EL HIERRO, CRÀTERS, SENDERS I MIRANDES (El Hierro, Illes Canàries)

Tradicionalment, l’illa més jove i occidental de les Canàries, era terra de pasturatge i, també, de pasturatge transhumant. No resulta gens sorprenent, per tant, que l’illa gaudeixi d’una atapeïda teranyina de camins i senders. Un petit paradís per al trescador.

No en tenia ni idea que, temps enrere, en una illa tan menuda (la més petita de l’arxipèlag canari, si no es té en consideració La Graciosa) la transhumància bastís bona part de l’economia familiar. Tanmateix, així era per a la gent de la contrada de El Golfo. Almenys un cop l’any, la unitat familiar pujava de vora mar a terres altes (a 1.000 m d’altura, desnivell quasi sobtat!) a la recerca de pastures per a ovelles i cabres; i també conreus més apropiats per a l’estació de l’any. Aquells camins rals d’aleshores es conserven en perfecte estat i, avui dia, convertits en senders de petit recorregut (PR), són delits de trescadors.

DADES

▶️ Organització: Acaminar Travel

▶️ Guiatge: Mar Miranda
Guiatge i lideratge excel·lents; no és gens fàcil liderar un grup heterogeni i amb sensibilitats diferents, però ho va fer amb cura, diplomàcia i encert. Excel·lent professional.
▶️ Participants: 17
▶️ Allotjament i avituallament (Frontera, El Golfo)
Apartamentos Frontera: Ctra. Principal de Tigaray, 19, Frontera – El Hierro
Apartaments amplis i amb tots els estris per passar-hi uns dies. Nets i còmodes: sala d’estar gran-menjador-cuina. Una habitació doble i bany complet. Millor demanar un apartament que no doni al carrer directament. Hi ha uns estudis que donen a un pati interior que són força recollits i agradables. Hi ha dos supermercats a un parell de minuts.
Si la intenció és alliberar-se de cuinar, en la part baixa dels apartaments hi ha el restaurant Frontera, on es poden fer els àpats. Cuina casolana i servei excel·lents.

SINGULARITATS – El Hierro a ull d’ocell

▶️ El Golfo

Contemplat des de l’aire i en un dia clar, El Golfo sembla una ferida ocasionada a l’illa per la dentegada descomunal d’un tità de l’Atlàntic en temps de fam! Seria aquesta una intrigant història mitològica, per no va anar exactament així. La depressió d’El Golfo va ser causada pel més colossal, violent i devastador esfondrament ocorregut en temps quaternaris, ara fa entre 12-17.000 anys. El lliscament va enviar al mar bona part de l’illa i va deixar un gegantí esvoranc a l’aire. Els penya-segats imponents, en semicercle, són el refugi de llogarets blancs com Las Puntas, La Frontera i Sabinosa; des de dalt de l’immens esvoranc, semblen només taques blanques sobre una tela de pintor minimalista. La contemplació d’aquest ciclopi esvoranc des de dalt dels penya-segats resulta un espectacle incomparable.

▶️ Les mirandes

Diuen que El Hierro té més de mil cràters. Quelcom semblant passa amb les mirandes. En catàleg n’hi ha vint-i-cinc; tanmateix, no hi són totes, ni de bon tros. Qualsevol turó un xic elevat pot arribar a oferir perspectives i panoràmiques formidables. Les més espectaculars, des de les quals s’ha copsat la bellesa de l’entorn, són les de: Bascos, Fireba, Jinama, La Llanía, Ermita Virgen de la Peña, Isora, La Peña, Lomo Negro I i II, Malpaso i Sabinosa; tots ells, punts d’observació impressionants. Per a un aficionat a la geografia física, a bell dia i sense boires, aquestes mirandes són un regal dels déus.

▶️ L’aigua

L’aigua, aquest bé escasser a moltes contrades, era encara més excepcional a l’illa d’El Hierro. Tan excepcional era que actualment s’ofereix al visitant una ruta circular dedicada a l’aigua. Tanmateix, els bimbatxes (aborígens de l’illa) gaudien d’aigua potable gràcies a la pluja horitzontal; és a dir, per condensació de núvols i boires empesos pels vents alisis sobre les fulles d’arbres i arbusts, molses, falgueres i lianes (boscos de laurisilva).

L’aigua es recollia en “albercas” i aljubs.

Dit això, els bimbatxes atribuïen l’aigua a un arbre en concret -probablement el més generós en condensació-. Així, l’Árbol Garoé era per a ells l’arbre que els proporcionava aquest bé de déu gratuïtament; per tal raó, el Garoé era considerat arbre sagrat.

L’aigua era el secret dels illencs més ben guardat (i amagat dins les “albercas”) per poder fer front a possibles invasors.

Ja ho sabien molt bé els bimbatxes, on no hi ha aigua no hi ha vida. I així va succeir durant un temps, quan els castellans intentaven colonitzar l’illa; sense aigua, impossible. Això no obstant, l’enamorament pot arribar a fer estralls. Agarfa, aquella princesa bimbatxe, es va enamorar d’un soldat andalús i el va apropar, ben cofoia ella, a l’arbre sagrat. Aquí es va acabar l’encanteri i també la independència dels bimbatxes. Agarfa, penedida, va plorar i plorar i plorar. Va plorar sota garoés, brucs i savines durant segles; mai, però, hi havia prou llàgrimes per assadollar la creixent població de l’illa. No va ser fins segles més tard, l’any 1988, quan va aparèixer el cavaller “in shining armour” (com dirien nord enllà) per redimir els plors de la princesa i també satisfer la set de la resta dels illencs. Carlos Soler Liceras va ser aquell “cavaller” (mai més ben dit); el jove enginyer qui, els anys vuitanta del segle XX, va idear i dirigir el Plan Hidrológico de El Hierro. Ho va portar a terme amb enginy, professionalitat i una gran dosi de mà esquerra, esquivant així les males arts dels totpoderosos especuladors. Ara El Hierro gaudeix d’aigua de qualitat a bastament, tant de boca com per als conreus; el Pozo de los Padrones (El Golfo) n’és el testimoni.

▶️ Flora singular
Qui ha visitat anteriorment algunes illes de la Macaronèsia ja sap que es toparà amb bejeques (Aeonium), tabaibas (Euphorbia), i cerrajones espectaculars (Sonchus), bruc boal (Erica arborea), fayas, laurisilva i un llarg etcètera de flora autòctona. A El Hierro, però, l’impacte serà la descoberta de tres arbres singulars:

● Garoé – Arbre Sagrat
El visitant és sorprès amb el fet que la pluja més abundant a El Hierro és “horitzontal”; per tant, per condensació de boires i núvols sobre les fulles dels arbres. I entre tots els arbres de l’illa, n’hi ha un que era considerat sagrat pels bimbatxes (aborígens) i li van posar el nom de Garoé. Garoé, per a ells, volia dir Árbre Sant o Arbre de l’Aigua; devia ser d’allò més extraordinari i el que més aigua rajava. L’exemplar més significatiu i monumental del Garoé (Ocotea phoetens, arbre macaronèsic), es va conservar fins al segle XVII; vents huracanats el van destruir. Durant la segona part del segle XX, en el seu lloc, es va replantar un exemplar jove. Avui dia és un indret on hi ha un centre d’interpretació; visita obligada de turistes.

● El Sabinar

La imatge probablement més coneguda de la vegetació de l’illa de El Hierro és la d’una savina allargassada a terra pels constants vents alisis (vents del nord-est).

Aquesta savina (Juniperus turbinata) és quasi objecte de culte fugisser pels visitants; a l’indret arriben amb el vehicle, fan la foto i quatre exclamacions i se’n tornen. En canvi, quan el trescador s’interna dins la zona inhòspita i desabrigada d’El Sabinar de La Dehesa pot admirar el mateix fenomen des de diversos angles i amb força diferents exemplars; tots els troncs dels quals mostren formes artísticament capricioses. Alguns dels exemplars acumulen vellesa amb bellesa i aromes; han resistit estoicament l’embat dels vents i el clima advers de l’indret i han sigut i són testimoni del pas dels segles i les seves històries.
📷 El Sabinar en 10 imatges

● La Pineda – Hoya de Morcillo

Si mossèn Cinto hagués trescat per la pineda de l’Hoya de Morcillo i voltants, segur que hauria fet una segona versió del Pi de Formentor! Tal és la monumentalitat de l’arbrat més adult de pi canari (Pinus canariensis) de l’Hoya de Morcillo i rodalia. Si, baixant del cim de Malpaso, es fa la travessa de la grandíssima extensió de pineda, es pot fàcilment comprovar que és veritat que hi ha un parell de pins de renom (Pino Gordo i Pino Viejo) que s’emporten la fama. Així i tot, de pins adults n’hi ha força més; tots ells monumentals i gegantins. Aquests són els autèntics representants de l’antic pinar bimbatxe. Alguns d’ells són autèntics supervivents; encara mostren les marques dels darrers incendis de 1990 i 2006. D’altra banda, els exemplars més joves són els que es van fer servir per a reforestació de les terres de conreu a partir de la segona meitat del segle XX, amb origen genètic de Tenerife.
📷 “Bany de pins” per la pineda – 10 instantànies

▶️ Els Lajials

A tocar del port de La Restinga, entre cons volcànics de mida diversa, hi ha una zona àrida, de malpaís, d’uns 7 km² coneguda com Los Lajiales. El “lajial” es forma pel refredament de les laves basàltiques líquides que presenten formes llises o bé ondulades. Les formes ondulades sovint semblen grups de cordes plegades (cordades, laves “pahoehoe”) i adquireixen tot d’aparences capricioses; molt fotogèniques. Atès que les erupcions que hi va haver en aquest indret són geològicament recents (fa uns sis mil anys), l’erosió no ha pogut encara desdibuixar aquestes cordades tan singulars i sorprenents i de gran atractiu visual.
📷 Els Lajials en 10 imatges

RECORREGUT

▶️ Senyalització de les rutes
En general, la senyalització de les rutes és molt bona, tant pel que fa a senyals verticals com marques de GR i PR en la majoria de rutes en llocs visibles. Això no obstant, en alguns encreuaments, no serà sobrer fer servir el GPS (wikiloc, per exemple).

▶️ RUTA 1 (dimecres, 29 desembre 2021)
VALVERDE-GAROÉ-MIRADOR DE LA PEÑA (El Hierro, Islas Canarias)

Aquest tresc es va iniciar a la plaça de la Iglesia de Nuestra Sra. de la Concepción, centre neuràlgic de Valverde. Valverde és la capital administrativa i religiosa de l’illa d’El Hierro. El tresc segueix, en part, el Camino del Agua (PR-EH 11) fins a arribar al Centro de Interpretación Garoé (Árbol Santo). Des d’allí es continua (PR-EH 7) cap a la zona coneguda com Las Montañetas per finalitzar (PR-EH 6) en el Mirador de la Peña. Aquesta miranda espectacular és obra de l’arquitecte canari César Manrique. Ruta força interessant, amb dos indrets espectaculars: Garoé i Mirador de La Peña.
➡️ Ruta wikiloc
Vegeu tots els detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: VALVERDE-GAROÉ-MIRADOR DE LA PEÑA
📷 Galeria: 8 instantànies de la ruta

▶️ RUTA 2 (dijous, 30 desembre 2021)
SABINOSA-SANTUARIO VIRGEN DE LOS REYES-PLAYA VERODAL (El Hierro, Illes Canàries)

Des del llogaret blanc de Sabinosa (El Golfo) s’inicia l’ascensió a la Miranda de Sabinosa. Es camina per un sender tortuós que era el camí ral de la gent de la contrada durant l’època en què l’economia familiar aprofitava dues estacions de l’any: temps de pesca, vora mar; temps de pasturatge, a la muntanya. Allí pujaven amb ramats i estris de la llar per aprofitar les pastures i camps de conreu de La Dehesa i voltants. Des del Mirador de Sabinosa es camina en direcció a l’Ermita de Nuestra Sra. de los Reyes; aquest és un indret de devoció popular ancestral. Des de l’ermita és obligat arribar al Mirador de Bascos, des d’on es pot contemplar la majestuositat d’El Golfo (La Frontera) i l’illa de La Palma. Des d’aquesta miranda feréstega, és no menys obligat travessar El Sabinar per admirar les savines inclinades pels vents alisis constants; alguns exemplars segurament van ser testimonis d’aquelles tres naus que un dia suraven per aquelles ones a la recerca d’aventura i negoci. Des del Sabinar, passant per les dues mirandes de Lomo Negro, es baixa en direcció a la zona costanera coneguda com El Verodal, amb opció final a bany de peus. Aquest és un tresc de tres BBB: bany de bosc, de sol i de peus (aquest darrer, opcional).
➡️ Ruta wikiloc
Vegeu tots els detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: SABINOSA-SANTUARIO VIRGEN DE LOS REYES-VERODAL
📷 Galeria: 8 panoràmiques de la ruta

▶️ RUTA 3 (divendres, 31 desembre 2021)
ERMITA EL SALVADOR-LA LLANÍA-JINAMA-LA CANDELARIA (El Hierro, Illes Canàries)

Des de La Frontera (El Golfo) es guanya altura amb vehicle per la carretera HI-1 fins al km 17. Aquest punt és on arriba el sender Camino San Salvador (PR-EH 2) que puja des de La Frontera. És el punt d’inici d’un tresc que creua una zona fantàstica de Laurisilva i Fayal-Brezal coneguda com La Llanía. Un autèntic “bany de bosc” que culminarà en el pinaret conegut com a Bailadero de las Brujas; lloc d’encanteris. També es podrà contemplar la magnificència d’El Golfo des de les mirandes de la Llanía, de Fireba i de Jinama. La traca final serà la baixada des del Mirador de Jinama a La Frontera (Iglesia de la Candelaria), per l’antic camí ral (Camino Jinama). Tresc sensacional.
➡️ Ruta wikiloc
Vegeu tots els detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: ERMITA EL SALVADOR-LA LLANÍA-JINAMA-LA CANDELARIA
📷 Galeria: 10 panoràmiques de la ruta

▶️ RUTA 4 (dissabte, 1 gener 2022)
EL GOLFO – LAS PUNTAS – VORA MAR

Dia de descans actiu vora mar, amb bany inclòs. S’ha caminat, des de l’hotel Punta Grande (l’hotel més petit del món, diuen; només quatre habitacions), per sender de pedra seca, a La Maceta. Allí hi ha unes piscines naturals entre les roques; si les onades ho permeten, el bany de mar és d’allò més agradable. Des d’allí s’ha caminat a la zona coneguda com a Charco los Sargos. No era dia per a un segon bany, però sí per explorar aquesta zona rocosa de costa. Des d’aquest indret, es pot caminar fins al Charco Azul on hi ha la piscina natural més espectacular de l’illa (l’inconvenient d’arribar caminant a aquell indret rau en el fet que, des del Charco los Sargos, no hi ha encara camí vora mar fressat; s’ha de fer una “U” llarga i un xic pesada, amb tram de carretera inclòs).
📷 Galeria: Cap d’any – “Descans actiu” vora mar

▶️ RUTA 5 (diumenge, 2 gener 2022)
MALPASO-HOYA DE MORCILLO-EL PINAR (El Hierro, Illes Canàries)

Avui es farà cim, Malpaso (1.501 m), des de l’encreuament de Mencáfete. Malpaso és el punt culminant de l’illa, i des del que un dia molt clar, podrem veure el Teide, La Gomera i La Palma. L’ascensió anirà guanyant altura per boscos de laurisilva. Un cop assolit el cim, es baixa en direcció a La Cruz de los Reyes. Des d’aquest indret, la baixada travessa un immens bosc de pins gegantins, mescla de pi canari (Pinus canariensis) i pi de Monterrey (Pinus radiata) fins a arribar a la Hoya de Morcillo, un “locus amoenus” convertit en àrea d’esbarjo per a la gent de l’illa. Continuant pineda avall, s’arribarà al llogaret d’El Pinar, punt de finalització del tresc. Tresc espectacular i de bon fer.
➡️ Ruta wikiloc
Vegeu tots els detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: MALPASO-HOYA DE MORCILLO-EL PINAR
📷 Galeria: 10 instantànies de la ruta, amb “bany de pins” inclòs

▶️ RUTA 6 (dilluns, 3 gener 2022)
EL PINAR-TACORÓN-LA RESTINGA (El Hierro, Illes Canàries)

El punt d’inici d’aquest tresc és a l’encreuament de la carretera HI-4, passat el poble d’El Pinar, amb el camí de Las Lapas. Hi ha un senyal indicador ben visible a Las Lapas. El camí que cal seguir és el Camino de Tacorón. Tacorón és el destí d’aquest primer tram de tresc: un indret de la costa de ponent amb piscines naturals que conviden a un bon bany en un dia solell. Es camina, en descens, a sol i serena tota l’estona fins a arribar a la carretera HI-410. Caldrà fer la baixada, en corbes, per carretera fins a arribar a Tacorón. De Tacorón, camí de tornada per carretera fins a l’encreuament amb la carretera La Restinga. En aquest punt comença l’espectacle del vessant acinglat d’El Julan i la badia de Naos (d’aquest indret, el 3 d’octubre de 1943, va partir la segona expedició de Cristòfol Colom, rumb al Nou Món) i Lajiales (laves que quan es refreden adquireixen formes ondulades). Els lajials arriben pràcticament al port de La Restinga, fi del tresc.
➡️ Ruta wikiloc
Vegeu tots els detalls del recorregut (km, desnivells, temps invertit, imatges, descripció per trams, etc.) a rutes wikiloc d’esporqueret: EL PINAR-TACORÓN-LA RESTINGA
📷 Galeria: 10 instantànies de la ruta; avui amb bany de mar, però.

Salut i natura,
EsPorqueret

PER SABER-NE MÉS – Biblio-Webgrafia

● Aigua
a.d. (2018). Pozo de Los Padrones. El Hierro. La isla con alma.
Rescatat, 14 gener 2022, de: Viciana, J. I. (2018). La larga lucha por el agua en El Hierro. elDiario.es
Rescatat, 12 gener 2022, de: https://www.eldiario.es/canariasahora/elhierroahora/isla/lucha-agua-hierro_1_1775720.html

Corporación de Radio y Televisión Española 2021. (2016). “Aquí la tierra – ‘Atrapanieblas’, un joya canaria”. Video (3’ 50’’)
Rescatat, 12 gener 2022, de: https://www.rtve.es/play/videos/aqui-la-tierra/aqui-tierra-atrapanieblas-joya-canaria/3650342/

Duran, X. (2018). La isla del Hierro, ¿autosuficiente en agua? Aigua. Connecting Waterpeople.
Rescatat, 12 gener 2022 de: https://www.iagua.es/blogs/xavi-duran-ramirez/isla-hierro-autosuficiente-agua

Rodríguez Picó, A. (2017). La pluja horitzontal. Un fenòmen típic de les illes Canàries. El Periòdico de Catalunya. S.L.U.
Rescatat, 18 gener 2022, de: https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20070418/lluvia-horizontal-fenomeno-tipico-islas-5442450

Manu Arroyo. (2021). Isla de El Hierro: por la Ruta del Agua desde Valverde. Rutes Wikiloc. (Trailrank 71 – 4.7).
Rescatat, 17 gener 2022, de: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/isla-de-el-hierro-por-la-ruta-del-agua-desde-valverde-86017866

Viciana, J. I. (2018). La larga lucha por el agua en El Hierro. elDiario.es
Rescatat, 12 gener 2022, de: https://www.eldiario.es/canariasahora/elhierroahora/isla/lucha-agua-hierro_1_1775720.html

● Flora
a.d. (2007). Árboles de Canarias. Plantas de mi tierra. Un blog sobre flora y vegetación de Canarias.
Rescatat, 14 gener 2022, de: https://plantasdemitierra.blogspot.com/p/arboles-de-canarias.html

a.d. (2008). Flora de El Hierro. Plantas de mi tierra. Un blog sobre flora y vegetación de Canarias.
Rescatat, 14 gener 2022, de: https://plantasdemitierra.blogspot.com/2008/08/flora-de-el-hierro.html

a.d. (2015). Flora (El Hierro). El Hierro una isla por descubrir. (blog – blogspot.com).
Rescatat, 14 gener 2022, de: http://elhierrounaislapordescubrir.blogspot.com/2015/05/flora.html

a.d. (2022). Endémicas exclusivas de El Hierro N. científico. Especies Vegetales en Canarias.
Rescatat, 14 gener 2022, de: https://endemicascanarias.com/index.php/es/el-hierro

CSIC. FECYT. (s. d.). Ocoteja foetens. Listado de especies. Arbolapp Canarias.
Rescatat, 12 gener 2021, de: https://www.arbolappcanarias.es/especies/ficha/ocotea-foetens/

Corporación de Radio y Televisión Española 2021. (2016). “Aquí la tierra – ‘Atrapanieblas’, un joya canaria”. Video (3’ 50’’)
Rescatat, 12 gener 2022, de: https://www.rtve.es/play/videos/aqui-la-tierra/aqui-tierra-atrapanieblas-joya-canaria/3650342/

Guzmán Ojeda, J. (2017). La Sabina de El Hierro, un árbon con ‘peluca’ muy canviada. Árboles de Canarias. Revista pellagofio. Investiga y divulga. (3 minutos de lectura)
Rescatat, 13 gener 2022, de: https://pellagofio.es/islas/flora-y-fauna/arboles-de-canarias/la-sabina-de-el-hierro-un-arbol-con-la-peluca-muy-cambiada/

Guzmán Ojeda, J. (2017). El Pino Gordo y el Pino Viejo, los gegantes de la Hoya del Morcillo. Revista pellagofio. Investiga y divulga. (5 minutos de lectura)
Rescatat, 13 gener 2022, de: https://pellagofio.es/islas/flora-y-fauna/arboles-de-canarias/el-pino-gordo-y-el-pino-viejo-los-gigantes-de-la-hoya-del-morcillo/

Jiménez, Y., Palotto, H. (2020). Los árboles más famosos de la Isla de El Hierro Los protatonistas de la pel·lícula de El Hierro. Viajar. Guia Repsol.
Rescatat, 13 gener 2022, de: https://www.guiarepsol.com/es/viajar/vamos-de-excursion/arboles-famosos-el-hierro/

Márquez, C. (s.d.). La Leyenda del Arbol de Garoe. ©️ Sobre Canarias.
Rescatat, 12 gener 2022, de: https://sobrecanarias.com/2008/08/31/la-leyenda-del-arbol-garoe/

● Lajiales
González Escovar, S. (2017). Lajiales, El Tacorón y El Julán. (El Hierro). Medio Ambiente en Canarias. Otro sitio más de WordPress.com.
Rescatat, 13 gener 2022, de: https://medioambienteencanarias.wordpress.com/2017/03/18/lajiales-el-tacoron-y-el-julan-el-hierro/