LA SALUT (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, Girona, CAT)

Res millor que aprofitar un pont de tardor per gaudir de tres jornades entre boscos de faigs, roures i alzines, castanyers i bedolls, prats i falgueres. I bolets, que aquest any ha plogut!

Som a la Salut o, si no ets de la Garrotxa i prefereixes el topònim formal, al santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols; que de santuaris de la Salut n’hi ha a diversos indrets de Catalunya. La configuració del terreny de la contrada afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any.  Diuen les cròniques d’antuvi que allà dalt, a més de 1000 m d’altura i vora un roc gegantí a la falda de la serralada de Collsacabra, es va trobar una font l’aigua la qual, a més d’apaivagar la set dels passavolants, tresorejava propietats miraculoses. Ara s’entén que la gent de la contrada conegui l’indret, simplement, com “La Salut”. I si al lloc hi havia un roc colossal també hi hauria una balma o, com és el cas, una cova. La cova era coneguda com a Roc de Claperols. Allí va ser quan a mitjan segle XVII un tal Juan Carbonés, pagès d’un mas proper, va disposar una imatge de la Mare de Déu del Rosari. Passat un cert temps, i comprovada la devoció dels veïnats, va decidir edificar allí una capella l’any 1642. La data va marcar el naixement del qual avui s’ha convertit en un santuari i una hostatgeria força concorreguts. El lloc és també una miranda natural des d’on es poden contemplar, en gran angular, les poblacions veïnes de Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles, Sant Esteve d’en Bas i, en la llunyania, Olot. En segon pla, la línia de l’horitzó allarga la vista al Puigmal, el Bassegoda, el Canigó, el Comanegra, el santuari del Mont, les Gavarres, Girona, el Montgrí i Rocacorba i el golf de Roses. Un bell i majestuós espectacle; tal que no hi ha moment del dia que no trobis qualcú a la balconada de l’hostatgeria escodrinyant l’horitzó amb fascinació i delit.

TRES TOMBS PELS VOLTANTS DE LA SALUT

• Fagedes, fonts i mitja ermita

Trescar sota la fageda de la Salut en temps tardorenc és un petit regal dels déus de la natura. Aquesta ruta, a més, ens presenta dos ambients ben diferenciats. Des del santuari fins al coll d’Úria es camina per una fageda impressionant i amb “rocs encantats” tan espectaculars com els de la ruta més turística que coneix pràcticament tota la gent de la contrada. Des del coll d’Úria, es camina per alzinar, algun roure, avellaners, fonts i masies que conegueren temps millors. Un cop arribats als penya-segats de Rocalba es podrà contemplar la vall amb Sant Feliu de Pallerols i més endavant, sobrepassades les restes de les masies de Rocalba i el Quer, es podrà admirar les restes de l’ermita de Sant Pere Sacosta. La peculiaritat d’aquesta ermita és que només en queda la meitat (un dels seus laterals) i, per sort, el seu ufanós campanar.

• • Vegeu detalls del recorregut (km, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: COLL D’ÚRIA, FONTS I ERMITA
  • 7 panoràmiques de tardor

• Ermita fortificada i salts de cingleres

Amb inici a Hostalets d’en Bas, aquesta ruta és certament espectacular. Hostalets és un llogaret famós com a conjunt històric i artístic. Des de la vila, només cal aixecar la mirada cap a les impressionants cingleres de Falgars, des d’on pengen salts d’aigua corprenedors com el de la Coromina (Riera de Falgars) o l’ufanós salt de l’Olla (Rec del Puig). A dreta dels nostres ulls presideix tot l’espectacle la silueta de l’ermita de Sant Miquel de Castelló. L’ermita de Sant Miquel ja era un reducte fortificat durant la Marca Hispànica, a les acaballes del segle VIII.  Aquesta serà avui la nostra primera fita. Un cop assolida, des de l’ermita i situats per sobre dels penya-segats, caminarem pel que sembla tot una miranda natural per contemplar la vall d’en Bas i també la silueta del rocam de Puigsacalm. Passarem per Sant Pere de Falgars on ens espera el salt de la Coromina que, avui amb les pluges recents, resulta fascinador. Travessarem per la Portella i en direcció a l’antic Hostal del Grau, per prats humits a punt de tardor. L’espectacle serà constant. El retorn, des de l’hostal, el farem baixant un bon tram pel Camí Ral de Vic a Olot. Ens endinsarem per viaranys per admirar els salts de l’Hostalot i de l’Olla, per arribar finalment al mantell de prats de conreu que envolten de verd l’entorn dels Hostalets.

• • Vegeu detalls del recorregut (km, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: ERMITA FORTIFICADA I SALTS DE CINGLERES
  • 7 panoràmiques

• Roques Encantades a la tardor

L’indret de la Salut conegut com les Roques Encantades s’ha convertit en un emplaçament molt concorregut per a passejades familiars. Els caps de setmana, el tram entre el santuari de la Salut, les roques i el coll de Condreu sembla una rambla! Tanmateix, aquesta ruta circular inclou una extensió de territori més considerable i, feta en temps de tardor, és extraordinària i d’allò més espatarrant. Les fagedes amb els colors canviants i l’abundància de bolets de tota mena, si els déus Tessub, Anzar o Zeus han sigut generosos (així ha sigut aquest any), ofereixen un al·licient d’encanteri. Avui els déus ens han regalat un raig de pluja per donar al recorregut un toc encara més màgic i portentós.

• • Vegeu detalls del recorregut (km, punts de referència, desnivells acumulats, dificultat de la ruta, temps invertit, descripció tram a tram, imatges, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: ROQUES ENCANTADES
  • 7 panoràmiques

FONGS DE TARDOR

L’inici de tardor d’enguany ha sigut generosa en pluges com feia anys que no passava. Els micòlegs i tots els tocats del bolet hem estat de sort. Pels voltants del santuari de la Salut, miressis on miressis albiraves un bolet. El comentari d’algú de la colla era ben palès, assegurant que no n’havia vist tants mai de bolets, ni tan sols de petita quan sortia a caçar-ne amb el seu avi! Aquest cop el bolet de referència ha sigut el Craterellus cornucopioides, que a casa nostra rep el mal nom de “trompeta de la mort” entre d’altres com orella d’ase, orella de ruc, rossinyol negre o, simplement, trompeta. Aquest és un fet ben curiós, ja que l’etimologia del seu nom científic té un significat ben diferent que prové del grec kratér (vas); del llatí cornu copia (banya de l’abundància) i del grec êidos (aparença). De fet, el seu nom popular en anglès és precisament “Horn of Plenty”, corn de l’abundància. Per a alguns, avui era la primera ocasió que els albiraven i han gaudit com a autèntics “tocats” caçant-los per la fageda del puig de Toia. Les trompetes són uns extraordinaris aromatitzants d’arrossos que res no tenen a envejar a un risotto aromatitzat amb porcini! Per aquesta raó, caldria batejar aquest bolet com a “tòfona de pobre”, tal com diu en Celdoni Fonoll en llenguatge poètic.

Peperina negroide,
quin nan t’ha rebregat?
Malgrat el nom que portes
no mates ni has matat,
que ets tòfona de pobre
i dons aroma al plat.

(Celdoni Fonoll, 13.04.2004. Fascinants bolets, Mina, Barcelona, 2006)

• Mostra de bolets

Salut i natura.