LA VALL DE BENASC

Havia estat a la vall de Benasc, però sempre de passavolant. El primer cop per fer l’Aneto i el segon cop fent la TIP (Travessa Integral del Pirineu). Aquesta vegada, però, m’hi he estat una setmana sencera. Volia conèixer aquesta vall, al cor del Pirineu aragonès, a ritme lent, amb més deteniment i atenció al seu relleu, orografia, història i cultura.

Verticalitat orogràfica

La Vall de Benasc forma part del gran Parc Natural Posets Maladeta. El seu relleu està presidit i dominat per tres cims emblemàtics; els més alts de tot el massís dels Pirineus. Efectivament, l’Aneto (3.404 m), el Posets (3.375 m) i la Maladeta (3.308 m) configuren un amfiteatre de muntanyes abruptes, crestes escarpades i geleres residuals; un amfiteatre espectacular i ric en diversitat natural. La vall és articulada pel riu Éssera i els seus afluents. Tots ells, al llarg d’eons, han anat donant forma a prats, boscos i estanys (ibons) d’origen glacial que són testimoni de l’acció erosiva de les glaceres quaternàries encara visibles -tot i que força minvades- des de diversos indrets. El paisatge agrest i assilvestrat pels forts desnivells ha sigut la clau del seu aïllament i preservació de la seva identitat cultural i lingüística. En ple segle XXI resulta ben curiós que la carretera A-139, coneguda popularment com la carretera de França, finalitzi a l’altura de les ruïnes de l’Hospital Medieval, a Llanos del Hospital; un final un xic indigne, avui zona d’aparcament de turismes i caravanes! I si vols travessar la frontera, doncs cames ajudeu-me!

• Verticalitat -10 panoràmiques

Cultura i llengua

La Vall de Benasc, encara avui força aïllada pels impediments orogràfics, ha sigut històricament un pas natural entre Aragó, Catalunya i França. Les ruïnes de l’Hospital Medieval i el Port de Benasc o Portilló en són testimonis fefaents. També n’és testimoni demostratiu el patuès, rebatejat pels lingüistes de les darreres dècades com a benasquès (sense gran reeiximent entre els mateixos parlants, per cert). El patuès és una llengua de transició pròpia de la Vall de Benasc amb influències de les llengües aragonesa, catalana i occitana. S’estima que actualment en fan ús corrent entre mil i dos mil i escaig parlants.

• Mostra de lèxic patuès-català estàndard i occità (aranès)
  • bos días – bon dia – bon jorn
  • tot ben – tot bé – tot plan
  • güei – avui – aué
  • ixos días – aquells dies – aqueri dies
  • l’ivierno – l’hivern – er ivèrn
  • yera hora – ja era hora – ja ère ora
  • as montanyas – les muntanyes – es montanhes

D’altra banda, l’aïllament ancestral d’aquesta vall va atorgar a la comunitat benasquesa unes institucions pròpies de governança local; autonomia que va poder mantenir de forma destacable durant segles. L’aïllament inveterat de la vall es va començar a diluir d’alguna manera a partir de la segona meitat del segle XIX amb l’arribada de científics i excursionistes; ells van ser els pioners a posar la Vall de Benasc en el mapa alpí europeu. Actualment, aquesta vall privilegiada intenta combinar tradició i turisme, essent el turisme d’esquí, senderisme i alpinisme els motors principals de la seva economia.

• Verticalitat refrescant – 10 imatges

Trescant territori – 6 rutes

Durant una setmana, amb trescades matinals llargues molt matineres i a ritme lent (“slow mountain”, com es diu ara) s’ha camejat la Vall de Benasc. Han sigut sis trescades de reconeixement del territori de cap a peus; des de Benasc/Cerler i la vall d’Estós, fins al Port de Benasc i també fins al coll de Toro. A pas lent s’ha gaudit de la majestuositat d’un indret salvatge, sorprenent i sumptuós. Aquestes són les sis rutes amb la seva descripció, suggeriments, imatges i altres detalls que podrien ser del teu interès:

• • Ruta dels 3 Salts (Cerler)
    Una ruta de molt bon fer, des del poble medieval de Cerler. Ruta no gaire llarga i un excel·lent primer contacte amb la Vall de Benasc.
  • Gorgas de Alba, Salt de Gorgutes, Hospital de Benasc
    Les Gorgas de Alba és un indret ombrívol, remorós i espectacular. Un indret salpebrat amb explicacions de la flora de la contrada. Una ruta molt entretinguda i, a trams, molt agradable.
  • Peña Blanca, Portilló de Benasc
    Una ruta espectacular en més d’un sentit. D’una banda, l’ascens i descens al Portilló o Port de Benasc és el lloc ideal per contemplar la magnitud i sumptuositat del massís i glaceres de l’Aneto-Maladeta; de l’altra, es gaudirà de la bellesa de la vall amb els Aigualluts i el Plan i ibons de l’Estany que delecten la mirada.
  • Vall d’Estós: Ibonet de Batisielle, Ibones de Escarpinosa
    L’indret dels ibons és espaterrant! Tot i que la ruta requereix un cert esforç físic, s’ha pogut comprovar in situ que es tracta d’un indret molt concorregut per famílies senceres i altres animalons!
  • Refugi de la Renclusa, Ibón de Paderna, Ibons de Villamuerta
    Aquest és un recorregut un pèl exigent pel que fa a la condició física del trescador. Tanmateix, no presenta cap dificultat tècnica de consideració. L’esforç físic queda força compensat per la bellesa quasi indescriptible de l’entorn.
  • Aigualluts, Ibón del Toro, Refugi de la Renclusa
    L’indret d’Aigualluts es presenta com una catifa alpina envoltada de cims majestuosos pintats de blanc per les glaceres. Un entorn que combina serenor amb grandiositat; un metavers fascinador que transcendeix el quotidià esdevenir dels mortals.
• Grans panoràmiques – 12 instantànies espaterrants

Una pinzellada de flora

A l’agost, la Vall de Benasc mostra només la darreria de la riquesa de colors que formen el mosaic calidoscòpic de la primera quinzena de juliol. Aquest any, amb una onada de calor sense precedents (així ens ho manifesta la gent de la contrada) la gran massa de floració ha desaparegut fa dies. Això no obstant, en alguns indrets humits o recòndits encara es pot admirar la bellesa i colors  de la floració més resilient, amb predomini de blaus (amb la tora blava omnipresent), grocs, blancs, algun vermell i tonalitats de fúcsia. Per a mostra, uns botons …

Salut i natura.