La Selva d’Irati és especialment atractiva a la tardor; tot trescador ho sap. Tanmateix, a mitjan juliol, no cercàvem les tonalitats càlides dels colors de les fulles en caiguda lliure. Volíem escapar de xafogors extremes, de viaranys polsosos i la presència massiva de trescadors. Volíem gaudir de tonalitats de tots els verds, cims assequibles, corriols fressats i, sobretot, ombra. La Selva d’Irati complia tots aquests requisits; i més. També, ja posats a demanar, per què no qualque núvol marejat acaronant-nos amb la seva boira pixanera! Allí vam recalar, trescant camins, senders i viaranys carregats d’història i llegenda, on la cultura tradicional conviu en quasi perfecta harmonia amb la natura. Tot un bany de bosc!
La Selva
Situada al cor del Pirineu navarrès, fronterera amb França, la Selva d’Irati és un immens bosc de fageda avetosa molt ben conservat. La seva extensió pels volts de 170 km2 li atorga la qualificació de gran massa boscosa d’Europa, només per darrere de la Selva Negra d’Alemanya. Això ens diu la publicitat. Ara bé, si fem quatre números veurem que la Selva Negra ocupa una superfície d’uns 6.000 km2; tot s’ha de dir. I això si no fem esment del bosc de Bialowieza (Polònia-Bielarús), una reserva natural transfronterera que supera els 1.400 km2; això sí, aquest bosc és un bosc mixt i més variat.
La Selva d’Irati es troba emmarcada entre dues grans valls: al sud-oest, la vall d’Aezkoa i a llevant, la vall de Salazar; el topall nord és fronterer amb França. Enclotat al bell mig de la massa boscosa es troba l’embassament d’Irabia. Aquest conjunt de massa forestal ofereix dues vies d’entrada. A ponent, en direcció a la vila d’Orbaizeta i l’antiga Fàbrica d’Armes del segle XVIII (avui en ruïnes); a llevant, en direcció a Otsagabia i les Casas de Irati (avui Punt d’Informació i serveis).
Trescant per la Selva d’Irati
Caminar sense presses a l’empara i ombra generosa de faigs i avets gegants, escoltant només el refilar d’algun pinsà despistat, és un petit gran plaer que reconforta. I també un autèntic bany de bosc reparador. Aquesta “selva” és un paradís verd carregat d’història, però també d’una màgia ancestral que captiva la imaginació i els sentits. No és temporada alta al cor dels Pirineus navarresos i, per tant, no hi ha perill de massificació. Es camina per senders i viaranys silenciosos, a estones envoltats de boires que evoquen llegendes. El silenci i la quietud de l’entorn convida a la contemplació i el vol de la imaginació; bellesa pura, intacta i viva. Durant set jornades hem gaudit d’aquest indret espaterrant i fascinant. Panoràmiques esbalaïdores …
7 trescades – 7 rutes
Prement sobre l’enllaç de cada ruta trobaràs la seva descripció, suggeriments, imatges i altres detalls que podrien ser del teu interès:
- Cueva d’Aginaga, des d’Abaurrepea (5,34 km)
Aquest circuit és una passejada per estirar cames, gaudir de l’ombra de fageda i arribar a la cova d’Aginaga. També resulta interessant per fer-se una idea de l’entorn del llogaret d’Abaurrepea, el nostre “camp base”. - Selva d’Irati – Ruta Errekaidorra (ruta del rierol) (11,79 km)
Aquest itinerari és una primera presa de contacte amb la immensitat dels boscos d’Irati. Un recorregut ombrívol pels marges del riu Urbeltza (riu transfronterer), tributari del riu Irati. - Cim de Lizardoia – Embassament d’Irabia (15,55 km)
Un autèntic bany de bosc sota fageda, especialment durant l’ascensió i descens del cim de Lizardoia. - Castell d’Arlekia – Cova Lutoa – Cim Arlagan (9,01 km)
Ruta per fer volar la imaginació sobre els dominis del territori, avui acaronats per la boira pixanera. - Camino Viejo de Coixta – Mirador d’Akerreria (12,75 km)
Ruta espectacular per copsar la magnitud i grandiositat de la Selva d’Irati. No és tardor, però el paratge no és gens menys fascinador i màgic. - Ruta d’en Gartxot – Miradors del Pirineu (12,37 km)
Aquesta ruta és un homenatge a Gartxot, bard navarrès del segle XII; trobador que va simbolitzar la lluita del seu poble contra l’opressió dels poderosos de l’època. - Cim de Mendilatz (11,53 km)
Gran final de trescada amb l’ascensió a aquest cim rocós amb panoràmiques esplèndides des de la miranda natural que és el cim.
Abaurrepea – Camp base
Atesa la separació entre les dues entrades a la Selva d’Irati, es va decidir disposar el “camp base” per a una setmana de tresc en l’indret més equidistant possible d’elles. El bon consell de l’amic Ferran ens va portar a la Posada Sarigarri, al bell llogaret d’Abaurrepea. El veïnat d’Abaurrepea, a 855 m d’altitud i assentat en una fondalada de la vall d’Aezkoa, està a 45 minuts de les Casas de Irati (entrada de llevant) i a 20 minuts de la Fábrica de Armas d’Orbaizeta (entrada de ponent). Abaurrepea té història, com ho demostra la seva església parroquial de San Martín de Tours (gòtic, s. XIV); tanmateix, el pas dels temps ha despoblat la vila i avui just arriba a les 20 ànimes -el poble més petit de Navarra-. Això no li treu encant, ans al contrari. Allí no hi trobareu un súper, una botiga o un bar. Allí hi trobareu pau i serenor, tranquil·litat i bonança.
La Posada Sarigarri, a 50 m de l’església, ocupa l’edifici de l’antiga escola de la vila. Un locus amoenus familiar, amb història, caliu i qualitat. Era l’indret que buscàvem per a un descans reparador després de cada trescada. Meritxell atén els hostes amb amabilitat, professionalitat i eficàcia. L’oferta d’àpats és d’esmorzar i sopar. Excel·lent cuina casolana amb productes de proximitat. Si ets trescador matiner i és el teu desig, tindràs en oferta uns entrepans preparats per afrontar la ruta de la jornada. No es podria demanar més.
Bellesa sota l’ombra
Qualsevol pot saber que la flora que creix sota fageda -si hi creix- és sempre minsa. Això no obstant, sempre ens pot sorprendre una taca de color en una clariana, un recó humit o al voral d’un camí. Així ha sigut trescant entre ombres i clarianes en la immensitat de la Selva d’Irati. S’ha gaudit de sorpreses en indrets exposats o amagats. M’ha sorprès gratament albirar per primer cop la Lobaria pulmonaria colonitzant troncs de faig; per cert, es tracta d’una espècie liquenitzada de fong ascomicot en perill d’extinció a Catalunya. Una breu recopilació per al record …
Tampoc no era l’època més apropiada per gaudir d’una gran oferta micològica. Això no obstant, i sense sortir del sender, s’han fet troballes d’allò més interessants. Mai no havia trobat una paella o pipa (Ganoderma lucidum) fins que no he trepitjat aquells boscos impressionants de faigs centenaris. Allí n’he pogut albirar a cor què vols i admirar la seva bellesa; un petit goig intel·lectual.
La “paella” pel mànec … (tota la família)
La resta
Salut i natura.
Quina meravella poder caminar sota la fresca en uns paisatges meravellosos i sense gentada!
Gràcies, Rondaller, per llegir el relat. Efectivament, a l’ombra i sense massificació vam gaudir d’aquell espectacle de la natura. Reconfortant.
Gràcies per tota la informació. Rutes en cartera per fer-les més endavant.
Gràcies a tu, Rafel, per llegir l’entrada. Salut i natura.
Moltes gràcies per compartir l’experiència estiuenca i les magnífiques fotografies. Llegint i mirant ja em trobo un xic més fresc ! Bon estiu !!
Efectivament, buscàvem algun lloc per caminar a l’ombra; la Selva d’Irati va ser una bona elecció. Gràcies per llegir aquest apunt. Salut i natura.
Efectivament, buscàvem algun lloc per caminar a l’ombra; la Selva d’Irati va ser una bona elecció. Gràcies per llegir aquest apunt. Salut i natura.