Viatjar per fer turisme no és el meu fort. Viatjar per conèixer territori ja m’agrada. Viatjar i poder conviure amb la gent del territori, encara que superficialment, m’agrada més. Aquest viatge tenia els components que m’agraden: poder combinar feina amb temps d’esbarjo. La possibilitat de trescar pel territori en estones lliures era un al·licient més. Va ser el que vaig poder fer visitant Kreuzlingen (Suïssa), Konstanz (Alemanya), Salzburg, Graz i Vienna (Àustria). L’objectiu era establir i/o consolidar vincles de col·laboració institucional entre cinc universitats: Universitat de Barcelona (UB), Pädagogische Hochschule Thurgau (PHT, Kreuzlingen – Konstanz), Linnaeus University (Suècia), Salzburg University of Education Stefan Zweig (PHS, Salzburg) i University of Teacher Education Styria (PHSt, Graz). Les sessions de treball van ser freqüents, intenses i, cal esperar, productives. Algunes imatges on tothom estava enfeinat…
SUÏSSA: ORDRE I PRECISIÓ
Suïssa és ordre i precisió; tothom ho sap. Tanmateix ens va sobtar que la nostra col·lega, Prof. Gerit Jaritz, insistís que ens esperaria a Kreuzlingen Hafen a les 11:01h. Caram, vam comentar, sí que filen prim nord enllà. I així va ser, un parell de trens després de Zurich, a les 11:01h vam veure Gerit amb un somriure ample a l’andana. Un cop instal·lats a l’hotel Kreuzlingen (amabilitat i servei excel·lents però sense concessions a luxes aparents) es van iniciar les sessions institucionals. Tot va anar rodat, amb precisió de rellotge, segons previsions durant els 3 dies d’estada: reunions de treball, visites a escoles i entrevistes. Detalls afegits: pícnics per no perdre temps entre reunió i reunió, bicicletes de cortesia de la universitat perquè els visitants poguessin experimentar la bellesa de l’entorn del llac Constanza i el Rhin en estones lliures, i un llarg etcètera.
Kreuzlingen / Constanza
Kreuzlingen és una petita ciutat suïssa del cantó de Turgovia (Thurgau) al costat del llac Constanza. De fet, ciutat fronterera, comparteix nucli urbà amb la veïna Constanza (Konstanz); uns 100.000 habitants tot plegat. La majoria de gent de Kreuzlingen va de compres a Constanza; en pocs minuts ets a Alemanya i els preus són força competitius, si es comparen amb els de Suïssa. A més, Constanza ofereix més atractius des del punt de vista històric i també turístic.
Constanza, al costat sud del Rin, port més gran del llac Constanza, ofereix el seu context històric com atractiu singular. La seva posició estratègica la va convertir en un ‘hub’ de pas i comerç entre l’est d’Europa, Itàlia i França (segles X-XV). Potser és més coneguda pel Concili de Constanza de l’església cristiana (1414-1418) que va posar fi al Gran Cisma d’Occident, va estudiar la reforma de l’Església i, detall no menor, va condemnar a la foguera els reformadors (per heretges) Jan Hus, Jeroni de Praga i John Wycliffe el 6 de juliol de 1415 (J. Wycliffe ja era mort feia anys, però les seves restes van ser desenterrades i cremades igualment). Aquells van ser anys convulsos on els poders fàctics intentaven portar l’aigua al seu molí; això, ja es veu, ve de lluny. A la bocana del port resta un record satíric de l’època en forma monumental: l’estàtua Imperia (Peter Lenk, 1993), de 9m d’alçada. Imperia representa una ‘cortesana voluptuosa’ (o simplement ‘senyora’ que mostra cama) que té el Kaiser en la seva mà dreta i el Papa en la seva esquerra (tot ben lligat). El centre històric conserva edificis medievals amb pintures a les façanes, data de construcció i nom o gremi. Un regal pels ulls i la imaginació. Una ciutat recomanable per passar-hi uns dies.
Carrils bici
Quan situat pels voltants de Kreuzlingen fas un gir visual de 360° et preguntes on són les muntanyes suïsses del nostre imaginari col·lectiu. Sorprèn contemplar un territori pla i fèrtil, tot endreçat, bonic i apropiat per a llargues passejades, a peu o en bici. Aprenem que pots donar la volta al llac Constanza en bici. De fet, la bici, amb totes les seves modalitats i dissenys, és un dels mitjans de transport preferit per petits i grans de la contrada. Els carrils bici, abundants, estan molt ben senyalitzats. El carril bici internacional que dóna la volta a tot el llac Constanza (uns 260km) travessa Alemanya, Àustria i Suïssa. Ai las, no teníem temps d’intentar aquesta aventura entre reunions. Tanmateix, sí que vam tenir ocasió de fer una lleugera aproximació en bici (cortesia de la universitat) des de Kreuzlingen fins arribar al castell d’Arenenberg, obra de Napoleó i ara convertit en el Napoleonmuseum Thurgau. Dia assolejat amb temperatura agradable; paisatges espectaculars vora el llac i trams del Rin; i entre terres de cultiu i vinyes a punt de verema. El que en podríem dir: ‘un tast’ del gran recorregut.
ÀUSTRIA: SALZBURG
El trajecte en tren des de Kreuzlingen a Salzburg, passant per Innsbruk és llarg (unes 6 hores), però gens pesat. Fem tres canvis de tren; tanmateix, ens refiem dels horaris i andanes de canvi degudament especificats en el bitllet. Precisió i puntualitat absolutes. Travessem els Alps amb vistes espectaculars a banda i banda. Arribem a Salzburg, ciutat a l’empara del castell Hohensalzburg, l’abadia de Nonnberg (on Maria feia de les seves quan creia que seria monja de per vida), el carrer del gra (Getreidegasse) on va néixer Mozart, el riu Salzach, el Kapuzinerberg i, el ben proper pic Gaisberg. L’entorn de Salzburg és certament espectacular i sorprenent per a qui hi arriba per primera vegada. És el meu cas. La meva imaginació vola amb les melodies de Mozart i també, per què no, amb les de Maria cantant ‘Climb Every Mountain’ o ‘Edelweiss’. Ciutat afortunada, tant per Mozart com per la pel·lícula ‘The Sound of Music’; dos pols incomparables d’atracció turística. Vam ser afortunats; vam gaudir d’una visita turística per la ciutat amb ulls locals de la mà i guiatge de Marina Grogger, la nostra col·lega del Pädagogische Hochuschule Salzburg. Més no es podia demanar.
Els dos darrers dies a Salzburg (diumenge, 2 i dilluns, 3) va arribar la pluja i també una mica de frescor. Tot i així, la gent anava i venia amb normalitat; ‘business as usual’. Va captar els meus ulls un grup de ‘ninets’ –no tindrien més de 9 anys- que, carregats amb motxilles i paraigües, sortien de l’escola a fer treball de camp. Tot i que ens vam perdre el passeig del diumenge en bici vora el riu Salzach, mai no podré entendre perquè a la pluja sovint li diuen ‘mal temps’.
Vam poder fer la feina programada per al dilluns amb normalitat: visita al Pädagogische Hochuschule Salzburg (PHS) i també a l’escola annexa. Em va agradar comprovar in situ el que ja sabia: aules amb uns 25 nins i dos mestres per aula. Els mestres de casa nostra segur estarien encantats amb aquest plantejament. Les estudiants de la facultat que fan la seva estada a Salzburg no paraven de lloar la ciutat, l’acollida del PHS, i l’experiència de trobar-se amb altres estudiants d’arreu.
Gastronomia
Ja a Kreuzlingen m’havien comentat que a Àustria es menja molt bé. El gremi de restauració té el pundonor de lloar i fer servir productes locals de gran qualitat. Ho vam comprovar in situ. Per fer un bon àpat, cuina i ambientació tradicionals i preus molt raonables, recomanaria el restaurant Gasthaus Wilder Mann (carrer Getreidegasse, 20). També al mateix Getreidegasse, 20, no hi ha com tastar un apfelstrudel al Café Mozart en un dia emboirat i plujós. Per cert, aquest és el carrer on va néixer Mozart, unes cases més avall. En un dia de pluja, o no, també pots provar un sacher deliciós al Restaurant Salzachgrill; això després, o no, d’un bon àpat en aquest excel·lent restaurant que trobaràs al carrer Schwarzstrasse 5-7.
Tresc: Gaisberg (1288m)
Vam tenir sort. Amb un cap de setmana pel davant i dies assolellats vam decidir pujar al Gaisberg. El Gaisberg és com el ‘Tibidabo’ de Salzburg, però un xic més alt. El Gaisberg ofereix una vista panoràmica incomparable sobre la ciutat. La ruta tresc que vam seguir la trobareu a: http://www.gpsies.com/map.do?fileId=iorkmosrltdvtkki&language=nl
Vam iniciar la ruta des de la mateixa ciutat. No té pèrdua. Aquí la teniu: situats a la plaça Rudolfsplatz cal travessar el pont Karolinenbrücke; continuar per Gaisbergstrasse fins la rotonda final. Aquí comença la ruta marcada en el mapa: per Gaisberbweg, seguint sempre els senyals del GR (veureu que el GR estarà marcat, ben visible, en ‘vermell/blanc/vermell’ fins dalt del cim. Dalt, al cim, hi ha un parell de bars que us oferiran entrepans i cervesa locals; una delícia. Aconsellem fer la tornada pel mateix camí (tanmateix hi ha variants, si teniu esperit aventurer). Uns 800m de desnivell positiu. Tota una jornada. Vam sopar d’hora, pels vols de les set, com es fa a la contrada. El llit va tornar ser el ‘plaer del pobre’ aquella nit!
ÀUSTRIA: GRAZ
El dimarts, dia 4, tocava viatjar amb tren cap a Graz. Vam fer el trajecte en tren; de llarga durada (4h 30m) travessant valls alpines. Tren convencional, puntual i còmode. Al llarg del recorregut vaig comprovar que sortia del ramal principal, entrava en una vall, deixava passatgers (bastants d’ells estudiants que tornaven a casa després de la jornada escolar) i tornava enrere. I així vam anar admirant varietat de valls.
Graz, amb uns 270.000 habitants és la segona ciutat més gran d’Àustria; és també la capital de l’estat federat d’Estiria (Steiermark). Ciutat universitària. A la Pädagogische Hochuschule Steiermark (PHSt) m’esperava, des de feia un bon grapat d’anys, Suzanne Linnhofer, responsable de Relacions Internacionals. Va ser una visita entranyable i la feina fructífera. De fet, la Facultat d’Educació sempre ha tingut una relació estretament privilegiada amb PHSt. Vam comprovar com les tres estudiants de la facultat que fan ara la seva estada Erasmus a Graz estan encantades i entusiasmades amb la seva experiència.
Tresc pels boscos de Gedersberg i Buchkogel
El dijous, dia 6, el nostre col·lega Martin Auferbauer (PHSt), atleta de triatló, ens esperava també per fer una caminada per les muntanyes del sud-oest de Graz, entre faig i pi: de Gedersberg a Buchkogel. Va ser una caminada suau, agradable i plena d’atractius. Tardor i bolets. La gent de la contrada també està ‘tocada del bolet’. Poc em vam veure; ja els havien caçat! Martin ens va explicar que, també allí, els ‘locus amoenus’ dels bolets són el ‘secret més ben guardat’ i només abans del darrer sospir els padrins xiuxiuegen a l’oïda dels seus nets ‘els trobareu allí, baixant a l’esquerra del Buchkogel seguint la tanca de fil ferro del camp d’entrenament militar’! La matinal es va acabar amb final feliç al restaurant Luderbauer (http://www.luderbauer.at/). Àpat amb productes locals d’excel·lent qualitat i cervesa, Flamberger, també excel·lent; producció local i reduïda. Tot un luxe.
Per fer un bon àpat a Graz també recomanaria el restaurant de cuina casolana i tradicional Die Herzl en el mateix “rovell de l’ou” (centre històric). El trobaràs al carreró Prokopigasse, 12; allí hi va la gent de la contrada (www.dieherzl.at ). I si vols quelcom més exclussiu, amb preus no excessius, però amb estil i “classe”, pots provar el Landhauskeller. Cal reservar amb força antel·lació (és restaurant i club); el trobaràs també al “rovell de l’ou”, al carrer Schmiedgasse, 9.
I una petita mostra de bolets de soca de la contrada…
De tornada
Divendres, 7. Dia de tornada. Trajecte lent i espectacular de Graz a Viena amb tren passant pel tram ‘Semmering’, inaugurat el 1854. La construcció d’aquest ja famós tram de línia, que va des de Müzzuschlag fins Gloggnitz (41km), s’explica com una de les fites més extraordinàries del ferrocarril. Malauradament el dia era força emboirat i no vam poder admirar l’entorn en tota la seva espectacularitat i bellesa. Tanmateix podeu fer-vos una idea d’aquesta obra d’enginyeria magnífica amb un simple click : https://es.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_de_Semmering
Des de Vienna, ciutat que encara conserva un cert aire imperial i un no menys imperial aire turístic, tornem cap a casa.
esporqueret 