BASSEGODA I RODALIA (Albanyà, Alt Empordà, Girona CAT, octubre 2023)

El Gegant de l’Alt Empordà, en GAE,  jau bonhomiós en migdiada permanent sobre la serralada de Corsavell. El seu cap reposa plàcidament sobre el rocam del cim de Bassegoda i els seus peus resten a l’ermita de Sant Joan de Bossols.

Ben al contrari del seu cosí Tramuntana, que quan li pega la bufera remena cervells i consciències durant dies, en GAE és un gegant gentil i benvolent. De jovenet, ben segur, va beure en les fonts d’Epicur i Plató i va decidir que el plaer no estava gens renyit amb la sapiència. Es pot admirar la seva silueta, des del veïnat d’Albanyà, amb els ulls a nord-oest.

El puig de Bassegoda (1.373 m) és un cim punxerut i aïllat d’altres cims rellevants de les comarques de la Garrotxa i l’Alt Empordà, de les quals n’és llindar. El cim és, per tant, ben visible des de qualsevol indret del seu entorn i, des del seu puig rocós, ofereix a l’esforçat trescador una panoràmica de 360º grandiosa i espaterrant. Des del Puig, així anomenat i conegut per les poques ànimes que habiten avui la contrada, l’ull observador pot contemplar aquella immensitat tan barrocament descrita per Marià Vayreda als inicis del segle XX:

Dalt del puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista fatigat hi ha un canapè de planíssima herba i sòlid respatller de pedra, on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s’estenia a mos peus. A sol ixent, les terres baixes de l’Empordà s’obiraven boiroses per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més ençà, el pic de Tossa, i més ençà encara, Lliurona rònega i perduda entre els alzinars, el rierol del Borró tallat a pic, la serra de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys i gorges de Sadernes, on s’hi veu encara l’encinglada cova des de la qual diu que un temps el bisbe pasturava el seu ramat i beneïa, per damunt l’avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Coll-Roig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades del Brull. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt les imponents canals d’Uja, Bestracà sobre els enderrocs d’Escales; i cap al nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu. Ça i enllà, contemplava aixecaments espantosos de massius granítics que, desnivellats de base, s’havien obert formant dantesques esquerdes, muradals immensos, ensulsiades colossals que deixaren al viu roques nues i pelades com insepults cranis de titants; i per entremig de tal desllorigament, hi veia verdejar, en ufanós embull, des del roure aparatós i la rogenca alzina dels solells, fins al frescal faig de les obagues i l’airós pi de les altures, que formant onades de vegetació, omplien les fondalades, remuntaven vessants i carenes, i escalaven fins els espadats, per mica que en sos relleixos i revirons pogués arrapar-s’hi la jonça o clavar-hi l’urpa el rebec alzinall, enc que fos llençant ses branques a l’abism.
Marià Vayreda (1853-1903), La punyalada (1904)

ALBANYÀ I RODALIES

No havia estat mai a Albanyà; tampoc no havia trescat el seu entorn accidentat. La vila sembla un indret perdut i atrapat entre el boscatge frondós d’alzines, roures i pinedes, terres accidentades, cingleres feréstegues, carenes altes i fondalades recòndites i bifurcacions de camins. Segles enrere, els seus boscos van ser la seva riquesa. La producció de carbó vegetal de la zona s’exportava a altres viles i ciutats fins que el gas butà va fer acte de presència a les llars. A mitjan segle XX es va anar produint un èxode des de masies i veïnats. Del veïnat de Bassegoda només en queden les seves ruïnes, com també passa amb algunes ermites i esglésies disseminades pel territori. Des de la vila es pot contemplar, en la distància, la silueta del puig de Bassegoda, cap del gegant protector de la contrada que gaudeix la seva migdiada sobre la serralada de Corsavell, amb els seus peus relaxats sobre l’ermita de Sant Joan de Bossols. Potser és avui aquest ‘gegant protector’ i també les ribes de la Muga, amb les seves gorges i salts, qui atorguen un bri d’esperança a l’economia local amb l’afluència turística de nova fornada. Durant tres jornades s’ha aprofitat per captar la quinta essència de la vall de la Muga i el seu entorn.

3 RUTES CIRCULARS

Ruta 1 – Una bauma i una ermita singulars
La bauma d’en Noguer i l’ermita de Sant Miquel de la Cirera

Aquesta ruta circular és un primer contacte amb la contrada més propera al veïnat d’Albanyà; un llogaret que no ve de pas, mig amagat entre la frondositat d’alzinars i rouredes. Durant el recorregut es pot admirar la bauma d’en Noguer, una bauma-cova gegantina i de difícil accés que degué servir d’amagatall a més d’un bandoler llegendari. El lloc, amagat a 550 m d’altura, és també una extraordinària talaia per contemplar la vall de la Muga i el llogaret d’Albanyà. Els arqueòlegs ens diuen que aquest indret va ser habitat des de la prehistòria. L’altre indret que cal visitar és l’ermita-església de Sant Miquel de la Cirera. Fa uns anys es va fer un intent de restauració precària amb una coberta d’uralita i part de les parets foren reconstruïdes amb ampolles de vidre de colors diversos; un conjunt romànic amb llums del gòtic.

• • Bauma d’en Noguer
  • Sant Miquel de la Cirera

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (track de la ruta, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: BAUMA D’EN NOGUER – ERMITA ST. MIQUEL DE LA CIRERA

• Galeria: 10 panoràmiques

Ruta 2 –  Cim dominant i majestuós
Puig de Bassegoda

El puig de Bassegoda és una fita molt popular i s’hi pot arribar des de diversos indrets. Aquest cop s’ha programat com una ruta circular des del collet de la Teia, situat a uns 6-7 km aprox. del llogaret d’Albinyà. Es tracta d’un recorregut espectacular, un xic exigent, entre boscatge d’alzines i pi roig. El tram d’ascensió culmina amb panoràmiques extraordinàries. Des del cim, Vayreda descriu l’inici del descens de forma inigualable:

Quan tenia la vista sadollada d’aquell luxuriós espectacle, i els pulmons ben saturats de l’alenada canigonenca, davallava tres pisos d’aquella mena de torre de l’homenatge, i enfonsant-me en les fosses gegantines, travessava boscúries, ombrívoles unes on mai s’hi feia dia, migrades altres i aclamaïdes per la misèria del terrer rocós d’on xuclaven; … trescava per damunt de clapisses de pedra cantelluda i sollevadissa, i escalant espadats i xaragalls, furgava i recossiava coves i tutes perdudes entre la malesa, en busca de records i relíquies de llurs passats habitadors…
Marià Vayreda (1853-1903), La punyalada (1904)

La magnificència del tram de tornada, permet trepitjar la silueta del deferent gegant de cap a peus (Puig, serralada de Corsavell i ermita de Sant Joan). La ruta passa per llocs tan emblemàtics com:

• • Església de Sant Martí de Corsavell
  • Can Nou
  • Ermita de Sant Joan de Bossols

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (track de la ruta, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: PUIG DE BASSEGODA

• Galeria: 10 panoràmiques

Ruta 3 – Per la riba de la Muga
Salts de la Muga – Castell d’en Bertran – Església de Sant Bartomeu de Pincaró

Temps de tardor. Tanmateix, a causa de la sequera extrema, no és el millor moment per admirar les gorges i salts de la Muga. Això no obstant, aquesta ruta ofereix altres al·licients. Trescant per corriols ombrívols sota les alzines o per pistes forestals en espais més oberts, es podrà admirar aquest redol de l’Alt Empordà. Aquesta ruta circular, partint de l’aparcament núm. 9 i més proper al pas del riu i la masia de la Molina, ens portarà a llocs tan emblemàtics com:

• • Casal-Castell d’en Bertran o del Serrat
  • El Colomar d’en Bertran
  • Pont d’en Bertran
  • Església de Sant Bartomeu de Pincaró

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (track de la ruta, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: SALTS DE LA MUGA – CASTELL D’EN BERTRAN – ST BARTOMEU DE PINCARÓ

• Galeria: 10 panoràmiques

APUNTS DE TARDOR

• Sequera micològica

Tot i ser temps de tardor, la sequera extrema dels darrers mesos no ha sigut gens favorable a una temporada de bolets mínimament generosa. El coll de Bassegoda i la serralada de Corsavell és una zona que, en una temporada de tardor normal, hauria de mostrar una gran abundància de fongs. No és així; no se n’ha albirat ni un al nostre pas. Només s’han pogut contemplar unes mostres esparses de farinera (Amanita ovoidea) en zones d’alzinar i vora camins i una flota de pollancrons (Agrocybe aegerita) a la zona de pollancres propers a la masia la Costa, prop del veïnat d’Albanyà.

• Herba sagrada

La tardor no és generosa en floració. Per això mateix sorprèn albirar a més de mil metres d’altura, en indrets rocosos i assolellats, el color blavós violaci brillant de l’herba sagrada. No havia trobat mai un hisop (Hyssopus officinalis) en el seu estat natural; de fet, ni tan sols havia olorat mai la seva flaire. Va ser caminant per la serralada de Corsavell, prop de clapers en procés de diàclasi, on vaig poder admirar i olorar la suau fragància d’uns matolls ufanosos d’aquesta herba.  En grec, ‘hissopos’ vol dir herba de la bona olor. Des de l’antiguitat l’hisop va ser considerada l’herba sagrada que allunyava tots els mals, tradició que ha durat fins als nostres dies. Des de l’edat mitjana, aquesta planta va ser cultivada  en els horts monàstics per guarir els seus residents de mals de tota mena. De fet, en la litúrgia cristiana, l’hisop o aspersori és l’instrument amb el qual el capellà aspergia fidels, cases i animals amb aigua beneïda i perfumada amb hisop. A casa nostra, des de fa més de quinze anys, les Àvies Remeieres de la Garrotxa (Parc de Pedra Tosca, municipi de les Preses, Girona) han anat recuperant el cultiu de l’hisop amb consells per a receptari i ungüents. A casa nostra, la dita ancestral és encara vigent:

Hisop, hisop, que el dimoni no em toc,
ni de lluny, ni de prop,
ni a casa tampoc.

Salut i natura,
EsPorqueret