El dissabte, 9 de juliol, el grup de botànica l’Esbarzer (ADENC, Sabadell) va organitzar una sortida botànica a La Vall d’Eina. La Vall d’Eina amb el seu vestit d’estiu. Aquesta és una breu crònica i mostra d’una part de la flora observada.
DADES
Participants: 21
Guia: Josep Mª Panareda, geògraf
Punt de trobada: Puigcerdà – Bar Quatre Camins (passat el pont del tren)
Itinerari: des de l’aparcament fins la Barraca dels Pastors
Punt de partida: Aparcament just abans d’Eina – Punt d’informació del parc
Distància: 8-10km (aprox.)
Desnivell positiu: 600m (aprox.)
Com arribar-hi
Des de Puigcerdà, travessar Bourg-Madame (N116, direcció Perpinyà) fins Saillagouse. Entrant a Saillagouse agafar el trencall a la dreta (D33) en direcció a Llo; passar Llo i seguir en direcció a Eina. Abans d’arribar al poble d’Eina, a mà dreta i passat el riu Eina, hi ha l’aparcament de la Réserve Naturelle de la Vallée d’Eyne (punt d’informació).
Tots trobats i esmorzats al bar Quatre Camins, s’ha fet camí cap a la Vall d’Eina.
RECORREGUT
Josep Mª Panareda, al punt d’informació (1.600m), ens fa cinc cèntims del recorregut i ens assegura que es tracta d’un sender que no té complicacions ni pèrdua possible; sempre que se segueixi el camí principal.
Galeria d’imatges, testimoni de la jornada:
La primera part del recorregut es fa lentament; tanta és la espectacular i esplendorosa floració que cal observar i admirar. Josep Maria ofereix tota mena d’explicacions, no sense provocar l’auditori itinerant amb preguntes col·laterals. Un bon mestre mai no ofereix la resposta directa; sempre obliga l’aprenent a pensar i qüestionar-se si la resposta té prou solidesa. Un gran mestre, Josep Maria; un senyor.
Fins arribar al canal d’aprofitament de l’aigua que travessa el camí podem observar, apreciar i admirar la vegetació d’aquest estatge muntà. L’input és intens i extens. Per alguns, com jo mateix, és una ocasió excepcional per estimular les neurones i espolsar un xic la pols a la ignorància.
Arribats al canal aprofitem per fer un curt descans a l’ombra d’una guilla de pastor monumental i reparar forces a la remor suau de l’aigua. A partir d’ara, la vall de boscos de pi negre es fa més estreta. Avancem per la dreta del riu Eina. La vall es va obrint de nou entre el marbre de les roques i els matolls. Superem petits contraforts. Entre ‘ciència’, sol i serena i amb esforç arribem al final de l’arbrat. Ja al costat del riu, cercant alguna ombra generosa, aprofitem per fer el frugal àpat del dia; són les 15:00h cantades. És en aquest punt que descobrim la potentilla fruticosa.
Ara la vall és una simfonia de colors. Seguim pujant i fent descoberta. Ens saluden amb els ulls els ramats d’eugues, vaques gascones i xisclades d’atenció de les marmotes. Tot un espectacle. Arribats al contrafort abans de la Barraca de Pastors es dedica una bona estona a fer les darreres troballes. Admirem la floració blanca de saxífraga aquàtica, entre d’altres belleses. És hora de tornar.
Jornada d’aprenentatge. Jornada esplèndida. Jornada per recordar. Un xic cansats alguns; molt satisfets tots.
LLISTAT D’OBSERVACIÓ (parcial i per ordre del recorregut)
Galeria d’imatges
esporqueret 