Tothom la coneix com la “Isla Bonita”. Tanmateix, ben poca cosa en sabia jo d’aquest indret volcànic; un xic sí, després del tresc que vaig fer per Les Açores (illes Faial, Sao Jorge, El Pico) l’agost del 2016. Ara ja sabia que formava part de la Macaronesia i qualque cosa més: les Canàries, un dels 5 arxipèlags repartits per una enorme extensió oceànica de l’Atlàntic Nord. Illes Canàries, lloc gens aliè per a la majoria; sempre una hora menos, des de la península. Fins aquí, tot bé. Però, algú estarà d’acord amb mi que hi ha un cert grau de confusió general, per exemple, entre La Palma, Las Palmas de Gran Canària i Palma de Mallorca.
A tall de mostra, el nostre vol partia de Madrid a La Palma. Vol directe. De fet però, una persona del grup que procedia de Múrcia (advocada, per més senyes) va ser capaç de passar tots els controls de l’aeroport Adolfo Suárez/Madrid Barajas amb la tarja d’embarcament i enlairar-se amb el vol a Las Palmas de Gran Canaria! Cas esporàdic, pensaràs. Ni de bon tros! L’estiu passat uns bons amics mallorquins van haver d’encarregar un recanvi a Alemanya per a la seva barca. El recanvi va fer aquest recorregut: Alemanya / La Palma de Gran Canaria / Alemanya / Palma de Mallorca. Aquestes coses passen. Per tant, no estarà de més clarificar la posició i disposició d’aquest arxipèlag, dividit en dues províncies (imatge de sota)
Aquest tresc d’hivern suposava una fugida del fred humit de Barcelona. Passar uns dies trescant amb clima benigne era tot un atractiu. Ho vam notar ben aviat; temperatures màximes pels voltants de 20-22 graus durant els dies assolellats i mínimes de 14 graus a les nits. Agradable. Just arribats, en Miguel (País Basc, Zumárraga), va sortir de l’habitació de l’hotel en calçons curts. No parava de lloar aquell clima balsàmic. “Es que no sabéis cómo lo pasamos por el Norte, jo!”, no parava de comentar.
DADES
Participants: 18
El “pinyol” d’aquest grup es va formar per una afortunada coincidència. Déu volgué que ens ajuntéssim 4 bascs, 1 catalana i 1 mallorquí. Tots teníem ganes de més tresc i menys simples “passejades”. Vam aconseguir fer trescs interessants i repte un xic més engrescador. Ara bé, un es pot imaginar com vam ser batejats; amb simpatia, això sí: “el grupo vasco-catalán separatista-independentista”.
Grup: Años Luz / Alventus
Guies locals:
Jose Miguel Hernández Morera
Mòbil: 616 602 129
Mail: joseguialapalma@yahoo.es
Daniel Martín Gómez
Mòbil: 630 562 249
Mail: registros@zugunruhe.es
Tant Jose com Daniel només es mereixen un qualificatiu: excel·lents professionals. Coneixedors de la seva terra i de l’entorn. Competents, flexibles, amables, pacients i atents a qualsevol detall; anaven més enllà de les seves estrictes obligacions de guiatge. Ens oferien tota mena d’informació: història local, orografia, flora i fauna; i un llarg etcètera. Altament recomanables, si un decideix fer uns dies tresc per aquelles contrades.
Allotjament (dormir i esmorzar)
Hotel Valle Aridane *** (Los Llanos de Aridane): www.hotelvallearidane.es
Ben situat. Prop del centre de la població. Habitacions amb espai suficient. Neteja més que correcta. Tracte excel·lent. Esmorzar raonable; preparen pícnics excel·lents per portar al tresc. Gestió de taxis excel·lent; des de la mateixa recepció. Relació qualitat preu dels taxis: excel·lent. Recomanable.
Àpats: 2 sopars inclosos per part d’Años Luz; la resta de dies calia buscar-se la vida.
Primer dia: El dia d’arribada vam fer l’àpat al restaurant El Duende del Fuego: www.elduendedelfuego.com. Molt prop de l’hotel. Ofereix bon tracte i productes locals de qualitat. Recomanable. Cal reservar amb antelació; es petitó i sempre estava ple!
Nit Cap d’Any: En principi, bona idea que l’empresa hagués fet la reserva. Resulta difícil fer reserves per a Cap d’Any; en poblacions petites tot sol estar ple, amb reserves fetes amb molta antelació. Vam anar al restaurant Parrilla Aridane (a 10 minuts de l’hotel). Un petit desastre. No ho recomano.
Altres dies: Calia buscar-se la vida, com s’ha comentat. Restaurant Don Escaldón: www.donescaldon.com. Situat a uns 7 minuts de l’hotel, al centre de la població. Tracte excel·lent. Net i tranquil. Relació qualitat preu també excel·lents. Plats abundants. Obert des de les 19:15h; una bona hora per fer-hi cap quan has passat el dia trescant i necessites recuperar energies amb urgència! Altament recomanable.
SENDERISME PER LA PALMA
Ens va sorprendre molt gratament comprovar el manteniment impecable dels senders i la seva senyalització. Sempre he admirat la senyalització dels senders als Alps (França, Itàlia, Suïssa i Àustria); La Palma no té res que envejar. No et pots perdre mai; ni tant sols amb boira! Arriben a l’extrem de marcar el camí amb rocs a banda i banda; molt útil quan camines per sorra volcànica. La xarxa de senders de l’illa ofereix tota mena de possibilitats i recorreguts; curts i/o més llargs, fàcils i/o més exigents. En aquest lloc web es pot trobar i descarregar un mapa detallat dels senders i de les seves possibilitats per al trescador: http://senderosdelapalma.es/wp-content/uploads/mapasenderos.pdf
Això sí, l’orografia de La Palma no ajuda gaire l’accessibilitat als punts de sortida. Hi ha poques rutes circulars. Això vol dir que sovint has fer servir transport públic o privat (taxi) per arribar al lloc de partida i/o per tornar des del punt d’arribada. Nosaltres vam tirar d’autocar (tot el grup); o de taxi (petit grup) quan ho vam requerir. Per cert, el servei de taxis és excel·lent; preus raonables (a partir de 4 persones). Ens van explicar que els preus dels taxis són més atractius si es fa la gestió des del mateix l’hotel. Així ho vam fer i així va ser; de fet aquestes gestions van ser sempre cortesia dels recepcionistes de l’Hotel Valle Aridane; tot amabilitat i eficiència.
Des de l’any 1999 el Cabildo de La Palma va dissenyar la seva xarxa de senders seguint la normativa internacional de l’ERA (European Ramblers’ Association). Aquest no vol ser més que un petit homenatge en imatges als dissenyadors i mantenidors dels senders de La Palma:
FLORA I FAUNA
Pels vols de cap d’any no és precisament el millor moment per poder admirar la flora de la contrada. Tot i així, vam poder admirar la delicada floració de la lavanda (dins l’entorn de la Caldera de Taburiente), de la lechuga de mar (més vora mar, a cotes més baixes) i la que jo vaig estar buscant cada dia i no vaig trobar fins el darrer minut del darrer dia!: Canarina canariensis. Quina flor més bonica! També, com altres petites troballes, un goig intel·lectual; així ho diria Jorge Wagensberg, de ben segur.
Un altre goig intel·lectual fa ser la troballa que va fer Assumpta Torras: Lobularia maritima (sin. Alyssum maritimum). Dic això perquè no sabia que aquesta planta és originaria de la Mediterrània i també de la Macaronesia! De fet, a les illes Canàries tenen el seu endemisme: Lobularia canarienses; a La Palma, directament Lobularia palmensis. Ai las, els dos mars agermanats per la flaire de la lobularia marítima! La dolça flaire de les seves flors blanques de 4 pètals fa les delícies del caminant en un dia assolellat de primavera. La flor pot durar tot l’any en cotes baixes i sense gelades. En català té força noms: Caps blancs, Herba pixanera, Sempreenflor, Salivetes del Bon Jesús, Morrisà bord.
Pel que fa a la fauna, ens van acompanyar els pinsans i els corbs. Ai las, el corb canari: Corvus corax canariensis, subespècie endèmica de Canaries. En perill d’extinció a les illes. Aquesta au, potser per supervivència, està força acostumada als trescadors; quan veu un grupet que s’atura a reposar energies apareix pels voltants. Fa vols curs i saltirons de roc en roc fins que el tens a pocs metres. Si et cau un tros de fuet o de pa, no t’amoïnis; quan reprenguis el camí, el lloc quedarà ben net, en un tres i no res!
Una mostra de la flora
(El guia, Daniel Martín, amablement m’ha ajudat en la classificació d’aquesta mostra. Si hi ha algun error és, per tant, total i exclusivament de la meva factura).
Mostra de flora litoral (fins 400 m)
Flora: Caldera de Taburiente
Flora: Nacientes de Marcos y Cordero
Flora d’altura (fins 2400 m)
El pi canari
El pi canari (pinus canariensis) mereix un punt i a part. Els grups d’acícules llarguerudes (20-30 cm) semblen brotxes de barber. Els troncs que al llarg de la seva vida han rebut l’alè de l’infern mostren, mols anys després, els efectes del foc. Un arbre resilient, el pi canari. En les zones més exposades pren tota mena de formes capritxoses. No l’espanten fàcilment el foc, o la pobresa del sòl, o les condicions extremes de sequera. Els guies ens comenten que, de fet, la població de pi canari més gran del món no és aquí, a La Palma, precisament. Qui ho havia de dir; és a Califòrnia! Tots sabem que a Califòrnia el foc hi fa estralls; i els americans saben on trobar el remei als seus mals. Durant els trescs vam poder contemplar les terres i els boscos socarrimats pel darrer gran incendi de La Palma just ara fa 6 mesos, l’agost de 2016. Per cert, la causa d’aquell incendi ferotge va ser notícia molt comentada: un home benintencionat que, després de respondre la crida de la natura, va prendre foc al paper higiènic. Els estralls del foc van ser devastadors.
Llarga vida al pi canari
La indústria platanera de La Palma
Tots hem consumit, un cop o un altre, el deliciós plàtan canari. Els seus continguts minerals (potassi, magnesi, fòsfor) el fan un company de viatge quasi imprescindible del trescador. La Palma és la segona illa en producció de plàtans, després de Tenerife. La gent de la contrada ens explica que la indústria platanera és inclús més important que el turisme; de fet, és el pilar de la seva agricultura i de l’economia. Impressiona observar com s’aprofita cada pam de terra productiva per sota dels 300 m per conrear la planta que ens regala aquest fruit dolç, perfumat i ric en hidrats de carboni, fibra beneficiosa per a l’intestí, i minerals.
Per als teus ulls; del plataner al plàtan
ELS TRESCS
Vam fer 6 trescs memorables. Per primera vegada vaig fer un intent de crear les rutes amb Wikiloc fent servir els GPS de l’iphone. Vaig aconseguir crear-ne alguna amb més o menys encert. En general, però, les altres van esdevenir un nyap monumental. Per tant, aprofitaré i oferiré rutes wikiloc fetes per altres trescadors que són molt fidedignes a les que nosaltres vam fer, tant pel que fa a distàncies com desnivells i explicació de la ruta.
Tresc 1
De Fuencaliente (Los Canarios) a El Faro de Fuencaliente (dimecres, 28 desembre)
Gran grup, amb transport d’autocar. Un primer contacte amb la zona volcànica més recent. Vam poder comprovar els resultats de la darrera erupció volcànica; el volcà Teneguía, l’octubre de l’any 1971. El vídeo que cito és una bona mostra: https://www.youtube.com/watch?v=DodH-NdUNRo (Autor: Miguel Bravo). Paratge lunar. La ruta es va iniciar al centre de visitants del Volcán de San Antonio, situat prop del poble de Fuencaliente i vam acabar al mar (Faro – Salinas de Fuencaliente). Per cert, el complex de les salines mereix una visita. Un corriol dóna la volta a tot el recinte de safareigs i es pot seguir tot el procés de producció artesanal de la sal que es comercialitza amb el nom de Sal Marina Teneguía. Homenatge a la darrera erupció del volcà. No menys rellevant, dins aquest recinte hi ha un bar-restaurant on fer una aturada i reparar energies.
La ruta wikiloc que es proposa és pràcticament la que vam fer, seguint el GR131. El recorregut no té pérdua; excel·lentment ben senyalitzat. Referència:
Wikiloc. Frenando. 2015). LP Fuencaliente – Faro por el Teneguia… (La Palma). Rescatat, 16 gener 2017, de: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8836827
El tresc 1 en imatges
Tresc 2
Del Pico de la Cruz a l’Ermita de la Virgen del Pino (dijous, 29 desembre)
El pinyol del gran grup: Miguel, Lourdes, Josune, Nekane, Assumpta, Julià. Vam arribar al punt de partida, Pico de la Cruz, en l’autocar del gran grup. Una matada d’autocar, per cert. Havíem encarregat un taxi des de l’hotel per a la tornada; molt bé de preu, per cert. El recorregut segueix el GR131 fins arribar a la cruïlla per on passa l’antic camí ral de Santa Cruz de la Palma a Los LLanos. Ara és el PR-LP1. Arribats a aquest punt vam iniciar la baixada per l’LP1 fins l’ermita.
Etapa contra-rellotge! Vam iniciar el tresc una hora més tard del previst i teníem hora fixada al punt d’arribada; condicionats pel taxi. Ruta trenca-genolls, especialment pel desnivell negatiu (baixada quasi constant). Partíem de 2348m i vam fer un desnivell negatiu d’uns 1653m., com es pot veure sobre el track wikiloc en el següent paràgraf. Inclús fent servir els pals vaig ‘sobre-carregar’ un genoll! El paratge és certament espectacular. Carenejar la Caldera de Taburiente en un dia assolellat i clar és un plaer dels deus. No podíem parar d’admirar els exemplars més granats i formes capritxoses de pi canari. Magnífiques vistes a banda i banda de l’illa. Tresc memorable.
Ruta wikiloc. La ruta wikiloc que es proposa és de creació pròpia. Amb totes les seves mancances, és molt fidel al track real. Tot i que el títol diu “Lomo Machín – Barrial”, cal tenir present que els punts d’inici i final són, de fet: “Pico de la Cruz – Ermita de la Virgen del Pino” (llocs molt coneguts localment):
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15939020.
El tresc 2 en imatges
Tresc 3
La Caldera de Taburiente: de Los Brecitos baixant pel Barranco de las Angustias (patronímic que fa honor al recorregut del barranc!) (divendres, 30 desembre)
Gran grup. Marxa lenta. Temps per a la contemplació de la Caldera; una cicatriu enorme i impressionant provocada pel col·lapse del con volcànic. D’això ara ja en fa uns 2 milions d’anys; tanmateix, uns segons del temps geològic. La seva vegetació, els salts d’aigua, la Cascada de Colores, l’aigua ferruginosa del rierol que emula una serp pel Barranco de Las Angustias i els penya-segats ens acompanyen al llarg del recorregut. Un recorregut trenca-genolls, però sempre grandiosament excepcional. Ai las, fins i tot un dels guies ha sofert un esquinç durant el descens!
Ruta wikiloc. La ruta wikiloc de creació pròpia millor oblidar-la. Es proposa aquesta altra com una excel·lent alternativa; el recorregut és el que vam fer i l’autor en fa una molt bona descripció:
Wikiloc. nacho 1951. (2014). CALDERA DE TABURIENTE: PR LP 13 Los Brecitos – Barranco de Las Angustias. Rescatat, 14 gener 2017, de:
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6272614
El tresc 3 en imatges
Tresc 4
La Caldera: De La Cumbrecita a l’Ermita de la Virgen del Pino (dissabte, 31 desembre)
Amb autocar al punt de sortida i d’arribada. Una agradable passejada (uns 8 km) per un altre indret de la Caldera de Taburiente. El plat fort d’aquesta ruta va ser trobar-nos (sense estar en programa) un palmero en plena acció amb la seva lanza! També coneguda com garrote, la lanza és un pal llarg (2,5 – 4 m) amb un final metàl·lic acabat en punta, el puyón. Baixava a grans salts, com si no res, dels penya-segats a la nostra esquerra. La lanza era l’instrument que els pastors de l’illa feien servir per salvar amb celeritat els desnivells del terreny, tant per baixar com per pujar. No cal insistir que aquesta va ser per a tothom una jornada inoblidable.
La ruta wikiloc que aquí es proposa és exacta a la que vam fer nosaltres. L’explicació que s’ofereix no és gaire cosa, però les altres dades i desnivells són fidedignes:
Wikiloc. loonighan. (2013). La cumbrecita – Hermita de la virgen del pino. Rescatat, 12 de gener 2017, de: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5054212
El tresc 4 en imatges
Tresc 5
Ruta de los volcanes: Refugio del Pilar a Fuencaliente (Los Canarios) (GR131) (diumenge, 1 gener 2017 – Cap d’Any)
Tresc pel dia de cap d’any; quan la majoria dormia. Petit grup de 8: el pinyol amb dos afegits, Víctor i Cristóbal. Logística fàcil: taxi de Los Llanos al Refugio del Pilar (punt de partida) i taxi de tornada, de Fuencaliente a Los Llanos. Reservats des de l’hotel ens van sortir a 16€ per persona.
Sender fressat i ben marcat; gran part del recorregut per sorra volcànica. Aquest és, segurament, el tresc més clàssic i popular de l’illa. No explicaré l’espectacularitat del recorregut; això es troba en la ruta wikiloc que es proposa a sota. En un dia clar com el que vam gaudir les vistes són certament sorprenents i espatarrants. Et pots desviar del GR per pujar a zones-mirador i contemplar aquest paisatge volcànic que et transporta a un altre món.
La ruta wikiloc que es proposa, amb dades, desnivells i explicació del recorregut, és fidel al nostre recorregut:
Wikiloc. Ricardo Bethencourt. (2015). Ruta de los Volcanes. Rescatat, 11 gener 2017, de: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11119235
El tresc 5 en imatges
Tresc 6
Ruta de Nacientes de Marcos y Cordero (Casa del Monte – Centro de Visitantes de Los Tilos) (dilluns, 2 gener 2017)
Nacientes de Marcos y Cordero seria un equivalent a qualsevol lloc on l’aigua brolla de les parets d’un penya-segat; en aquest cas, a uns 1400m d’alçada. L’indret és certament espectacular. A La Palma aquesta aigua es canalitza per ser aprofitada al màxim pel consum humà i l’agricultura.
Aquesta ruta és també sorprenent. No només quedes bocabadat pels nacientes, sinó també per la baixada pronunciada i en paral·lel al Barranco Rivero. S’ha de negociar un desnivell negatiu considerable al llarg del barranc, però de bon fer en general. Tanmateix crec que la programació d’aquesta ruta des de Los Llanos no compensa les 5 hores que vam passar dins l’autocar. Si estàs basat a Santa Cruz, la capital de l’illa, l’aproximació serà més tolerable. Tanmateix, si no hagués fet aquesta ruta m’hagués privat de fer la troballa de la Canarina canariensis. Va ser precisament al final d’aquesta ruta, el darrer minut, que la vaig avistar.
La ruta wikiloc que es proposa, amb dades força fidedignes i una bona explicació de l’aproximació i recorregut:
Wikiloc. Carme i Ignasi. (2011). LA PALMA: Nacientes de Marcos y Cordero. Rescatat, 10 gener 2017, de: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1894770
El tresc 6 en imatges
esporqueret 