GEOLOGIA A SANTA FE DEL MONTSENY (Parc Natural del Montseny, Barcelona)

El parc natural del Montseny es troba a cavall de les comarques d’Osona, Vallès Oriental i la Selva, entre les províncies de Barcelona i Girona. Santa Fe, al cor del parc, és un bon indret per iniciar un recorregut circular per observar de prop el cicle de transformació de les roques i prendre consciència de la immensitat del temps geològic.

Plantejament del recorregut geològic

Aquests són els objectius de la jornada geològica:

• • Prendre consciència de la immensitat del temps geològic.
  • Mostrar la relació entre els diferents tipus de roques i explicar els mecanismes pels quals un tipus de roca pot esdevenir una roca d’un altre tipus.
  • Explicar el «cicle geològic de les roques».
  • Observar les proves de la «reptació de sòls» en vessants molt inclinats.
  • Observar l’aspecte de les roques metamòrfiques i els relleus que donen.
  • Observar l’aspecte dels granits i el sauló originat per l’alteració d’aquests granits i els relleus que donen.

Durant el recorregut geològic veurem:

• • Dipòsits de vessant (sòls «reptants»).
  • Roques Metamòrfiques al Roc Perer.
  • Roques Plutòniques, Granits (alterats superficialment a sauló) a l’Embassament de Santa Fe.

RECORREGUT

• Inici i final de ruta
Avet Blau (restaurant i zona d’aparcament) – Santa Fe del Montseny

• Itinerari
Avet Blau (restaurant – aparcament) – Ruïnes de Can Camps – Fageda – Roc Perer – Fageda – La Guardiola (zona d’esbarjo) – Embassament de Santa Fe – Pantà semi-colmatat (pantà original) – Can Lleonard (Escola de natura) – Can Casades (Centre d’informació) – Avet Blau.

Des de Santa Fe, després d’un breu aperitiu científic introductori dels objectius de la jornada, ens dirigim al Roc Perer per la grandiosa fageda que avui, embolicada en boira espessa, ens ofereix el seu caire més misteriós. De la mà i guiatge de Josep M. Nogué, al llarg del camí d’ascensió ens endinsem a les profunditats que són domini del déu Plutó, governant de l’inframón, per observar i imaginar com les roques metamòrfiques que ens surten al pas continuaran el seu cicle de transformació geològica milions d’anys després. Un cop al Roc Perer, una miranda natural sobre l’espectacularitat de l’entorn que avui la boira ens nega, és el moment per fer una aturada per aclarir conceptes bàsics. Entre mos i mos, imaginarem amb detall el cicle de transformació de les roques. Un cop sadollats en cos i ment, iniciarem el descens sinuós a la Guardiola i, des d’allí, arribarem a l’embassament (Pantà de Santa Fe) on farem una aturada per estudiar el granit (roca plutònica) que, gràcies a certes condicions climàtiques, es comporta com una roca de poca resistència. Just passat l’embassament, es podran observar blocs de granit en la seva fase de descomposició per transformar-se en sauló. També resultarà tot curiós albirar rocs granítics semiarrodonits a la llera de l’embassament (avui lliure d’aigua per la sequera). Al llarg d’aquest recorregut geològic aprendrem o recordarem un parell de detalls que són conceptes bàsics per entendre els temps geològics i la formació de les roques:

• 

  La unitat de mesura del temps geològic és el milió (escala cronomètrica). Així, en temps geològic, un esdeveniment de fa 40 milions d’anys podem dir que va passar ‘abans-d’ahir’! A l’ull no expert, per tant, sovint li resulta difícil entendre l’abast de la cronometria geològica.

• En geologia cal recordar sempre la data d’inici de consolidació del planeta; és a dir, 4567 milions d’anys. Aquesta data, milió amunt milió avall, és la que marca l’inici de la formació inicial de les roques. Per cert, una xifra fàcil de recordar; no tan fàcil de copsar, però. (Vegeu PS2: Taula cronoestratigràfica internacional).
• L’escorça terrestre és dinàmica; està en contínua evolució. També el sòl (el terra) és dinàmic. Es pot observar sovint en els pendents vora el camí; aquí i allí un plançó de faig ha hagut de fer el seu procés de creixement adaptant-se constantment al cobriment del seu tronc pel desplaçament del sòl sobre ell; la part inferior del seu tronc ha quedat quasi enterrada i en posició pràcticament horitzontal.
• Les roques estan en constant transformació. Així, podem parlar del cicle de transformació de les roques.

• Ruta Wikiloc
Vegeu detalls del recorregut (ruta GPS, km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes Wikiloc d’esporqueret: Santa Fe del Montseny – Roc Perer – Pantà de Santa Fe
• Galeria: 10 estampes de tardor

CICLE DE LES ROQUES
Roda el món i torna al Born

Un cop assolit el Roc Perer, el punt més elevat del recorregut, s’ha aprofitat per fer una aturada de repòs, repàs i aprenentatge; tot alhora. El plat fort geològic de la sortida ha sigut precisament la revisió del procés de transformació de les roques. Les roques, amb el pas del temps (milions d’anys, per descomptat), es transformen en altres tipus de roques en una espècie de cercle virtuós. Si prenem com a punt de partida els dominis Plutó (allà baix, a l’infern!), parlaríem de roques ígnies (roques plutòniques, filonianes o volcàniques). Un cop aflorades a la superfície, seguint processos de transport, sedimentació o erosió i la consegüent diagènesi (processos químics, físics o biològics) es convertirien en roques sedimentàries. Aquestes roques sedimentàries -i també les ígnies- podrien veure el seu estat alterat mitjançant processos de compressió regional, augment de temperatura o incorporació de fluids; així esdevindrien roques metamòrfiques. El cicle continuaria per la seva distensió i fusió, passant a formar part de roca magmàtica i tornar, altra volta, a l’infern. Algunes evitarien tornar a l’infern si hi hagués un bon transport, patissin un procés d’erosió o sedimentació; en aquest cas, tornarien a esdevenir sedimentàries. Aquest cercle virtuós no és necessàriament unidireccional. (Vegeu PS2: Cicle geològic de les roques).

Sobrepassat l’embassament de Santa Fe s’ha fet l’aturada de les postres, just a la vora d’una zona de granit en estat de descomposició. L’explicació d’en Josep M. és altament aclaridora:

• 

  L’aspecte de les roques en superfície, de vegades depèn de paràmetres ambientals molt subtils. Els granits, per exemple, al Pirineu es comporten com roques molt consistents i rígides d’aspecte abrupte i cantellut, mentre que aquí, al Montseny i, sobretot a la Costa Brava, formen relleus suaus i arrodonits. Això és degut al fet que quan plou al Montseny o a la costa Brava sol fer una temperatura benigna, per sobre dels 20°C i en aquestes condicions, uns dels minerals que componen els granits, els feldespats, s’alteren químicament al llarg dels mil·lennis, fins i tot milions d’anys, i esdevenen caolí, un mineral argilós (polsós) que afebleix la roca que esdevé sauló (una mena de sorra pràcticament engrunada i de fàcil erosió). Mentre que al Pirineu sovint la pluja va acompanyada de temperatures molt més baixes i pràcticament no es forma sauló i el granit es mostra com una roca compacta que dóna crestes i relleus abruptes. En canvi, al Montseny les crestes més abruptes, el Turó de l’Home i les Agudes, estan formades per roques metamòrfiques, mentre que els relleus suaus i arrodonits com el Turó de Morou o l’ampla vall de Santa Fe estan formats per granits.

Després de reflexionar i donar voltes sobre tot allò que s’ha escoltat al llarg de la jornada, es podria imaginar el cicle de les roques com el cicle de l’aigua. La gran diferència entre l’un i l’altre rau en el fet que el cicle de l’aigua sempre resulta força més comprensible, intuïtiu i en ‘temps real’, a escala de la vida d’un humà, mentre que el cicle de les roques abasta períodes d’uns 500 milions d’anys.

4 DADES

• Organització: ADENC (Sabadell) – Grup de botànica ESBARZER

Guiatge: Josep Ma. Nogué, geòleg.
La jornada d’avui ha sigut un repàs geològic de dieta mediterrània de proximitat, km 0 i d’altíssima qualitat, que ha deixat els comensals plenament assadollats.
• Participants: 15 (socis i no socis)
• Avituallament
Hi ha un punt d’aigua i WC a la font de la Guardiola (km 4,8 del recorregut).
El restaurant Avet Blau, a Santa Fe i al costat de la carretera BV-5114, obre a les 9:00 els caps de setmana. És un indret molt popular. Si es vol fer l’àpat del migdia a l’Avet Blau, és molt recomanable reservar amb temps. Ara bé, no espereu que sigui millor que el que ens ha regalat avui en Josep M. Nogué.
• Galeria: gent ESBARZER – 10 instantànies

Salut i natura,
EsPorqueret

PS1. Amb agraïment a Josep M. Nogué per la revisió detallada del text d’aquest apunt i també per les seves aportacions (cursiva).

PS2. Documentació
• TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS

• CICLE GEOLÒGIC DE LES ROQUES