Maçanet de Cabrenys i la Vajol a l’Alt Empordà; les Illes, Ceret o Costoja al Vallespir són toponímies que a casa nostra associem amb els dolorosos fets de l’exili de milers de persones el febrer de 1939. Són terres frontereres i de refugi, com ho és també el castell de Cabrera.
La vila de Maçanet de Cabrenys, arrecerada a la Serra de les Salines, conserva encara el caliu del seu centre històric. La vida dels maçanetencs passa per la plaça de la Vila, la vara d’en Rotlan i l’església de Sant Martí (romànic tardà). Que a cap visitant se li acudeixi dubtar que va ser el mateix mitològic Rotlan el fundador de la vila quan, des del roc del castell de Cabrera, va llançar el seu peculiar bastó de caminar tot exclamant furiós o embogit: “Allà on la meva vara caurà, Maçanet de Cabrenys serà!”. Allí va caure i allí la conserven, a la plaça, els maçanetencs petits i grans, tot orgullosos i cofois de la seva particular història fundacional. A la plaça de la Vila, el bar la Pau (antiga seu de la Fraternitat; Societat de Socors Mutus, fundada l’any 1965) és un local lluminós i d’acollida; és el locus amoenus de trobada de tots els maçanetencs i també de la majoria dels passavolants. Quan se surt de la plaça, en quatre passes ja som al bosc; i quan un tresca pels seus voltants d’aquesta vila encara pot admirar la gran massa forestal i les sureres, algunes ara ja només un monument a la memòria de la indústria suro-tapera del municipi; durant generacions, aquesta indústria, juntament amb la tèxtil, pipes i el ferro, van donar vida i riquesa al municipi. Avui, però, el turisme s’ha ensenyorit de la contrada. Una contrada de bellesa singular, on qualsevol estació de l’any és propícia per admirar la bellesa de la contrada i, també, recordar el patiment de tanta gent en un temps no tan llunyà.
Terra bella, terra nostra,
terra de l’amor sens fi,
llum de ta bellesa,
de bonic florir.
(Cançó d’amor i de guerra, Lluís Capdevila i Víctor Mora, 1926)
• Galeria: Maçanet i el seu entorn – 10 instantànies
CASTELL DE CABRERA
A poca distància de Maçanet de Cabrenys, al seu nord-est, sobre un roc colossal s’alçava el castell de Cabrera. Quan el cavaller franc Rotlan (Rotllan, Rotlà o Rotllà), de qui només en sabem que va morir al pas de Roncesvalls, va trepitjar aquell roc i llençar el seu bastó que va fer néixer una nova vila, encara no hi havia ni rastre de les gruixudes parets del castell. El castell iniciaria la seva vigilància fronterera a partir del segle XI. Com a castell degué tenir la seva època daurada entre els segles XII i XIV, quan la guarnició va arribar a ser d’uns 15 homes. Cal imaginar que en alguna època va tenir el seu castlà que no fos militar. Per a un castell, l’enclavament no podia ser més avinent. Només s’hi podia accedir des del nord; a la resta del seu perímetre s’alçaven els seus murs d’un metre de gruix sobre un penya-segat de prop de 70 metres. Era, per tant, una miranda natural segura que comandava una vastíssima panoràmica. A partir del segle XV va iniciar la seva decadència. Avui, el castlà és un boc blanc que, quan ensuma un visitant, mostra altivament la seva presència des de les ruïnes del mur de ponent; cas curiós, l’acompanya una ovella que surt a camí dels visitants per l’única via d’accés. Aquests són els habitants del fortí; el boc i l’ovella fan una parella de fet ben curiosa, per cert. Aneu preparats si voleu entrar; haureu de pagar dret de pas a aquests dos castlans peculiars! Quan es contempla aquest indret i les seves ruïnes, no resulta gens difícil imaginar que ha sigut origen de llegendes. A banda de la llegenda d’en Rotlà, la d’aquelles bruixes de pell arrugada i llavis prims, portadores de misèries, però sempre ben informades i peculiar sentit de l’humor, no és menys rellevant. Un cop per setmana revolaven la contrada amb les seves tonades no gaire celestials. I les nits de primavera que, com se sap, del jovent la sang altera, es permetien un toc d’humor dedicat als nois de les dues viles rivals:
“Al castell de Cabrera
cada dia toca el sol
per assolellar les banyes
dels cornuts de la Vajol.
Al castell de Cabrera
el sol hi toca matinet
per assolellar les banyes
dels cornuts de Maçanet”.
EN RUTA
El camí al castell de Cabrera des de Maçanet és d’uns 5 km; una ruta ascendent per camins i senders, però de bon fer. Un espai per admirar les sureres que encara sobreviuen entre el boscatge d’alzinar. Des del rocam del castell, les panoràmiques són realment extraordinàries. D’una banda, tot l’Alt Empordà a llevant, fins al mar; a ponent, Maçanet i el puig del Bassegoda i els penyals del Roc de Fraussa al nord-oest. De l’altra, en vessant històric i mirant a nord-est, el vast territori dels tristíssims fets de l’exili i patiment de tanta gent el febrer de 1939. Allà sota, davant nostre, podem albirar el mas de Can Barris on s’allotjaren els líders polítics de la República abans de travessar la frontera pel no llunyà coll de Lli amb els presidents la Generalitat i País Basc. Des del castell la ruta continua fins al santuari de les Salines, un altre indret carregat d’història, on es rememora la retirada pel pas del coll de Ceret. Ruta altament recomanable.
• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Maçanet de Cabrenys – Castell de Cabrera – Santuari de les Salines
• Galeria: 10 instantànies
4 DADES
• Serveis
-
- Bar La Pau: A la plaça de la Vila destaca un edifici modernista; era la seu de l’antiga Societat de Socors Mutus (1865). Avui aquest és el bar de tota la vida i lloc de reunió de la gent del poble. Ambient acollidor, força agradable i espaiós. Obert a les 8:00. Els entrepans són d’allò més bons. També fan plats combinats que fan mengera!
- Hotel Restaurant La Quadra: Just al costat del centra urbà, aquest petit hotel ofereix una acollida molt familiar. Totalment reformat, impecablement net i polit, posa al servei del visitants hostatge i restauració. La restauració és de cuina tradicional catalana, amb productes de proximitat i de temporada. Els quatre menjadors interiors conserven tot l’aspecte tradicional i atmosfera dels baixos d’una casa de pagès. El servei és amable i exquisit. Es recomana reservar; l’espai és limitat.
• Pot ser d’interès
esporqueret 
Moltes gràcies pel suggeriment de rutes comentades. I també pels llocs on anar a abeurar (no sempre és fàcil).
M'agradaM'agrada