Pont de maig. Excursionistesdepega vam decidir escapar de la civilització per uns dies. Pont de maig. Celebració d’aniversari de Mireia i, de retruc, dels tres depega d’abril (Assumpta, Cristina i Francesc)! El locus amoenus és un xic lluny dels llocs habituals de trobada. O Chardinet D’a Formiga, casa de turisme rural, no és a la cantonada.
Aquest cop la trobada ha fet el ple:
Mireia, Francesc, Rosa, Alfred, Marta i Jordi, Assumpta i Julià, Ferran i Maite, Cristina, Josep i Èlia; tots depega. No cada dia celebrem un aniversari tan sonat, ple de gent un xic freaky de natura. O Chardinet és prop dels Pirineus d’Hosca, al llogaret de Charo; a uns 15 km d’Aínsa. A Charo (Valle de la Fueva, municipi de la comarca de Sobrarbe-Aínsa) hi viuen tres famílies. No més de 650 habitants en tota la vall. “…descansada vida la del que huye del mundanal ruido…” Una celebració intimista; però nogensmenys festiva.
O CHARDINET D’A FORMIGA
Llogaret de Charo, prop d’Aínsa. Situat en un extrem de la Vall de la Fueva (A Fueba, en aragonès). Des de 700 metres d’altitud ens ofereix una magnífica panoràmica d’aquesta vall àmplia i verda de primavera.
No en sabíem res d’aquest indret ple d’aires montans, a mig camí entre Hosca i ple Pirineu. Tampoc no en teníem idea del lèxic aragonès bàsic per al nostre confort a O Chardinet D’a Formiga. Els noms de les cambres insinuen tocs de natura: O Tremocillo (farigola), A Ferfeta (cigala), O Aziron (arç), A Birigüeta (grill), A Birabola (papallona). L’ambientació no pot ser més apropiada per una estada amb aires naturalístics. L’acollida per part d’en Ferran i Mireia, els nostres amfitrions, és no tan sols amical i atenta; és també molt instructiva. Són uns excel·lents coneixedors de la zona i amb ganes de compartir idees, coneixements i il·lusions. Tampoc no oblidarem les seves habilitats culinàries; els esmorzars i sopars eren una degustació digna de lloança, sempre amenitzats pels discursos de l’Èlia! Tot plegat, un petit gran plaer; enveja dels déus de l’Olimp! I per arrodonir l’experiència Alfred Bellés ens ha fixat l’atenció en la bellesa de la flora i floració primerenca dels voltants. No hi ha faltat de res!
Galeries d’imatges …
☑ 
☑ 
☑ 
☑ 
TRESC A L’ERMITA DE SAN SALVADOR
Ai las, lo temps! Sabíem que el temps no ens era favorable.
No parlarem de mal temps; a les nostres contrades la pluja és un bé de Déu! I la previsió era de pluja. Tanmateix el dissabte els déus han respectat el nostre caminar. Hem pogut fer un tresc singular pujant a la cota 989 m per admirar la bellesa de la vall primaveral des de l’Ermita de San Salvador. Hem tingut moments d’observació de flora singular: romaní de flor blanca. Per a goig i gaudi dels fans de les orquídies silvestres, tres mostres: Abellera fosca (Ophrys fusca); Abellera (Ophrys sphegodes); Botons de ca (Orchis purpurea). Un petit goig intel·lectual. De baixada hem arribat fins al poblet d’Aluján, un nucli amb un 15-20 habitants. Allí hem fet un descans i àpat sobri de trescador; entaulats vora la font.
Ruta Wikiloc …
☑ 
AÍNSA – DANSA DE RAPINYAIRES
El temps aguanta el dissabte. Encara ens queda la tarda i el volem temptar amb una visita al nucli històric d’Aínsa i l’Eco-Museu de fauna ubicat en l’antic castell. Una proposta interessant i una excel·lent preparació per a la visita de demà al canyet (muladar), lloc d’alimentació de rapinyaires. L’arribada a O Chardinet ha sigut apoteòsica; grande concerto di arrivata amb timbals, platerets i pandereta. Llamps i trons i calamarsa.
Ja és diumenge.
Tenim una altra finestra d’oportunitat; el sol ha sortit tímidament. Suficient per atansar-nos al canyet d’Aínsa a admirar criatures voladores. Hem arribat a l’hora de les postres, però ha valgut la pena! Hem pogut observar ben de prop: el Milà reial (Milvus milvus) i el seu vestit de colors; el Milà negre (Milvus migrans); el corb (Corvus corax); el voltor comú (Gyps fulvus) i el bell Aufrany (Neophron percnopterus). S’hi han barallat per a la millor posició a taula i, un cop satisfets, ens han regalat amb les danses dels adéus. De tornada, els núvols han descarregat una altra volta. Hem trobat aixopluc per a l’àpat de migdia al Restaurante Las Bodegas de Ligüerre; allí hem fet tota mena de comentaris entenimentats.
Galeria d’imatges …
☑ 
BASTIÓ RELIGIÓS-MILITAR DE SAMITIER (s. XI)
Avui tocava una visita matinal -una altra finestra de temps favorable- al conjunt religiós-militar de Samitier.
Conjunt dedicat als sants i metges Emeteri (d’aquí Samitier) i Celedoni. Abans d’arribar al castell, a mig camí, hem pogut entrar a l’ermita gòtica de Na. Sra. de Waldesca; petita joia que va gaudir de millors temps. El castell (ara les seves restes), sobre un espectacular penya-segat, marcava la frontera del Sobrarbe. L’espai convida a reflexionar sobre les ironies de la història; aquells temps en els quals ambdós bàndols lluitaven amb Déu del seu costat. I quan els “bons” perdien la partida els quedava un lament de consol:
“Llegaron los sarracenos
y nos molieron a palos;
que Dios ayuda a los malos
cuando son más que los buenos”.
Des de dalt hem pogut contemplar l’abast de l’enbassament de Mediano i el congost d’Entremón que hi ha esculpit el riu Cinca; també la tempesta que lentament avança des d’Hosca. Hem fet els 2 km de baixada mirant de reüll les cortines d’aigua a l’horitzó. Per a alguns és dia de tornada.
Galeria d’imatges …
☑ 
LLOCS D’INTERÈS
☑ O Chardinet D’a Formiga
☑ Charo
☑ Ermita de San Salvador
☑ Aluján
☑ Aínsa i Eco-Museu
☑ Observació/alimentació de rapinyaires – El Sobrarbe
☑ Restaurante-braseria Las Bodegas de Ligüerre
esporqueret 