvant l’asfalt per dreceres a l’ombra de pi blanc. A mitja pujada es troba la Capella de la Mare de Déu (on la llegenda situa la troballa de l’estàtua de la Verge segles enrere). A partir d’aquest punt, resseguirem les petjades de les 12 estacions del Viacrucis (monòlits amb pintures sobre ceràmica) amb representacions de moments viscuts per Jesús el dia de la seva crucifixió. Al cim, des de diverses cotes, tenim el Pla de Mallorca al nostre abast i unes panoràmiques espectaculars a la serra de Tramuntana. També gaudirem d’uns minuts de recolliment a les dependències de l’antiga ermita i un glop d’aigua fresca a la cisterna de l’entrada per continuar camí al sud. Aviat veurem allà enllà la silueta del castell de Santueri, fortí inexpugnable, edificat sobre un enorme rocam d’unes 6 quarterades de superfície i darrer reducte de resistència musulmana a les tropes del rei Jaume I l’any 1231. Arribats a la vertical dels penya-segats, l’envoltarem per un viarany de mala petja per arribar a l’única porta d’entrada. Un cop arribats a l’entrada és més fàcil entendre per què aquest indret va ser el darrer reducte musulmà de Mallorca.

• Encontorns d’interès
  • Santuari de Sant Salvador de Felanitx
  • La miranda del Pla de Llevant mallorquí (monestir/ermita, retaule de pedra Passio Imaginis, Creu del Picot, monument a Crist Rei)
  • Castell de Santueri
•  Circuit Wikiloc
  • Vegeu detalls del recorregut (punt d’inici, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció tram a tram, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Santuari de Sant Salvador – Castell de Santueri
• Panoràmiques: 10 imatges

RUTA 2
5 cales de Llevant

Aquest recorregut circular per cales del llevant mallorquí és apropiat per gaudir d’un entorn feréstec en època de tardor, hivern o primavera, sense massificació turística. Les cales i platges ara presenten un aspecte harmònic amb l’entorn i es pot apreciar el color turquesa de les aigües que acaronen la costa llevantina; sempre amb permís de l’alga dels vidriers (Posidonia oceanica), endèmica d’aquestes contrades. Un dels indrets espectaculars és, sens dubte, la Talaia de Son Jaumell. La ruta fa l’ascensió per la via directa, però el premi so val. El turó ens ofereix una panoràmica excel·lent de la península del Llevant mallorquí amb vistes a 360°. Des d’allí, d’una tacada, es poden albirar les cales del tot el recorregut, la Punta de Capdepera (amb el desori urbanístic de Cala Ratjada ben visible) i la vila de Capdepera i el seu castell. A Llevant es podrà discernir la silueta de l’illa de Menorca i, amb una mica de sort, seguir amb la mirada la navegació del vaixell fent travessia de Ciutadella a Alcúdia. Mirant al nord, el Cap de Ferrutx se’ns presenta imponent i, si la vista és aguda, també es podrà veure aquell caragol de mar mitològic que és l’illot conegut a la contrada com el Faralló d’Albarca. La resta de la ruta per la costa és sempre plaent; a les platges cal una pausa, un mos o un glop d’aigua i un bany de peus.

El tancament d’aquest cercle virtuós s’ha programat pels camins i corriols d’interior. Tornada de molt bon fer per zones de brolles i boscatge. Els camps sencers d’albons (Asphodelus albus) ens acompanyen amb plena floració de blancor i l’estepa blanca (Cistus albidus) ens regala les seves vistoses flors de paper rosat. Es caminarà sota el boscatge de pi blanc (Pinus halepensis), vora mates (Pistacia lentiscus) i el discret margalló o garballó, com indica el seu nom (Chamaerops humilis), però que a la contrada té una llarga història artesanal (“llata”/”llatra” de palma). Sense deixar en l’oblit aquella planta tan molesta per als caminants de calçons curts: el càrritx (Ampelodesmos mauritanicus). El càrritx és l’herba més comuna de tota aquesta zona de la península de Llevant. Una jornada plàcida per gaudir de l’entorn natural.

• Encontorns d’interès
  • Torre de Son Jaumell (Veuràs la descripció de la torre al llistat).
  • Torres i talaies de Mallorca (Durant el segle XV n’hi havia més de 1.400, espargides per tota la costa mallorquina; documental, 10′ 30”).
  • Sa Talaia de Son Jaumell (L’indret també és conegut com es Telègraf, ja que servia de via de comunicació amb Menorca amb senyals òptics durant el segle XIX).
• Circuit Wikiloc
  • Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció tram a tram, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: 5 cales de Llevant
• Panoràmiques: 10 imatges

RUTA 3
El sostre de Llevant

Aquesta ruta circular és espectacular i alhora un recorregut per un passat no llunyà carregat d’història i cultura locals. Des de l’antiga Alqueria Vella de Baix, es fa l’ascensió per uns turons inhòspits, pedregosos i plens de carritxeres. Aquests indrets, coneguts com els Establits, es convertiren en espais minúsculs de conreu de subsistència durant el segle XIX. Allí, durant un temps, algunes famílies van fer extrema virtut de necessitat extrema. Sobrepassat aquest indret de suors, malalties i llàgrimes podrem entreveure allà enllà l’ermita de Betlem, un oasi treballat en el conjunt inhospitalari i esquerp de les serralades que l’envolten. Els ermitans de Betlem, durant el segle XIX i fins fa quatre dies, van convertir aquell indret en un petit verger com només monjos i ermitans saben fer. Malauradament, avui ja no hi ha ermitans i l’entorn s’està lentament degradant; tanmateix, encara conserva un bri d’aire de recés de pau, silenci i reflexió.

Un cop sadollats al recés de l’ermita caldrà refer el camí per fer l’ascensió de la jornada i tocar el cel al sostre de la península de Llevant, la Talaia Freda (564 m). Allà dalt, amb permís del vent i de les boires, ens donarem temps per admirar la grandiositat de l’entorn. Nord enllà, la majestuosa serra de Tramuntana fins al cap de Formentor. Als nostres peus l’ampul·losa immensitat de la badia d’Alcúdia. A la nostra espatlla, l’abast de les valls de les alqueries (Vella de Dalt i Vella de Baix) i, a resguard del triangular puig d’es Porrassar, seran encara visibles a ull nu les restes del Campament dels Presos. Iniciarem el descens del nostre Olimp per fer cap al Campament, un altre indret amb càrrega històrica massa recent per fer surar les ferides de l’estultícia humana. Arribats a les ruïnes, dedicarem el nostre minut de record i respecte per tots aquells que van patir l’absurditat d’una repressió sense límit ni sentit. La resta del camí al punt d’inici el farem en paral·lel a la mai finalitzada carretera dels Presos i passant per camins de ferradura dins l’espai de l’Alqueria Vella de Dalt.

• Encontorns d’interès
  • Parc natural de la península de Llevant
  • Finca pública de s’Alqueria Vella de Baix
  • Els Establits (PDF)
  • Ermita de Betlem
  • Ermites de Mallorca
  • Talaia Freda
  • Campament del Presos
• Circuit Wikiloc
  • Vegeu detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció tram a tram, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Ermita de Betlem – Talaia Freda, sostre de Llevant
• Panoràmiques: 10 imatges

UN TAST DE FLORA
El treball de la llatra

Quan tresques per la península del llevant mallorquí, passis per on passis, et toparàs inevitablement amb boscatge de pi blanc (Pinus halepensis), mates (Pistacia lentiscus), camps sencers d’albons (Asphodelus albus), carritxeres a dojo (Ampelodesmos mauritanicus) que et deixaran les cames fetes un eccehomo si vas en pantalons curts, estepa blanca (Cistus albidus) amb pètals arrugats de color rosa, carxoferes bordes (Cynara cardunculus) o gatosa vestida d’or al sostre de Llevant (Genista acanthoclada, subsp. balearica). També, potser, podrem gaudir de la bellesa d’alguna abellera vera (Orchis italica) o diminutes mosques vermelles (Orchis tenthredinifera) en els indrets més discrets. Tanmateix, avui cal retre homenatge a una planta humil, però que, en temps no tan llunyà, va contribuir a saldar la minsa economia familiar quan les coses venien mal dades per les contrades d’Artà, Capdepera o Son Servera. Tresquis per on tresquis, et toparàs amb l’omnipresent garballó (Chamaerops humilis). Garballó, bargalló, palmissera o palmissonera li diuen a Mallorca, però també és conegut amb altres noms populars com margalló, palma nana, palma margallonera, palmerola, palmera borda o palmera d’escombres. No hi són tots; encara més en trobaràs al Termcat. El garballó és l’única planta de la família de les palmeres que creix a Europa de forma espontània. A l’illa de Mallorca només se’n troba als dos extrems de la serra de Tramuntana i a la península de Llevant. És una planta molt resistent als incendis, ja que fa rebrots a la base després de la seva destrucció.  Les seves fulles són grans i en forma de ventall i els seus pecíols estan armats d’espines de defensa. Les flors grogues es mostren en raïm i donen uns fruits vermells (palmissons) semblants als dàtils. Curiosament, a l’Alguer els fruits del garballó se’n diuen gínjols; ves per on. I, ves per on, les fulles d’aquesta planta humil es convertiren en matèria primera d’una activitat artesanal de primer ordre en temps de vaques magres.

A la península de Llevant la necessitat va crear la tradició de l’elaboració artesanal de tota mena de productes d’ús domèstic a partir de les palmes del garballó. Aquesta activitat, majoritàriament en mans de les dones, era coneguda com a “treball de la llatra” a vila d’Artà i com “treball de la llata” a la veïna Capdepera. Fins a l’arribada del turisme massiu a Mallorca, la llatra va permetre que moltes dones que quedaven soles poguessin surar les seves famílies. Artà i Capdepera van esdevenir el bressol del “treball de la llatra”. Al Pla de Llevant, quan jo era infant, no hi havia foraviler sense un capell de palma; tampoc una somera, mul o ego sense morrió (sarró); a qualsevol casa, senalles de mides variades sempre estaven a punt per fer servei; una estora al trespol, un senalló multiús penjat a qualque paret, una granera a un racó per fer dissabte i un ventador devora el foc no hi mancaven a cap casa de fora vila. I més estris que arribaven de llevant: senalletes, canastres, sàrries i beaces, estorins i estormies, graneretes, cordats de cadires i un llarg etcètera. A casa nostra el senalló (amb tapa o sense) era l’estri d’ús imprescindible i pràcticament quotidià. Un bon exponent de què dic es veu reflectit en gloses populars:

Tots els que tengueu perxada
podeu anar a baixar-la
i en tenir el senalló ple
podreu anar a fer torrada.
(Toni Galmés, gloses, Festes de Sant Antoni, Manacor, gener 2015)

Els temps han canviat, però. Les noves generacions de gabellins i artanencs, compromesos en preservar aquest petit tresor del patrimoni cultural mallorquí, mantenen la tradició del treball de la llatra reconvertint molts d’aquells productes d’ús domèstic en objectes de decoració. Ara ja no és treball, ara és “l’art de la llatra”. I se n’estan sortint amb nota! Són altres temps.

• L’art de la llata o llatra
  • Chamaerops humilis L. (Menuda Natura, descripció i fotos de fulles i fruits del garballó)
  • L’artesania de la llata del Llevant de Mallorca (El trenat de fibres vegetals; “llatra” a Artà, “llata” a Capdepera)
  • La llatra (art de la pauma)  (Dones d’Artà, recuperació d’un art tradicional)
  • Ses dones de sa llata (Capdepera i Artà, bressol de les cistelles i capells típics de Mallorca)
  • Museu de la llata, Capdepera (Recorregut per tots els processos d’elaboració, recol·lecció, assecat, blanquejat, trenat i elaboració d’articles)

Salut i natura,
EsPorqueret